En aquesta ocasió ens endinsarem en la filosofia de reducció de riscos per entendre els pilars sobre els quals es fonamenta el programa Rdrcannabis. Tot i que l’efectivitat d’aquest tipus de propostes de prevenció està demostrada, encara a moltes persones els resulta sorprenent que davant del fenomen del consum de substàncies psicoactives l’Administració pública desplegui programes que inviten les persones consumidores a dissenyar-ne i executar-ne. Acompanyeu-nos en aquesta història sobre d’on venim i cap on anem. Preguntar-se sobre què és el risc a la vida és la porta d’entrada a reflexions potencialment molt interessants i profundes. Calma! L’objectiu d’aquest text no és fer un tractat de filosofia existencial. Com és evident, no hi ha una sola manera de percebre el risc, cada persona l’avalua subjectivament, és a dir, una mateixa activitat pot ser considerada poc o molt arriscada segons qui se la plantegi. També, una mateixa persona pot jutjar el grau de risc d’una mateixa activitat de manera diferent en funció del moment de la vida. Hi ha persones més avesades a experimentar amb el risc, són les que des de la psicologia s’anomenen “buscadores de sensacions”; a l’altre extrem, hi ha persones plenes de temor que viuen bloquejades, en un partiment constant davant d’activitats quotidianes com agafar un avió o pujar a un ascensor. De fet, no hi ha manera millor de definir aquesta incertesa existencial que&nbsp;trolejant&nbsp;lleugerament la frase escrita&nbsp;̶ cap al 1635 ̶&nbsp;pel dramaturg Pedro Calderón de la Barca:<blockquote>Què és la vida? Un frenesí. Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció; i el bé més gran és petit; que tota la vida és risc, i els riscos, riscos són.</blockquote>Intentant focalitzar l’assumpte en l’àmbit de les drogues: la qüestió de la reducció de riscos és quelcom relativament nou si tenim en compte que les substàncies psicoactives han existit des dels albors de la humanitat. L’anterior és cert si ens referim estrictament al primer cop que algú va escriure en un paper “filosofia de reducció de riscos”. És a dir, d’ençà que han existit drogues, s’ha fet reducció de riscos; el que passa és que no se li donava aquest nom. Es pot i s’ha fet sempre reducció del risc tant amb les drogues legals com amb les declarades il·lícites. De fet, l’altra cara de la moneda de la reducció del risc és l’augment del plaer, perquè no es pot entendre l’un sense l’altre. I, amb relació al plaer trobem alguns dels majors tabús morals de la nostra societat. Per sortir d’aquest jardí tirarem del filòsof Aristòtil, que va dedicar molta atenció a la qüestió de la virtut, que definia com el “terme mitjà” entre dos extrems. Per a ell, era tan viciós algú temorós com algú eixelebrat. Per això, explicava que li correspon a la raó mantenir un bon equilibri vital, ja que la virtut no és covardia ni temeritat, sinó valor. I, quina és la conclusió de tot plegat? Doncs, per exemple, que la vida és el que passa mentre gestiones riscos i plaers. I, que si et passes de frenada o de por, te la perds. Es diu que aquesta frase era l’epitafi d’un que va fer&nbsp;balconing&nbsp;a Mallorca. El fet és que la resposta institucional moderna al “problema de la droga” es va iniciar cap als anys setanta. En aquell moment, les autoritats consideraven les persones consumidores un objecte passiu i aïllat del seu context social. La idea que inspirava els programes de prevenció del consum era l’abstinència total. A la dècada dels vuitanta, es va forjar el que es coneix con el binomi drogues-delinqüència, que va marcar l’imaginari social fins als nostres dies. La irrupció del VIH i l’hepatitis en relació amb el consum injectat d’heroïna va revelar el fracàs de la prevenció basada en criteris morals i, en alguns països del nord d’Europa, on prevalia una mirada més pragmàtica sobre les polítiques públiques, es van iniciar els programes de reducció de danys. Els programes de reducció de danys van sorgir no com una alternativa a la prevenció, sinó com un intent de fer un pas més i incorporar a les xarxes d’atenció sociosanitàries les persones consumidores de drogues que no trobaven resposta (o cabuda) en un emergent sistema d’atenció als drogodependents totalment basat en l’abstinència. La reducció de danys buscava prioritzar l’objectiu de disminuir els efectes negatius de l’ús de les drogues abans que evitar-ne el consum. Alguns exemples d’aquests programes van ser la dispensació de material higiènic per al consum injectat, l’accés a metadona, les sales de consum assistit de drogues, etc. A la dècada dels noranta, va disminuir l’alarma social relacionada amb consum del decenni anterior alhora que es popularitzaven les drogues de síntesi, com la MDMA, i augmentava el consum d’alcohol i cànnabis en espais d’oci. Van ser els anys del sorgiment de la cultura del ball impulsada, entre d’altres, pels ritmes baixos i repetitius. També es va començar a estendre una mirada normalitzadora sobre els consums, que es distanciava del discurs alarmista de temps passats i obria la porta a la reducció de riscos (RdR). El llibre que millor ha capturat què és la RdR al nostre context va ser publicat l’any 2013, i porta per títol:&nbsp;<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=656489" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas</a>&nbsp;(Martínez D. P, &amp; Pallarés J.). Es tracta d’una obra col·lectiva realitzada per trenta-sis professionals amb molta experiència en recerca i intervenció. Aquestes mirades es van forjar en alguns dels projectes fundacionals de la reducció de riscos, com Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc. Tal com s’explica al llibre, els punts de partida de la RdR, des dels seus inicis, han estat:<ol><li>Reconèixer els efectes positius i negatius del fenomen de les drogues</li><li>Treballar sobre el que tenim (diferents tipologies de consum) i no sobre el que “hauríem de tenir” (abstinència total)</li><li>Prendre en consideració que hi ha un consum de drogues no problemàtic i que la gran majoria de les persones consumidores es preocupen per la seva salut</li><li>Constatar que la ignorància és un risc; per tant, millor educar que castigar o mostrar actituds paternalistes si el que es vol és arribar al públic consumidor</li></ol> És a partir d’aquestes quatre coordenades on s’articula el projecte RdRcannabis, dirigit a clubs socials de cànnabis. I ho fa seguint l’<a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/bases_de_la_prevencio_a_catalunya/estrategia_nacional_de_prevencio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Estratègia Nacional de Prevenció: consum de drogues i problemes associats</a>&nbsp;(Gencat, 2008), on es recull que és un objectiu general “reconèixer i difondre les actuacions de RdR com a estratègia basada en l’evidència d’efectivitat i necessària i prioritària amb la població consumidora” (pàg. 333). El fet que a finals dels vuitanta l’Administració pública s’allunyés dels programes de prevenció basats en l’abstinència va permetre visibilitzar que el principal motiu pel qual les persones consumeixen drogues és per desinhibir-se, divertir-se i per plaer. Constatar que qui consumeix busca en primer lloc els efectes positius del consum va desacreditar en gran part els programes preventius basats únicament en la por i els missatges catastrofistes. Per això, es va incorporar les persones que consumeixen drogues (“els iguals”) al disseny i execució dels programes de reducció de riscos i danys. De sobte, la conversa es va multiplicar i variables com la dosi, la potència/toxicitat, la freqüència, la dificultat en l’accés, la preparació del consum (higiènic o no), la via d’administració, el policonsum, les cures posteriors, l’estat físic i psíquic i el context de consum van emergir com a variables de l’equació que modifiquen el nivell de risc quan es busca el plaer. Si obrim la carpeta del cànnabis per buscar què diu sobre prevenció i reducció de riscos la principal autoritat en la matèria, l’Observatori Europeu de les Drogues (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction) trobem que s’hi associen problemàtiques de salut física i mental, així com socials i econòmiques. A més, segons els estudis, és més probable que aquests problemes es desenvolupin si l’ús del cànnabis comença a una edat jove i es converteix en un ús regular i a llarg termini. Per tant, els objectius principals de les respostes sanitàries i socials que aborden el consum i els problemes associats haurien d’incloure:<ul><li>prevenir l’ús, o retardar-ne l’inici des de l’adolescència fins a la joventut adulta;</li><li>prevenir l’escalada del consum de cànnabis de l’ús ocasional a habitual;</li><li>reduir els modes d’ús més nocius;</li><li>oferir intervencions, inclòs el tractament, a les persones per a qui el consum de cànnabis s’ha tornat problemàtic;</li><li>reduir la probabilitat que les persones condueixin després de consumir cànnabis o de participar en altres activitats en què la intoxicació per cànnabis pot augmentar el risc d’accidents.</li></ul> És interessant contrastar aquests objectius a contrallum del model del club social de cànnabis (CSC), atès que automàticament es revela que&nbsp;els CSC, en ser espais privilegiats de contacte amb les persones consumidores, atresoren el potencial d’incidir en la majoria dels postulats de l’Observatori Europeu.&nbsp;Així, una tasca que les institucions dedicades a la prevenció tenen grans dificultats per executar és que el risc legal del consum fa que les persones consumidores s’aïllin, s’amaguin o desconfiïn de la informació si aquesta arriba per canals sense credibilitat. De tothom és sabut que la missió dels CSC no és fer prevenció universal a les escoles per tal de retardar l’edat d’inici del consum de cànnabis, ni tampoc treballar amb els adolescents que s’hi ha iniciat. Per llei, els CSC van dirigits a majors de 18 anys i, fins i tot, molts no accepten a menors de 21 com a mètode d’autoregulació. Ara bé, no hi ha altres recursos en tota la societat que puguin fer una detecció del consum problemàtic o una derivació dels casos pertinents a intervencions de tractament especialitzades com els CSC. I, per suposat, els CSC són el lloc idoni per oferir propostes de reducció de danys i riscos. Començant pels danys associats a la combustió, especialment si s’utilitza juntament amb tabac. El programa RdRcannabis s’erigeix en aquest marc. És una iniciativa sorgida de l’impuls de les persones que treballen o col·laboren en CSC de Catalunya i que, gràcies al suport del Departament de Salut, està oferint materials i recursos educatius fets a mida de les demandes del públic diana i formació a formadors (treballadors/ores i representants de CSC). Rdrcannabis vol aprendre de les diferents realitats que coexisteixen dins l’ecosistema dels CSC, i us convida a construir aquesta xarxa feta a mida a partir de les característiques del model de CSC. Hi esteu totes convidades!

En aquesta ocasió ens endinsarem en la filosofia de reducció de riscos per entendre els pilars sobre els quals es fonamenta el programa Rdrcannabis. Tot i que l’efectivitat d’aquest tipus de propostes de prevenció està demostrada, encara a moltes persones els resulta sorprenent que davant del fenomen del consum de substàncies psicoactives l’Administració pública desplegui programes que inviten les persones consumidores a dissenyar-ne i executar-ne. Acompanyeu-nos en aquesta història sobre d’on venim i cap on anem.

La reducció de riscos en l’àmbit dels clubs socials de cànnabis (1/2)

This time we will delve into the philosophy of risk reduction to understand the pillars on which RdRcannabis program is based. Even though effectiveness of this sort of prevention projects has been sufficiently proven, it is not rare that people scorn the public administration supporting programs that invite substance users to design their own. Accompany us in this tale through the path we have come from the starting point to the foreseeable finish line. To ponder what risk is to life gives room to very interesting and deep ponderings. Be calm! The goal of this post lies not in the sphere of existential philosophy. As it is apparent, there is not an only way to perceive risk, each person assesses risk in their own way. As it is, the same activity will be judged of low or high risk depending on the person. What’s more, the same person may judge risk of an activity differently depending on the moment of life. Some people are more in the vein of experiencing risk, those known in psychology as sensation-seeking; at the other end, there are persons full of fear, locked down at the mere idea of daily activities such as boarding an airplane or riding a lift. As a matter of fact, there is not a better way to describe such existential uncertainty than to slightly twist the verse written around 1635 by playwright Pedro Calderón de la Barca:<blockquote>What is life? A frenzy. What is life? An illusion, a fiction, a shadow; and the largest good is small; that all life is a risk, and risks remain their own.</blockquote>Focusing on the area of drugs: the issue of risk reduction is moderately new taking into account that psychoactive substances exist since hills are hills. That applies the most if we think strictly of the first time that somebody wrote “risk reduction policy”. That is, since drugs exist risk reduction has been in use, though not under this exact label. Risk reduction has been exerted both with legal and with illegal drugs; its underside is pleasure augmentation: one cannot exist without the other. Precisely related to pleasure stand some of the major moral taboos of society. To unlock this conundrum we may refer to Aristotle, who devoted lots of attention to the issue of virtue, which he described as the “mid term” between two extremes. For him, somebody was equally vicious being timorous as being intrepid. Because of that, it fell onto reason to keep the exacting vital balance, since virtue is not cowardice nor recklessness, but courage. So, which is the conclusion of it all? That life is what happens while you are busy managing risks and pleasures. And that if you speed a bit too much or freeze from fear, you miss it. It is said that this was the epitaph on someone who died from balconing in Majorca. The fact is that the modern institutional answer to the “drugs problem” came in the seventies. In that moment, authorities considered the user a passive object isolated from their social context. The bottom-line inspiring use prevention programs was total abstinence. In the eighties, the association between drugs and crime came into vogue, which has been alive to the present. When AIDS and hepatitis related to injected heroin came onto the scene, it was apparent that prevention based on moral standards was a failure. Some northern European countries with a more pragmatic stand on public policies thought then to deliver harm reduction programs. These were not construed as alternatives to prevention, but in an attempt to take users one step further who did not fit anywhere in sociosanitary care based on an emerging system of drug addicts attention demanding total abstinence. Harm reduction prioritized reducing the negative effects of using drugs rather than avoiding consumption. Examples of these programs were the offering of hygienic material for injected consumption, access to methadone, facilities for assisted consumption of drugs, etc. In the nineties, social alarm decreased relating with drug consumption as compared with the former decade while, side by side, synthetic drugs like MDMA became popular. Also alcohol and cannabis use rose in recreational spaces. These were the years of dance culture, promoted, among others, by low and repetitive rhythms. Drug use was little by little normalised, far away from the social stigma it carried in the past, which reinforced the risk reduction lookout (RdR). The book that better captures what RdR is in our context was published in 2013 and is entitled&nbsp;<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=656489" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas</a>&nbsp;(Martínez D. P, &amp; Pallarés J.). It is a collective work carried out by thirty-six professionals with lots of clinical experience as well as research. Their approaches were merged in some of the foundational projects of drug risk reduction, like Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc. The tenets of RdR, just as explained in the book, are as follows: <ol><li>Acknowledging the positive and negative effects of drugs</li><li>Working with what there is (different types of consumption) and not with what there “should be” (total abstinence)</li><li>Taking into consideration that there is a non-problematic use of drugs and that a large majority of consumers are concerned about their health</li><li>Ascertaining that ignorance is a risk; therefore, better educate than punish or show uppity attitudes if what we want is to reach the target consumer</li></ol> It is articulated on these four points and addressing social cannabis clubs that RdR was born. And it did so following the&nbsp;<a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/bases_de_la_prevencio_a_catalunya/estrategia_nacional_de_prevencio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">National Strategy of Prevention: consumption of drugs and associated problems</a>&nbsp;(Gencat, 2008), where it is stated that a general goal is “to acknowledge and disseminate actions of RdR as a strategy based on evidence of effectiveness, necessary and a top priority with the consumer population” (p. 333).The fact that in the late eighties the public administration steered away from prevention programs based on abstinence brought home that the main reason for people to use drugs is to disinhibit themselves, to have a good time and in a quest for pleasure. Ascertaining that the prime reason to consume is the positive effects of consumption belied to a large extent preventive programs based only on fear and catastrophist messages. Because of that, users (“peers”) were incorporated into the design and execution of reduction of risks and damages programs. All of a sudden, conversations multiplied and variables such as dose, power/toxicity, frequency, difficulty in access, preparation of consumption (hygienic or not), via of administration, poly-consumption, after-use cares, physical and mental state and context of consumption emerged as variables in the equation that may affect risk in the quest for pleasure. In the folder of cannabis kept by the main authority in risk prevention and reduction, the European Observatory of Drugs (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction), they file physical and mental health problems, as well as social and economic. Moreover, according to studies, there is more probability for these to evolve if use of cannabis starts at a young age and if it becomes regular and long-term. Therefore, the main goals of sanitary and social care approaches to consumption should include: <ul><li>preventing use, or delaying beginning of use from adolescence to young adulthood;</li><li>preventing occasional cannabis consumption climbing up into regular;</li><li>reducing most harmful ways of use;</li><li>offering actions, including treatment, to users for whom consumption has become problematic;</li><li>reducing chances that users either drive after consuming cannabis or take part in other activities where cannabis intoxication may increase accident hazards</li></ul> If we were to contrast these against social cannabis clubs (CSCs) model, it is instantly apparent that CSCs,&nbsp;being privileged facilities for contact with consumers, hold the potential for shaping most of the European Observatory’s premises.&nbsp;So it is that a task that institutions devoted to prevention find hard executing comes because legal risk of consumption makes users seclude, hide or mistrust information when it comes through distrusted channels. Everybody knows that CSCs’ mission is not to preach on prevention in schools as to delay initiation, nor to work with teenagers who are already using. By law, CSCs’ target public are over-18s’, and most do not accept members under 21 by way of self-regulation. However, there are no better facilities to spot problematic cases or suggest a referral to specialised treatment. And, it goes without saying, CSCs are theappropriate facilities to offer risk and harm reduction programs –starting off with burnt cannabis, especially when used with tobacco. This is the frame where RdRcannabis saw the light. A program born out of the pull of the manpower running -or collaborating in- the Catalan CSCs which, thanks to the support of the Ministry for Health, offers material and educational resources tailored to meet the needs of the target public, as well as training to trainers (workers and representatives of CSCs). RdRcannabis is willing to learn about the different realities coexisting in the ecosystem of CSCs, and invites you to be a piece in this network made to fit the traits of the CSCs model. You are all welcome!

This time we will delve into the philosophy of risk reduction to understand the pillars on which RdRcannabis program is based. Even though effectiveness of this sort of prevention projects has been sufficiently proven, it is not rare that people scorn the public administration supporting programs that invite substance users to design their own. Accompany us in this tale through the path we have come from the starting point to the foreseeable finish line.

Risk reduction and cannabis social clubs (CSCs) (1/2)

En esta ocasión nos adentraremos en la filosofía de reducción de riesgos para entender los pilares sobre los que se fundamenta el programa Rdrcannabis. Aunque la efectividad de este tipo de propuestas de prevención está demostrada, todavía a muchas personas les resulta sorprendente que ante el fenómeno del consumo de sustancias psicoactivas la Administración pública despliegue programas que invitan a las personas consumidoras a diseñarlos y ejecutarlos. Acompañadnos en esta historia sobre de dónde venimos y hacia dónde vamos. Preguntarse sobre qué es el riesgo en la vida es la puerta de entrada a reflexiones potencialmente muy interesantes y profundas. ¡Calma! El objetivo de este texto no es hacer un tratado de filosofía existencial. Como es evidente, no hay una sola manera de percibir el riesgo, cada persona lo evalúa subjetivamente, es decir, una misma actividad puede ser considerada poco o muy arriesgada según quién se la plantee. También, una misma persona puede juzgar el grado de riesgo de una misma actividad de manera diferente en función del momento de su vida. Hay personas más acostumbradas a experimentar con el riesgo, son las que desde la psicología se denominan “buscadoras de sensaciones”; en el otro extremo, están las personas llenas de temor que viven bloqueadas, en un sufrimiento constante ante actividades cotidianas como coger un avión o subir a un ascensor. De hecho, no hay manera mejor de definir esta incertidumbre existencial que&nbsp;troleando&nbsp;ligeramente la frase escrita&nbsp;̶ hacia el 1635 ̶&nbsp;por el dramaturgo Pedro Calderón de la Barca:<blockquote>¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el bien mayor es pequeño; que toda la vida es riesgo, y los riesgos, riesgos son.</blockquote>Intentando focalizar el asunto en el ámbito de las drogas: la cuestión de la reducción de riesgos es algo relativamente nuevo si tenemos en cuenta que las sustancias psicoactivas han existido desde los albores de la humanidad. Lo anterior es cierto si nos referimos estrictamente a la primera vez que alguien escribió en un papel “filosofía de reducción de riesgos”. Es decir, desde que han existido drogas, se ha practicado la reducción de riesgos; lo que sucede es que no se le daba ese nombre. Se puede y se ha hecho siempre reducción del riesgo tanto con las drogas legales como con las declaradas ilícitas. De hecho, la otra cara de la moneda de la reducción del riesgo es el aumento del placer, porque no se puede entender la una sin el otro. Y, con relación al placer, encontramos algunos de los mayores tabúes morales de nuestra sociedad. Para salir de este jardín recurriremos al filósofo Aristóteles, que dedicó mucha atención a la cuestión de la virtud, definida como el “término medio” entre dos extremos. Para él, era tan vicioso alguien temeroso como alguien tarambana. Por eso, explicaba que le corresponde a la razón mantener un buen equilibrio vital, ya que la virtud no es cobardía ni temeridad, sino valor. ¿Y, cuál es la conclusión al fin y al cabo? Pues, por ejemplo, que la vida es lo que sucede mientras gestionas riesgos y placeres. Y que si te pasas de frenazo o de miedo, te la acabas perdiendo. Se dice que esta frase es el epitafio de alguien que hizo&nbsp;balconing&nbsp;en Mallorca. El hecho es que la respuesta institucional moderna al “problema de la droga” se inició hacia los años setenta. En aquel momento, las autoridades consideraban a las personas consumidoras un objeto pasivo y aislado de su contexto social. La idea que inspiraba los programas de prevención del consumo era la abstinencia total. En la década de los ochenta, se forjó lo que se conoce como el binomio drogas-delincuencia, que marcó el imaginario social hasta nuestros días. La irrupción del VIH y la hepatitis en relación con el consumo inyectado de heroína reveló el fracaso de la prevención basada en criterios morales y, en algunos países del norte de Europa, donde prevalecía una mirada más pragmática sobre las políticas públicas, se iniciaron los programas de reducción de daños. Los programas de reducción de daños surgieron no como una alternativa a la prevención, sino como un intento de dar un paso más e incorporar a las redes de atención socio-sanitarias a las personas consumidoras de drogas que no encontraban respuesta (o cabida) en un emergente sistema de atención a los drogodependientes totalmente basado en la abstinencia. La reducción de daños buscaba priorizar el objetivo de disminuir los efectos negativos del uso de las drogas antes que evitar su consumo. Algunos ejemplos de estos programas fueron la dispensación de material higiénico para el consumo inyectado, el acceso a metadona, las salas de consumo asistido de drogas, etc. En la década de los noventa, disminuyó la alarma social relacionada con consumo del decenio anterior a la vez que se popularizaban las drogas de síntesis, como la MDMA, y aumentaba el consumo de alcohol y cannabis en espacios de ocio. Fueron los años del surgimiento de la cultura del baile impulsada, entre otros, por los ritmos bajos y repetitivos. También se empezó a extender una mirada normalizadora sobre los consumos, que se distanciaba del discurso alarmista de tiempos pasados y abría la puerta a la reducción de riesgos (RdR). El libro que mejor ha capturado qué es la RdR en nuestro contexto fue publicado en el año 2013, y lleva por título:&nbsp;<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=656489" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas</a>&nbsp;(Martínez D. P, &amp; Pallarés J.). Se trata de una obra colectiva realizada por treinta y seis profesionales con mucha experiencia en investigación e intervención. Estas miradas se forjaron en algunos de los proyectos fundacionales de la reducción de riesgos, como Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc. Tal y como se explica en el libro, los puntos de partida de la RdR, desde sus inicios, han sido:<ol><li>Reconocer los efectos positivos y negativos del fenómeno de las drogas</li><li>Trabajar sobre lo que tenemos (diferentes tipologías de consumo) y no sobre lo que deberíamos tener (abstinencia total)</li><li>Tomar en consideración que hay un consumo de drogas no problemático y que la gran mayoría de las personas consumidoras se preocupan por su salud</li><li>Constatar que la ignorancia es un riesgo; por lo tanto, mejor educar que castigar o mostrar actitudes paternalistas si lo que se quiere es llegar al público consumidor</li></ol> Es a partir de estas cuatro coordenadas alrededor de las que se articula el proyecto RdRcannabis, dirigido a clubs sociales de cannabis. Y lo hace siguiendo la&nbsp;<a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/bases_de_la_prevencio_a_catalunya/estrategia_nacional_de_prevencio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Estrategia Nacional de Prevención: consumo de drogas y problemas asociados</a>&nbsp;(Gencat, 2008), donde se recoge que es un objetivo general “reconocer y difundir las actuaciones de RdR como estrategia basada en la evidencia de efectividad y necesaria y prioritaria con la población consumidora” (pág. 333). El hecho de que a finales de los ochenta la Administración pública se alejara de los programas de prevención basados en la abstinencia permitió visibilizar que el principal motivo por el que las personas consumen drogas es para desinhibirse, divertirse y por placer. Constatar que quien consume busca en primer lugar los efectos positivos del consumo desacreditó en gran parte los programas preventivos basados únicamente en el miedo y los mensajes catastrofistas. Por eso, se incorporó a las personas que consumen drogas (“los iguales”) al diseño y ejecución de los programas de reducción de riesgos y daños. De repente, la conversación se multiplicó y variables como la dosis, la potencia/toxicidad, la frecuencia, la dificultad en el acceso, la preparación del consumo (higiénico o no), la vía de administración, el poli-consumo, los cuidados posteriores, el estado físico y psíquico y el contexto de consumo emergieron como variables de la ecuación que modifican el nivel de riesgo cuando se busca placer. Si abrimos la carpeta del cannabis para buscar qué dice sobre prevención y reducción de riesgos la principal autoridad en la materia, el Observatorio Europeo de las Drogas (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction) encontramos que se asocian problemáticas de salud físicas y mentales, así como sociales y económicas. Además, según los estudios, es más probable que estos problemas se desarrollen si el uso del cannabis empieza a una edad joven y se convierte en un uso regular y a largo plazo. Por lo tanto, los objetivos principales de las respuestas sanitarias y sociales que abordan el consumo y los problemas asociados deberían incluir:<ul><li>prevenir el uso, o retrasar el inicio, desde la adolescencia hasta la juventud adulta;</li><li>prevenir la escalada del consumo de cannabis del uso ocasional a habitual;</li><li>reducir los modos de uso más nocivos;</li><li>ofrecer intervenciones, incluido el tratamiento, a las personas para quienes el consumo de cannabis se ha vuelto problemático;</li><li>reducir la probabilidad de que las personas conduzcan después de consumir cannabis o de participar en otras actividades en que la intoxicación por cannabis puede aumentar el riesgo de accidentes.</li></ul> Es interesante contrastar estos objetivos a contraluz del modelo del club social de cannabis (CSC), dado que automáticamente se revela que&nbsp;los CSC, al ser espacios privilegiados de contacto con las personas consumidoras, atesoran el potencial de incidir en la mayoría de los postulados del Observatorio Europeo.&nbsp;Así, una tarea que las instituciones dedicadas a la prevención tienen grandes dificultades para ejecutar es que el riesgo legal del consumo hace que las personas consumidoras se aíslen, se escondan o desconfíen de la información si esta llega por canales sin credibilidad. De todo el mundo es sabido que la misión de los CSC no es hacer prevención universal en las escuelas con el fin de retrasar la edad de inicio del consumo de cannabis, ni tampoco trabajar con los adolescentes ya iniciados. Por ley, los CSC van dirigidos a mayores de 18 años e, incluso, muchos no aceptan a menores de 21 como método de autorregulación. Ahora bien, no hay otros recursos en toda la sociedad que puedan hacer una detección del consumo problemático o una derivación de los casos pertinentes a intervenciones de tratamiento especializadas como los CSC. Y, por supuesto, los CSC son el lugar idóneo para ofrecer propuestas de reducción de daños y riesgos. Empezando por los daños asociados a la combustión, especialmente si se utiliza junto con tabaco. El programa RdRcannabis se erige en este marco. Es una iniciativa surgida del impulso de las personas que trabajan o colaboran en CSC de Cataluña y que, gracias al apoyo del Departamento de Salud, está ofreciendo materiales y recursos educativos hechos a medida de las demandas del público diana y formación a formadores (trabajadores/as y representantes de CSC). Rdrcannabis quiere aprender de las diferentes realidades que coexisten dentro del ecosistema de los CSC, y os invita a construir esta red hecha a medida a partir de las características del modelo de CSC. ¡Estáis todas invitadas!

En esta ocasión nos adentraremos en la filosofía de reducción de riesgos para entender los pilares sobre los que se fundamenta el programa Rdrcannabis. Aunque la efectividad de este tipo de propuestas de prevención está demostrada, todavía a muchas personas les resulta sorprendente que ante el fenómeno del consumo de sustancias psicoactivas la Administración pública despliegue programas que invitan a las personas consumidoras a diseñarlos y ejecutarlos. Acompañadnos en esta historia sobre de dónde venimos y hacia dónde vamos.

La reducción de riesgos en el ámbito de los clubs sociales de cannabis (1/2)

El consum de cànnabis ha augmentat globalment, però els estudis no mostren una clara relació entre el seu ús i l’augment de casos d’esquizofrènia. Encara que el cànnabis pot provocar símptomes similars a la psicosi, aquest consum no sempre evoluciona cap a un trastorn psicòtic. És crucial buscar ajuda professional en cas de símptomes alarmants. Hi ha organitzacions que ofereixen suport a aquells que viuen amb patiments psicosocials a Catalunya. Segons dades de Nacions Unides, aproximadament 209 milions de persones van consumir cànnabis l’any 2020. Això representa el 4% de la població mundial. També sabem que el nombre de consumidors de cànnabis ha augmentat gairebé un 26% en l’última dècada. D’altra banda, els estudis ens diuen que la prevalença de l’esquizofrènia en l’àmbit mundial s’ha mantingut estable al llarg dels darrers cinquanta anys. En concret, una mica menys d’un <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Epidemiology_of_schizophrenia" rel="noopener noreferrer" target="_blank">1% de la població mundial</a>. Si existís una relació causal entre el consum de cànnabis i l’augment de diagnòstics d’esquizofrènia, les dades ho haurien de mostrar. De fet, si ens fixem en les conclusions d’un estudi <a href="https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2800728?utm_source=For_The_Media&amp;utm_medium=referral&amp;utm_campaign=ftm_links&amp;utm_term=012523&amp;fbclid=IwAR30VL97UaXLY8yIoqkIHNJGOVxY_vkzOr_GfUNrm4Ts33uRHOExaQZEiXg" rel="noopener noreferrer" target="_blank">publicat el 2023</a> que va examinar si la legalització del cànnabis en alguns estats dels Estats Units s’associava a un augment de l’atenció mèdica relacionada amb la psicosi, la resposta també va ser negativa. En aquest estudi de cohorts de dades provinents de 63.680.589 beneficiaris, recollides del 2003 al 2017, no hi va haver cap diferència estadísticament significativa en les taxes de diagnòstics relacionats amb la psicosi o antipsicòtics prescrits als estats amb polítiques legals d’accés al cànnabis terapèutic o recreatiu en comparació amb els estats sense aquesta política. Fins i tot, un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37391873/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi del 2023</a> va mostrar que, poc després que un estat federal aprovi la regulació del cànnabis medicinal, s’experimenta una disminució del nombre mitjà d’ingressos per tractaments de salut mental.<h3>Psicosi induïda per drogues vs. esquizofrènia induïda per drogues</h3>Al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, 5a edició (DSM-5), el trastorn psicòtic induït per drogues implica símptomes de psicosi directament relacionats amb un període de consum de substàncies, que sovint milloren quan la substància s’elimina del cos. L’esquizofrènia induïda per drogues és l’esquizofrènia subjacent que emergeix a la superfície per l’ús d’una substància, com el cànnabis, però encara no es recull al DSM.<h3>Consum de cànnabis i símptomes d’esquizofrènia</h3>Els símptomes de la psicosi tenen a veure amb una desconnexió de la realitat. Per exemple, es poden veure, sentir, olorar, tastar o percebre coses que no hi són. És possible que els pensaments no tinguin sentit o que s’experimentin creences falses conegudes com a deliris. Per als usuaris de cànnabis, aquestes experiències poden semblar inofensives i familiars. El consum de dosis més altes de THC té efectes sobre les regions del cervell relacionades amb la percepció sensorial i del temps.A vegades, persones amb poca experiència de consum o poca tolerància a la ingesta d’una dosi alta de THC poden experimentar símptomes de psicosi observats en l’esquizofrènia, com ara:<ul><li>Al·lucinacions: caracteritzades per experiències sensorials confuses.</li><li>Deliris: pensaments i creences que són falses o no coincideixen amb la realitat.</li><li>Pensament desorganitzat: pensaments sense sentit i patrons de parla que van des de subtils fins a difícils d’entendre.</li><li>El consum de cànnabis també pot provocar una sensació de dissociació o una pèrdua del sentit de la identitat personal.</li></ul><h3>Quan es converteixen en esquizofrènia els símptomes de la psicosi?</h3>L’esquizofrènia és un trastorn de salut mental per a tota la vida i no es resol en deixar el consum de cànnabis o d’altres substancies psicoactives. Segons el DSM-5, l’esquizofrènia es pot diagnosticar quan s’han experimentat almenys dos símptomes clàssics de psicosi la major part del temps durant un període d’un mes, amb símptomes que persisteixen almenys sis mesos. En aquest temps, els símptomes han de perjudicar significativament la vida diària i el funcionament, i cap consum actual de substàncies pot explicar el que s’està experimentant.<h3>Es pot utilitzar el cànnabis per alleujar els símptomes de l’esquizofrènia?</h3>Les dades d’una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D." rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisió del 2020</a> indiquen que les persones que viuen amb trastorns psicòtics poden tenir més probabilitats que altres de recórrer al consum de cànnabis. Els investigadors especulaven que viure amb un trastorn psicòtic podria fer que els efectes del cànnabis siguin més agradables. Així, encara que algú que visqui amb esquizofrènia se senti millor al consumir cànnabis, això no voldrà dir necessàriament que aquesta substància estigui tractant la seva esquizofrènia o qualsevol altre trastorn psicòtic. Una <a href="https://www.frontiersin.org/journals/psychiatry/articles/10.3389/fpsyt.2021.694394/full" rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisió sistemàtica del 2021</a> no va trobar cap canvi en la cognició i els símptomes de l’esquizofrènia en les persones que utilitzaven THC fumat o oral. La mateixa revisió també va trobar que els resultats del CBD no eren concloents.Per acabar, podem resumir que tot i que s’han identificat vincles entre el cànnabis i l’esquizofrènia, el consum de productes cannàbics no “causa” esquizofrènia. Si algú desenvolupa esquizofrènia després de consumir cànnabis, és probable que aquesta persona visqués amb una predisposició subjacent al trastorn. La genètica, l’entorn i altres elements fisiològics poden interactuar amb el consum de cànnabis, alcohol o altres substàncies psicoactives , la qual cosa dona lloc al desenvolupament d’un trastorn psicòtic. Els símptomes de la psicosi poden ser alarmants. Es poden experimentar al·lucinacions o deliris que poden comprometre la seguretat de la persona que els pateix. Si qui ens llegeix o algú que coneixeu està experimentant psicosi, demaneu ajuda especialitzada al telèfon 112, on us podran informar sobre com propiciar una recuperació en un entorn segur i protegit. També recomanem consultar entitats com <a href="https://www.activament.org/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Activament</a>, que es defineix com un moviment associatiu de salut mental en primera persona constituït, organitzat i dirigit per persones que van passar o estan vivint una situació de patiment psicosocial i/o amb diversitat mental. Aquesta associació s’ha organitzat per participar com a agent actiu en l’àmbit de la salut mental a Catalunya.

Cànnabis i psicosi, què en diuen els estudis? (2/2)

El consumo de cannabis ha aumentado globalmente, pero los estudios no muestran una clara relación entre su uso y el aumento de casos de esquizofrenia. Aunque el cannabis puede provocar síntomas similares a la psicosis, no siempre evoluciona hacia un trastorno psicótico. Es crucial buscar ayuda profesional en caso de síntomas alarmantes. Existen organizaciones que ofrecen apoyo a quienes viven con sufrimientos psicosociales en Cataluña. Según datos de Naciones Unidas, aproximadamente 209 millones de personas consumieron cannabis en 2020. Esto representa el 4&nbsp;% de la población mundial. También sabemos que el número de consumidores de cannabis ha aumentado casi un 26&nbsp;% en la última década. Por otra parte, los estudios nos dicen que la prevalencia de esquizofrenia en el mundo se ha mantenido estable a lo largo de los últimos cincuenta años. En concreto, algo menos del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Epidemiology_of_schizophrenia" rel="noopener noreferrer" target="_blank">1&nbsp;% de la población mundial</a>. Si hubiera una relación causal entre el consumo de cannabis y el aumento de diagnósticos de esquizofrenia, los datos lo tendrían que demostrar. De hecho, si nos fijamos en las conclusiones de un estudio <a href="https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2800728?utm_source=For_The_Media&amp;utm_medium=referral&amp;utm_campaign=ftm_links&amp;utm_term=012523&amp;fbclid=IwAR30VL97UaXLY8yIoqkIHNJGOVxY_vkzOr_GfUNrm4Ts33uRHOExaQZEiXg" rel="noopener noreferrer" target="_blank">publicado en 2023</a> que examinó si la legalización del cannabis en algunos estados de Estados Unidos se asociaba a un aumento de la atención médica relacionada con la psicosis, la respuesta también fue negativa. En este estudio de cohortes de datos provenientes de 680&nbsp;589 beneficiarios, recogidos entre 2003 y 2017, no se observó ninguna diferencia estadísticamente significativa en las tasas de diagnósticos relacionados con la psicosis o antipsicóticos prescritos en los estados con políticas legales de acceso al cannabis medicinal o recreativo, en comparación con los estados donde es ilegal. Es más, un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37391873/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio de 2023</a> demostró que, poco después de que un estado federal apruebe la regulación del cannabis terapéutico, se experimenta una disminución de la media de ingresos por tratamientos de salud mental.<h3>Psicosis inducida por drogas frente a esquizofrenia inducida por drogas</h3>En el Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (5.ª edición; DSM-5), el trastorno psicótico inducido por drogas implica síntomas de psicosis directamente relacionados con un periodo de consumo de sustancias, que a menudo mejoran cuando la sustancia se elimina del cuerpo. La esquizofrenia inducida por drogas es la esquizofrenia subyacente que emerge a la superficie por el uso de una sustancia, como el cannabis, pero todavía no se recoge en el DSM.<h3>Consumo de cannabis y síntomas de esquizofrenia</h3>Los síntomas de la psicosis tienen que ver con una desconexión de la realidad. Por ejemplo, se pueden ver, escuchar, oler, probar o percibir cosas que no están ahí. Es posible que los pensamientos carezcan de sentido o que se experimenten creencias falsas conocidas como delirios. Para los usuarios de cannabis, estas experiencias pueden parecer inofensivas y familiares. Un mayor consumo de dosis de THC tiene efectos sobre las regiones del cerebro relacionadas con la percepción sensorial y del tiempo.En ocasiones, personas con poca experiencia de consumo o poca tolerancia a la ingesta de una dosis alta de THC pueden experimentar síntomas de psicosis observados en la esquizofrenia, como:<ul><li>Alucinaciones: caracterizadas por experiencias sensoriales confusas.</li><li>Delirios: pensamientos y creencias que son falsas o no coinciden con la realidad.</li><li>Pensamiento desorganizado: pensamientos sin sentido y patrones de habla que van desde sutiles hasta difíciles de entender.</li><li>El consumo de cannabis puede provocar también una sensación de disociación o una pérdida del sentido de la identidad personal.</li></ul><h3>¿Cuándo se convierten en esquizofrenia los síntomas de la psicosis?</h3>La esquizofrenia es un trastorno de salud mental de por vida y no se resuelve al dejar el consumo de cannabis o de otras sustancias psicoactivas. Según el DSM-5, la esquizofrenia puede diagnosticarse cuando se han experimentado al menos dos síntomas clásicos de psicosis la mayor parte del tiempo durante un período de un mes, con síntomas que persisten al menos seis meses. En este tiempo, los síntomas deben perjudicar significativamente la vida diaria y el funcionamiento, y ningún consumo actual de sustancias puede explicar lo que se está experimentando.<h3>¿Puede utilizarse el cannabis para aliviar los síntomas de la esquizofrenia?</h3>Los datos de una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D." rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisión de 2020</a> indican que las personas que viven con trastornos psicóticos pueden tener más probabilidades que otras de recurrir al consumo de cannabis. Los investigadores especulaban con que vivir con un trastorno psicótico podría hacer que los efectos del cannabis sean más agradables. Así, aunque alguien que viva con esquizofrenia se sienta mejor al consumir cannabis, esto no significará necesariamente que esta sustancia esté tratando su esquizofrenia o cualquier otro trastorno psicótico. Una <a href="https://www.frontiersin.org/journals/psychiatry/articles/10.3389/fpsyt.2021.694394/full" rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisión sistemática de 2021</a> no encontró ningún cambio en la cognición y los síntomas de la esquizofrenia en las personas que utilizaban THC fumado u oral. La misma revisión también halló que los resultados del CBD no eran concluyentes. Por último, podemos resumir que, aunque se han detectado vínculos entre el cannabis y la esquizofrenia, el consumo de productos cannábicos no “causa” esquizofrenia. Si alguien desarrolla esquizofrenia después de consumir cannabis, es probable que esa persona viviera con una predisposición subyacente al trastorno. La genética, el entorno y otros elementos fisiológicos pueden interactuar con el consumo de cannabis, alcohol u otras sustancias psicoactivas, dando lugar al desarrollo de un trastorno psicótico. Los síntomas de la psicosis pueden ser alarmantes. Pueden experimentarse alucinaciones o delirios que pueden comprometer la seguridad de la persona que los sufre. Si quien nos lee o alguien que conoce está experimentando psicosis, pidan ayuda especializada en el teléfono 112, donde les podrán informar sobre cómo propiciar una recuperación en un entorno seguro y protegido. También recomendamos consultar a entidades como <a href="https://www.activament.org/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Activament</a>, que se define como un movimiento asociativo de salud mental en primera persona constituido, organizado y dirigido por personas que pasaron o están viviendo una situación de sufrimiento psicosocial y/o con diversidad mental. Esta asociación se ha organizado para participar como agente activo en el ámbito de la salud mental en Cataluña.

Cannabis y psicosis, ¿qué dicen los estudios? (2/2)

En aquesta entrada analitzarem la distinció entre correlació i causalitat en el debat sobre els efectes del cànnabis, per tal d’evitar confusions. Tot i que s’ha observat una relació entre el consum de cànnabis i la psicosi, això no implica necessàriament una relació causal directa. És fonamental evitar l’estigmatització de les persones diagnosticades amb trastorns psicòtics, com l’esquizofrènia, i entendre la complexitat dels factors que hi intervenen. Per afavorir una conversa madura i detallada sobre els efectes no desitjats del cànnabis, és essencial abordar la qüestió amb un coneixement profund i ben fonamentat. Un dels reptes més significatius en aquest àmbit és la intersecció entre les evidències científiques i les influències polítiques, degut a l’estatus legal complex del cànnabis. Resulta crucial no només familiaritzar-se amb el que revelen els estudis científics, sinó també comprendre com contextualitzar-ne les conclusions i reconèixer els possibles biaixos. Aquest enfocament ens permetrà promoure un diàleg informat i constructiu. En les converses i discussions sobre les substàncies declarades il·lícites, és comú confondre la correlació amb la causalitat. Per això, és important comprendre’n la diferència. La correlació implica una relació entre dues variables, mentre que la causalitat suggereix que una variable provoca un canvi en una altra. Per exemple, només perquè dues coses estiguin relacionades no significa que l’una causi l’altra. És com observar que les persones que porten paraigües solen estar més protegides de la pluja, però això no vol dir que portar un paraigua provoqui la pluja. És crucial analitzar les dades amb cautela i buscar evidències més sòlides abans de treure conclusions precipitades sobre la relació entre dues variables. Això pot evitar malentesos i interpretacions errònies en els estudis científics i en la vida quotidiana. La importància d’aclarir aquesta qüestió rau en la necessitat de diferenciar entre causalitat i correlació quan es debat sobre la relació entre el consum de cànnabis i el desenvolupament de psicosi. La distinció és crítica: afirmar que el consum de cànnabis causa psicosi implica una relació directa de causa i efecte, mentre que observar una correlació entre aquests dos factors indica simplement que tendeixen a ocórrer junts, sense implicar necessàriament que l’un causi l’altre. És essencial comprendre que, fins ara, les evidències científiques no han establert una relació causal definitiva entre el consum de cànnabis i l’aparició de trastorns psicòtics com l’esquizofrènia. L’argument que la potencialitat d’una substància per causar psicosi no constitueix per si sola una base suficient per a la seva prohibició es fa palès quan considerem el cas de l’alcohol. Aquesta substància, malgrat els seus riscos coneguts, és legal i àmpliament acceptada, com ho demostra l’existència de 168.065 bars a Espanya a principis de 2023. <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK459134/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">La psicosi pot manifestar-se en relació amb l’alcohol</a> tant en casos d’intoxicació aguda com en el marc de la síndrome d’abstinència i en situacions d’alcoholisme crònic. En aquest context, el reconeixement que les substàncies poden tenir riscos associats ens porta a la conclusió que la resposta més adequada és promoure el control de qualitat i l’educació, en lloc de perpetuar la desinformació. Aquest és el fonament del projecte RdRCannabis, que advoca per un enfocament informat i regulat enfront del consum de cànnabis, prioritzant la seguretat i la consciència dels seus efectes i riscos.Assenyalarem una darrera consideració important abans d’entrar en matèria. Quan parlem de salut mental, és molt important no difondre un discurs estigmatitzador contra les persones psiquiatritzades. En aquest text tractarem de l’esquizofrènia i de la psicosi però, darrere d’aquestes etiquetes psicopatològiques, realment parlem de diverses expressions del patiment humà. Les persones que reben un diagnòstic d’esquizofrènia són massa sovint víctimes d’un discurs paternalista i estigmatitzador que les associa a la perillositat, impredictibilitat i infantilització. Ja vam dedicar <a href="https://rdrcannabis.cat/estigma-i-consum-de-cannabis-1/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una entrada del blog</a> d’RdRCannabis a la qüestió de l’estigma i ara torna a sortir-hi. No és una coincidència. Hi ha mirades hegemòniques que aprofiten els discursos de la por per vendre una falsa seguretat. I qui habitualment en paga el preu són els col·lectius minoritaris. En concret, els seus drets queden hipotecats. Atribuir tots els problemes de salut mental a causes biològiques es coneix com “la teoria de la tara genètica”, i és un error. Fa anys que la hipòtesi del desequilibri bioquímic i l’herència genètica no se sosté científicament. Les persones psiquiatritzades no es poden deslligar de les causes psicosocials dels seus malestars. Aquest és un debat molt ampli, en tot cas, i quan es pregunta a les persones psiquiatritzades què és prioritari per a elles solen coincidir en la necessitat d’enfortir les xarxes comunitàries per tal d’afrontar la solitud, la pobresa, les pèrdues i les pors. <h3>Esquizofrènia vs. trastorn psicòtic</h3>L’esquizofrènia s’anomena trastorn psicòtic perquè implica símptomes de psicosi, com: <ul><li>Al·lucinacions</li><li>Deliris</li><li>Pensament i discurs desorganitzats</li></ul>Tot i que l’esquizofrènia sovint es considera el trastorn insígnia quan es tracta de psicosi, no és l’únic diagnòstic clínic que implica aquest tipus de símptomes. Alguns exemples d’altres trastorns psicòtics inclouen: <ul><li>Trastorn psicòtic induït per substàncies</li><li>Trastorn esquizoafectiu</li><li>Trastorn esquizofreniforme</li><li>Trastorn psicòtic breu</li></ul> Tornant a la recerca sobre el cànnabis, el 2012 la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) va publicar un document titulat “<a href="https://www.patologiadual.es/docs/libro_pdual_psicosis.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Patología dual y psicosis: un desafío en la clínica diaria</a>”. En ell, cinc dels psiquiatres més reconeguts del panorama estatal (una de catalana, Marta Torrens, de l’Hospital del Mar) donaven resposta a algunes de les preguntes més comunes dins del seu gremi. El primer capítol es dedicava a la qüestió del cànnabis i la psicosi. La primera pregunta que se’ls plantejava era: Està demostrada la relació entre el consum de cànnabis i els episodis de psicosi?. A continuació, algunes de les seves conclusions més rellevants: <ul><li>El consum de cànnabis i els trastorns psicòtics estan relacionats d’alguna forma, encara que no de manera causal.</li><li>El consum de cànnabis durant l’adolescència pot precipitar psicosi fonamentalment en subjectes vulnerables.</li><li>La utilitat per a la salut pública de la reducció del consum de cànnabis com a prevenció primària de l’esquizofrènia no és una proposta eficaç. Es postula que l’eliminació del cànnabis comportaria una reducció en la incidència de l’esquizofrènia en la població d’aproximadament el 8%, assumint-ne una relació causal.</li><li>El cànnabis no és una causa necessària ni suficient per provocar psicosi, sinó que actua sobre altres factors per influir en el risc de psicosi.</li><li>El CBD atenua l’activació de la zona prefrontal, al contrari que el Δ9-THC, que l’augmenta.</li></ul> El que ens diu el darrer punt no és menyspreable. El cannabinoide CBD és, de fet, antipsicòtic. El CBD pot contrarestar els efectes del THC. Una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5768049/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">investigació del 2018</a> suggeria que pot ajudar a alleujar els símptomes psicòtics de l’esquizofrènia amb la mateixa eficàcia que alguns medicaments amb recepta, i amb menys efectes secundaris.Això pot tenir moltes implicacions per al camp de la reducció de riscos. Per exemple, es podria afavorir que, com a mesura de protecció, les persones més joves tinguessin accés a un cànnabis amb una ràtio més equilibrada de THC:CBD en lloc de presentacions amb altes concentracions de THC únicament. <h3>La relació entre el cànnabis i l’esquizofrènia</h3>L’esquizofrènia és un trastorn de salut mental que implica experimentar lapsus de la realitat. Aquests lapsus són coneguts com a “símptomes psicòtics” o “psicosi”. El 2020 es va publicar <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una revisió sistemàtica</a> on es van analitzar 96 estudis sobre el cànnabis i l’esquizofrènia. Després de sotmetre els articles a una avaluació de qualitat, només se’n van trobar 12 prou bons per incloure’ls a la revisió. En aquests estudis, els investigadors van fer les següents observacions: <ul><li>Pot haver-hi una alta freqüència de trastorns psicòtics entre les persones que fan servir cànnabis.</li><li>L’ús de cànnabis pot alterar l’edat i l’inici típics dels símptomes de l’esquizofrènia.</li><li>La psicosi induïda per cànnabis pot acabar convertint-se en esquizofrènia clínica.</li><li>Les persones que viuen amb trastorns psicòtics tenen una tendència més alta a fer servir cànnabis.</li><li>Viure amb trastorns psicòtics pot augmentar la sensibilitat als efectes psicoactius del THC.</li><li>L’ús freqüent de cànnabis, especialment a una edat precoç, pot duplicar les possibilitats de desenvolupar esquizofrènia.</li><li>L’ús diari de THC de gran potència pot comportar cinc vegades més possibilitats de desenvolupar una malaltia psicòtica.</li><li>L’ús de cànnabis pot interactuar amb factors preexistents, com ara la genètica, per augmentar el risc d’esquizofrènia.</li></ul><h3>Així doncs, el cànnabis pot causar esquizofrènia?</h3>El cànnabis no causa esquizofrènia. Però si la persona té una predisposició a l’esquizofrènia per factors genètics i ambientals, el consum de cànnabis pot augmentar les possibilitats que desenvolupi esquizofrènia. Això pot passar, en part, per una sensibilitat natural que algunes persones tenen envers els efectes psicoactius del THC. Si vols saber com acaba el repàs als fets més rellevants i als estudis més recents sobre el binomi cànnabis i psicosi, continua llegint la següent entrada del blog d’RdRCannabis. En ella entendrem millor les diferències entre psicosi i esquizofrènia, en repassarem els símptomes i donarem una ullada a com la legalització del cànnabis als Estats Units ha afectat aquest àmbit de la salut mental.

Cànnabis i psicosi, què en diuen els estudis? (1/2)

En esta entrada analizaremos la distinción entre correlación y causalidad en el debate sobre los efectos del cannabis, para evitar confusiones. A pesar de que se ha observado una relación entre el consumo de cannabis y la psicosis, ello no implica necesariamente una relación causal directa. Es fundamental evitar la estigmatización de las personas diagnosticadas con trastornos psicóticos, como la esquizofrenia, y entender la complejidad de los factores que intervienen. Para favorecer una conversación madura y detallada sobre los efectos no deseados del cannabis, es esencial abordar la cuestión con un conocimiento profundo y bien fundamentado. Uno de los retos más significativos en este ámbito es la intersección entre las evidencias científicas y las influencias políticas, debido al estatus legal complejo del cannabis. Resulta crucial no solo familiarizarse con lo que revelan los estudios científicos, sino también entender cómo contextualizar sus conclusiones y reconocer los posibles sesgos. Este enfoque nos permitirá fomentar un diálogo informado y constructivo. En las conversaciones sobre las sustancias declaradas ilícitas, es habitual confundir la correlación con la causalidad. Por eso, es importante entender la diferencia. La correlación implica una relación entre dos variables, mientras que la causalidad sugiere que una variable provoca un cambio en otra. Por ejemplo, solo porque dos cosas estén relacionadas no significa que una cause la otra. Es como observar que las personas que llevan paraguas suelen estar más protegidas de la lluvia, pero eso no supone que llevar paraguas provoque la lluvia. Es crucial analizar los datos con cautela y buscar evidencias más sólidas antes de sacar conclusiones precipitadas sobre la relación entre las dos variables. Ello evitará malentendidos e interpretaciones erróneas en los estudios científicos y en la vida cotidiana. La importancia de aclarar esta cuestión radica en la necesidad de diferenciar entre causalidad y correlación cuando se debate sobre la relación entre el consumo de cannabis y el desarrollo de psicosis. La distinción es crítica: afirmar que el consumo de cannabis causa psicosis implica una relación directa de causa-efecto, mientras que observar una correlación entre estos dos factores solo indica que tienden a darse juntos, sin implicar necesariamente que uno cause el otro. Es esencial entender que, hasta ahora, la evidencia científica no ha establecido una relación causal definitiva entre el consumo de cannabis y la aparición de trastornos psicóticos como la esquizofrenia. El argumento según el cual la potencialidad de una sustancia para causar psicosis no constituye por sí sola una base suficiente para su prohibición se hace evidente cuando consideramos el caso del alcohol. Esta sustancia, a pesar de los riesgos por todos conocidos, es legal y está ampliamente aceptada, como demuestra la existencia de 168&nbsp;605 bares en España a principios de 2023. <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK459134/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">La psicosis puede manifestarse en relación con el alcohol</a> tanto en casos de intoxicación aguda como en el marco del síndrome de abstinencia y en situaciones de alcoholismo crónico. En este contexto, el reconocimiento de que las sustancias pueden tener riesgos asociados nos lleva a la conclusión de que la respuesta más adecuada es fomentar el control de calidad y la educación, en vez de perpetuar la desinformación. Esta es la base del proyecto RdRCannabis, que aboga por un enfoque informado y regulado ante el consumo de cannabis, priorizando la seguridad y la consciencia de sus efectos y riesgos. Haremos una última consideración importante antes de entrar en materia. Cuando hablamos de salud mental, es muy importante no difundir un discurso estigmatizador contra las personas psiquiatrizadas. En este texto abordaremos la esquizofrenia y la psicosis, pero tras estas etiquetas psicopatológicas, realmente hablamos de distintas expresiones del sufrimiento humano. Demasiado a menudo, las personas que reciben el diagnóstico de esquizofrenia son víctimas de un discurso paternalista y estigmatizador que las asocia con la peligrosidad, impredecibilidad e infantilización. Ya dedicamos <a href="https://rdrcannabis.cat/estigma-i-consum-de-cannabis-1/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una entrada del blog</a> de RdRCannabis a la cuestión del estigma y ahora vuelve a surgir. No es ninguna coincidencia. Hay miradas hegemónicas que aprovechan los discursos del miedo para vender una falsa seguridad. Y quien normalmente paga el precio son los colectivos minoritarios. En concreto, sus derechos quedan hipotecados. Atribuir todos los problemas de salud mental a causas biológicas se conoce como “la teoría de la tara genética”, y es un error. Hace años que la hipótesis del desequilibrio bioquímico y la herencia genética no se sostiene científicamente. Las personas psiquiatrizadas no se pueden desvincular de las causas psicosociales de sus malestares. Se trata de un debate muy amplio, en cualquier caso, y cuando se pregunta a las personas psiquiatrizadas qué es prioritario para ellas, suelen coincidir en la necesidad de reforzar las redes comunitarias para afrontar la soledad, la pobreza, las pérdidas y los miedos.<h3>Esquizofrenia frente a trastorno psicótico</h3>La esquizofrenia se llama trastorno psicótico porque implica síntomas de psicosis, como:<ul><li>Alucinaciones</li><li>Delirios</li><li>Pensamiento y discurso desorganizados</li></ul> Si bien, a menudo, la esquizofrenia se considera el trastorno insignia cuando hablamos de psicosis, no es el único diagnóstico clínico que implica este tipo de síntomas. Algunos ejemplos de otros trastornos psicóticos incluyen:<ul><li>Trastorno psicótico inducido por sustancias</li><li>Trastorno esquizoafectivo</li><li>Trastorno esquizofreniforme</li><li>Trastorno psicótico breve</li></ul> Volviendo a la investigación sobre el cannabis, en 2012 la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) publicó un documento titulado “<a href="https://www.patologiadual.es/docs/libro_pdual_psicosis.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Patología dual y psicosis: un desafío en la clínica diaria</a>”. En él, cinco de los psiquiatras más reconocidos del panorama estatal (entre ellos, la catalana Marta Torrens, del Hospital del Mar) respondían a algunas de las preguntas más comunes de su gremio. El primer capítulo se dedicaba a la cuestión del cannabis y la psicosis. La primera pregunta que se les planteaba era: ¿Está demostrada la relación entre el consumo de cannabis y los episodios de psicosis? A continuación, algunas de sus conclusiones más relevantes:<ul><li>El consumo de cannabis y los trastornos psicóticos están relacionados de alguna forma, aunque no sea de manera causal.</li><li>El consumo de cannabis durante la adolescencia puede precipitar psicosis fundamentalmente en sujetos vulnerables.</li><li>La utilidad para la salud pública de la reducción del consumo de cannabis como prevención primaria de la esquizofrenia no es una propuesta eficaz. Se postula que la eliminación del cannabis supondría una reducción en la incidencia de la esquizofrenia en la población de aproximadamente el 8%, asumiendo una relación causal.</li><li>El cannabis no es una causa necesaria ni suficiente para provocar psicosis, sino que actúa sobre otros factores para influir en el riesgo de psicosis.</li><li>El CBD atenúa la activación de la zona prefrontal, al contrario que el Δ9-THC, que la aumenta.</li></ul> Lo que señala el último punto no es desdeñable. El cannabinoide CBD es, de hecho, antipsicótico. El CBD puede contrarrestar los efectos del THC. Una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5768049/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">investigación del 2018</a> sugiere que puede ayudar a aliviar los síntomas psicóticos de la esquizofrenia con la misma eficacia que algunos medicamentos con receta, y con menos efectos secundarios.Esto puede tener muchas implicaciones para el campo de la reducción de riesgos. Por ejemplo, se podría favorecer que, como medida de protección, las personas más jóvenes tuvieran acceso a un cannabis con una ratio más equilibrada de THC:CBD en vez de presentaciones con tantas concentraciones de THC únicamente.<h3>La relación entre el cannabis y la esquizofrenia</h3>La esquizofrenia es un trastorno de salud mental que implica experimentar lapsus de la realidad. Estos lapsus se conocen como “síntomas psicóticos” o “psicosis”. En 2020 se publicó <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una revisión sistemática</a> en la que se analizaron 96 estudios sobre el cannabis y la esquizofrenia. Después de someter los artículos a una evaluación de calidad, solo se encontraron 12 lo suficientemente buenos como para incluirlos en la revisión. De estos estudios, los investigadores hicieron las siguientes observaciones:<ul><li>Puede haber una alta frecuencia de trastornos psicóticos entre las personas que consumen cannabis.</li><li>El uso de cannabis puede alterar la edad y el inicio típicos de los síntomas de la esquizofrenia.</li><li>La psicosis inducida por cannabis puede acabar convirtiéndose en esquizofrenia clínica.</li><li>Las personas que viven con trastornos psicóticos tiene una tendencia más alta a consumir cannabis.</li><li>Vivir con trastornos psicóticos puede aumentar la sensibilidad a los efectos psicoactivos del THC.</li><li>El uso frecuente de cannabis, especialmente a una edad temprana, puede duplicar las posibilidades de desarrollar esquizofrenia.</li><li>El uso diario de THC de gran potencia puede comportar cinco veces más posibilidades de desarrollar una enfermedad psicótica.</li><li>El uso de cannabis puede interactuar con factores preexistentes, como por ejemplo la genética, para aumentar el riesgo de esquizofrenia.</li></ul><h3>Entonces, ¿el cannabis puede causar esquizofrenia?</h3>El cannabis no causa esquizofrenia. Pero si la persona tiene una predisposición a la esquizofrenia por factores genéticos y ambientales, el consumo de cannabis puede aumentar las posibilidades de que desarrolle esquizofrenia. Esto puede suceder, en parte, por una sensibilidad natural que tienen algunas personas a los efectos psicoactivos del THC. Si quieres saber cómo acaba el repaso a los hechos más relevantes y a los estudios más recientes sobre el binomio cannabis-psicosis, continúa leyendo la siguiente entrada del blog de RdRCannabis. En ella entenderemos mejor las diferencias entre psicosis y esquizofrenia, repasaremos sus síntomas y echaremos un vistazo a cómo la legalización del cannabis en Estados Unidos ha afectado a la salud mental.

Cannabis y psicosis, ¿qué dicen los estudios? (1/2)

Hi ha diverses alternatives a fumar tabac, incloent-hi cigarrets d’herbes, cànnabis, i fonts de nicotina sense fum. Fumar herbes de qualsevol origen botànic després de la combustió pot produir efectes carcinògens. Igual com no hi ha evidència quant als seus perfils de seguretat un cop s’han cremat i inhalat, els cigarrets d’herbes sí se sap que són més segurs que els de tabac. Els productes per al consum de tabac sense fum tenen els seus pros i contres que s’exploren en aquest article. Els components de cànnabis com el CBD i&nbsp;el&nbsp;β-cariofilè&nbsp;s’han investigat pel seu potencial en la reducció de la dependència del tabac. També es revisen aquí formes d’analitzar la nostra relació amb l’acció de fumar i la nostra vinculació amb les plantes. Si algú desitja deixar el tabac per&nbsp;la raó que sigui, té moltes opcions on cercar. El tabac té impacte sobre 1.200 milions de persones globalment i és la causa primària&nbsp;de mort prematura evitable. Els defensors de la reducció de danys del tabac proposen més esforços educatius entorn les alternatives al tabac.1&nbsp;És important fixar-se que el tabac és part de pràctiques culturals en molts indrets del món i que no per a totes les persones acaba essent un problema.2&nbsp;Tant si voleu deixar el tabac com si no, aquest apunt explora diverses possibles alternatives al tabac: algunes incorporen altres herbes; d’altres són opcions de consum sense fum. <h3>L’ús del cànnabis per interrompre l’addicció a la nicotina</h3>Fumar cànnabis és una manera habitual d’absorbir l’herba, i molta gent hi recorre com a via primària&nbsp;d’administració. Però, és fumar cànnabis millor que fumar tabac? És difícil sentenciar aquesta pregunta.. Un estudi de 2005 suggeria que fumar cànnabis no és tan nociu per al cos com fumar tabac. Els investigadors demostraven que no hi havia cap relació entre el càncer de pulmó i fumar cànnabis, i que els compostos antitumorals del cànnabis podrien, en principi, compensar&nbsp;alguns dels efectes carcinògens del fum.3&nbsp;Això no significa que fumar cànnabis sol no tingui riscos associats o que no causi danys, ja que la combustió de l’herba també està associada amb malalties respiratòries i altres afeccions. Les alternatives cannàbiques a fumar podrien ser beneficioses per maximitzar els beneficis de l’herba i mitigar els&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">riscos potencials associats amb fumar</a>. I encara, des d’una perspectiva de reducció dels riscos, augmentar el cànnabis a compte del tabac en el porros pot ajudar a disminuir la quantitat de tabac consumida. A més a més, hi ha creixent evidència que els components del cànnabis poden ajudar a interrompre l’addicció a la nicotina.4 CBDEl cannabidiol (CBD) s’ha començat a investigar pel seu potencial d’ajuda a reduir la dependència de l’alcohol, el tabac i altres substàncies. En un estudi fer sobre 24 fumadors, els subjectes que rebien un inhalador CBD reduïen significativament el nombre de cigarretes fumades en comparació amb el grup control, malgrat que no hi havia cap diferència comunicada en el desig de fumar entre els dos grups. En un altre estudi, el CBD oral semblava reduir la importància del tabac en els subjectes que se n’abstenien de consumir a la nit&nbsp;en comparació amb el grup control. El CBD, però, no disminuïa l’efecte de la deshabituació ni el desig de consum. La recerca indica que el CBD per si sol pot no ser prou per abstenir-se del tabac a llarg termini, i que s’hauria de complementar amb altres mètodes de suport, com la teràpia conductual cognitiva.5 β-cariofilè&nbsp;(BCP)El BCP és un terpenoide que es troba en concentracions altes en algunes varietats de cànnabis, i és també present en el pebre negre (Piper&nbsp;nigrum). Es va dissenyar un assaig clínic sobre 48 fumadors de cigarretes que implicava vaporitzar-les amb oli essencial de pebre negre, una mescla de mentol de menta o un placebo. Es va trobar que l’oli&nbsp;essencial de pebre negre reduïa significativament el desig de nicotina a causa que irritava els bronquis, que simulava l’acte&nbsp;de fumar sense nicotina o de cremar el material de l’herba. Altres terpenoides del pebre negre, incloent-hi el&nbsp;β-cariofilè, els mircens i els pinens, també poden resultar d’ajuda per minorar la dependència de la nicotina.6 L’evidència preliminar i els informes anecdòtics indiquen que els components del cànnabis com el CBD i el BCP podrien resultar d’ajuda per a les persones que desitgen reduir o limitar el consum de tabac. Cal més recerca sobre els components dels cànnabis, però també sospesar els pros i els contres de la inhalació com a mode d’administració. <h3>Alternatives d’herbes no tabàquiques</h3>Algunes persones opten per fumar herbes a més a més o com a alternativa al tabac. Els cigarrets d’herbes es venen perquè són més segures i més sanes que les cigarretes de tabac. Com vam esmentar a l’article&nbsp;previ de la sèrie, hi ha una multitud d’herbes que es poden fumar. Alguns exemples comuns inclouen la fulla borruda&nbsp;(Verbascum thapsus), la damiana&nbsp;&nbsp;(Turnera diffusa), la passiflora&nbsp;(Passiflora incarnata) i l’artemisa (Artemisia vulgaris). Malgrat la seva popularitat en certs cercles, no hi ha evidència quant al perfil de seguretat d’aquests vegetals després de la combustió i inhalació.. Fumar matèria herbàcia&nbsp;de qualsevol planta pot produir efectes carcinògens, , i això inclou les alternatives al tabac.7 La Xina fou el primer país a crear una combinació de cigarretes d’herbes i de tabac indicades per al tractament de l’asma i la bronquitis. Les companyies&nbsp;de tabac asiàtiques afirmen que les cigarretes d’herbes poden disminuir els perills per a la salut, al temps que ajuden a deixar de fumar i redueixen la síndrome d’abstinència. Un estudi en profunditat de la qüestió per part de la Societat Química Americana va trobar que “les cigarretes d’herbes són com a mínim tan perillosos com les cigarretes convencionals”. També van assenyalar que les herbes aptes per fumar com la damiana, l’artemisa i la pota de cavall poden conduir&nbsp;a problemes metabòlics notables que podrien augmentar el risc de malaltia coronària, vessament i diabetis. Tanmateix, aquestes troballes són limitades encara i caldria més recerca&nbsp;en la matèria.7 L’estudi de les herbes és relativament complex, més encara per l’abundància de components que contenen, tant coneguts com desconeguts. Els components específics de les herbes alternatives que podrien ser d’ajuda per deixar el tabac no estan encara ben descrits. Algunes persones prefereixen continuar fumant sense tabac i passar-se a altres herbes per aconseguir-ho. <h3>Opcions tabàquiques sense fum</h3>Actualment, hi ha informació molt limitada sobre les opcions tabàquiques sense fum com a via per deixar de fumar.8&nbsp;Tanmateix, molta gent pot deixar de fumar tabac consumint-ne per altres vies. Aquí hi ha algunes opcions de consum de tabac sense fum i algunes de les seves característiques positives i negatives: 1) Rapè&nbsp;(pols tabàquic amazònic sovint mesclat amb altres herbes)<ul><li>Pros: Pràctica cerimonial com a part d’una relació tradicional amb la planta, pas eficient de la nicotina al corrent sanguini, producte no comercialitzat.</li><li>Contres: Encara conté substàncies carcinògenes que poden evolucionar en càncer i altres malalties, manca d’estandardització del producte (fent difícil d’investigar-ne l’impacte sobre la salut), producció no regulada.9</li></ul> 2) Vaporitzador electrònic o cigarreta electrònica<ul><li>Pros:&nbsp;La nicotina es vaporitza i per això no té el mateix nivell de substàncies carcinògenes que el tabac fumat, fum secundari mínim, portàtil i i re-emplenable (alguns models).</li><li>Contres:&nbsp;Els saboritzants són segurs en el menjar però poden ser problemàtics una vegada inhalats, els additius com el glicol de propilè poden conduir&nbsp;a EVALI o bronquiolitis obliterant, els dispositius electrònics poden contenir metalls pesants.9</li></ul> 3) Xiclet&nbsp;de nicotina o pegats<ul><li>Pros:&nbsp;El xiclet es pot utilitzar per alleugerir ràpidament el desig de consum, els pegats ofereixen un nivell constant de nicotina per ajudar a la retirada, inodors, zero risc de fum secundari que pugui afectar terceres persones.</li><li>Contres:&nbsp;Molta gent troba que no satisfan el desig de fumar tabac, poden provocar efectes secundaris (nàusees, vòmits, irritació de gola i boca, privació del son).10</li></ul> 4) Plantar tabac per a l’autoconsum<ul><li>Pros:&nbsp;Construir una relació més profunda amb la planta, autoconfiança, coneixement de la font, teràpia hortícola, eficàcia cost-benefici, cap additiu químic, evitació de les grans corporacions de tabac, evitació de les plagues hortícoles.</li><li>Contres:&nbsp;Exigeix temps i recursos, no evita els possibles impactes negatius en la salut, genera un potencial de dependència.11</li></ul> Sempre és un bon moment per explorar la nostra relació amb el tabac, el cànnabis i qualsevol altra herba. Per què ens hi relacionem i què ens ofereixen? Què hi donem a canvi? Les usem com a crossa? Controlem nosaltres la relació o ens controlen elles? És útil observar la nostra relació amb les herbes sense jutjar-la i donar-nos l’oportunitat de sintonitzar-hi per determinar com ens fan sentir i veure el món. Que l’exploració ens sigui ben dolça. <h2>Referències:</h2><ol><li>Polosa R, Rodu B, Caponnetto P, Maglia M, Raciti C.&nbsp;<a href="https://harmreductionjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/1477-7517-10-19" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">A fresh look at tobacco harm reduction: the case for the electronic cigarette</a>. Harm Reduction Journal. 2013;10(1):19.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R.&nbsp;Decolonization of Tobacco in Indigenous Communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Tashkin DP. Smoked marijuana as a cause of lung injury. Monaldi Archives for Chest Disease. 30 jun 2005;63(2).</li><li>Russo EB, Marcu J. Cannabis pharmacology: the usual suspects and a few promising leads. Advances in pharmacology. 1 gen 2017;80:67-134.</li><li>Chye Y, Christensen E, Solowij N, Yücel M. The endocannabinoid system and cannabidiol’s promise for the treatment of substance use disorder. Frontiers in psychiatry. Feb 2019;10:63.</li><li>Russo EB. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid – terpenoid entourage effects. British journal of pharmacology. Ag 2011;163(7):1344-64.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA.&nbsp;<a href="https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsomega.2c04708" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties | ACS Omega</a>. ACS omega. 6 des 2022;7(50):45797-809.</li><li>Nethan ST, Sinha DN, Chandan K, Mehrotra R. Smokeless tobacco cessation interventions: A systematic review. The Indian journal of medical research. Oct 2018;148(4):396.</li><li>1.Narby J, Rafael Chanchari Pizuri. Plant teachers : ayahuasca, tobacco, and the pursuit of knowledge. Novato, California: New World Library; 2021.</li><li>Nicotine Gum:&nbsp;<a href="https://actchealth.com/blogs/nicotine-gum-5-side-effects-to-be-cautious-of" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Friend or Foe</a>&nbsp;[Internet]. Advanced Cancer Treatment Centers.</li><li>Good DT.&nbsp;<a href="https://www.thesurvivalgardener.com/why-you-should-grow-tobacco-and-how-to/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How To Grow Tobacco and Why You Should Grow It</a>&nbsp;[Internet]. The Survival Gardener. 2014 [citat 22 març 2023].</li></ol>

Si algú desitja deixar el tabac per  la raó que sigui, té moltes opcions on cercar. El tabac té impacte sobre 1.200 milions de persones globalment i és la causa primària  de mort prematura evitable. Els defensors de la reducció de danys del tabac proposen més esforços educatius entorn les alternatives al tabac.1 És important fixar-se que el tabac és part de pràctiques culturals en molts indrets del món i que no per a totes les persones acaba essent un problema.2 Tant si voleu deixar el tabac com si no, aquest apunt explora diverses possibles alternatives al tabac: algunes incorporen altres herbes; d’altres són opcions de consum sense fum.

Alternatives no tabàquiques: cigarretes d’herbes, cànnabis i alternatives amb nicotina sense fum

There are various alternatives to tobacco smoking, including herbal cigarettes, cannabis, and smokeless nicotine sources. Smoking burned plant material from any botanical can produce carcinogenic effects. While there is no strong evidence regarding their safety profiles when combusted and inhaled, herbal cigarettes are often claimed to be safer than tobacco. Smokeless tobacco products have their pros and cons which are explored in this article. Cannabis components such as CBD and β-caryophyllene have been investigated for their potential to help reduce tobacco dependency. Ways to reexamine our relationship to smoking and our plant allies are explored. If someone wishes to give up tobacco for whatever reason, there are many options to explore. Tobacco smoking impacts around 1.2 billion people globally and is the primary cause of preventable premature death. Tobacco harm reduction advocates encourage educational efforts on smoking alternatives.1&nbsp;It is important to note that smoking tobacco is part of cultural practices in many places of the world and not all people develop issues with it.2&nbsp;Whether you are interested in quitting tobacco or not, this piece will explore some potential alternatives to smoking tobacco that includes the integration of other herbs as well as smokeless options. <h3>Cannabis to interrupt nicotine addiction</h3>Smoking cannabis is a common way to ingest the plant, and many people do so as a primary mode of administration. But is smoking cannabis really better for you than tobacco? It is difficult to answer this question definitively. A 2005 study suggested that smoking cannabis is not as harmful to the body as tobacco. Researchers demonstrated that there was no associated link between cannabis smoking and lung cancer and the antitumoral compounds in cannabis could potentially offset some of the carcinogenic effects of smoking it.3&nbsp;This does not mean that smoking cannabis alone does not have associated risks and damages, since the combustion of any plant material is also associated with respiratory diseases and other ailments.Non-smoking cannabis alternatives could be beneficial for enhancing the benefits of the plant and mitigating potential&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it-an-alternative-to-burning-and-nicotine/?lang=en" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">risks associated with smoking it</a>. Yet from a risk reduction perspective, supplementing cannabis instead of tobacco in joints may help people decrease the amount of tobacco they consume. In addition, there is growing evidence that cannabis components may help interrupt nicotine addiction.4 CBDCannabidiol (CBD) has been investigated for its potential to help reduce dependency on alcohol, tobacco, and other substances. In a study of 24 smokers, those receiving a CBD inhaler significantly reduced their number of smoked cigarettes compared to the placebo group, despite no reported difference in cravings between groups. In another study, oral CBD seemed to diminish the importance of tobacco in people abstaining from it overnight as compared to placebo. CBD did not decrease withdrawals or cravings. Research indicates that CBD by itself may not be enough to abstain from tobacco in the long term, and may be best complemented with other support methods such as cognitive behavioral therapy.5 β-Caryophyllene (BCP)BCP is a terpenoid found in a high concentration in some cannabis varieties and is also present in black pepper (Piper nigrum). A clinical trial of 48 cigarette smokers involved vaporizing black pepper essential oil, a mint-menthol mixture, or a placebo. Black pepper essential oil was found to significantly reduce cravings for nicotine due to it irritating the bronchial passage, which simulated the act of smoking without nicotine or burning plant material. Other terpenoids in black pepper including beta-caryophyllene, myrcene, and pinene may also support people in moving away from nicotine dependency.6Preliminary evidence and anecdotal reports indicate that cannabis components like CBD and BCP could potentially be supportive of people who wish to decrease or limit tobacco consumption. Further exploration of cannabis components is needed, while also weighing the pros and cons of inhalation as a mode of administration. <h3>Herbal non-tobacco alternatives</h3>Some people opt to smoke various herbs alongside or as an alternative to tobacco. Herbal cigarettes are touted to be safer and healthier than tobacco cigarettes. As mentioned in the&nbsp;previous article in the series, there are a multitude of herbs that can be smoked. Some common examples include mullein (Verbascum thapsus), damiana (Turnera diffusa), passionflower (Passiflora incarnata), and mugwort (Artemisia vulgaris). Despite being popular in certain crowds, there is no strong evidence regarding the safety profile of these botanicals when combusted and inhaled. Smoking herbal matter from any plant can produce carcinogenic effects, and that includes tobacco alternatives.7China was the first country to create a combination of herbal and tobacco cigarettes indicated for the treatment of asthma and bronchitis. Asian tobacco companies have claimed herbal cigarettes can decrease health hazards by helping people quit smoking and reducing withdrawal symptoms. A deep dive on the topic by the American Chemical Society found that “herbal cigarettes are at least as dangerous as normal cigarettes.” They also mentioned smokable herbs such as damiana, mugwort, and coltsfoot may lead to notable metabolic problems that could increase the risk of heart disease, stroke, and diabetes. However, these findings are limited in scope so further research should be done.7Studying herbs is relatively complex, and this is heightened by the plethora of components they contain, both known and unknown. The specific components of herbal alternatives that could help someone wean off of tobacco are not well understood. Some people prefer to continue smoking without tobacco and turn to other herbs to achieve this. <h3>Smokeless tobacco options</h3>Currently, there is very limited information on smokeless tobacco as a means to stop smoking.8&nbsp;However, many people are able to stop smoking tobacco by utilizing it differently. Here are some smokeless tobacco options and some of their positive and negative attributes: 1) Rapè&nbsp;(Amazonian tobacco snuff that is often mixed with other plants) <ul><li>Pros: Ceremonial practice as part of a longstanding relationship with the plant, efficient delivery of nicotine into the bloodstream, non-commercialized product.</li><li>Cons: Still contains carcinogens which can lead to cancer and other illnesses, lack of product standardization (making it difficult to research its health impacts), unregulated production.9</li></ul> 2) Vaporizer pen or electronic cigarettes <ul><li>Pros:&nbsp;Nicotine is vaporized and therefore does not have the same level of carcinogens as smoked tobacco, minimal secondhand smoke, portable, refillable (some models).</li><li>Cons:&nbsp;Flavoring agents are safe in foods but can be problematic once inhaled, additives like propylene glycol can lead to EVALI or “popcorn lung,” electronic devices may contain heavy metals.9</li></ul> 3)Tobacco gum or patches <ul><li>Pros:&nbsp;Gum can be used to quickly relieve cravings, patches offer a steady level of nicotine to help decrease withdrawal, scentless, no risk of secondhand smoke affecting others.</li><li>Cons:&nbsp;They don’t satisfy the act of smoking tobacco for many people, may cause side effects (nausea, vomiting, throat and mouth irritation, sleep deprivation).10</li></ul> 4) Growing your own tobacco <ul><li>Pros:&nbsp;Building a deeper relationship to the plant, self-reliance, knowing your source, horticultural therapy, cost-effectiveness, no chemical additives, no reliance on Big Tobacco companies, repels garden pests.</li><li>Cons:&nbsp;Requires time and resources, does not avoid the potential negative health impacts of tobacco, potential for dependency.11</li></ul><h2> </h2>It is always a good time to explore our relationship with tobacco, cannabis, and other plants. Why are we connecting with them and what are they offering us? What are we providing in return? Are we using them as a crutch? Are we in control of the relationship or is it dominating us? It is helpful to look at our connection to plants without judgment and give ourselves the ability to tune into how they make us feel and see the world. May the exploration be sweet. <h2>References:</h2><ol><li class="ql-indent-1">Polosa R, Rodu B, Caponnetto P, Maglia M, Raciti C.&nbsp;<a href="https://harmreductionjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/1477-7517-10-19" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">A fresh look at tobacco harm reduction: the case for the electronic cigarette</a>. Harm Reduction Journal. 2013;10(1):19.</li><li class="ql-indent-1">Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R.&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8807169/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Decolonization of Tobacco in Indigenous Communities of Turtle Island (North America)&nbsp;</a>. Nicotine and Tobacco Research. 2022 Feb;24(2):289-91.</li><li class="ql-indent-1">Tashkin DP. Smoked marijuana as a cause of lung injury. Monaldi Archives for Chest Disease. 2005 Jun 30;63(2).</li><li class="ql-indent-1">Russo EB, Marcu J. Cannabis pharmacology: the usual suspects and a few promising leads. Advances in pharmacology. 2017 Jan 1;80:67-134.</li><li class="ql-indent-1">Chye Y, Christensen E, Solowij N, Yücel M. The endocannabinoid system and cannabidiol’s promise for the treatment of substance use disorder. Frontiers in psychiatry. 2019 Feb 19;10:63.</li><li class="ql-indent-1">Russo EB. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid‐terpenoid entourage effects. British journal of pharmacology. 2011 Aug;163(7):1344-64.</li><li class="ql-indent-1">Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA.&nbsp;<a href="https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsomega.2c04708" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties | ACS Omega</a>. ACS omega. 2022 Dec 6;7(50):45797-809.</li><li class="ql-indent-1">Nethan ST, Sinha DN, Chandan K, Mehrotra R. Smokeless tobacco cessation interventions: A systematic review. The Indian journal of medical research. 2018 Oct;148(4):396.</li><li class="ql-indent-1">1.Narby J, Rafael Chanchari Pizuri. Plant teachers : ayahuasca, tobacco, and the pursuit of knowledge. Novato, California: New World Library; 2021.</li><li class="ql-indent-1">Nicotine Gum:&nbsp;<a href="https://actchealth.com/blogs/nicotine-gum-5-side-effects-to-be-cautious-of" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Friend or Foe</a>&nbsp;[Internet]. Advanced Cancer Treatment Centers.</li><li class="ql-indent-1">Good DT.&nbsp;<a href="https://www.thesurvivalgardener.com/why-you-should-grow-tobacco-and-how-to/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How To Grow Tobacco and Why You Should Grow It</a>&nbsp;[Internet]. The Survival Gardener. 2014 [cited 2023 Mar 22].</li></ol>

If someone wishes to give up tobacco for whatever reason, there are many options to explore. Tobacco smoking impacts around 1.2 billion people globally and is the primary cause of preventable premature death. Tobacco harm reduction advocates encourage educational efforts on smoking alternatives.1 It is important to note that smoking tobacco is part of cultural practices in many places of the world and not all people develop issues with it.2 Whether you are interested in quitting tobacco or not, this piece will explore some potential alternatives to smoking tobacco that includes the integration of other herbs as well as smokeless options.

Exploring tobacco alternatives: herbal cigarettes, cannabis, and smokeless nicotine options

Hay varias alternativas a fumar tabaco, incluyendo los cigarrillos de hierbas, de cannabis y las fuentes de nicotina sin humo. Fumar hierbas de cualquier origen botánico después de su combustión puede producir efectos carcinógenos. Así como . Así comoAsíno hay evidencia en cuanto a sus perfiles de seguridad una vez se han quemado e inhalado, de los cigarrillos de hierbas sí se sabe que son más seguros que los de tabaco. Los productos para el consumo de tabaco sin humo tienen sus pros y sus contras, que se exploran en este artículo. Los componentes del cannabis como el CBD y el&nbsp;β-cariofileno&nbsp;se han investigado por su potencial reducción de la dependencia del tabaco. También se revisan aquí formas de analizar nuestra relación con la acción de fumar y nuestra vinculación con las plantas. Si alguien desea dejar el tabaco, sea por&nbsp;la razón que sea, tiene muchas opciones donde escoger. El tabaco tiene impacto sobre 1.200 millones de personas globalmente y es la causa primera&nbsp;de muerte prematura evitable. Los defensores de la reducción de daños del tabaco proponen más esfuerzos educativos entorno a las alternativas al tabaco.1&nbsp;Es importante fijarse en que el tabaco es parte de prácticas culturales en muchos lugares del mundo y en que no para todas las personas acaba siendo un problema.2&nbsp;Tanto si quieres dejar el tabaco como si no, este apunte explora diversas alternativas posibles al tabaco: algunas incorporan otras plantas; otras son opciones de consumo sin humo. <h3>Cannabis para reducir la adicción a la nicotina</h3>Fumar cannabis es una manera habitual de absorber la hierba, y mucha gente recurre a ello como vía primaria&nbsp;de administración. Sin embargo, ¿es fumar cannabis mejor que fumar tabaco? Es difícil sentenciar esta pregunta.. Un estudio de 2005 sugería que fumar cannabis no es tan nocivo para el cuerpo como fumar tabaco. Los investigadores demostraban que no había ninguna relación entre el cáncer de pulmón y fumar cannabis, y que los compuestos antitumorales del cannabis podrían, en principio, compensar algunos de los efectos carcinógenos del humo.3&nbsp;Lo cual no implica que fumar cannabis solo no tenga riesgos asociados o que no cause daños, ya que la combustión de la hierba también está asociada con enfermedades respiratorias y otras afecciones. Las alternativas cannábicas a fumar podrían ser beneficiosas para maximizar los beneficios de la hierba y mitigar los&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">riesgos potenciales asociados con fumar</a>. Y aun más, desde una perspectiva de reducción de riesgos, aumentar el cannabis a cuenta del tabaco en los porros puede ayudar a disminuir la cantidad de tabaco consumida. Además, es creciente la evidencia de que los componentes del cannabis pueden ayudar a reducir la adicción a la nicotina.4 CBDEl cannabidiol (CBD) se ha empezado a investigar por su potencial ayuda a reducir la dependencia del alcohol, el tabaco y otras sustancias. En un estudio hecho sobre 24 fumadores, los sujetos que recibían un inhalador CBD reducían significativamente el número de cigarrillos fumados en comparación con el grupo control, aunque no había ninguna diferencia comunicada entre los dos grupos en cuanto al deseo de fumar. En otro estudio, el CBD oral parecía reducir la importancia del tabaco en los sujetos que se abstenían de consumir durante la noche&nbsp;en comparación con el grupo control. El CBD, sin embargo, no disminuía el efecto de la deshabituación ni el deseo de consumo. La investigación indica que el CBD por sí solo puede no ser suficiente para abstenerse del tabaco a largo plazo, y que debería complementarse con otros métodos de apoyo, como la terapia conductual cognitiva.5 β-cariofilè&nbsp;(BCP)El BCP es un terpenoide que se encuentra en concentraciones altas en algunas variedades de cannabis, y está también presente en la pimienta negra (Piper&nbsp;nigrum). Se diseñó un ensayo clínico sobre 48 fumadores de cigarrillos que implicaba vaporizarlos con aceite esencial de pimienta negra, una mezcla de mentol de menta o un placebo. Se encontró que el aceite&nbsp;esencial de pimienta negra reducía significativamente el deseo de nicotina a causa de que irritaba los bronquios, que simulaba el acto&nbsp;fumar sin nicotina o de quemar el material de la hierba. Otros terpenoides de la pimienta negra, incluyendo el&nbsp;β-cariofileno, los mircenos y los pinenos, también pueden resultar de ayuda para minorar la dependencia de la nicotina.6 La evidencia preliminar y los informes anecdóticos indican que los componentes del cannabis como el CBD y el BCP podrían resultar de ayuda para las personas que desean reducir o limitar el consumo de tabaco. Es necesaria más investigación sobre los componentes del cannabis, pero también sopesar los pros y los contras de la inhalación como modo de administración. <h3>Alternativas de hierbas no tabáquicas</h3>Algunas personas optan por fumar hierbas además o como alternativa al tabaco. Los cigarrillos de hierbas se venden porque son más seguros y más sanos que los cigarrillos de tabaco. Como mencionamos en el artículo&nbsp;previo de la serie, hay una multitud de hierbas que se pueden fumar. Algunos ejemplos comunes incluyen el gordolobo&nbsp;(Verbascum thapsus), la damiana&nbsp;(Turnera diffusa), la pasiflora&nbsp;(Pasiflora incarnata) y la artemisa (Artemisia vulgaris). A pesar de su popularidad en ciertos círculos, no hay evidencia en cuanto al perfil de seguridad de estos vegetales después de la combustión e inhalación… Fumar materia herbácea&nbsp;de cualquier planta puede producir efectos carcinógenos, y eso incluye las alternativas al tabaco.7 China fue el primer país en crear una combinación de cigarrillos de hierbas y de tabaco&nbsp;a priori&nbsp;indicados para el tratamiento del asma y la bronquitis. Las compañías&nbsp;de tabaco asiáticas afirman que los cigarrillos de hierbas pueden disminuir los peligros para la salud, al tiempo que ayudan a dejar de fumar y reducen el síndrome de abstinencia. Un estudio en profundidad de la cuestión por parte de la Sociedad Química Americana encontró que “los cigarrillos de hierbas son como mínimo tan peligrosos como los cigarrillos convencionales”. También señalaron que las hierbas aptas para fumar como la damiana, la artemisa y el tusílago pueden conducir a problemas metabólicos notables que podrían aumentar el riesgo de enfermedad coronaria, derrame y diabetes. Sin embargo, estos hallazgos son limitados todavía y haría falta más investigación en la materia.7 El estudio de las hierbas es relativamente complejo, mayor todavía por la abundancia de componentes que contienen, tanto los conocidos como los desconocidos. Los componentes específicos de las hierbas alternativas que podrían ser de ayuda para dejar el tabaco no están todavía bien descritos. Algunas personas prefieren seguir fumando sin tabaco y pasarse a otras hierbas para conseguirlo. <h3>Opciones tabáquicas sin humo</h3>Actualmente, hay información muy limitada sobre las opciones tabáquicas sin humo como vía para dejar de fumar.8&nbsp;Sin embargo, mucha gente puede dejar de fumar tabaco consumiéndolo por otras vías. A continuación, algunas opciones de consumo de tabaco sin humo y algunas de sus ventajas y desventajas: 1) Rapè&nbsp;(polvo tabáquico amazónico a menudo mezclado con otras hierbas) <ul><li>Pros: Práctica ceremonial como parte de una relación tradicional con la planta, paso eficiente de la nicotina al torrente sanguíneo, producto no comercializado.</li><li>Contres: Todavía contiene sustancias carcinógenas que pueden evolucionar en cáncer y otras enfermedades, carece de estandarización del producto (haciendo difícil investigar el impacto sobre la salud), producción no regulada.9</li></ul> 2) Vaporizador electrónico o cigarrillo electrónico <ul><li>Pros:&nbsp;La nicotina se vaporiza y por eso no tiene el mismo nivel de sustancias carcinógenas que el tabaco fumado, humo secundario mínimo, portátil y rellenable (algunos modelos).</li><li>Contres:&nbsp;Los saborizantes son seguros en la comida pero pueden ser problemáticos una vez inhalados, los aditivos como el glicol de propileno pueden conducir&nbsp;a EVALI o bronquiolitis obliteradora, los dispositivos electrónicos pueden contener metales pesados.9</li></ul> 3) Chicle&nbsp;o parches de nicotina <ul><li>Pros:&nbsp;El chicle se puede utilizar para aliviar rápidamente el deseo de consumo, los parches ofrecen un nivel constante de nicotina para ayudar a la retirada; inodoros, cero riesgo de humo secundario que pueda afectar a terceras personas.</li><li>Contres:&nbsp;Mucha gente encuentra que no satisfacen el deseo de fumar tabaco, pueden provocar efectos secundarios (náuseas, vómitos, irritación de garganta y boca, privación del sueño).10</li></ul> 4) Plantar tabaco para el autoconsumo <ul><li>Pros:&nbsp;Construir una relación más profunda con la planta, autoconfianza, conocimiento de la fuente, terapia hortícola, eficacia coste-beneficio, ningún aditivo químico, evitación de las grandes corporaciones de tabaco, evitación de las plagas hortícolas.</li><li>Contres:&nbsp;Exige tiempo y recursos, no evita los posibles impactos negativos en la salud, genera un potencial de dependencia.11</li></ul><h4> </h4>Cualquier momento es bueno para explorar nuestra relación con el tabaco, el cannabis o cualquier otra hierba. ¿Por qué nos relacionamos y qué nos ofrecen? ¿Qué damos a cambio? ¿Las usamos como muleta? ¿Controlamos nosotros la relación o son ellas quienes nos controlan? Puede resultar de utilidad observar nuestra relación con las plantas sin juzgarla y darnos la oportunidad de sintonizar para determinar cómo nos hacen sentir y cómo condicionan nuestra visión del mundo. Que la exploración nos resulte bien dulce. <h2>Referencias:</h2><ol><li>Polosa R, Rodu B, Caponnetto P, Maglia M, Raciti C.&nbsp;<a href="https://harmreductionjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/1477-7517-10-19" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">A fresh look at tobacco harm reduction: the case for the electronic cigarette</a>. Harm Reduction Journal. 2013;10(1):19.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R.&nbsp;Decolonization of Tobacco in Indigenous Communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Tashkin DP. Smoked marijuana as a cause of lung injury. Monaldi Archives for Chest Disease. 30 jun 2005;63(2).</li><li>Russo EB, Marcu J. Cannabis pharmacology: the usual suspects and a few promising leads. Advances in pharmacology. 1 ene 2017;80:67-134.</li><li>Chye Y, Christensen E, Solowij N, Yücel M. The endocannabinoid system and cannabidiol’s promise for the treatment of substance use disorder. Frontiers in psychiatry. Feb 2019;10:63.</li><li>Russo EB. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid – terpenoid entourage effects. British journal of pharmacology. Ag 2011;163(7):1344-64.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA.&nbsp;<a href="https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsomega.2c04708" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties | ACS Omega</a>. ACS omega. 6 dic 2022;7(50):45797-809.</li><li>Nethan ST, Sinha DN, Chandan K, Mehrotra R. Smokeless tobacco cessation interventions: A systematic review. The Indian journal of medical research. Oct 2018;148(4):396.</li><li>1.Narby J, Rafael Chanchari Pizuri. Plant teachers: ayahuasca, tobacco, and the pursuit of knowledge. Novato, California: New World Library; 2021.</li><li>Nicotine Gum:&nbsp;<a href="https://actchealth.com/blogs/nicotine-gum-5-side-effects-to-be-cautious-of" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Friend or Foe</a>&nbsp;[Internet]. Advanced Cancer Treatment Centers.</li><li>Good DT.&nbsp;<a href="https://www.thesurvivalgardener.com/why-you-should-grow-tobacco-and-how-to/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How To Grow Tobacco and Why You Should Grow It</a>&nbsp;[Internet]. The Survival Gardener. 2014 [citado 22 mar 2023].</li></ol>

Si alguien desea dejar el tabaco, sea por  la razón que sea, tiene muchas opciones donde escoger. El tabaco tiene impacto sobre 1.200 millones de personas globalmente y es la causa primera  de muerte prematura evitable. Los defensores de la reducción de daños del tabaco proponen más esfuerzos educativos entorno a las alternativas al tabaco.1 Es importante fijarse en que el tabaco es parte de prácticas culturales en muchos lugares del mundo y en que no para todas las personas acaba siendo un problema.2 Tanto si quieres dejar el tabaco como si no, este apunte explora diversas alternativas posibles al tabaco: algunas incorporan otras plantas; otras son opciones de consumo sin humo.

Alternativas no tabáquicas: cigarrillos de hierbas, cannabis y alternativas con nicotina sin humo

La pràctica de fumar, incloent-hi el cànnabis i el tabac, data de milers d’anys enrere. El cànnabis i el tabac ens donen informació sobre les pràctiques de fumar d’arreu del món, amb algunes parts del món que els mesclen i d’altres que no. Encara hi ha pocs estudis sobre&nbsp;com funcionen el cànnabis i el tabac junts. Fumar pot ser una manera eficaç d’apropiar-se de les característiques de guarició de les herbes. Tanmateix, fumar, sigui el que sigui, pot tenir efectes negatius en el cos a causa dels productes tòxics produïts durant la combustió. Fumar tabac és un mètode d’ingestió sagrat per a molta gent, i això té una notable importància cultural. Això és així encara que molta gent desenvolupi dependència a causa de l’acció farmacològica de la nicotina. Aquest apunt&nbsp;explora la relació dels humans amb la pràctica de fumar cànnabis, tabac i altres herbes, amb la mirada posada, però, en la reducció de riscos. Els humans estem des de temps immemorials en simbiosi amb les plantes, i en fumem de mil·lennis enrere. Els cremadors d’encens a la Xina n’usaven en els ritus funeraris fa aproximadament 2.700 anys, i es consideren els primers usuaris de cànnabis que n’exploraren les finalitats psicoactives. Aquesta és una de les formes més antigues que coneixem en què el cànnabis s’inhalà.1&nbsp;Més tard van venir les pipes, els porros, els bongs, i moltes altres formes de consum via inhalació. El tabac no és cap excepció, i també n’hem consumit des de temps ben llunyans. En moltes civilitzacions i cultures, el tabac es considera una planta sagrada i un ingredient clau de pràctiques ancestrals de la medicina indígena. Durant molt de temps, a Amèrica el tabac ha estat part de pràctiques ancestrals amb herbes, amb camps de cultiu a Mèxic, que es remunten al 1400-1000 aC. Fumar tabac era part de la cerimònia, oferia protecció en els viatges medicinals i servia per comunicar pensaments i per orar al Creador. El tabac va ser un element del comerç a l’Amèrica del Nord i s’integrava com a part dels tractats de pau i dels acords comercials. Amb la colonització d’Amèrica, el tabac va passar a ser un bé per a les grans corporacions, donant lloc a una enorme indústria que sobreviu a dia d’avui.2&nbsp;Com el cànnabis, hi ha diverses formes de consumir-ne, a part de fumat. El cànnabis i el tabac no són les úniques herbes que proporcionen una diversitat d’efectes via inhalació. Per exemple, un estudi de 2020 de la Universitat de Chicago va trobar a Amèrica del Nord restes arqueològiques de pipes per a consum d’herbes no tabàquiques, les primeres d’aquest tipus. Els investigadors van concloure que les comunitats indígenes d’Amèrica del Nord fumaven al voltant de 100 espècies diferents d’herbes.3&nbsp;Algunes eren també psicoactives, com l’estramoni&nbsp;(Stramonium Datura), que s’absorbia mitjançant inhalació a Amèrica, l’Índia i en altres indrets.4 L’estudi del cànnabis i del tabac ens dona perspectiva sobre les pràctiques de fumar arreu del globus. És habitual que el tabac s’afegeixi als porros i que es fumi com a mescla a Europa. Els europeus van adoptar aquesta pràctica a causa de la gran presència de haixix importat d’Àfrica del Nord durant els anys seixanta del passat segle i de la manca generalitzada de la flor del cànnabis fins molt recentment. Això contrasta amb la situació a Amèrica, on històricament es tenia accés a la flor del cànnabis, ja fos plantada a casa o importada. Aquesta és la raó perquè tant a l’Amèrica del Nord com del Sud el cànnabis es consumeix sol i no es mescla amb tabac. Encara hi ha poca recerca sobre com funcionen el cànnabis i el tabac junts. Els estudis sovint no distingeixen entre els impactes a llarg termini de fumar tabac i de fumar cànnabis, ja que molts consumidors en fumen totes dues herbes.5,6<h3>Alternatives a fumar cànnabis i tabac</h3>Fumar ha estat un mètode popular per obtenir les propietats desitjades de les herbes. Atesa la immediatesa dels efectes, molts consumidors prefereixen aquest mètode a altres vies d’administració que triguen més temps a fer efecte. Fumar proporciona un inici ràpid i una fàcil valoració. Es pot decidir quant volen consumir i valorar la dosi fins que arribem a l’efecte desitjat. Aquest no és el cas de la ingestió oral, on la dosificació pot ser més delicada. Dit això, algunes persones no poden fumar per raons de salut o, simplement, no volen fer-ho. En aquest cas, el cànnabis es pot ingerir (en tintures, càpsules o extractes d’oli), o aplicar externament (en bàlsams, cremes o pegats).).7 El tabac s’ha absorbit històricament de diverses maneres també, encara que les vies d’administració són bastant diferents de les del cànnabis. El tabac es pot consumir com a pols: les comunitats indígenes de Sud-amèrica mesclaven tabac amb altres herbes en una barreja coneguda com a&nbsp;rapè. El tabac també es pot consumir com a te o vaporitzar-lo.8&nbsp;L’energia del tabac és ingredient també d’essències de flor i de l’homeopatia.9&nbsp;L’oli&nbsp;essencial del tabac és una nota&nbsp;base en perfumeria.10<h3>Aspectes entorn de la combustió de les herbes</h3>Molta gent troba que connectar amb el tabac sense fumar-lo és una forma ideal d’apropiar-se de les característiques medicinals, espirituals i energètiques de la planta. D’altra banda, fumar és un mètode d’ingestió sagrat per a molta gent, i té una notable importància cultural. Això és així mentre que, alhora, molts usuaris generen dependència del tabac a causa de l’acció farmacològica de la nicotina.11&nbsp;Afortunadament, les herbes ens ofereixen moltes altres maneres de treballar-hi. Les vies alternatives de consum poden ser útils per recollir-ne els beneficis&nbsp;mentre alhora mitiguem els inconvenients. Fumar, tot i ser un mètode tradicional d’administració que facilita apropiar-se’n de les característiques i els efectes beneficiosos, també crea subproductes en la combustió que són danyosos per als pulmons. Les herbes que inhalem per combustió poden tenir impactes negatius en el cos arran dels productes tòxics continguts en el fum, com ara monòxid de carboni, poliaromàtics, nicotina i N-nitrosamines.11&nbsp;I això és aplicable no només al tabac, sinó a totes les herbes que es fumen. En el pròxim article de la sèrie explorarem les alternatives no-tabàquiques i les alternatives a fumar pel que fa al consum de tabac i cànnabis. <h2>Referències:</h2><ol><li>Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 12 jun 2019;5(6):eaaw1391.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′Leary R, Rutan E, D′Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Waxman, Eliana. (2020).&nbsp;<a href="https://news.uchicago.edu/story/what-plants-were-smoked-pre-colonial-north-america-ancient-pipes-hold-clues" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues</a>. UChicago News. Consultat 22-3-2023.</li><li>The Seed Sistas.&nbsp;Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.</li><li>Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. 2010 Feb 1;39(1):43.</li><li>Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 14 set 2016;7:309.</li><li>Malka, Deborah. (2020).&nbsp;<a href="https://www.cannabisclinicians.org/product/dosage-and-delivery-of-cannabis-medicine/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Dosage and Delivery of Cannabis Medicine</a>.&nbsp;Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.</li><li>Pendell D.&nbsp;Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.</li><li>Ullman, Dana. (2017).&nbsp;<a href="https://homeopathic.com/tobacco-a-medicine-and-a-poison-insights-from-homeopathy/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy</a>. Homepathic Family Medicine. Consultat 22-3-2023.</li><li>The Perfume Society. (2017)&nbsp;<a href="https://perfumesociety.org/ingredients-post/tobacco/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco – The Perfume Society</a>. Consultat 22-3-2023.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 6 des 2022;7(50):45797-809.</li></ol>

Els humans estem des de temps immemorials en simbiosi amb les plantes, i en fumem de mil·lennis enrere. Els cremadors d’encens a la Xina n’usaven en els ritus funeraris fa aproximadament 2.700 anys, i es consideren els primers usuaris de cànnabis que n’exploraren les finalitats psicoactives. Aquesta és una de les formes més antigues que coneixem en què el cànnabis s’inhalà.1 Més tard van venir les pipes, els porros, els bongs, i moltes altres formes de consum via inhalació.  El tabac no és cap excepció, i també n’hem consumit des de temps ben llunyans. En moltes civilitzacions i cultures, el tabac es considera una planta sagrada i un ingredient clau de pràctiques ancestrals de la medicina indígena. Durant molt de temps, a Amèrica el tabac ha estat part de pràctiques ancestrals amb herbes, amb camps de cultiu a Mèxic, que es remunten al 1400-1000 aC. Fumar tabac era part de la cerimònia, oferia protecció en els viatges medicinals i servia per comunicar pensaments i per orar al Creador. El tabac va ser un element del comerç a l’Amèrica del Nord i s’integrava com a part dels tractats de pau i dels acords comercials. Amb la colonització d’Amèrica, el tabac va passar a ser un bé per a les grans corporacions, donant lloc a una enorme indústria que sobreviu a dia d’avui.2 Com el cànnabis, hi ha diverses formes de consumir-ne, a part de fumat.  El cànnabis i el tabac no són les úniques herbes que proporcionen una diversitat d’efectes via inhalació. Per exemple, un estudi de 2020 de la Universitat de Chicago va trobar a Amèrica del Nord restes arqueològiques de pipes per a consum d’herbes no tabàquiques, les primeres d’aquest tipus. Els investigadors van concloure que les comunitats indígenes d’Amèrica del Nord fumaven al voltant de 100 espècies diferents d’herbes.3 Algunes eren també psicoactives, com l’estramoni (Stramonium Datura), que s’absorbia mitjançant inhalació a Amèrica, l’Índia i en altres indrets.4  L’estudi del cànnabis i del tabac ens dona perspectiva sobre les pràctiques de fumar arreu del globus. És habitual que el tabac s’afegeixi als porros i que es fumi com a mescla a Europa. Els europeus van adoptar aquesta pràctica a causa de la gran presència de haixix importat d’Àfrica del Nord durant els anys seixanta del passat segle i de la manca generalitzada de la flor del cànnabis fins molt recentment. Això contrasta amb la situació a Amèrica, on històricament es tenia accés a la flor del cànnabis, ja fos plantada a casa o importada. Aquesta és la raó perquè tant a l’Amèrica del Nord com del Sud el cànnabis es consumeix sol i no es mescla amb tabac. Encara hi ha poca recerca sobre com funcionen el cànnabis i el tabac junts. Els estudis sovint no distingeixen entre els impactes a llarg termini de fumar tabac i de fumar cànnabis, ja que molts consumidors en fumen totes dues herbes.5,6

La llarga i rica història del tabac i el cànnabis fumats

The practice of smoking plants, including cannabis and tobacco, dates back thousands of years. Cannabis and tobacco give us perspective on international smoking practices, with some parts of the world mixing the two and others not. Yet there is little research on how cannabis and tobacco work together. Smoking plants can be an effective way to receive their healing properties. However, smoking anything can have negative impacts on the body due to the toxic chemicals released during combustion. Smoking tobacco is a method of ingestion that is sacred to many people and has important cultural significance. This exists at the same time as many people developing a dependency to it because of nicotine’s pharmacological actions. This piece explores the relationship humanity has had with smoking cannabis, tobacco, and other plants via a risk reduction lens. Humans have long been in allyship with plants and we have been smoking them for millennia. Incense burners in China used in funeral rites some 2,700 years ago have been cited as the first documentation of cannabis for psychoactive exploration. This is one of the oldest ways known that cannabis was inhaled.1&nbsp;Later came pipes, joints, bongs, and many other ways of consuming it via inhalation. Humanity has also been smoking tobacco for an incredibly long time. In various civilizations and cultures, tobacco has been considered a sacred plant that is part of ancestral Indigenous medicine practices. Tobacco has long been part of ancestral plant practices in the Americas with cultivation sites in Mexico dating back to 1400–1000 BC. Smoking tobacco has been part of ceremony, offering protection during plant medicine journeys and carrying thoughts and prayers to the Creator. Tobacco was a trade item In North America and integrated as part of peace treaties or trade agreements. With the colonization of the Americas, tobacco was commodified by large corporations, spawning a huge industry that lives on until this day.2&nbsp;Like cannabis, it has various modes of administration beyond smoking. Cannabis and tobacco aren’t the only plants that provide a varied array of effects via inhalation. For example, a study from the University of Chicago in 2020 looked at archeological evidence of pipes in North America, which was the first finding of a “non-tobacco plant in an archaeological pipe.” Researchers found that Indigenous communities of North America smoked around 100 different species of plants.3&nbsp;Some of them were also psychoactive, such as Jimsonweed (Datura stramonium)&nbsp;which was imbibed via inhalation in the Americas, India, and elsewhere.4 Cannabis and tobacco give us perspective on international smoking practices. It is common to see tobacco being added to joints and smoked as a blend in Europe. Europeans have adopted this practice due to the large presence of imported hash from North Africa in the 1960s and a general lack of cannabis flower available to the public until fairly recently. This contrasts with people from the Americas who historically only had access to cannabis flowers, both homegrown or via importation. This is why many people from North and South America typically smoke cannabis all by itself and don’t mix it with tobacco. There is little research on how cannabis and tobacco work together. Studies often do not separate the long-term impacts of tobacco smokers versus cannabis smokers since many use both.5,6<h3>Alternatives to smoking cannabis and tobacco</h3>Smoking plants has been a popular method to obtain their desired properties. Due to the immediacy of its effects, many users prefer it over other modes of administration that take longer to reach their full onset. Smoking provides a rapid onset and easy titration. Someone can choose how much they want to consume and titrate their dose until they reach the effect that they want, which isn’t the case for oral ingestion where dosing can be trickier. That being said, some people can’t smoke for health reasons or simply don’t want to. In that case, cannabis can be applied internally (in tinctures, capsules, or oil extractions) or externally (in salves, creams, or patches).7 Tobacco has historically been imbibed in various ways as well, although the modes of administration are quite different than that of cannabis. Tobacco can be used as snuff, with Indigenous groups in South America mixing tobacco and other plants in a blend known as&nbsp;rapé. Tobacco also can be consumed as a tea or vaporized.8&nbsp;Tobacco energetics is also part of flower essences and homeopathy.9&nbsp;The essential oil is a base note in perfumery.10<h3>Issues with the combustion of plant material</h3>Many people find connecting with tobacco without smoking is an ideal way to receive the medicinal, spiritual, and energetic properties of the plant. On the other hand, smoking tobacco is a method of ingestion that is sacred to many people and has important cultural significance. This exists while at the same time many people develop a dependency on it because of nicotine’s pharmacological actions.11&nbsp;Luckily these plants offer us many other ways of working with them. Non-smoking options can be useful for reaping the benefits of these plants while mitigating the downsides.Smoking plants, while being a longstanding mode of administration that can be a carrier of their healing properties and effects, also creates byproducts of combustion that are problematic for the lungs. Inhaling plants via combustion can have negative impacts on the body due to toxic chemicals contained in the smoke such as carbon monoxide, polyaromatics, nicotine, and N-nitrosamines.11&nbsp;This goes not only for tobacco, but all plants that are smoking. The next article in the series will explore non-tobacco alternatives and substitutions for smoking tobacco and cannabis. <h2>References:</h2><ol><li>Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 2019 Jun 12;5(6):eaaw1391.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. 2022 Feb;24(2):289-91.</li><li>Waxman, Eliana. (2020).&nbsp;<a href="https://news.uchicago.edu/story/what-plants-were-smoked-pre-colonial-north-america-ancient-pipes-hold-clues" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues</a>. UChicago News. Accessed on 22-3-2023</li><li>The Seed Sistas.&nbsp;Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.</li><li>Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. 2010 Feb 1;39(1):43.</li><li>Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 2016 Sep 14;7:309.</li><li>Malka, Deborah. (2020).&nbsp;<a href="https://www.cannabisclinicians.org/product/dosage-and-delivery-of-cannabis-medicine/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Dosage and Delivery of Cannabis Medicine</a>.&nbsp;Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.</li><li>Pendell D.&nbsp;Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.</li><li>Ullman, Dana. (2017).&nbsp;<a href="https://homeopathic.com/tobacco-a-medicine-and-a-poison-insights-from-homeopathy/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy</a>. Homepathic Family Medicine.&nbsp;Accessed on 22-3-2023</li><li>The Perfume Society. (2017)&nbsp;<a href="https://perfumesociety.org/ingredients-post/tobacco/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco – The Perfume Society</a>.&nbsp;Accessed on 22-3-2023</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 2022 Dec 6;7(50):45797-809.</li></ol>

Humans have long been in allyship with plants and we have been smoking them for millennia. Incense burners in China used in funeral rites some 2,700 years ago have been cited as the first documentation of cannabis for psychoactive exploration. This is one of the oldest ways known that cannabis was inhaled.1 Later came pipes, joints, bongs, and many other ways of consuming it via inhalation.

The long, rich history of cannabis and tobacco smoking

La práctica de fumar, incluyendo el cannabis y el tabaco, data de miles de años atrás. El cannabis y el tabaco nos ofrecen información sobre las prácticas de fumar de todo el globo, con algunas zonas donde es habitual mezclarlas y otras donde no. Todavía hay pocos estudios sobre&nbsp;cómo funcionan el cannabis y el tabaco juntos. Fumar puede ser una vía eficaz de obtener los efectos curativos de las hierbas. Sin embargo, fumar, sea lo que sea, puede tener efectos negativos en el cuerpo a causa de los productos tóxicos producidos durante la combustión. Fumar tabaco es un método de absorción sagrado para mucha gente, y eso tiene una notable importancia cultural. Tal es así aunque mucha gente desarrolle dependencia por la acción farmacológica de la nicotina. Este apunte&nbsp;explora la relación de los humanos con la práctica de fumar cannabis, tabaco y otras hierbas, con la mirada puesta, sin embargo, en la reducción de riesgos. Los humanos vivimos desde tiempos inmemoriales en simbiosis con las plantas, y las fumamos desde milenios atrás. Los quemadores de incienso en China las usaban en los ritos funerarios hace aproximadamente 2.700 años, y son considerados los primeros usuarios de cannabis que exploraron las finalidades psicoactivas de la planta. Es una de las formas más antiguas que conocemos de uso del cannabis inhalado.1&nbsp;Posteriormente vinieron las pipas, los porros, los&nbsp;bongs, y muchas otras formas de consumo vía inhalación. El tabaco no es ninguna excepción, y también lo hemos consumido desde tiempos bien lejanos. En muchas civilizaciones y culturas, el tabaco se considera una planta sagrada y un ingrediente clave de prácticas ancestrales de la medicina indígena. Durante mucho tiempo, en América el tabaco ha sido parte de prácticas ancestrales con hierbas, con campos de cultivo en México, que se remontan al 1400-1000 aC. Fumar tabaco era parte de la ceremonia, ofrecía protección en los viajes medicinales y servía para comunicar pensamientos y para orar con el Creador. El tabaco fue un elemento del comercio en Norteamérica y se integraba como parte de los tratados de paz y de los acuerdos comerciales. Con la colonización de América, el tabaco pasó a ser un bien para las grandes corporaciones, y dio lugar a una enorme industria que sobrevive a día de hoy.2&nbsp;Como el cannabis, hay varias formas de consumirlo aparte de fumado. El cannabis y el tabaco no son las únicas hierbas que proporcionan una diversidad de efectos vía inhalación. Por ejemplo, un estudio de 2020 de la Universidad de Chicago encontró en Norteamérica restos arqueológicos de pipas para consumo de hierbas no tabáquicas, las primeras de este tipo. Los investigadores concluyeron que las comunidades indígenas de Norteamérica fumaban en torno a 100 especies diferentes de hierbas.3&nbsp;Algunas eran también psicoactivas, como el estramonio (Stramonium Datura),&nbsp;que se consumía inhalado en América, la India y otros lugares.4 El estudio del cannabis y del tabaco nos da perspectiva sobre las prácticas de fumar por todo el globo. Es habitual que el tabaco se añada a los porros y que se fume como mezcla en Europa. Los europeos adoptaron esta práctica a causa de la gran presencia de hachís importado de África del Norte durante los años sesenta del pasado siglo y de la falta generalizada de la flor del cannabis hasta muy recientemente. Ello contrasta con la situación en América, donde históricamente se tenía acceso a la flor del cannabis, ya fuera plantada en casa o importada. Esta es la razón por la que tanto en Norteamérica como en América del Sur el cannabis se consume solo y no se mezcla con tabaco. Todavía es escasa la investigación sobre cómo funcionan el cannabis y el tabaco juntos. Los estudios a menudo no distinguen entre los impactos a largo plazo de fumar tabaco y de fumar cannabis, ya que muchos consumidores fuman las dos plantas.5,6<h3>Alternativas a fumar cannabis y tabaco</h3>Fumar ha sido un método popular para obtener las propiedades deseadas de las plantas. Vista la inmediatez de los efectos, muchos consumidores prefieren este método a otras vías de administración que tardan más tiempo en hacer efecto. Fumar proporciona un inicio rápido y una fácil valoración. Se puede decidir cuánto quieren consumir y valorar la dosis hasta llegar al efecto deseado. Este no es el caso de la ingestión oral, donde la dosificación puede ser más delicada. Dicho esto, algunas personas no pueden fumar por razones de salud o, simplemente, no quieren hacerlo. En este caso, el cannabis se puede ingerir (en tinturas, cápsulas o extractos de aceite), o aplicar externamente (en bálsamos, cremas o parches).7 El tabaco se ha absorbido históricamente de varias maneras también, aunque las vías de administración son bastante diferentes de las del cannabis. El tabaco se puede consumir como polvo: las comunidades indígenas de Sudamérica mezclaban tabaco con otras hierbas en una mezcla conocida como&nbsp;rapé. El tabaco también se puede consumir como té o vaporizado.8&nbsp;La energía del tabaco es ingrediente también de esencias de flor y de homeopatía.9&nbsp;El aceite esencial del tabaco es una nota base en perfumería.10<h3>Aspectos en torno a la combustión de las hierbas</h3>Mucha gente considera que conectar con el tabaco sin fumarlo es una forma ideal de apropiarse de sus características medicinales, espirituales y energéticas. Por otra parte, fumar es un método de ingestión sagrado para mucha gente, y eso tiene una notable importancia cultural. Eso es así mientras que, al mismo tiempo, muchos consumidores generan dependencia del tabaco a causa de la acción farmacológica de la nicotina.11&nbsp;Afortunadamente, las hierbas nos ofrecen otras muchas formas de trabajar con ellas. Las vías alternativas de consumo pueden ser útiles para obtener sus beneficios mientras al mismo tiempo soslayamos sus inconvenientes. Fumar, a pesar de ser un método tradicional de administración que facilita apropiarse de las características y los efectos beneficiosos, también crea subproductos en la combustión que son dañinos para los pulmones. Las hierbas que inhalamos por combustión pueden tener impactos negativos en el cuerpo a raíz de los productos tóxicos contenidos en el humo, como monóxido de carbono, poli-aromáticos, nicotina y N-nitrosaminas.11&nbsp;Y ello es aplicable no sólo al tabaco, sino a todas las hierbas que se fuman. En el próximo artículo de la serie exploraremos las alternativas no tabáquicas y las alternativas a fumar con respecto al consumo de tabaco y de cannabis. <h2>Referencias:</h2><ol><li>Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 12 jun 2019;5(6):eaaw1391.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′Leary R, Rutan E, D′Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Waxman, Eliana. (2020).&nbsp;<a href="https://news.uchicago.edu/story/what-plants-were-smoked-pre-colonial-north-america-ancient-pipes-hold-clues" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues</a>. UChicago News. Consultado 22-3-2023.</li><li>The Seed Sistas.&nbsp;Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.</li><li>Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. Feb. 1 2010;39(1):43.</li><li>Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 14 sept. 2016;7:309.</li><li>Malka, Deborah. (2020).&nbsp;<a href="https://www.cannabisclinicians.org/product/dosage-and-delivery-of-cannabis-medicine/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Dosage and Delivery of Cannabis Medicine</a>.&nbsp;Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.</li><li>Pendell D.&nbsp;Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.</li><li>Ullman, Dana. (2017).&nbsp;<a href="https://homeopathic.com/tobacco-a-medicine-and-a-poison-insights-from-homeopathy/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy</a>. Homepathic Family Medicine. Consultado 22-3-2023.</li><li>The Perfume Society. (2017)&nbsp;<a href="https://perfumesociety.org/ingredients-post/tobacco/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco – The Perfume Society</a>. Consultado 22-3-2023.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 6 dic 2022;7(50):45797-809.</li></ol>

Los humanos vivimos desde tiempos inmemoriales en simbiosis con las plantas, y las fumamos desde milenios atrás. Los quemadores de incienso en China las usaban en los ritos funerarios hace aproximadamente 2.700 años, y son considerados los primeros usuarios de cannabis que exploraron las finalidades psicoactivas de la planta. Es una de las formas más antiguas que conocemos de uso del cannabis inhalado.1 Posteriormente vinieron las pipas, los porros, los bongs, y muchas otras formas de consumo vía inhalación.

La larga y rica historia del tabaco y el cannabis fumados

En l’apunt anterior vam repassar les bases de l’estigma i els seus efectes en les persones consumidores de cànnabis. En aquest text intentarem donar la volta al mitjó. Ho farem amb l’ajuda dels estudis científics sobre la matèria i gràcies al coneixement que les ciències socials crítiques ens ofereixen. Un element central per combatre l’estigma sobre el cànnabis són les trinxeres que representen els clubs socials de cànnabis. Els darrers vint anys, aquest fenomen ha contribuït a una normalització social del cànnabis i a l’augment de la seguretat per a moltes persones consumidores. Ambdues, excel·lents eines per combatre l’estigma. <h3>Què hi diuen les investigacions científiques?</h3>Un estudi titulat «Usuaris del cànnabis i estigma: una comparació d’usuaris de països europeus amb diferents polítiques de cànnabis», publicat per <a href="https://doi.org/10.1177/1477370820983560" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la Universitat d’Amsterdam</a> (2022) sobre la qüestió de l’estigma i el consum de cànnabis, va revelar que les persones consumidores, pel fet de ser-ho, denunciaven situacions de discriminació al lloc de treball així com en contextos socials i jurídics. També, manifestaven rebre el rebuig de part d’amics i familiars en xocar amb estereotips negatius com, per exemple, que eren ganduls, perillosos o menys intel·ligents. El que rau a una mirada estigmatitzant és una determinada moral, una manera de veure el món que és una herència sociocultural i històrica. L’estigma associat al consum de drogues —com dèiem més amunt— està altament relacionat amb la <a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-lleis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">situació d’il·legalitat d’aquestes.</a> Per entendre-ho millor és interessant llegir les conclusions d’un estudi holandès on es mostra que en els països on les lleis sobre cànnabis eren més punitives, l’estigma també era més intens. Els investigadors d’aquest estudi van realitzar una enquesta a 1.225 persones consumidores de cànnabis de set països europeus diferents: Grècia, Alemanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Portugal i els Països Baixos. Tots aquests països tenen polítiques força diferents al voltant del cànnabis, tot i que és tècnicament il·legal en tots. Els Països Baixos, seguits de Portugal, lideraven les lleis menys punitives, i Grècia, les més punitives. Els participants de Grècia van puntuar el nivell més alt d’estigmatització, mentre que els dels Països Baixos van obtenir les puntuacions més baixes. Al voltant de la meitat dels enquestats va dir que la majoria de la gent creia que les persones consumidores de cànnabis no eren fiables i, al voltant del 25%, va dir que la majoria de la gent creia que eren perillosos. Aproximadament el 25% dels participants també van declarar aïllar-se i evitar la gent perquè temien que els menyspreessin a causa del consum de cànnabis. A tots els països, ser una persona consumidora diària de cànnabis augmentava la probabilitat d’estigmatització. Per tant, podríem entendre que, a mesura que les lleis sobre el cànnabis siguin menys punitives i avancin de la prohibició més estricta envers la regulació, l’estigma social s’anirà modulant a la baixa i ens acostarem més a la normalització del consum de cànnabis. Però, com podem comprovar a Uruguai o Canadà, l’estigma associat al consum de cànnabis encara existeix en una societat evolucionada més enllà de la prohibició, i&nbsp;es pot ampliar a determinades subpoblacions vulnerables. Un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27461986/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">segon estudi</a> molt revelador és el publicat (2016) per la Vendula Belackova i els seus col·legues de la República Txeca a la revista International Journal of Drug Policy. Aquesta recerca es va realitzar a partir d’una metodologia qualitativa, a través de grups de discussió conformats per socis i sòcies de clubs socials de cànnabis de diferents ciutats de l’Estat espanyol. L’objectiu de l’estudi era avaluar el potencial dels CSC a l’hora de minimitzar els danys resultants de l’ús del cànnabis (com riscos respiratoris i de salut mental, risc de dependència i riscos socials). Precisament, l’apartat final (riscos socials) examinava la qüestió de l’estigma i recollia alguna frase molt il·lustrativa d’un participant:<blockquote>El que m’atrau més d’aquest lloc és que et sents acceptat d’una manera que no ho estàs en públic. Aquí ningú et mirarà estrany perquè fumis. És idiota, però fora d’aquestes portes no és així. Aquí un es sent molt còmode.</blockquote>Així doncs, l’estudi apuntava l’important rol que poden jugar els CSC a l’hora de reduir l’estigma sobre el cànnabis. Les persones associades consideren els CSC espais de llibertat i de no-judici sobre el consum. Un espai on regna la confiança afavoreix les intervencions de salut; per contra, a l’espai públic, on el consum i la tinença poden ser perseguits per la policia, ocorre el contrari: més estigma i menys possibilitat de contacte amb les persones que consumeixen. L’autora remarcava que, en l’àmbit de la reducció de danys i la prevenció, els CSC poden dur a terme activitats informatives i educatives sobre els riscos del consum. També el personal que hi treballa pot rebre formació (com <a href="https://rdrcannabis.cat/formacio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la que ofereix</a> Rdrcannabis!) i aquests factors configuren els CSC com a espais privilegiats de cohesió social, de contacte amb les persones consumidores, de transmissió d’informació entre el grup d’iguals i com a vector de cohesió social. Aquests quatre elements poden tenir un important efecte sinèrgic i positiu entre ells. <h3>Com es pot fer front en el nostre dia a dia a l’estigma cànnabic?</h3>A totes les societats hi ha estereotips i prejudicis, és impossible escapar-ne. Les discriminacions sí que són evitables i controlables. Tota persona que participa en un sistema cultural aprèn els estereotips usuals per als grups que han estat definits en aquella cultura. Combatre l’estigma és una tasca on tothom hi té quelcom a dir, tant qui consumeix com qui no. És una qüestió política i social. Estructural. Si mirem les enquestes estatals sobre opinió, veiem que amb relació al cànnabis medicinal un 90% de la societat espanyola està a favor d’una regulació i un 49,7% estaria a favor de l’ús adult. A diversos indrets del món hi ha un corrent favorable a repensar les polítiques basades en la prohibició per avançar cap a models de regulació, i aviat podem estudiar-ne els seus impactes, tant positius com negatius, en clau de reducció de l’estigma. En un pla comunitari, el suport social és bàsic per viure. Tothom està condicionat per les relacions socials. En tenim de més horitzontals i d’altres més jeràrquiques. És en les relacions horitzontals on ens tractem com a iguals i d’on esperem un suport i ajuda mútua. És en aquesta clau on s’entén la importància dels CSC com a espais de trobada i suport mutu de persones que comparteixen una subcultura. Com sabem, hi ha molts models de CSC, alguns més jeràrquics i altres més horitzontals. Aquests segons tenen un potencial més alt per explotar quatre valors claus per revertir l’estigma. En els CSC es produeix la igualtat entre qui comparteix una experiència o necessitat comuna; hi trobem elements de reciprocitat, que és un suport d’anada i tornada entre els membres; s’hi dona la corresponsabilitat, en el sentit que hi ha un compromís amb el benestar propi i col·lectiu. I en darrer terme, els CSC ofereixen autogestió, que és quan el grup assumeix la responsabilitat del seu correcte desenvolupament. Les decisions preses per assemblea i l’activisme són armes de destrucció massiva per enderrocar els murs de l’estigma social. Les ciències socials ens ofereixen fórmules d’èxit aplicables als CSC per fomentar societats més inclusives, amb menys desigualtats i estigma; per exemple, ampliar la xarxa social i trencar l’aïllament; compartir i relacionar-se amb iguals; trobar comprensió i evitar la por al rebuig; cercar informació objectiva i resoldre dubtes. Finalment, sobre la qüestió de l’autoestigma, és molt interessant trobar persones amb les quals poder-ne parlar de manera tranquil·la i confidencial, per exemple, altres persones consumidores que hagin tingut experiències semblants. És aquí on també les associacions cannàbiques representen espais adequats on treballar l’autoestigma associat al consum de cànnabis. Una associació és un espai de trobada on es reuneixen persones diverses, de diferents edats, gèneres i condicions que es veuen travessades per prejudicis, estigmes i mandats semblants pel fet de consumir cànnabis. Les seves vivències i experiències compartides poden resultar en un joc de miralls que doni pistes i claus que ajudin a qui en tingui més necessitat. L’activisme, l’educació entre iguals i el contacte amb altres referents contribueixen a disminuir l’autoestigma. Un altre recurs útil és fer l’exercici d’escriure una autobiografia i plasmar, en un paper o pantalla, pensaments i emocions que han estat massa temps contingudes. Desfer nusos psicològics és una activitat alliberadora de les càrregues que arrosseguem.

Estigma i consum de cànnabis (2/2)

En el apunte anterior repasamos las bases del estigma y sus efectos en las personas consumidoras de cannabis. En este texto intentaremos dar la vuelta al calcetín. Lo haremos con la ayuda de los estudios científicos sobre la materia y gracias al conocimiento que las ciencias sociales críticas nos ofrecen. Un elemento central para combatir el estigma sobre el cannabis son las trincheras que representan los clubs sociales de cannabis. En los últimos veinte años, este fenómeno ha contribuido a la normalización social del cannabis y al aumento de la seguridad para muchas personas consumidoras. Ambas, excelentes herramientas para combatir el estigma. <h3>¿Qué dicen las investigaciones científicas?</h3>Un estudio titulado «Usuarios del cannabis y estigma: una comparación de usuarios de países europeos con diferentes políticas de cannabis», publicado por <a href="https://doi.org/10.1177/1477370820983560" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la Universidad de Ámsterdam</a> (2022) sobre la cuestión del estigma y el consumo de cannabis, reveló que las personas consumidoras, por el hecho de serlo, denunciaban situaciones de discriminación en el puesto de trabajo así como en contextos sociales y jurídicos. También manifestaban recibir el rechazo de parte de amigos y familiares al chocar con estereotipos negativos como, por ejemplo, que eran vagos, peligrosos o menos inteligentes. Lo que radica a una mirada estigmatizante es una determinada moral, una manera de ver el mundo que es una herencia sociocultural e histórica. El estigma asociado al consumo de drogas —como decíamos más arriba— está altamente relacionado con la <a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-lleis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">situación de ilegalidad de estas.</a> Para entenderlo mejor, es interesante leer las conclusiones de un estudio holandés donde se muestra que en los países donde las leyes sobre cannabis eran más punitivas, el estigma también era más intenso. Los investigadores de este estudio realizaron una encuesta a 1.225 personas consumidoras de cannabis de siete países europeos diferentes: Grecia, Alemania, Italia, Francia, el Reino Unido, Portugal y los Países Bajos. Todos estos países tienen políticas bastante diferentes en torno al cannabis, aunque es técnicamente ilegal en todos. Los Países Bajos, seguidos de Portugal, lideraban las leyes menos punitivas, y Grecia, las más punitivas. Los participantes de Grecia puntuaron el nivel más alto de estigmatización, mientras que los de los Países Bajos obtuvieron las puntuaciones más bajas. En torno a la mitad de los encuestados dijo que la mayoría de la gente creía que las personas consumidoras de cannabis no eran fiables, y en torno al 25% dijo que la mayoría de la gente creía que eran peligrosos. Aproximadamente el 25% de los participantes también declararon aislarse y evitar a la gente porque temían que los despreciaran a causa del consumo de cannabis. En todos los países, ser una persona consumidora de cannabis a diario aumentaba la probabilidad de estigmatización. Por lo tanto, podríamos entender que, a medida que las leyes sobre el cannabis sean menos punitivas y avancen de la prohibición más estricta hacia la regulación, el estigma social se irá modulando a la baja y nos acercaremos más a la normalización del consumo de cannabis. Pero, como podemos comprobar en Uruguay o Canadá, el estigma asociado al consumo de cannabis todavía existe en una sociedad evolucionada más allá de la prohibición, y se puede ampliar a determinadas subpoblaciones vulnerables. Un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27461986/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">segundo estudio</a> muy revelador es el publicado (2016) por Vendula Belackova y sus colegas de la República Checa en la revista International Journal of Drug Policy. Esta investigación se realizó a partir de una metodología cualitativa, a través de grupos de discusión conformados por socios y socias de clubs sociales de cannabis de diferentes ciudades del Estado español. El objetivo del estudio era evaluar el potencial de los CSC para minimizar los daños resultantes del uso del cannabis (como riesgos respiratorios y de salud mental, riesgo de dependencia y riesgos sociales). Precisamente, el apartado final (riesgos sociales) examinaba la cuestión del estigma y recogía alguna frase muy ilustrativa de un participante:<blockquote>Lo que me atrae más de este lugar es que te sientes aceptado de una manera que no lo estás en público. Aquí nadie te mirará extraño porque fumes. Es idiota, pero fuera de estas puertas no es así. Aquí uno se siente muy cómodo.</blockquote>Así pues, el estudio apuntaba al importante rol que pueden jugar los CSC en cuanto a reducir el estigma sobre el cannabis. Las personas asociadas consideran los CSC espacios de libertad y de no juicio sobre el consumo. Un espacio donde reina la confianza favorece las intervenciones de salud; por el contrario, en el espacio público, donde el consumo y la tenencia pueden ser perseguidos por la policía, ocurre lo contrario: más estigma y menos posibilidad de contacto con las personas que consumen. La autora remarcaba que, en el ámbito de la reducción de daños y la prevención, los CSC pueden llevar a cabo actividades informativas y educativas sobre los riesgos del consumo. También el personal que trabaja puede recibir formación (como <a href="https://rdrcannabis.cat/formacio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la que ofrece</a> Rdrcannabis) y estos factores configuran los CSC como&nbsp;espacios privilegiados de cohesión social, de contacto con las personas consumidoras, de transmisión de información entre el grupo de iguales y como vector de cohesión social. Estos cuatro elementos pueden tener un importante efecto sinérgico y positivo entre ellos. <h3>¿Cómo se puede hacer frente en nuestro día a día al estigma del cannabis?</h3>En todas las sociedades hay estereotipos y prejuicios, es imposible escapar de ellos. Las discriminaciones sí que son evitables y controlables. Toda persona que participa en un sistema cultural aprende los estereotipos usuales para los grupos que han sido definidos en aquella cultura. Combatir el estigma es una tarea donde todo el mundo tiene algo que decir, tanto quien consume como quien no. Es una cuestión política y social. Estructural. Si miramos las encuestas estatales sobre opinión, vemos que con relación al cannabis medicinal un 90% de la sociedad española está a favor de la regulación y un 49,7% estaría a favor del uso adulto. En varios lugares del mundo hay una corriente favorable a repensar las políticas basadas en la prohibición para avanzar hacia modelos de regulación, y pronto podemos estudiar sus impactos, tanto positivos como negativos, en clave de reducción del estigma. En un plan comunitario, el soporte social es básico para vivir. Todo el mundo está condicionado por las relaciones sociales. Tenemos algunas más horizontales y otras más jerárquicas. Es en las relaciones horizontales donde nos tratamos como iguales y de donde esperamos apoyo y ayuda mutua. Es en esta clave donde se entiende la importancia de los CSC como espacios de encuentro y apoyo mutuo de personas que comparten una subcultura. Como sabemos, hay muchos modelos de CSC, algunos más jerárquicos y otros más horizontales. Estos segundos tienen un potencial más alto para explotar cuatro valores clave a fin de revertir el estigma. En los CSC se da igualdad entre quien comparte una experiencia o necesidad común; encontramos elementos de reciprocidad, que es un apoyo de ida y vuelta entre los miembros; se da corresponsabilidad, en el sentido de que hay un compromiso con el bienestar propio y colectivo. Y en último término, los CSC ofrecen autogestión, que es cuando el grupo asume la responsabilidad de su correcto desarrollo. Las decisiones tomadas por asamblea y el activismo son armas de destrucción masiva para derribar los muros del estigma social. Las ciencias sociales nos ofrecen fórmulas de éxito aplicables a los CSC para fomentar sociedades más inclusivas, con menos desigualdades y estigma; por ejemplo, ampliar la red social y romper el aislamiento; compartir y relacionarse con iguales; encontrar comprensión y evitar el miedo al rechazo; buscar información objetiva y resolver dudas. Finalmente, sobre la cuestión del auto-estigma, es muy interesante encontrar personas con quienes poder hablar de manera tranquila y confidencial, por ejemplo, otras personas consumidoras que hayan tenido experiencias parecidas. Es aquí donde también las asociaciones cannábicas representan espacios adecuados donde trabajar el auto-estigma asociado al consumo de cannabis. Una asociación es un espacio de encuentro donde se reúnen personas diversas, de diferentes edades, géneros y condiciones que se ven atravesadas por prejuicios, estigmas y mandatos parecidos por el hecho de consumir cannabis. Sus vivencias y experiencias compartidas pueden resultar en un juego de espejos que dé pistas y claves que ayuden a quien tenga más necesidad. El activismo, la educación entre iguales y el contacto con otros referentes contribuyen a disminuir el auto-estigma. Otro recurso útil es hacer el ejercicio de escribir una autobiografía y plasmar, en un papel o pantalla, pensamientos y emociones que han estado demasiado tiempo contenidas. Deshacer nudos psicológicos es una actividad liberadora de las cargas que arrastramos.

Estigma y consumo de cannabis (2/2)

La societat és com un gran teatre on cada actor té un paper. Si el guió del teu personatge incorpora el «factor cànnabis», hauràs&nbsp;viscut segur alguna escena tensa en consumir-ne o hauràs estat diana de retrets i judicis de valor negatius de part d’algú que t’han quedat gravats a la memòria, que t’han deixat una marca, una ferida. Les persones consumidores de cànnabis —tot sovint— han d’amagar el seu consum per no ser mal vistes i, si són descobertes per segons qui, poden rebre sancions econòmiques però també socials i simbòliques. En aquest apunt ens aturarem a entendre millor la qüestió de l’estigma sobre el consum de cànnabis, com s’origina i quines implicacions té per a la salut. <h3>Què és l’estigma?</h3>Els humans som animals socials. Tots i totes ens trobem situats a un tauler de joc (societat) on només podem decidir una petita part dels nostres moviments. Hi ha peces al tauler que tenen més facilitat per moure’s i tenir èxit, són les «normals». Aquestes peces tenen una sèrie de privilegis que les diferencien de les «no-normals». Aquest segon tipus de peces ho tenen més complicat: no tenen privilegis i, a sobre, pateixen càrregues extres que impliquen més esforç per aconseguir els mateixos resultats que la majoria. Com veiem, el tauler de joc no ofereix les mateixes condicions a totes les peces. Hi ha constants desigualtats, injustícies i arbitrarietats. Algunes estan fomentades per l’estigma.&nbsp;Els prejudicis, els estereotips i la discriminació són els principals components de l’estigma. L’estigma és un atribut denigrador definit en termes de relacions.&nbsp;Es&nbsp;tracta d’un constructe social que fa&nbsp;diferent un individu i el devalua a ulls «de la majoria». Estigmatitzar algú serveix per donar-li un tracte paternalista i d’inferioritat per dominar-lo i mantenir així la distribució diferencial dels privilegis. En gran part, la posició social que et toqui en sort té a veure amb el teu cognom i el codi postal on vas néixer. Perquè ens entenguem, a la&nbsp;<a href="https://www.aspb.cat/docs/infobarris/pagina-interna.html?wb=2#9" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">ciutat de Barcelona</a>&nbsp;trobem diferències d’entre 8 i 10 anys en l’esperança de vida entre determinats barris de la ciutat. Ara bé, un cop nascudes, les peces es van caracteritzant també en funció de múltiples variables, sovint atzaroses i capritxoses. Per exemple, les conductes i actituds de cada individu, la subcultura amb què s’identifiqui, el seu aspecte físic o la seva capacitat de comunicar-se, etc., són tots elements que determinen el marge de maniobra que aquella peça tindrà per moure’s al tauler, és a dir, per adaptar-s’hi i reeixir socialment. Com és sabut, al llarg de la història hi ha hagut múltiples estigmes: per ser persones racialitzades, per l’orientació sexual, per l’expressió de gènere, per l’edat, per la religió, etc. Els col·lectius més estigmatitzats tenen característiques individuals com la sexualitat o el color de pell que els fan fàcilment identificables. Un altre grup sovint estigmatitzat són les persones consumidores de drogues en general, i de cànnabis en particular. Però el consum de cànnabis no és una característica identificable a primera vista. Per això cada persona consumidora ha de calibrar i anticipar sovint les potencials reaccions dels actors amb qui comparteix espais de consum. <h3>Claus per entendre millor l’estigma associat al consum de cànnabis</h3>El consum de drogues és un terreny&nbsp;adobat&nbsp;per l’estigma. Una droga il·legalitzada implica una sanció —legal o moral— en forma d’aïllament i distanciament social. Qui consumeix drogues declarades il·lícites (amb l’alcohol no passa igual) està subjecte a ser etiquetat com a drogoaddicte, jonki, mandrós/osa, defectuós/osa inferior, delinqüent, indesitjable, brut/a, irresponsable, immadur/a, immoral, etc. Tots són adjectius que comporten la desaprovació de l’entorn social majoritari. L’estigma sobre les persones que consumeixen drogues és un conjunt d’actituds i estereotips negatius que, entre altres efectes, acaben creant barreres per accedir a ajuda i acompanyament. La por al rebuig i la vergonya generen aïllament i solitud. Per exemple, a l’hora de rebre tractament pel consum problemàtic o en apropar-se a programes d’informació i prevenció. Això pot comportar que els problemes relacionats amb el consum empitjorin. L’estigma fa que els individus quedin aïllats, ja que crea barreres per contactar amb la comunitat i l’administració. La versió moderna de l’estigma lligat al consum de cànnabis té uns orígens força nítids. En concret, es va impulsar als Estats Units, i podríem concretar un moment d’inici amb l’estrena, el 1936, de la pel·lícula&nbsp;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=R_vo0UEteKU" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Reefer Madness.</a>&nbsp;Aquest film era part d’una campanya de propaganda dirigida a generar por entre els pares dels joves americans. Ho feia a partir d’una ideologia racista, patriarcal i anti-científica. Disculpeu que us fem&nbsp;spoiler: l’argument de la pel·li era bàsicament que quan els joves fumen marihuana una vegada, en tenir la necessitat irrefrenable de continuar consumit, es convertien en assassins, suïcides i violadors. La marihuana era també la porta d’accés al consum de drogues més dures. Tot un drama. Encara que potser costi d’assimilar, hi ha un fil conductor força clar entre el llançament de la pel·lícula&nbsp;Reefer Madness&nbsp;i els estereotips que encara molta gent conserva en relació amb el cànnabis, sobretot entre gent distant al consum. Si algú té interès a estudiar més a fons els orígens històrics de l’estigma al nostre context, recomanem llegir el gran mestre&nbsp;<a href="https://juancarlosuso.wordpress.com/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">J. C. Usó.</a> Sigui o no consumidor/a de substàncies, cada individu té les seves&nbsp;microestratègies&nbsp;i rituals per intentar controlar la seva imatge davant dels altres. És per aquest estigma o per la por al «què diran» que qui consumeix cànnabis molts cops no «surt de l’armari» i amaga o dissimula el seu consum davant de determinades persones o entorns. En el cas que analitzem, s’observa una certa propensió&nbsp;a l’ús de col·liri ocular. Per què? Doncs perquè un dels símptomes més identificables&nbsp;que&nbsp;una persona ha consumit cànnabis són els ulls vermells. En consumir cànnabis disminueix la pressió arterial i s’eixamplen els vasos sanguinis i els capil·lars. Això fa que flueixi més sang al voltant dels ulls fins a una o dues hores després del consum. Més enllà d’aquesta estratègia d’ocultació física molt específica, trobem els clàssics, com mastegar xiclet perquè la boca no faci mala olor, posar-se colònia per dissimular certa flaire o, com no?, que el recipient on es porta el cànnabis sigui estanc i eviti que tothom dins de l’autobús sàpiga que portes un cabdell a la butxaca.Un altre ordre d’estratègies de presentació (o ocultació) davant dels altres són de tipus simbòlic, les relatives al món de les paraules i els discursos. Les paraules que escollim bé poden mostrar i amagar moltes coses de com volem que els altres ens percebin. I aquí entrem al reialme de les mentides, les mitges veritats i els equilibris. L’estigma estructural sobre el consum de cànnabis acaba afavorint que no es pugui tenir una conversa adulta i madura. Al cap i a la fi… qui voldria tractar com a igual un pollós rastafari? És molt important apuntar que l’estigma es pot diferenciar en dos tipus: per un costat, l’estigma públic i, per l’altre, l’autoestigma. L’estigma públic inclou les creences negatives que té la societat sobre els individus dels grups estigmatitzats. És el que hem tractat en aquest text. Però, per altra banda, l’autoestigma reflecteix l’impacte social i psicològic de l’estigmatització en els mateixos individus agreujats. Estem parlant de la internalització d’estereotips negatius i de la discriminació i devaluació rebuda de part dels altres. La conseqüència preocupant d’aquesta càrrega social és que està més que demostrat que l’estigma contribueix a la disminució de l’autoestima, a la deixadesa de les necessitats d’atenció de la salut i al patiment físic. També es genera el que es coneix com a «indefensió apresa». Si per molt que un/a faci, els altres sempre li recorden que no serveix de res, hi ha un moment en el qual l’aprenent assumeix (conscient o inconscient) que, per molt que faci, no servirà de res. A més a més, l’estigma sobre el consum de cànnabis sovint s’afegeix o suma amb altres fonts de desigualtat social. Per exemple, segons a qui li preguntem, el consum de cànnabis per part dels joves podria tenir més o menys càrrega d’estigma en comparació, per exemple, amb el consum de cànnabis per part d’una dona gran o d’una mare. Si voleu posar la lupa sobre aquestes diferències de gènere, feu una ullada a l’apunt «<a href="https://rdrcannabis.cat/parlem-de-la-cannabis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Parlem del cànnabis</a>?». Les lleis sobre cànnabis, implementades des d’una lògica repressiva, han tingut un impacte diferent sobre les dones a causa de la socialització diferencial de gènere i les actituds que s’esperen d’una persona pel fet de néixer dona (tenir cura dels altres abans que d’ella mateixa, ser responsable, planificadora, prudent, …). Aquests factors, sumats a altres formes de violència de gènere i de vulnerabilitat social, multipliquen els obstacles per al ple exercici dels drets humans d’aquesta població. Com molt bé explica aquest text&nbsp;de citació de l’autora mexicana Pollita Pepper:<blockquote>l’essencialisme binari en què es mou la cultura occidental consisteix a vincular la dona únicament i particularment amb la idea de mare. Aquesta dona-mare, dona-naturalesa, dona-cuidadora, dona-sanadora, dona com a única proveïdora d’aquesta atenció i d’aquesta cura, xoca frontalment contra el dret a tenir un lliure desenvolupament de la seva personalitat.</blockquote>Segueix la lectura a la segona part de l’apunt al blog!

La societat és com un gran teatre on cada actor té un paper. Si el guió del teu personatge incorpora el «factor cànnabis», hauràs viscut segur alguna escena tensa en consumir-ne o hauràs estat diana de retrets i judicis de valor negatius de part d’algú que t’han quedat gravats a la memòria, que t’han deixat una marca, una ferida. Les persones consumidores de cànnabis —tot sovint— han d’amagar el seu consum per no ser mal vistes i, si són descobertes per segons qui, poden rebre sancions econòmiques però també socials i simbòliques. En aquest apunt ens aturarem a entendre millor la qüestió de l’estigma sobre el consum de cànnabis, com s’origina i quines implicacions té per a la salut.

Estigma i consum de cànnabis (1/2)

La sociedad es como un gran teatro donde cada actor tiene un papel. Si el guion de tu personaje incorpora el «factor cannabis», habrás&nbsp;vivido, seguro, alguna escena tensa al consumir, o habrás sido diana de reproches y juicios de valor negativos de parte de alguien que se te han quedado grabados en la memoria, o que te han dejado marca o herida. Las personas consumidoras de cannabis —a menudo— tienen que esconder su consumo para no ser mal vistas y, si son descubiertas por según quién, pueden ser objeto de sanciones económicas, pero también sociales y simbólicas. En este apunte nos detendremos a explicar la cuestión del estigma sobre el consumo de cannabis, cómo se origina y qué implicaciones tiene para la salud. <h3>¿Qué es el estigma?</h3>Los humanos somos animales sociales. Todos y todas nos encontramos situados en un tablero de juego (sociedad) donde sólo podemos decidir una pequeña parte de nuestros movimientos. Hay piezas en el tablero que tienen más facilidad para moverse y tener éxito, son las «normales». Estas piezas tienen una serie de privilegios que las diferencian de las «no normales». Este segundo tipo de piezas lo tienen más complicado: no tienen privilegios y, además, sufren cargas extra que conllevan más esfuerzo para conseguir los mismos resultados que la mayoría. Como vemos, el tablero de juego no ofrece las mismas condiciones a todas las piezas. Hay constantes desigualdades, injusticias y arbitrariedades. Algunas están fomentadas por el estigma.&nbsp;Los prejuicios, los estereotipos y la discriminación son los principales componentes del estigma. El estigma es un atributo denigrante definido en términos de relaciones.&nbsp;Se&nbsp;trata de un constructo social que hace&nbsp;diferente a un individuo y lo devalúa a ojos «de la mayoría». Estigmatizar a alguien sirve para darle un trato paternalista y de inferioridad, dominarlo y mantener así la distribución diferencial de los privilegios. En gran parte, la posición social que te toque en suerte tiene que ver con tu apellido y el código postal donde naciste. Para que nos entendamos, en la&nbsp;<a href="https://www.aspb.cat/docs/infobarris/pagina-interna.html?wb=2#9" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">ciudad de Barcelona</a>&nbsp;encontramos diferencias de entre 8 y 10 años en la esperanza de vida entre determinados barrios de la ciudad. Ahora bien, una vez nacidas, las piezas se van caracterizando también en función de múltiples variables, a menudo azarosas y caprichosas. Por ejemplo, las conductas y actitudes de cada individuo, la subcultura con la que se identifique, su aspecto físico o su capacidad de comunicarse, etc., son todos elementos que determinan el margen de maniobra que aquella pieza tendrá para moverse en el tablero, es decir, para adaptarse y triunfar socialmente. Como es sabido, a lo largo de la historia ha habido múltiples estigmas: por ser personas racializadas, por la orientación sexual, por la expresión de género, por la edad, por la religión, etc. Los colectivos más estigmatizados tienen características individuales como la sexualidad o el color de piel que los hacen fácilmente identificables. Otro grupo a menudo estigmatizado son las personas consumidoras de drogas en general, y de cannabis en particular. Pero el consumo de cannabis no es una característica identificable a primera vista. Por eso cada persona consumidora debe calibrar y anticipar a menudo las potenciales reacciones de los actores con quienes&nbsp;comparte espacios de consumo. <h3>Claves para entender mejor el estigma asociado al consumo de cannabis</h3>El consumo de drogas es un terreno&nbsp;abonado por el estigma. Una droga ilegalizada implica una sanción —legal o moral— en forma de aislamiento y distanciamiento social. Quien consume drogas declaradas ilícitas (con el alcohol no pasa igual) está sujeto a ser etiquetado como drogadicto,&nbsp;yonki, perezoso/a, defectuoso/a inferior, delincuente, indeseable, sucio/a, irresponsable, inmaduro/a, inmoral, etc. Todos son adjetivos que comportan la desaprobación del entorno social mayoritario. El estigma sobre las personas que consumen drogas es un conjunto de actitudes y estereotipos negativos que, entre otros efectos, acaban creando barreras para acceder a ayuda y acompañamiento. El miedo al rechazo y la vergüenza generan aislamiento y soledad. Por ejemplo, a la hora de recibir tratamiento por consumo problemático o al acercarse a programas de información y prevención. Eso puede comportar que los problemas relacionados con el consumo empeoren. El estigma promueve que los individuos queden aislados, ya que crea barreras para contactar con la comunidad y la administración. La versión moderna del estigma ligado al consumo de cannabis tiene unos orígenes bastante nítidos. En concreto, se impulsó en los Estados Unidos, y podríamos concretar un momento de inicio con el estreno, en 1936, de la película&nbsp;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=R_vo0UEteKU" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Reefer Madness.</a>&nbsp;Este filme era parte de una campaña de propaganda dirigida a generar miedo entre los padres de los jóvenes americanos. Lo hacía a partir de una ideología racista, patriarcal y anti-científica. Disculpad que hagamos&nbsp;spoiler: el argumento de la peli era básicamente que cuando los jóvenes fuman marihuana una vez, al tener la necesidad irrefrenable de continuar consumiendo, se convertían en asesinos, suicidas y violadores. La marihuana era también la puerta de acceso al consumo de drogas más duras. Todo un drama. Aunque quizás cueste asimilar, hay un hilo conductor bastante claro entre el lanzamiento de la película&nbsp;Reefer Madness&nbsp;y los estereotipos que todavía mucha gente conserva en relación con el cannabis, sobre todo entre gente distante al consumo. Si alguien tiene interés en estudiar más a fondo los orígenes históricos del estigma en nuestro contexto, recomendamos leer al gran maestro&nbsp;<a href="https://juancarlosuso.wordpress.com/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">J. C. Usó.</a> Sea o no consumidor/a de sustancias, cada individuo tiene sus&nbsp;micro-estrategias&nbsp;y rituales para intentar controlar su imagen ante los demás. Sea por este estigma o por el miedo al «qué dirán», quien consume cannabis muchas veces no «sale del armario» y esconde o disimula su consumo ante determinadas personas o entornos. En el caso que analizamos, se observa una cierta propensión&nbsp;al uso de colirio ocular. ¿Por qué? Pues porque uno de los síntomas más identificables&nbsp;de que&nbsp;una persona ha consumido cannabis son los ojos rojos. Al consumir cannabis disminuye la presión arterial y se ensanchan los vasos sanguíneos y los capilares. Eso hace que fluya más sangre en torno a los ojos hasta una o dos horas después del consumo. Más allá de esta estrategia de ocultación física específica, encontramos los clásicos, como masticar chicle para que la boca no haga mal olor, ponerse colonia para disimular cierto aroma o, ¿cómo no?, que el recipiente donde se lleva el cannabis sea estanco y evite que todo el pasaje del autobús sepa que llevas un ovillo en el bolsillo. Otro orden de estrategias de presentación (u ocultación) ante los demás son de tipo simbólico, las relativas al mundo de las palabras y los discursos. Las palabras que escogemos bien pueden mostrar y esconder muchas cosas de cómo queremos que los demás nos perciban. Y aquí entramos en el reino de las mentiras, las medias verdades y los equilibrios. El estigma estructural sobre el consumo de cannabis acaba favoreciendo que no se pueda tener una conversación adulta y madura. Al fin y al cabo… ¿quién querría tratar como igual a un piojoso rastafari?Es muy importante apuntar que el estigma se puede diferenciar en dos tipos: por un lado, el estigma público y, por el otro, el auto-estigma. El estigma público incluye las creencias negativas que tiene la sociedad sobre los individuos de los grupos estigmatizados. Es lo que hemos tratado en este texto. Pero, por otra parte, el auto-estigma refleja el impacto social y psicológico de la estigmatización en los mismos individuos agravados. Estamos hablando de la internalización de estereotipos negativos y de la discriminación y devaluación recibida de parte de los otros. La consecuencia preocupante de esta carga social es que está más que demostrado que el estigma contribuye a la disminución de la autoestima, a la dejadez de las necesidades de atención de la salud y al sufrimiento físico. También se genera lo que se conoce como «indefensión aprendida». Si por mucho que uno/a haga, los otros siempre le recuerdan que no sirve para nada, hay un momento en que el aprendiz asume (consciente o inconsciente) que, por mucho que haga, no servirá para nada. Además, el estigma sobre el consumo de cannabis a menudo se añade o suma a otras fuentes de desigualdad social. Por ejemplo, según a quién le preguntamos, el consumo de cannabis por parte de los jóvenes podría tener más o menos carga de estigma en comparación, por ejemplo, con el consumo de cannabis por parte de una mujer mayor o de una madre. Si queréis poner la lupa sobre estas diferencias de género, echad una ojeada al apunte «<a href="https://rdrcannabis.cat/parlem-de-la-cannabis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Hablamos del cannabis</a>»?. Las leyes sobre cannabis, implementadas desde una lógica represiva, han tenido un impacto diferente sobre las mujeres a causa de la socialización diferencial de género y las actitudes que se esperan de una persona por el hecho de nacer mujer (cuidar de los otros antes que de ella misma, ser responsable, planificadora, prudente…). Estos factores, sumados a otras formas de violencia de género y de vulnerabilidad social, multiplican los obstáculos para el pleno ejercicio de los derechos humanos de esta población. Como muy bien explica este texto&nbsp;que cita a la autora mexicana Pollita Pepper:<blockquote>el esencialismo binario en que se mueve la cultura occidental consiste en vincular a la mujer únicamente y particularmente con la idea de madre. Esta mujer-madre, mujer-naturaleza, mujer-cuidadora, mujer-sanadora, que da como única proveedora de esta atención y de este cuidado, choca frontalmente contra el derecho a tener un libre desarrollo de su personalidad.</blockquote>¡Sigue la lectura en la segunda parte del apunte en el blog!

La sociedad es como un gran teatro donde cada actor tiene un papel. Si el guion de tu personaje incorpora el «factor cannabis», habrás vivido, seguro, alguna escena tensa al consumir, o habrás sido diana de reproches y juicios de valor negativos de parte de alguien que se te han quedado grabados en la memoria, o que te han dejado marca o herida. Las personas consumidoras de cannabis —a menudo— tienen que esconder su consumo para no ser mal vistas y, si son descubiertas por según quién, pueden ser objeto de sanciones económicas, pero también sociales y simbólicas. En este apunte nos detendremos a explicar la cuestión del estigma sobre el consumo de cannabis, cómo se origina y qué implicaciones tiene para la salud.

Estigma y consumo de cannabis (1/2)

A l’anterior entrada del blog vam abordar la qüestió de les extraccions de la marihuana més conegudes al nostre entorn que no necessiten solvents a l’hora de ser elaborades. En aquest text, coneixerem quines són algunes de les extraccions amb més riscos associats i que requereixen tècniques més complexes a l’hora de la manipulació de la matèria primera, és a dir, els cabdells de la planta. Parlarem del món del dabbing i del&nbsp;budder, shatter, wax&nbsp;i del butà que els va parir! Als Estats Units, on en menor o major mesura ja s’ha regulat l’accés al cànnabis, els extractes del cànem o&nbsp;cannabis concentrates&nbsp;s’han popularitzat tant com els cabdells o els pre-rolls. D’entrada, podem fer una doble lectura: per un costat, el consum d’aquests productes es fa majoritàriament amb vaporització i, per tant, es redueixen molt els riscos associats a la combustió; però, d’altra banda, la potència d’aquests productes i el preu són molt elevats, dues variables que poden incrementar els riscos, sobretot en determinats grups vulnerables. És important recordar que els cannabinoides no són solubles en aigua, per això es necessiten matèries greixoses, olis o qualsevol solvent orgànic per poder aconseguir-ne la resina. De fet, aquest és el motiu pel qual els metabòlits del cànnabis triguen tants dies a desaparèixer de l’organisme humà després del consum. És una informació que podeu ampliar a l’entrada&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-conduccio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Cànnabis i conducció: la polèmica està servida.</a> L’etanol, també denominat alcohol o alcohol etílic, fou el primer solvent utilitzat per extraure cannabinoides. Simplement, submergint la matèria vegetal en alcohol per diluir els tricomes i després filtrant el resultat per tal d’assolir un resultat semblant a una tintura, un oli greixós o, fins i tot, una cera que es podia anar refinant amb diferents tècniques. Al segle XIX, aquestes extraccions eren molt presents a la farmacopea internacional i, cap a la dècada dels 50-60, van desaparèixer junt amb totes les extraccions de plantes seguint normes internacionals. Ara bé, dues o tres dècades enrere ja es trobaven al mercat il·lícit uns pots amb «oli de cànnabis» que les persones consumidores solien afegir (impregnant i deixant assecar) sobre el paper dels porros. Les extraccions de CBD amb nivells molt baixos de THC es troben sovint en diferents olis com, per exemple, de cànem, oliva o coco. Aquests productes tenen força visibilitat a les botigues de CBD o les herboristeries. Fa entre deu i quinze anys es va posar de moda una extracció anomenada «oli de Rick Simpson» (RSO) per a consum via oral o tòpica. Inicialment, s’elaborava amb nafta i, posteriorment, alcohol isopropílic. Cap dels dos és recomanable des del punt de vista de la cura de la salut i la reducció del risc. De fet, si us presenten una extracció i us diuen que està feta amb alcohol, és una bona prevenció preguntar si l’alcohol és isopropílic, ja que aquest té més substàncies tòxiques afegides que l’etanol pur (que no n’hauria de tenir). L’alcohol isopropílic és adient per a la neteja d’utensilis i pipes de cristall. Sobre l’oli de Rick Simpson, només esmentar que massa sovint el que es ven als mercats no regulats és una enganyifa oportunista. De les extraccions amb etanol es va passar a utilitzar diferents gasos com a solvents amb la intenció d’eliminar més impureses vegetals i fer un consum menys nociu. Principalment, el gas butà. Amb aquest canvi també van arribar algunes de les&nbsp;<a href="https://elpais.com/politica/2019/10/02/actualidad/1570009226_834690.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">úniques morts</a>&nbsp;que es relacionen amb la marihuana, les resultants&nbsp;<a href="https://www.ideal.es/granada/tres-deflagraciones-peligro-20220918131045-nt.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">d’explosions de gas</a>. Des de RdRcannabis es desaconsella totalment experimentar amb aquests productes tan inflamables. Repetidament constatem que no es tenen&nbsp;<a href="https://www.lavanguardia.com/sucesos/20150330/54429338093/tres-detenidos-por-la-explosion-en-un-piso-de-badalona-al-manipular-marihuana.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">coneixements</a>&nbsp;ni&nbsp;<a href="https://www.elperiodico.com/es/sucesos/20170615/-dos-explosiones-en-una-casa-de-segur-de-calafell-donde-se-plantaba-marihuana-6106636" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">instal·lacions segures</a>&nbsp;per a aquests processos d’extracció. BHO (Butane Hash Oil&nbsp;o Oli de haixix amb butà)Aquest mètode d’extracció es va popularitzar als EUA i el Canadà a inicis del segle XXI. La utilització de gas butà líquid fa d’aquest procés un camí complex i perillós. Quan està realitzat per persones amb preparació, els resultats són molt apreciats per la seva qualitat i eficàcia. Per això, no és estrany que la concentració de THC pugui arribar al 90% i es pugui capturar un espectre molt ampli de terpens. La manera més habitual de consumir-lo és fent dabbing o amb vaporitzador, i cal anar molt amb compte amb la dosificació, ja que pot portar efectes molt intensos. Els nivells de tolerància que tingui cada persona consumidora respecte al cànnabis marcaran una diferència a l’hora del dabbing. Per a algú sense experiència no es recomana repetir el consum fins al cap de 30 minuts de la primera inhalació. Tampoc es recomana fer-ne un consum usual ni molt menys compulsiu. En aquest cas, estaríem davant d’una situació de consum problemàtic i podria ser recomanable buscar assessorament extern. La presentació dels productes elaborats amb la tècnica del BHO ofereix textures tipus mantega, mel o sucre glaçat, que poden ser sòlides o resinoses i dúctils. Normalment, té tonalitats daurades, taronges o grogues, tot i que pot arribar a ser completament blanc. És molt important que un cop realitzada l’extracció es purgui adequadament el resultat per eliminar completament les restes del solvent utilitzat, ja que el butà és tòxic per a la salut. Per això, no s’hauria de consumir mai per via oral. El millor lloc per emmagatzemar el BHO és la nevera, en un recipient de vidre. Si es tracta d’un producte sòlid, el BHO es pot mantenir en un tros de paper sense blanquejar o en paper de cuina. L’experimentació dins d’aquest camp ha permès l’aparició d’un ampli ventall de tècniques i textures, per exemple,&nbsp;budder o BHO, wax, crumble, moon rock, shatter, earwax, honeycomb, honey oil, live resin, amber glass, dry oil, rock budder… Moon rockÉs un cabdell de marihuana impregnat amb oli amb THC i totalment recobert d’ice-o-lator, kief&nbsp;o semblant. És molt atractiu visualment i el seu preu, molt elevat. ShatterÉs de color ambre i textura trencadissa, sol contenir un percentatge molt elevat de THC, els efectes poden ser molt forts per a algú poc experimentat. Compte amb la recodificació. Aquesta forma de concentrat és més difícil d’emprar perquè és alhora densa i dura. Trencar-la és semblant a trencar vidres, d’aquí el nom:&nbsp;shatter&nbsp;(trencar). Wax i budderAquests dos tenen una composició semblant a la mantega i són fàcils de manipular. Es poden afegir amb facilitat dins d’un&nbsp;pen&nbsp;o vaporitzador portàtil. CrumbleTé una textura més semblant al sucre o a les engrunes d’un pastís o galeta. Cada vegada que se’n separa un tros, molts trossets petits surten esmicolats. És més fàcil de manipular que els olis però menys que el&nbsp;shatter, wax o budder. <h3>El món del dabbing</h3>La majoria dels productes concentrats d’alta concentració no es consumeixen d’una manera eficient amb mètodes de consum clàssics com, per exemple, afegint-los a la superfície d’un porro o escalfant un ganivet o en pipes tipus&nbsp;narguile. Per això, estan molt associades a la cultura de la vaporització i el dabbing. Quan parlem del dab o del dabbing fem referència al consum d’extraccions de cànnabis mitjançant una pipa que porta el nom de&nbsp;bubbler, rig o bong. El dabbing implica una manera de fumar concentrats mitjançant escalfament per convecció en lloc d’escalfament per conducció. L’escalfament convectiu és més saludable, suau i efectiu perquè no «crema» ni malbarata els ingredients essencials i actius de l’extracció o concentrat. El concentrat s’escalfa a una temperatura més baixa i mitjançant calor indirecta, no pas amb una flamarada directa. Per entendre’ns, és com quan cuinem una pizza al forn de casa. En canvi, l’escalfament per conducció consisteix a escalfar el cànnabis per un contacte directe amb una superfície a alta temperatura. Seguint la metàfora del paràgraf anterior, en aquest cas és el que passa quan fem un bistec a la brasa. La tecnologia avança molt ràpid i ja hi ha vaporitzadors que combinen les dues tècniques (convecció i conducció). Però, el món del dabbing és el de l’escalfament per convecció. El dabbing és una cultura emergent molt relacionada amb les realitats del cànnabis medicinal i la recerca de mètodes de consum amb el mínim risc possible per a la salut, és a dir, evitant la combustió de matèria vegetal i passant al món dels vapors. Tot i això, ha saltat a una cultura molt més majoritària i ha contribuït, entre d’altres, a reflotar i posar de moda l’art de bufar vidre. Milers d’artesans del vidre estan fent carreres professionals arreu del món amb aquest art renovat. Hi ha tot un vocabulari propi del món del dab; un dels elements més típics és el nail (clau), que serveix per dipositar la mostra de concentrat per començar a vaporitzar dins la pipa. El nail pot ser de vidre, titani, quars o de ceràmica. Als nostres dies hi ha esdeveniments amb cànnabis que només se centren en el món del dab i tota la fantasia de les pipes de vidre. Una precaució important a l’hora de fer dabbing és no cremar-se, ja que es fa servir un encenedor amb foc a alta temperatura per fondre la mostra i, diversos elements de la pipa s’escalfen força. Un dels elements sobre els quals gravita cada cop més la cultura del cànnabis és el reialme dels terpens. En part, està relacionat amb l’experiència de la vaporització i el potencial que ofereix d’apreciar els diferents perfils terpènics del cànnabis. Com que les altes temperatures juguen en contra del gaudi dels terpens, la tecnologia de la vaporització i el dabbing no ha parat d’evolucionar els darrers cinc anys. Això només acaba de començar. Deixarem per a noves entrades del blog les extraccions supercrítiques (CO2), la separació molecular o els destil·lats de BHO que poden arribar a concentracions del 99,8% de cannabinoides.

A l’anterior entrada del blog vam abordar la qüestió de les extraccions de la marihuana més conegudes al nostre entorn que no necessiten solvents a l’hora de ser elaborades. En aquest text, coneixerem quines són algunes de les extraccions amb més riscos associats i que requereixen tècniques més complexes a l’hora de la manipulació de la matèria primera, és a dir, els cabdells de la planta. Parlarem del món del dabbing i del budder, shatter, wax i del butà que els va parir!

Un catàleg del cànnabis actualitzat: tipus d’extraccions i principals tendències (2/2)

In the previous entry, we discussed the best-known marijuana extractions in Catalonia that don’t need solvents for their preparation. In this post we will learn about the riskier extractions requiring more complex techniques when handling the raw material, that is, the plant buds. By this, we are referring to the world of dabbing and budder, shatter, and wax, and the butane that binds them all! In the United States, where access to cannabis is already regulated to a greater or lesser degree, cannabis concentrates have become as popular as buds or pre-rolls. We can take this two ways: on the one hand, these products are mostly consumed by vaping, which considerably reduces the risks associated with combustion; however, on the other hand, these products are very strong and very expensive, two variables which may increase the risks, particularly in certain vulnerable groups. It should be remembered that cannabinoids are not soluble in water, so fats, oils or any organic solvent are needed to obtain the resin. In fact, this is why cannabis metabolites take so many days to disappear from our body after consumption. You can find out more about this in the post&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-driving-controversy-rages-on/?lang=en" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">“Cannabis and driving: a controversial issue“.</a> Ethanol, also called alcohol or ethyl alcohol, was the first solvent used to extract cannabinoids. Simply put, by immersing the plant matter in alcohol to dilute the trichomes and then filtering the product, a substance similar to a tincture, a fatty oil or even a wax is obtained, that can then be refined using different techniques. In the 19th century, these extractions figured very prominently in the international pharmacopoeia, but they disappeared in the 1950s–1960s, together with all the plant extracts, in compliance with international standards. However, two or three decades ago, it was still possible to find pots with “cannabis oil” on the illicit market, that consumers usually added to the joint paper (by impregnating it and then leaving it to dry). CBD extractions with very low THC levels are often found in different oils, for example, hemp, olive or coconut oil. These products are readily available in CBD shops or herbalists’ shops. About 10-15 years ago, an extraction called “Rick Simpson oil” (RSO) became fashionable for oral or topical use. Initially, it was made with naphtha and, later, with isopropyl alcohol. Neither is recommendable if the intention is to preserve health and reduce risks. In fact, if you are shown an extraction and you’re told that it is made with alcohol, it’s a good idea to ask whether it’s isopropyl alcohol, as it has more added toxic substances than pure ethanol (which shouldn’t have any). Isopropyl alcohol is OK for cleaning utensils and glass pipes. On the subject of Rick Simpson oil, we would only say that all too often what is sold on the non-regulated markets is an opportunistic scam. Instead of obtaining extractions with ethanol, different gases were used as solvents with the intention of removing more plant impurities and making consumption less harmful. Mainly butane. This change has been the cause of some of the&nbsp;<a href="https://elpais.com/politica/2019/10/02/actualidad/1570009226_834690.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">very few deaths</a>&nbsp;related to marijuana, attributed to&nbsp;<a href="https://www.ideal.es/granada/tres-deflagraciones-peligro-20220918131045-nt.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">gas explosions</a>. RdRcannabis absolutely advises against experimenting with such inflammable products. Time and time again, we see that there is neither&nbsp;<a href="https://www.lavanguardia.com/sucesos/20150330/54429338093/tres-detenidos-por-la-explosion-en-un-piso-de-badalona-al-manipular-marihuana.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">knowledge</a>&nbsp;nor&nbsp;<a href="https://www.elperiodico.com/es/sucesos/20170615/-dos-explosiones-en-una-casa-de-segur-de-calafell-donde-se-plantaba-marihuana-6106636" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">safe facilities</a>&nbsp;for these extraction processes. Butane hash oil (BHO)This extraction method became popular in the United States and Canada at the beginning of the 21st century. The fact that liquid butane is used makes this process dangerous and complex. When it is performed by people with sufficient expertise, the results are highly appreciated for their quality and efficacy. It is not uncommon for THC concentration to reach 90% while capturing a very broad spectrum of&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenes</a>. The most commonly used method for consuming is by dabbing or vaping. You have to be very careful with the dose, as it can have very intense effects. The levels of cannabis tolerance of every consumer will make a difference when dabbing. Inexperienced consumers should not repeat consumption until 30 minutes after the first inhalation. Neither should they consume it regularly and, much less, compulsively. In such cases, we would be dealing with a problem use and it may be recommendable to seek external counselling. The products made using the BHO technique have textures reminiscent of butter, honey or icing sugar, and they may be solid or resinous and ductile. Normally, they have golden, orange or yellowish hues, although they may also be completely white. After performing the extraction, it is very important to properly drain the result in order to fully remove any remains of the solvent used, as butane is toxic. This is why it should never be consumed orally. The best place for storing BHO is in the fridge, in a glass container. If the product is solid, BHO can be kept in a piece of unbleached paper or kitchen paper. As a result of the experimentation performed in this field, an extensive range of techniques and textures have been developed, for example, budder or BHO, wax, crumble, moon rock, shatter, earwax, honeycomb, honey oil, live resin, amber glass, dry oil, rock budder… Moon rockThis is a marijuana bud impregnated with oil containing THC and coated with Ice-O-Lator, kief or the like. It is visually very attractive and its price is very high. ShatterAmber-coloured and brittle, it usually contains a very high THC concentration; the effects can be very strong for someone who isn’t experienced. Careful with recoding. This concentrate form is harder to use because it is both dense and hard. Breaking it is like breaking glass, hence the name:&nbsp;shatter. Wax and budderBoth have a composition similar to butter and are easy to handle. They can be easily added in a vaping pen. CrumbleThis has a texture that is closer to sugar or the crumbs of a cake or biscuit. Every time a piece is cut off, it breaks up into lots of little pieces. It is easier to handle than the oils but less easy than shatter, wax or budder.<h3>The world of dabbing</h3>Most of the high concentration products are not consumed efficiently using the classic consumption methods, for example, adding them to the top of a joint or heating a knife or in a hookah. However, they are closely associated with the vaping and dabbing culture. When we talk about dabbing, we are referring to the consumption of cannabis extractions using a pipe known as the bubbler, rig or bong. Dabbing is a method for smoking concentrates by convection heating instead of by conduction heating. Convection heating is healthier, gentler and more effective because it does not “burn” or spoil the extract’s or concentrate’s essential active ingredients. The concentrate is heated at a lower temperature by indirect heat, and not by direct flame. To give an analogy, it is like when we bake a pizza in the oven at home. On the other hand, conduction heating consists of heating the cannabis by direct contact with a surface at a high temperature. Following the analogy of the previous paragraph, in this case it’s what happens when we grill a steak.Technology moves apace and there are already vapers that combine both techniques (convection and conduction). However, dabbing is all about convection heating. Dabbing is an emerging culture that is intimately related to the realities of medicinal cannabis and the search for consumption methods that have the lowest possible risk for health, that is, avoiding the combustion of plant matter and inhaling vapours. However, it has expanded to a much broader culture and, among other factors, it has contributed to reviving the art of glass blowing and making it fashionable. Thousands of glass craftspeople are making a living all around the world using this rediscovered art. Dabbing has its own jargon; one of the most typical elements is the “nail”, which is used to deposit the concentrate sample so that it starts to vaporise inside the pipe. The nail can be made of glass, titanium, quartz or ceramic. Nowadays, there are cannabis-related events that focus solely on dabbing and the panoply of glass pipes. One important precaution to take when dabbing is not to burn yourself, as a lighter with a high-temperature flame is used to melt the sample and various parts of the pipe become very hot. One of the features around which the cannabis culture increasingly gravitates is the terpene kingdom. In part, it is related to the vaping experience and the potential it offers to appreciate the different terpene profiles in cannabis. As the high temperatures are not conducive to enjoying the terpenes, vaping and dabbing technology has evolved continuously during the last five years. In fact, it has only just started. We leave for future blog posts a discussion of supercritical extractions (CO2), molecular separation or BHO distillates that can reach cannabinoid concentrations of 99.8%.

In the previous entry, we discussed the best-known marijuana extractions in Catalonia that don’t need solvents for their preparation. In this post we will learn about the riskier extractions requiring more complex techniques when handling the raw material, that is, the plant buds. By this, we are referring to the world of dabbing and budder, shatter, and wax, and the butane that binds them all!

An updated cannabis catalogue: types of extraction and main trends (2/2)

En la anterior entrada del blog abordamos la cuestión de las extracciones de la marihuana más conocidas en nuestro entorno que no necesitan solventes para ser elaboradas. En este texto, conoceremos algunas de las extracciones con más riesgos asociados y que requieren técnicas más complejas a la hora de la manipulación de la materia prima, es decir, los cogollos de la planta. Hablaremos del mundo del&nbsp;dabbing&nbsp;y del&nbsp;budder, shatter, wax&nbsp;¡y del butano que los parió! En los Estados Unidos, donde en menor o mayor medida ya se ha regulado el acceso al cannabis, los extractos del cáñamo o&nbsp;cannabis concentrates&nbsp;se han popularizado tanto como los cogollos o los&nbsp;pre-rolls.&nbsp;De entrada, podemos hacer una doble lectura: por un lado, el consumo de estos productos se hace mayoritariamente por vaporización y, por lo tanto, se reducen mucho los riesgos asociados a la combustión; sin embargo,&nbsp;por otra parte,&nbsp;la potencia de estos productos y el precio son muy elevados, dos variables que pueden incrementar los riesgos, sobre todo en determinados grupos vulnerables. Es importante recordar que los cannabinoides no son solubles en agua, por eso se necesitan materias grasientas, aceites o cualquier solvente orgánico para conseguir la resina. De hecho, este es el motivo por el que los metabolitos del cannabis tardan tantos días en desaparecer del organismo humano después del consumo. Es una información que podéis ampliar en la entrada&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-conduccion-la-polemica-esta-servida/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Cannabis y conducción: la polémica está servida</a>. El etanol, también denominado alcohol o alcohol etílico, fue el primer solvente utilizado para extraer cannabinoides. Simplemente sumergiendo la materia vegetal en alcohol para diluir los tricomas y después filtrando el resultado con el fin de alcanzar un resultado parecido a una tintura, un aceite grasiento o, incluso, una cera que se podía ir refinando con diferentes técnicas. En el siglo XIX, estas extracciones estaban muy presentes en la farmacopea internacional y, hacia la década de los 50 – 60, desaparecieron junto con todas las extracciones de plantas siguiendo normas internacionales. Ahora bien, dos o tres décadas atrás ya se encontraban en el mercado ilícito unos tarros con «aceite de cannabis» que las personas consumidoras solían añadir (impregnando y dejándolo secar) sobre el papel de los porros. Las extracciones de&nbsp;CBD&nbsp;con niveles muy bajos de THC se encuentran a menudo&nbsp;en diferentes aceites como, por ejemplo, de cáñamo, oliva o coco. Estos productos tienen bastante visibilidad en las tiendas de&nbsp;CBD&nbsp;o las herboristerías. Hace entre diez y quince años se puso de moda una extracción denominada «aceite de Rick Simpson» (RSO) para consumo por vía oral o tópica. Inicialmente, se elaboraba con nafta y, posteriormente, alcohol isopropílico. Ninguno de los dos es recomendable desde el punto de vista del cuidado de la salud y la reducción del riesgo. De hecho, si os presentan una extracción y os dicen que está hecha con alcohol, es una buena prevención preguntar si el alcohol es isopropílico, ya que este tiene más sustancias tóxicas añadidas que el etanol puro (que no debería tener ninguna). El alcohol isopropílico es adecuado para la limpieza de utensilios y pipas de cristal. Sobre el aceite de Rick Simpson, solo mencionar que demasiado a menudo lo que se vende en los mercados no regulados es una engañifa oportunista. De las extracciones con etanol se pasó a utilizar diferentes gases como solventes con la intención de eliminar más impurezas vegetales y hacer el consumo menos nocivo. Principalmente, el gas butano. Con este cambio también llegaron algunas de las&nbsp;<a href="https://elpais.com/politica/2019/10/02/actualidad/1570009226_834690.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">únicas muertes</a>&nbsp;que se relacionan con la marihuana, las resultantes&nbsp;<a href="https://www.ideal.es/granada/tres-deflagraciones-peligro-20220918131045-nt.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">de explosiones de gas</a>. Desde RdRcannabis se desaconseja totalmente experimentar con estos productos tan inflamables. Repetidamente constatamos que no se tienen&nbsp;<a href="https://www.lavanguardia.com/sucesos/20150330/54429338093/tres-detenidos-por-la-explosion-en-un-piso-de-badalona-al-manipular-marihuana.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">conocimientos</a>&nbsp;ni&nbsp;<a href="https://www.elperiodico.com/es/sucesos/20170615/-dos-explosiones-en-una-casa-de-segur-de-calafell-donde-se-plantaba-marihuana-6106636" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">instalaciones seguras</a>&nbsp;para estos procesos de extracción. BHO&nbsp;(Butane Hash Oil&nbsp;o aceite de hachís con butano)Este método de extracción se popularizó en los EE.UU. y el Canadá a inicios del siglo XXI. La utilización de gas butano líquido hace este proceso complejo y peligroso. Cuando está realizado por personas con preparación, los resultados son muy apreciados por su calidad y eficacia. Por eso, no es extraño que la concentración de THC pueda llegar al 90% y se pueda capturar un espectro muy amplio de&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenos</a>. La manera más habitual de consumirlo es por&nbsp;dabbing&nbsp;o con vaporizador, y hay que ir mucho con cuidado con la dosificación, ya que puede tener efectos muy intensos. Los niveles de&nbsp;tolerancia&nbsp;de cada persona consumidora con respecto al cannabis marcarán la diferencia a la hora del&nbsp;dabbing. Para&nbsp;alguien sin experiencia no se recomienda repetir el consumo hasta al cabobo de 30 minutos de la primera inhalación. Tampoco se recomienda hacer un consumo usual ni mucho menos compulsivo. En este caso, estaríamos ante una situación de consumo problemático y podría ser recomendable buscar asesoramiento externo. La presentación de los productos elaborados con la técnica del BHO ofrece texturas tipo mantequilla, miel o azúcar glass, que pueden ser sólidas o resinosas y dúctiles. Normalmente, tiene tonalidades doradas, naranjas o amarillas, aunque puede llegar a ser completamente blanco. Es muy importante que, una vez realizada la extracción, se purgue adecuadamente el resultado para eliminar completamente los restos del solvente utilizado, ya que el butano es tóxico para la salud. Por eso, no se tendría que consumir nunca por vía oral. El mejor lugar para almacenar el BHO es la nevera, en un recipiente de vidrio. Si se trata de un producto sólido, el BHO se puede mantener en un trozo de papel sin blanquear o en papel de cocina. La experimentación dentro de este campo ha permitido la aparición de un amplio abanico de técnicas y texturas, por ejemplo:&nbsp;budder o BHO, wax, crumble, moon rock,&nbsp;shatter, earwax, honeycomb, honey oil, live resin, amber glass, dry oil, rock budder… Moon rockEs un cogollo de marihuana impregnado con aceite con THC y totalmente recubierto de ice-o-lator, kief&nbsp;o parecido. Es muy atractivo visualmente y su precio, muy elevado. ShatterEs de color ámbar y textura quebradiza, suele contener un porcentaje muy elevado de THC, los efectos pueden ser muy fuertes para alguien poco experimentado. Cuidado con la recodificación. Esta forma de concentrado es más difícil de utilizar porque es al mismo tiempo densa y dura. Romperla es parecido a romper cristal, de ahí el nombre:&nbsp;shatter&nbsp;(romper). Wax i budderEstos dos tienen una composición parecida a la mantequilla y son fáciles de manipular. Se pueden añadir con facilidad al interior de un&nbsp;pen&nbsp;o vaporizador portátil. CrumbleTiene una textura más parecida al azúcar o a las migajas de un pastel o galleta. Cada vez que se separa un trozo, muchos trocitos pequeños salen desmenuzados. Es más fácil de manipular que los aceites, pero menos que el&nbsp;shatter, wax o budder. <h3>El món del dabbing</h3>La mayoría de los productos concentrados de alta concentración no se consumen de&nbsp;manera eficiente con métodos de consumo clásicos comoo, por ejemplo, añadiéndolos a la superficie de un porro o calentando un cuchillo o en pipas tipos&nbsp;narguile. Por eso, están muy asociados a la cultura de la vaporización y el&nbsp;dabbing.&nbsp;Cuando hablamos del&nbsp;dab&nbsp;o del&nbsp;dabbing&nbsp;hacemos referencia al consumo de extracciones de cannabis mediante una pipa que lleva el nombre de&nbsp;bubbler, rig&nbsp;o&nbsp;bong. El&nbsp;dabbing&nbsp;implica una manera de fumar concentrados mediante calentamiento por convección en lugar de calentamiento por conducción. El calentamiento convectivo es más saludable, suave y efectivo porque no «quema» ni malgasta los ingredientes esenciales y activos de la extracción o concentrado. El concentrado se calienta a una temperatura más baja y mediante calor indirecto, no con una llamarada directa. Para entendernos, es como cuando cocinamos una pizza en el horno de casa. En cambio, el calentamiento por conducción consiste en calentar el cannabis por contacto directo con una superficie a alta temperatura. Siguiendo la metáfora del párrafo anterior, en este caso es lo que sucede cuando hacemos un bistec a la brasa. La tecnología avanza muy rápido y ya hay vaporizadores que combinan las dos técnicas (convección y conducción). Sin embargo, el mundo del&nbsp;dabbing&nbsp;es el del calentamiento por convección. El&nbsp;dabbing&nbsp;es una cultura emergente muy relacionada con las realidades del cannabis medicinal y la investigación de métodos de consumo con el mínimo riesgo posible para&nbsp;la salud, es decir, evitando la combustión de materia vegetal y pasando al mundo de los vapores. Sin embargo, ha saltado a una cultura mucho más mayoritaria y ha contribuido, entre otros, a reflotar y poner de moda el arte de soplar vidrio. Miles de artesanos del vidrio están haciendo carreras profesionales por todo el mundo gracias a este arte renovado. Hay todo un vocabulario propio del mundo del&nbsp;dab; uno de los elementos más típicos es el&nbsp;nail&nbsp;(clavo), que sirve para depositar la muestra de concentrado dentro de la pipa para empezar a vaporizar. El&nbsp;nail&nbsp;puede ser de cristal, titanio, cuarzo o de cerámica. En nuestros días hay acontecimientos con cannabis que solo se centran en el mundo del&nbsp;dab&nbsp;y toda la fantasía de las pipas de cristal. Una precaución importante a la hora de hacer&nbsp;dabbing&nbsp;es no quemarse, ya que se utiliza un mechero con fuego a alta temperatura para fundir la muestra, y algunos elementos de la pipa se calientan bastante. Uno de los elementos sobre los que gravita cada vez más la cultura del cannabis es el reino de los terpenos. En parte, está relacionado con la experiencia de la vaporización y el potencial que ofrece para apreciar los diferentes perfiles terpénicos del cannabis. Como las altas temperaturas juegan en contra del disfrute de los terpenos, la tecnología de la vaporización y el&nbsp;dabbing&nbsp;no ha parado de evolucionar en los últimos cinco años. Esto acaba de empezar. Dejaremos para nuevas entradas del blog las extracciones supercríticas (CO2), la separación molecular o los destilados de BHO que pueden llegar a concentraciones del 99,8% de cannabinoides.

En la anterior entrada del blog abordamos la cuestión de las extracciones de la marihuana más conocidas en nuestro entorno que no necesitan solventes para ser elaboradas. En este texto, conoceremos algunas de las extracciones con más riesgos asociados y que requieren técnicas más complejas a la hora de la manipulación de la materia prima, es decir, los cogollos de la planta. Hablaremos del mundo del dabbing y del budder, shatter, wax ¡y del butano que los parió!

Un catálogo del cannabis actualizado: tipos de extracciones y principales tendencias (2/2)

La xarxa va plena de&nbsp;posts,&nbsp;reels,&nbsp;unboxings&nbsp;i&nbsp;reviews&nbsp;sobre noves genètiques, mètodes de cultiu, tendències de consum o productes del cànnabis. Navegant per aquesta onada, també trobem els i les&nbsp;influencers, canals de Youtube especialitzats i múltiples organitzacions dedicades a l’educació i la divulgació. Al llarg de la darrera dècada, les presentacions dels productes del cànnabis no ha deixat d’evolucionar. La millora dels processos d’extracció de cannabinoides i terpens ha ofert una àmplia gamma de possibilitats, i cada producte té les seves particularitats. A continuació, examinarem alguns dels més populars al nostre entorn. A l’era de les xarxes socials, la cultura del cànnabis també és una més de les que s’han globalitzat. L’eclosió digital del cànnabis té moltes cares. Hi podem trobar elements comercials, superficials i masclistes, però també n’hi ha de socials, científics, feministes i d’activisme polític. Un algoritme polièdric que creix a escala exponencial. No es pot obviar el lideratge que exerceixen els EUA i el Canadà. Ara bé, al nostre context ja hi havia una base cultural força sòlida, en gran part gràcies a projectes amb més de dues dècades de recorregut, com, per exemple, la revista&nbsp;Cáñamo, el fòrum virtual Cannabiscafe o MarihuanaTV. Cal recordar que, com que ens movem en un mercat on no hi ha controls de qualitat i això comporta riscos inherents, sempre haurem d’avaluar críticament potencials elements de&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">qualitat</a>,&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">adulteració i contaminacions</a>.L’evolució de la popularització dels diferents productes del cànnabis està estretament lligada al desenvolupament de les tècniques i la millora del coneixement sobre la manipulació de la planta del cànnabis i, en concret, dels cabdells. Partint de les extraccions més ancestrals arribem a les més modernes. CharasÉs la manera més tradicional i atàvica d’extreure la resina dels cabdells de les plantes vives. Simplement, amb el frec de les mans s’aconsegueix una extracció per fricció que conserva molts&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpens</a>. Es coneixen els seus usos des de fa més de mil anys a l’Índia, concretament a la regió de l’Himàlaia, i també al Pakistan. Hi ha registres del seu ús en entorns cerimonials hinduistes, on es consumia mitjançant pipes d’argila anomenades chilum. Als nostres dies, es poden trobar charas en alguns CSC i es consumeix directament dins dels porros, al&nbsp;bong, fent dabbing o vaporitzat.A continuació, examinarem productes elaborats a partir d’un tamís, sense emprar solvents. HaixixLa cultura hippy de la dècada del 1960 i 1970 va fer famoses denominacions d’origen del haixix del Marroc, Turquia, el Líban o Afganistan, on era la manera tradicional de filtrar o tamisar la resina de la marihuana una vegada les plantes estaven seques. En funció del tamís i la tècnica utilitzats, i de la qualitat de la matèria primera, s’obtenien extraccions amb diferents concentracions de cannabinoides que s’havien de premsar amb calor per ser transformades en una placa. L’objectiu d’aquest tipus de mètodes és concentrar i augmentar la potència, el sabor i l’aroma de les flors que s’han fet servir. Les concentracions de THC en aquests preparats tradicionals era relativament baixa, entre el 5% i el 15%.En l’àmbit dels CSC trobem un ampli repertori de haixix, amb diferents relacions qualitat-preu i denominacions d’origen tant locals com llunyanes. Les concentracions de THC i CBD solen ser més elevades que al mercat il·lícit, on sovint es produeixen enganys i els productes són de més risc. Un element clau per gestionar els plaers i els riscos és conèixer la qualitat del producte abans de consumir-lo; als CSC pots obtenir més informació sobre les concentracions de cannabinoides. Dry Sift HashÉs bàsicament un refinament del haixix. Tradicionalment es coneixia com&nbsp;kifi&nbsp;o&nbsp;kif. S’elabora amb tamisos de seda molt més fins que els emprats amb el haixix que permeten una extracció de tricomes més potent. Té un aspecte de gra molt fi que conserva a la perfecció el perfil de terpens de la planta utilitzats. Es busca l’obtenció dels tricomes semblants als obtinguts en recollir les restes de dins dels trinxadors o&nbsp;grinders&nbsp;que incorporen una càmera de filtre. Si es vaporitza, es fon completament. La concentració de THC és molt superior a la del haixix comercial, i es pot situar entre el 30% i el 50%. En laboratoris més equipats aquesta tecnologia s’ha millorat usant gel sec (CO2) per fer l’extracció (Fresh frozen dry sift) o, fins i tot, nitrogen líquid, que és molt més fred encara. Amb aquestes tècniques es poden obtenir concentracions del 80% de THC (Nitro Hash). Bubble hash o Ice-O-LatorEn aquest cas, es fa servir gel per mantenir una temperatura baixa de l’aigua on hi ha submergides unes bosses fetes de malla o tamisos, semblants als del&nbsp;Dry sift, amb la matèria vegetal a dins. El mètode consisteix a aplicar una separació mecànica de la resina cristal·litzada mitjançant una força centrífuga per aconseguir una extracció encara més concentrada. És important que s’hagi realitzat un bon assecat del resultat assolit; si no, pot aparèixer floridura. Des de la invenció del&nbsp;Bubbleator, per part de la Mila Jansen, es va popularitzar aquesta presentació, valorada per la seva puresa i capacitat de preservar els tricomes. RosinPer la seva senzillesa, seguretat i eficiència, el&nbsp;Rosin&nbsp;ha guanyat molta popularitat a l’escena del cànnabis dels darrers deu anys. Únicament aplicant pressió i calor sobre els cabdells s’obté un extracte molt concentrat que és apreciat perquè manté les qualitats organolèptiques del producte primari. L’aparença del&nbsp;Rosin&nbsp;és semblant a la mel i la concentració de THC pot arribar a ser molt alta, fins al 90%. Això pot comportar riscos de sobredosificació. Com que generalment es consumeix vaporitzat o fent dabbing, s’ha d’anar molt amb compte i iniciar-se en dosis baixes per avaluar-ne l’efecte. És cada cop més habitual veure que els CSC tenen una premsa hidràulica de mida transportable i ús manual per elaborar&nbsp;rosin&nbsp;al moment. Els dies de fer-ho amb una planxa de cabell elèctrica han quedat ràpidament enrere. El que es manté és el paper sulfurat (també conegut com a paper de forn) per separar la font de calor i pressió del cabdell i la mostra de cànnabis. És important mencionar que qualsevol persona que sigui membre d’una associació de cànnabis pot afavorir que aquesta incideixi en el control de la&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">qualitat del cànnabis</a>&nbsp;que es dispensa, i demanar més informació sobre la procedència o els mètodes de cultiu. En darrer terme, és el que fan la resta de persones que consumeixen qualsevol altre producte de consum. A ningú li agrada que li donin gat per llebre, i si una associació no cuida els seus membres, aquests cercaran una altra associació amb més compromís amb les bones pràctiques. En el fons, és responsabilitat de tots i totes lluitar per allò que volem. Pots llegir la segona part d’aquest apunt a l’entrada següent del blog RdRcannabis.

La xarxa va plena de posts, reels, unboxings i reviews sobre noves genètiques, mètodes de cultiu, tendències de consum o productes del cànnabis. Navegant per aquesta onada, també trobem els i les influencers, canals de Youtube especialitzats i múltiples organitzacions dedicades a l’educació i la divulgació. Al llarg de la darrera dècada, les presentacions dels productes del cànnabis no ha deixat d’evolucionar. La millora dels processos d’extracció de cannabinoides i terpens ha ofert una àmplia gamma de possibilitats, i cada producte té les seves particularitats. A continuació, examinarem alguns dels més populars al nostre entorn.

Un catàleg del cànnabis actualitzat: tipus d’extraccions i principals tendències (1/2)

The internet is full of posts, reels, unboxings and reviews of new strains, growing methods, consumption trends or cannabis-based products. When browsing through this abundance, we also find influencers, specialised YouTube channels and multiple organisations whose purpose is to educate and provide information. The presentations of cannabis products have evolved continuously during the last decade. With improvements in the cannabinoid and terpene extraction processes, the range of possibilities has expanded, and each product has its particular features. In this post, we will examine some of the more popular presentations in Catalonia. In the social media era, the cannabis culture is just one more culture that has become globalised. The online explosion of cannabis has many faces. We can find commercial, superficial and male sexist elements, but there are also people who pursue social, scientific, feminist and political activist agendas. A polyhedral algorithm that is growing exponentially. We cannot ignore the leadership role played by the US and Canada. However, there was already a pretty solid cultural base here in Spain, to a considerable degree thanks to projects with more than two decades of history behind them, such as the magazine&nbsp;Cáñamo [Hemp], the Cannabiscafe online forum or Marihuana TV. It should be remembered that as we are moving in a market where there are no quality controls, with the intrinsic risks this entails, we must always critically evaluate potential aspects related to&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">quality</a>,&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">adulteration and contamination.</a> The popularisation of the different cannabis products is closely linked to the refinement of techniques and better knowledge of how to handle cannabis plants and, more specifically, cannabis buds. In this review we will start with the more ancestral extractions and will be moving to the more modern ones. CharasThis is the most traditional, atavistic way of extracting resin from the buds of live plants. Simply by rubbing your hands together, resin is extracted by friction. This technique is effective for preserving many&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenes</a>. Its uses have been known for over a thousand years in India, specifically in the Himalayas, and also in Pakistan. There are records of its use in Hindu ceremonies, where it was consumed using clay pipes called chillums. Nowadays, you can find charas in some CSCs (cannabis social clubs) and it is consumed directly in joints, in bongs, by dabbing or vaping.The following sections examine products obtained by sifting, with no use of solvents. HashishThe hippy culture of the 1960s and 1970s brought fame to certain hashish designations of origin, such as Morocco, Turkey, Lebanon or Afghanistan, where it was traditional to filter or sift the marijuana resin after the plants had dried. Depending on the sieve and the technique used, and the quality of the raw material, extractions were obtained with different cannabinoid concentrations that then had to be heat-pressed into a tablet. The goal pursued by this type of method is to concentrate and increase the strength, taste and aroma of the flowers used. THC concentrations in these traditional preparations was relatively low, between 5% and 15%. Within the CSCs, we find an extensive repertory of hashish at different prices and coming from near and afar. THC and CBD concentrations are usually higher than on the illicit market, where products are often adulterated and are higher risk. A key factor for managing pleasures and risks is to know the product’s quality before consuming it; further information can be obtained about cannabinoid concentrations at the CSCs. Dry Sift HashThis is basically a refinement of hashish. Traditionally, it is known as kifi or kief. It is made using silk sieves that are much finer than those used with hashish, and are more effective in extracting trichomes. It has a very fine grain that fully preserves the plant’s terpene profile. The goal is to obtain similar trichomes to those obtained when the remains are collected from inside grinders that have a filter chamber. When vaped, it completely melts. THC concentration is much higher than that of commercial hashish, ranging between 30% and 50%. In better equipped laboratories, this technology has been improved by using dry ice (CO2) for extraction (fresh frozen dry sift), or even liquid nitrogen, which is much colder. With these techniques THC concentrations of 80% (nitro hash) can be obtained. Bubble hash o Ice-O-LatorIn this case, ice is used to maintain a low water temperature in which fine mesh bags are immersed, similar to those of dry sift, with the plant material inside. The method consists of mechanically separating the crystallised resin, using centrifugal force to achieve an extraction with an even higher concentration. It is important to thoroughly dry the result; otherwise, mould may appear. Since the Bubbleator was invented by Mila Jansen, this preparation has become very popular and it is appreciated for its purity and capacity for preserving trichomes. RosinRosin has become very popular on the cannabis scene in the last ten years for its simplicity, safety and efficiency. Simply by applying pressure and heat to the buds a highly concentrated extract is obtained whose value lies in that it maintains the primary product’s organoleptic qualities intact. Rosin looks like honey and the THC concentration can be very high, up to 90%. This can give rise to overdose risks. As it is generally consumed by vaping or dabbing, consumers should proceed with considerable care and start with low doses in caution of what the effect is. It is increasingly common to see portable, hand-operated hydraulic presses in CSCs to make rosin to order. The days when this used to be done with an electric hair straightener are long gone. However, greaseproof or baking paper are still used as a barrier to separate the bud and the cannabis sample from the source of heat and pressure. Any person who is a member of a cannabis association can pressure it to take an active stance in&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">quality-controlling cannabis</a>&nbsp;that is dispensed and ask for more information about provenance or growing methods. After all, it is what people who consume any other consumer product do. No-one likes being taken for a ride, and if an association does not look after its members, they will eventually go to another association that takes best practices more seriously. Basically, it is everyone’s responsibility to stand up for what we want. You can read the second part of this post in the following entry in the RdRcannabis blog.

The internet is full of posts, reels, unboxings and reviews of new strains, growing methods, consumption trends or cannabis-based products. When browsing through this abundance, we also find influencers, specialised YouTube channels and multiple organisations whose purpose is to educate and provide information. The presentations of cannabis products have evolved continuously during the last decade. With improvements in the cannabinoid and terpene extraction processes, the range of possibilities has expanded, and each product has its particular features. In this post, we will examine some of the more popular presentations in Catalonia.

An updated cannabis catalogue: types of extraction and main trends (1/2)

La red va repleta de&nbsp;posts,&nbsp;reels,&nbsp;unboxings&nbsp;y&nbsp;reviews&nbsp;sobre nuevas genéticas, métodos de cultivo, tendencias de consumo o productos del cannabis. Navegando por esta nueva ola, también encontramos a los y las&nbsp;influencers, canales de Youtube especializados y múltiples organizaciones dedicadas a la educación y la divulgación. A lo largo de la última década, las presentaciones de los productos del cannabis no han dejado de evolucionar. La mejora de los procesos de extracción de cannabinoides y terpenos ha ofrecido una amplia gama de posibilidades, y cada producto tiene sus particularidades. A continuación, examinaremos algunos de los más populares en nuestro entorno. En la era de las redes sociales, la cultura del cannabis también es una más de las que se han globalizado. La eclosión digital del cannabis tiene muchas caras. Podemos encontrar elementos comerciales, superficiales y machistas, pero también los hay sociales, científicos, feministas y de activismo político. Un algoritmo poliédrico que crece a escala exponencial. No se puede obviar el liderazgo que ejercen los EE.UU. y el Canadá. Ahora bien, a nuestro contexto ya existía una base cultural bastante sólida, en gran parte gracias a proyectos con más de dos décadas de recorrido, como, por ejemplo, la revista&nbsp;Cáñamo, el foro virtual Cannabiscafe o MarihuanaTV. Hay que recordar que, como nos movemos en un mercado donde no hay controles de calidad y eso comporta riesgos inherentes, siempre tendremos que evaluar críticamente potenciales elementos de&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/el-tamano-no-importa-es-la-calidad/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">calidad</a>,&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/el-tamano-no-importa-es-la-calidad-2/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">adulteración y contaminaciones</a>.La evolución de la popularización de los diferentes productos del cannabis está estrechamente ligada al desarrollo de las técnicas y a la mejora del conocimiento sobre la manipulación de la planta del cannabis y, en concreto, de los cogollos. Partiendo de las extracciones más ancestrales llegamos a las más modernas. CharasEs la manera más tradicional y atávica de extraer la resina de los cogollos de las plantas vivas. Simplemente con el roce de las manos se consigue una extracción por fricción que conserva muchos&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenos</a>. Se conocen sus usos desde hace más de mil años en la India, concretamente en la región del Himalaya, y también en el Pakistán. Hay registros de su uso en entornos ceremoniales hinduistas, donde se consumía mediante pipas de arcilla llamadas&nbsp;chilum. En nuestros días, se pueden encontrar charas en algunos CSC y se consumen directamente en los porros, en el&nbsp;bong, haciendo dabbing o vaporizado.A continuación, examinaremos productos elaborados a partir de un tamiz, sin utilizar solventes. HachísLa cultura hippy de la década de los sesenta y setenta hizo famosas algunas denominaciones de origen del hachís de Marruecos, Turquía, el Líbano o Afganistán, donde era la forma tradicional de filtrar o tamizar la resina de la marihuana una vez las plantas estaban secas. En función del tamiz y la técnica utilizados, y de la calidad de la materia prima, se obtenían extracciones con diferentes concentraciones de cannabinoides que se tenían que prensar con calor para transformarlos en una placa. El objetivo de este tipo de métodos es concentrar y aumentar la potencia, el sabor y el aroma de las flores que se han utilizado. Las concentraciones de THC en estos preparados tradicionales eran relativamente bajas, entre el 5% y el 15%. En el ámbito de los CSC encontramos un amplio repertorio de hachís, con diferentes relaciones calidad-precio y denominaciones de origen tanto locales como lejanas. Las concentraciones de THC y CBD suelen ser más elevadas que en el mercado ilícito, donde a menudo se producen engaños y los productos son de más riesgo. Un elemento clave para gestionar los placeres y los riesgos es conocer la calidad del producto antes de consumirlo; en los CSC puedes obtener más información sobre las concentraciones de cannabinoides. Dry Sift HashConsiste básicamente en un refinamiento del hachís. Tradicionalmente se conocía como&nbsp;kifi&nbsp;o&nbsp;kif. Se elabora con tamices de seda mucho más finos que los utilizados con el hachís que permiten una extracción de tricomas más potente. Tiene un aspecto de grano muy fino que conserva a la perfección el perfil de terpenos de la planta utilizados. Se busca la obtención de los tricomas parecidos a los obtenidos al recoger los restos del interior de los trituradores o&nbsp;grinders&nbsp;que incorporan una cámara de filtro. Si se vaporiza, se funde completamente. La concentración de THC es muy superior a la del hachís comercial, y se puede situar entre el 30% y el 50%. En laboratorios mejor equipados esta tecnología se ha mejorado usando gel seco (CO2) para realizar la extracción (Fresh frozen dry sift), o incluso nitrógeno líquido, que es mucho más frío todavía. Con estas técnicas se pueden obtener concentraciones del 80% de THC (Nitro Hash). Bubble hash o Ice-O-LatorEn este caso, se utiliza hielo para mantener una temperatura baja del agua donde están sumergidas unas bolsas hechas de malla o tamices, parecidos a los del&nbsp;Dry sift,&nbsp;con la materia vegetal dentro. El método consiste en aplicar una separación mecánica de la resina cristalizada mediante una fuerza centrífuga para conseguir una extracción todavía más concentrada. Es importante que se haya realizado un buen secado del resultado antes; si no, puede aparecer moho. Desde la invención del&nbsp;Bubbleator, por parte de la Mila Jansen, se popularizó esta presentación, valorada por su pureza y capacidad de preservar los tricomas. RosinPor su sencillez, seguridad y eficiencia, el&nbsp;rosin&nbsp;ha ganado mucha popularidad en la escena del cannabis en los últimos diez años. Únicamente aplicando presión y calor sobre los cogollos se obtiene un extracto muy concentrado que es apreciado porque mantiene las cualidades organolépticas del producto primario. La apariencia del&nbsp;rosin&nbsp;es parecida a la de la miel y la concentración de THC puede llegar a ser muy alta, hasta del 90%. Ello puede comportar riesgos de sobredosificación. Como generalmente se consume vaporizado o en&nbsp;dabbing, hay que ir con mucho cuidado e iniciarse en dosis bajas para evaluar su efecto. Es cada vez más habitual que los CSC tengan una prensa hidráulica transportable de uso manual para elaborar&nbsp;rosin&nbsp;al momento. Los días de hacerlo con una plancha de pelo eléctrica han quedado rápidamente atrás. Lo que se mantiene es el papel sulfurado (también conocido como papel de horno) para separar la fuente de calor y presión del cogollo y la muestra de cannabis. Es importante mencionar que cualquier persona que sea miembro de una asociación de cannabis puede favorecer que esta incida en el control de la&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">calidad del cannabis</a>&nbsp;que se dispensa, y solicitar más información sobre la procedencia o los métodos de cultivo. En último término, es lo que hacen el resto de personas que consumen cualquier otro producto de consumo. A nadie le gusta que le den gato por liebre, y si una asociación no cuida a sus miembros, estos buscarán otra asociación más comprometida con las buenas prácticas. En el fondo, es responsabilidad de todos y todas luchar por aquello que queremos. Puedes leer la segunda parte de este apunte en la entrada siguiente del blog RdRcannabis.

La red va repleta de posts, reels, unboxings y reviews sobre nuevas genéticas, métodos de cultivo, tendencias de consumo o productos del cannabis. Navegando por esta nueva ola, también encontramos a los y las influencers, canales de Youtube especializados y múltiples organizaciones dedicadas a la educación y la divulgación. A lo largo de la última década, las presentaciones de los productos del cannabis no han dejado de evolucionar. La mejora de los procesos de extracción de cannabinoides y terpenos ha ofrecido una amplia gama de posibilidades, y cada producto tiene sus particularidades. A continuación, examinaremos algunos de los más populares en nuestro entorno.

Un catálogo del cannabis actualizado: tipos de extracciones y principales tendencias (1/2)

El cànnabis és una planta rica i complexa formada per una gran diversitat de compostos psicoactius. Però no tots els seus compostos psicoactius tenen efectes psicotròpics; dit d’una altra manera, no tots “col·loquen”. És una cosa que comença a ser entesa amb la popularització del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre altres coses, “col·loca”; el CBD, no. També és el cas dels terpens, elements psicoactius que, si bé no “col·loquen”, sí que interfereixen en la “col·locada”. Quant influeixen els terpens en l’efecte del cànnabis? Es podria dir que, si es coneguessin els terpens del cànnabis, se’n podrien anticipar els efectes? Si bé, en el dia d’avui, conceptes com&nbsp;perfil terpènic&nbsp;o&nbsp;mapa terpènic&nbsp;comencen a ser tòpics en els cercles cannàbics, cal reconèixer que els terpens no han estat descoberts pels entesos del cànnabis. Utilitzats en la indústria alimentària com a odorants i saboritzants, i també en la indústria cosmètica i de perfumeria, els terpens són vells coneguts de la humanitat. En la medicina tradicional o popular han tingut molt protagonisme de manera encoberta. Ben conegudes són les propietats sedants i ansiolítiques de la lavanda, a causa del seu alt contingut en linalol.&nbsp;I també el factor antiinflamatori del clau, a causa de l’eugenol, o l’expectorant de l’eucaliptus gràcies a la presència d’eucaliptol, per només esmentar-ne alguns exemples. En el dia d’avui podem dir que els terpens són els components majoritaris dels olis essencials, aquests remeis “casolans” que tants mals han alleujat i que es coneixen des de temps ancestrals. En el cànnabis, com en la resta de plantes, els terpens són aquests compostos que proporcionen una olor i sabor característics. Aquest clàssic gest d’olorar una flor o un cabdell en un intent d’identificar la varietat de cànnabis no és cap altra cosa que olorar terpens. Resulta que són els terpens els que confereixen a cada varietat de cànnabis un gust i sabor únics que la fa diferent de la resta de varietats. Però, és això l’únic que aporten els terpens?, un punt&nbsp;gurmet&nbsp;a cada varietat? Després d’esmentar que formen part de la medicina popular, la resposta s’intueix fàcilment. Els terpens són molt més que olor i sabor, són compostos molt interessants capaços de causar molts efectes. Malgrat la seva senzilla composició química, poc més que carboni i hidrogen, són compostos que a molt baixes concentracions ja es fan notar. Es considera que tenen interès farmacològic a partir del 0,05%<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/#_ftn1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;de concentració, molt per sota d’aquest 0,2% propi del THC. Però el seu veritable secret rau en la seva capacitat per combinar efectes. Fa temps que es coneixen molts dels seus efectes per separat. Avui es comença a entendre que el seu veritable potencial consisteix en la seva capacitat per sumar efectes i generar sinergies. En el cànnabis, els terpens interactuen entre si produint una gran diversitat d’aliances i sinergies. Però també interactuen amb els cannabinoides modulant i modelant els seus efectes. Aquesta interacció entre terpens i cannabinoides sembla ser la causa de la diversitat d’efectes dels diferents tipus de cànnabis. Segons els terpens que acompanyin els cannabinoides, sembla que aquests poden tenir un efecte més o menys embriagador, més o menys estimulant, més o menys ansiolític, més o menys analgèsic, més o menys antiinflamatori. Es parla de “col·locada”, però la cosa va molt més enllà d’un mer efecte embriagador en el cànnabis. Existeixen efectes psicodèlics, efectes eufòrics, energètics, creatius… efectes riallers, potenciadors de l’empatia i de les ganes parlar. Però també el cànnabis pot generar ansietat i paranoia, gana i excés de gana, així com letargia i son, però també taquicàrdia o dificultat per dormir. Sembla que la cosa es complica, tota una infinitat d’efectes, en molts casos oposats, derivats d’una mateixa planta. I d’on ve tota aquesta diversitat d’efectes del cànnabis? Sembla que, d’entre tots els compostos psicoactius de la planta, els terpens tenen un paper crucial en aquesta diversitat. Es tenen identificats més de 400 terpens amb més o menys presència en les diverses varietats de cànnabis. Cada un aporta la seva aroma i el seu sabor particulars, però també uns efectes característics. Alguns sedatius, altres estimulants. Alguns ansiolítics, altres excitants. N’hi ha d’analgèsics i també d’antiinflamatoris. Embriagadors, estimulants, digestius, antiespasmòdics, potenciadors de la memòria a curt termini… la llista creix i creix, tant com la diversitat d’efectes del cànnabis. Partint de la clàssica distinció entre plantes “satives” (Cànnabis sativa) o estimulants i plantes “índiques” (Cannabis indica) o sedatives, potser es podria parlar d’una classificació dels terpens propis del cànnabis en funció dels seus efectes sedatius o bé estimulants. D’aquesta manera, es podria pensar que hi ha terpens pròpiament d’índica i terpens pròpiament de&nbsp;sativa. Però resulta que la cosa no és tan senzilla. La barreja de terpens és pràcticament infinita. Per exemple, el mircè, de gran potencial sedatiu, és el terpè més estès en el cànnabis, i no és específic de les varietats de perfil índic. El&nbsp;limonè, des de temps precannàbics conegut per les seves propietats estimulants, hauria de ser un terpè de&nbsp;sativa. I de fet ho és, alta presència de&nbsp;limonè, o, el que és el mateix, una forta aroma i sabor de cítric dolç amb toc de llimona, és simptomàtic de varietats estimulants i energètiques, la qual cosa tradicionalment s’ha conegut com de tall&nbsp;sativa. Però, què passa quan en una varietat trobem bones aromes de&nbsp;limonè&nbsp;barrejades amb alta presència de mircè? Allà comença la màgia dels terpens. De sobte, observem que aquesta trobada d’intencions i efectes pròpia de cada terpè genera sinergies més subtils que la mera suma de les seves parts. Trobem que aquesta unió de terpens, fins i tot acompanyada de nivells alts de THC sense gairebé presència de CBD, arriba a generar efectes ansiolítics, capaços fins i tot de modular la “col·locada” d’aquests nivells alts de THC i de generar tranquil·litat i benestar mental. Significa això que sempre que es trobi una presència de mircè i limonè per sobre de la resta de terpens tindrem perfils ansiolítics de cànnabis? Sembla que la cosa es continua complicant. Són tan complexes les sinergies entre terpens que, de la mateixa manera que subtils tocs de qualsevol terpè modifiquen el seu sabor i la seva olor, també aquests subtils tocs són capaços de modificar-ne els efectes. Per això cal anar a poc a poc. Com orientar-se, llavors, si en una mateixa varietat es poden trobar més de 100 terpens? Potser el més apropiat sigui començar per centrar-se en aquells amb més presència en el cànnabis. Hi ha terpens que apareixen amb més freqüència en la diversitat de varietats, i, en general, aquests mateixos solen aparèixer en més concentracions. Aquests terpens predominants tenen un paper protagonista en el cànnabis. A continuació, s’introdueixen sis dels terpens més comuns en la planta. <h3>Mircè</h3>El terpè més estès en el cànnabis. D’olor dolça i afruitada. Exòtic però al seu torn de toc terrós. És un potent sedant i relaxant. Es troba també al mango, el llúpol i la guaiaba. Potencia els efectes del THC i possiblement sigui el principal responsable de l’efecte sedatiu del cànnabis. <h3>Beta cariofilè</h3>La seva olor recorda el pebre i té un toc de fusta i espècies diverses. Es troba, per descomptat, en el pebre i és present també en pràcticament totes les varietats de cànnabis. És també de perfil relaxant i sedatiu. <h3>Limonè</h3>Considerat el terpè més&nbsp;de sativa,&nbsp;però no per això exclusivament de&nbsp;sativa.&nbsp;Amb olor i sabor a cítric dolç tirant a llimona, el trobem en la gran majoria de cítrics. Té efectes estimulants i ansiolítics. <h3>Pinè</h3>Possiblement el terpè més estès en el regne vegetal, i també molt present en el cànnabis. Present en pins i coníferes, té aquest toc d’aroma fresca, picant i molt a bosc de pins. Principalment té un efecte energètic, però alhora de tranquil·litat mental, capaç de “relaxar” els efectes del THC. <h3>Linalol</h3>D’aroma floral, sobretot, a lavanda. Des de fa mil·lennis es coneix el seu potent efecte sedant i inductor del son. En la naturalesa es troba en el gessamí, la farigola i sobretot en la lavanda del son. En la naturalesa es troba en el gessamí, la farigola i sobretot en la lavanda. <h3>Humulè</h3>Terpè molt versàtil, amb olor de llúpol fresc i d’herba acabada de tallar, aporta cert toc amarg propi del llúpol, i també terrós. És de perfil estimulant i es troba en el llúpol, el pebre negre, el ginseng i la sàlvia. Malgrat reconèixer-los i saber quins efectes tenen aïlladament, ha de quedar clar que el que és interessant entre terpens és com es combinen. I resulta que orientar-se entre terpens no és cosa senzilla. Pràcticament hem respost totes les incògnites amb més incògnites. Partim d’una evidència, la capacitat dels terpens per generar efectes farmacològics. Per tant, no és difícil comprendre com aquests es combinen i modelen amb els efectes del cànnabis. En l’intent d’anticipar els efectes del cànnabis a partir de la seva composició terpènica, ens trobem amb la dificultat de reconèixer-los i d’entendre les seves sinergies i interaccions. I, malgrat aquest complex laberint, hi ha alguna cosa en la nostra complicada relació amb els terpens que sembla poder explicar la diversitat d’efectes del cànnabis. Cada vegada queda més clar que els terpens juguen un paper fonamental en els efectes del cànnabis, i que tenen una enorme capacitat i habilitat per modular els cannabinoides, inclòs l’arxiconegut tetrahidrocannabinol, popularment conegut com a THC; cannabinoide que tanta atenció ha rebut i que ha estat seleccionat amb tanta cura per tants cultivadors fins a convertir-se en el compost psicoactiu majoritari de la planta del cànnabis, així com en el gran protagonista de totes les polítiques reguladores del cànnabis. I ara resulta que unes senzilles cadenes d’hidrògens i carbonis anomenades terpens són capaces de modular-lo. S’obre un camp enorme, i sembla que no queda cap altra opció que afinar l’olfacte de cara a poder anticipar i/o entendre els efectes de cada varietat de cànnabis. Potser també és ben important analitzar al laboratori els terpens del cànnabis. Si es poden contrastar aromes i sabors amb analítiques de laboratori, les persones usuàries podran començar a associar les seves experiències a determinats terpens i així podran anticipar certes qualitats de cada varietat. No només es tracta de saber quant THC hi ha i quant CBD el contraresta. Els terpens tenen un paper primordial en els efectes del THC i del cànnabis en general. Identificar-los anticipa efectes i, per tant, suposa una inestimable estratègia de reducció de riscos (RdR). Començar a posar-li nom a tota aquesta infinitat d’olors, sabors i efectes del cànnabis pot minimitzar riscos adaptant la planta a les persones i als seus usos; altrament, són les persones les que acaben adaptant-se a la planta i a les seves “modes”. <h2>Bibliografia:</h2>Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64. Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969. Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796. Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).

El cànnabis és una planta rica i complexa formada per una gran diversitat de compostos psicoactius. Però no tots els seus compostos psicoactius tenen efectes psicotròpics; dit d’una altra manera, no tots “col·loquen”. És una cosa que comença a ser entesa amb la popularització del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre altres coses, “col·loca”; el CBD, no. També és el cas dels terpens, elements psicoactius que, si bé no “col·loquen”, sí que interfereixen en la “col·locada”. Quant influeixen els terpens en l’efecte del cànnabis? Es podria dir que, si es coneguessin els terpens del cànnabis, se’n podrien anticipar els efectes?

Cànnabis i terpens: què són i els seus efectes

Cannabis is a rich, complex plant that has a broad diversity of psychoactive compounds. But not all of its psychoactive compounds have psychotropic effects; to put it another way, not all of them make you “high”. This is something that people are starting to understand with the popularisation of CBD (cannabidiol). THC (tetrahydrocannabinol), among other things, makes you “high”; CBD doesn’t. This is also the case with terpenes. These are psychoactive compounds that do not make you “high”, but they do interfere with what does make you “high”. How much do terpenes interfere with the effect of cannabis? Can it be said that if the terpenes in cannabis were known, its effects could be predicted? Although terms such as&nbsp;terpene profile&nbsp;or&nbsp;terpene map&nbsp;are starting to become quite commonplace in cannabis circles, the fact is that terpenes weren’t discovered by cannabis connoisseurs. Used in the food industry as odorants and flavourings, and also in the perfume and cosmetics industry, terpenes have long been known to mankind. In a rather undercover manner, they have been widely used in traditional or popular medicine. Lavender is well-known for its sedative and anxiolytic properties, thanks to its high linalool&nbsp;content.&nbsp;And what about the anti-inflammatory properties of clove, attributable to eugenol, or the expectorant properties of eucalyptus, thanks to the presence of eucalyptol, to mention just a few examples? We now know that terpenes make up the majority of the components of the essential oils, those “household” remedies that have alleviated so many ailments and which have been known since time immemorial. In cannabis, as in the other plants, the terpenes are the components that are responsible for their characteristic smell and taste. When performing the classic gesture of smelling a cannabis flower or bud in an attempt to identify the variety, what we are basically doing is smelling terpenes. In fact, it is the terpenes that give each variety of cannabis a unique taste and smell that make it different from the other varieties. But is that all that terpenes give? A&nbsp;gourmet&nbsp;touch to each variety? After saying that they are part of popular medicine, it is easy to guess the answer. Terpenes are much more than smell and taste; they are very interesting compounds in their own right, with the ability to cause many effects. Despite the simplicity of their chemical composition, little more than carbon and hydrogen, they are compounds that make themselves felt even at very low concentrations. It is considered that they hold pharmacological interest at concentrations above 0.05%<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-terpenes-what-are-they-and-their-effects/?lang=en#_ftn1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>, which is way below the 0.2% of THC. But their true secret lies in their ability to combine effects. Their individual effects have been known for a long time. Today, it is beginning to be understood that their real potential lies in their ability to add effects and generate synergies. In cannabis, terpenes interact with each other to produce a great diversity of alliances and synergies. But they also interact with cannabinoids, modulating and shaping their effects. This interaction between terpenes and cannabinoids seems to be the cause of the diverse effects of different types of cannabis. Depending on the terpenes that accompany cannabinoids, it seems that their effects can be more or less intoxicating, more or less stimulating, more or less anxiolytic, more or less analgesic, or more or less anti-inflammatory.People talk about getting “high”, but cannabis is much more than an intoxicating effect. There are psychedelic effects, euphoric effects, energising effects, creative effects… effects that make you want to laugh, enhance your empathy or make you more talkative. But cannabis can also create anxiety and paranoia, increase appetite or the feeling of insatiable hunger, and produce lethargy and somnolence, as well as a racing heart beat or difficulty in sleeping. So it’s starting to become quite complicated, such an enormous number of effects, many of them the opposite of each other, produced by the same plant. And, in any case, where does this diversity of cannabis effects come from? Among all of the plant’s psychoactive compounds, it seems that terpenes play a crucial role in this diversity. More than 400 terpenes have been identified as being present in the different varieties of cannabis to a greater or lesser degree. Each one contributes its particular aroma and flavour, but also certain characteristic effects. Some of them are sedative, others are stimulant. Some of them are anxiolytic, others are anxiogenic. There are analgesic effects and also anti-inflammatory effects. Intoxicating, stimulant, digestive, antispasmodic, short-term memory enhancing… the list gets longer and longer, as does the diversity of effects of cannabis. Using the classic distinction between “sativa” (Cannabis sativa) or stimulant plants, and “indica” (Cannabis indica) or sedative plants, we could propose classifying terpenes in cannabis on the basis of their sedative or stimulant effects. So, we could perhaps say that there are specifically indica terpenes and specifically sativa terpenes. However, it turns out that it’s not as simple as that. Terpenes can be blended in a practically infinite number of ways. For example, myrcene, with a strong sedative potential, is the most common terpene in cannabis, and is not specific to the varieties with an indica profile. Limonene, known since pre-cannabis times for its stimulant properties, should be a sativa terpene. And in fact it is. A strong presence of limonene or, to put it another way, a strong, sweet citrus smell and taste with a touch of lemon is symptomatic of the stimulant and energising varieties, which have been traditionally known as sativa types. But what happens when we find the unmistakeable aroma of limonene blended with a strong presence of myrcene? Here is where terpenes’ magic starts. Suddenly we see that this meeting of intentions and effects of each terpene generates synergies that are more subtle than the mere sum of their parts. We find that this union of terpenes, even when it is accompanied by high levels of THC with almost no presence of CBD, has anxiolytic effects that are even able to modulate the “high” produced by these high levels of THC and produce a state of calm and mental well-being. Does this mean that when we find that myrcene and limonene are present in higher quantities than the other terpenes, we will have cannabis with an anxiolytic profile? It seems that it’s more complicated than that. Synergies between terpenes are so complex that subtle hints of any terpene not only modify its taste and smell, but are also capable of modifying its effects. So we can’t rush to conclusions. But how can we get our bearings if the same variety can have more than 100 terpenes? Perhaps the best approach would be to focus on those that are present in the highest concentrations in cannabis. There are terpenes that are found more frequently in the different varieties and, as a general rule, they are usually found in higher concentrations. These predominant terpenes play a significant role in cannabis. We’ll briefly talk about six of the terpenes found most commonly in the plant.<h3>Myrcene</h3>This is the most widely found terpene in cannabis. It has a sweet, fruity smell. Exotic but with an earthy touch. It is a powerful sedative and relaxant. It is also found in mangos, hops and guava. It enhances the effects of THC and is possibly the terpene mostly responsible for the sedative effect of cannabis.<h3>Beta-caryophyllene</h3>Its smell is reminiscent of pepper, with woody and spicy hints. Obviously, it is found in pepper and it is also present in almost all the varieties of cannabis. It also has a relaxant and sedative profile.<h3>Limonene</h3>Considered the quintessentially sativa terpene, it is not exclusively sativa. With a smell and taste of sweet citrus with lemony notes, it is found in most citrus fruits. It has stimulant and anxiolytic effects.<h3>Pinene</h3>Possibly the most widespread terpene in the plant kingdom, it is commonly found in cannabis as well. It is present in pine trees and conifers; it has a fresh, spicy smell that makes you think of pine woods. Its effect is mainly energising, but it is also calming, and is able to “relax” the effects of THC.<h3>Linalool</h3>A flowery scent, especially of lavender. It has been known for thousands of years for its powerful sedative and sleep-inducing effects. It is naturally found in jasmine, thyme, and especially in lavender.<h3>Humulene</h3>A very versatile terpene, smelling of fresh hops and freshly cut grass. It has a certain bitterness reminiscent of hops, and also an earthy note. It is a stimulant and it is found in hops, black pepper, ginseng and sage. Although terpenes can be identified and their individual effects are known, what makes them so interesting is how they combine. And finding our way through terpenes is no easy matter. We have answered pretty much all the questions with more questions. We have one fact to start with: terpenes’ ability to produce pharmacological effects. Knowing this, it is not hard to see how they combine with the effects of cannabis. However, when trying to predict the effects of cannabis from its terpene composition, we come up against the problem of recognising them and understanding their synergies and interactions. But despite this complex labyrinth, there is something in our complicated relationship with terpenes that may be able to explain the diversity of effects of cannabis. It is becoming increasingly clear that terpenes play a fundamental role in the effects of cannabis, and that they have an enormous capacity and ability for modulating cannabinoids, including the one that everybody knows, tetrahydrocannabinol, more popularly known as THC. This is the cannabinoid that has received most attention, and has been selected with so much care by so many growers that it has become the main psychoactive compound in the cannabis plant, and the main culprit in all the policies that seek to regulate the use of cannabis. And now we find that simple hydrogen and carbon chains called terpenes are able to modulate it. This opens an enormous field and it seems that there is nothing for it but to develop our sense of smell if we want to predict and/or understand the effects of each variety of cannabis. Perhaps it is also very important to analyse terpenes in cannabis at the laboratory. If cannabis users could compare aromas and flavours with laboratory results, they could start to associate their experiences with certain terpenes and, in turn, this would enable them to predict certain qualities of each variety. It’s not just a matter of knowing how much THC there is and how much CBD counteracts it. Terpenes play a fundamental role in the effects of THC and of cannabis in general. By identifying them, we can predict effects and this gives us an invaluable risk reduction (RR) strategy. By putting names to the infinite variety of smells, tastes and effects of cannabis, perhaps we can minimise risks by adapting the plant to people and its uses; otherwise, it is people who end up having to adapt to the plant and its “fads”. <h2>Bibliography:</h2>Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64. Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969. Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796. Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-terpenes-what-are-they-and-their-effects/?lang=en#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).

Cannabis is a rich, complex plant that has a broad diversity of psychoactive compounds. But not all of its psychoactive compounds have psychotropic effects; to put it another way, not all of them make you “high”. This is something that people are starting to understand with the popularisation of CBD (cannabidiol). THC (tetrahydrocannabinol), among other things, makes you “high”; CBD doesn’t. This is also the case with terpenes. These are psychoactive compounds that do not make you “high”, but they do interfere with what does make you “high”. How much do terpenes interfere with the effect of cannabis? Can it be said that if the terpenes in cannabis were known, its effects could be predicted?

Cannabis and terpenes: what are they and their effects

El cannabis es una planta rica y compleja formada por una gran diversidad de compuestos psicoactivos. Pero no todos sus compuestos psicoactivos tienen efectos psicotrópicos; dicho de otra manera, no todos “colocan”. Es algo que empieza a ser entendido con la popularización del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre otras cosas, “coloca”; el CBD, no. También es el caso de los terpenos, elementos psicoactivos que, si bien no “colocan”, sí que interfieren en el “colocón”. ¿Cuánto influyen los terpenos en el efecto del cannabis? ¿Se podría decir que, conociendo los terpenos del cannabis, se podrían anticipar sus efectos? Si bien, a día de hoy, conceptos como&nbsp;perfil terpénico&nbsp;o&nbsp;mapa terpénico&nbsp;comienzan a ser tópicos en los círculos cannábicos, hay que reconocer que los terpenos no han sido descubiertos por los entendidos del cannabis. Utilizados en la industria alimentaria como odorantes y saborizantes, y también en la industria cosmética y de perfumería, los terpenos son viejos conocidos de la humanidad. En la medicina tradicional o popular han tenido mucho protagonismo de manera encubierta. Bien conocidas son las propiedades sedantes y ansiolíticas de la lavanda, debido a su alto contenido en linalool. Y también el factor antiinflamatorio del clavo, debido al eugenol, o el expectorante del eucalipto gracias a la presencia de eucaliptol, por sólo citar algunos ejemplos. A día de hoy podemos decir que los terpenos son los componentes mayoritarios de los aceites esenciales, esos remedios “caseros” que tantos males han aliviado y que se conocen desde tiempos ancestrales. En el cannabis, como en el resto de plantas, los terpenos son esos compuestos que dan un olor y sabor característicos. Ese clásico gesto de oler una flor o cogollo en un intento de identificar la variedad de cannabis no hace otra cosa que oler terpenos. Pues resulta que son los terpenos los que confieren a cada variedad de cannabis un gusto y sabor únicos que la hace distinta del resto de variedades. Pero, ¿es eso lo único que aportan los terpenos?, ¿un punto&nbsp;gourmet&nbsp;a cada variedad? Después de mencionar que forman parte de la medicina popular, la respuesta se intuye fácilmente. Los terpenos son mucho más que olor y sabor, son compuestos muy interesantes capaces de causar muchos efectos. A pesar de su sencilla composición química, poco más que carbonos e hidrógenos, son compuestos que a muy bajas concentraciones ya se hacen notar. Se considera que tienen interés farmacológico a partir del 0,05%<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es#_ftn1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;de concentración, muy por debajo de ese 0,2% propio del THC. Pero su verdadero secreto reside en su capacidad para combinar efectos. Hace tiempo que se conocen muchos de sus efectos por separado. Hoy se comienza a entender que su verdadero potencial reside en su capacidad para sumar efectos y generar sinergias. En el cannabis los terpenos interactúan entre sí produciendo una gran diversidad de alianzas y sinergias. Pero también interactúan con los cannabinoides modulando y modelando sus efectos. Esta interacción entre terpenos y cannabinoides parece ser la causa de la diversidad de efectos de los distintos tipos de cannabis. Según los terpenos que acompañen a los cannabinoides, parece ser que estos pueden tener un efecto más o menos embriagador, más o menos estimulante, más o menos ansiolítico, más o menos analgésico, más o menos antiinflamatorio.Se habla de “colocón”, pero la cosa va mucho más allá de un mero efecto embriagador en el cannabis. Existen efectos psicodélicos, efectos eufóricos, energéticos, creativos… efectos risueños, potenciadores de la empatía y de las ganas hablar. Pero también el cannabis puede generar ansiedad y paranoia, hambre y exceso de apetito, así como letargo y sueño, pero también taquicardia o dificultad para dormir. Parece que la cosa se complica, toda una infinidad de efectos, en muchos casos opuestos, derivados de una misma planta. ¿Y de dónde viene toda esa diversidad de efectos del cannabis? Parece que, de entre todos los compuestos psicoactivos de la planta, los terpenos tienen un papel crucial en esta diversidad. Se tienen identificados más de 400 terpenos con mayor o menor presencia en las diversas variedades de cannabis. Cada uno aporta su aroma y sabor particulares, pero también unos característicos efectos. Algunos sedativos, otros estimulantes. Algunos ansiolíticos, otros excitantes. Los hay analgésicos y también antiinflamatorios. Embriagadores, estimulantes, digestivos, antiespasmódicos, potenciadores de la memoria a corto plazo… el listado crece y crece, tanto como la diversidad de efectos del cannabis. Partiendo de la clásica distinción entre plantas “sativas” (Cannabis sativa) o estimulantes y plantas “índicas” (Cannabis indica) o sedativas, tal vez se podría hablar de una clasificación de los terpenos propios del cannabis en función de sus efectos sedativos o bien estimulantes. De esta manera, se podría pensar que hay terpenos propiamente índicos y terpenos propiamente sativos. Pero resulta que la cosa no es tan sencilla. La mezcla de terpenos es prácticamente infinita. Por ejemplo, el mirceno, de gran potencial sedativo, es el terpeno más extendido en el cannabis, y no es específico de las variedades de perfil índico. El limoneno, desde tiempos precannábicos conocido por sus propiedades estimulantes, debería ser un terpeno de corte “sativo”. Y de hecho lo es, alta presencia de limoneno, o, lo que es lo mismo, un fuerte aroma y sabor a cítrico dulce con toque de limón, es sintomático de variedades estimulantes y energizantes, lo que tradicionalmente se ha conocido como de corte “sativo”. ¿Pero, qué pasa cuando en una variedad encontramos buenos aromas de&nbsp;limoneno&nbsp;mezclados con alta presencia de mirceno? Ahí empieza la magia de los terpenos. De repente, observamos que ese encuentro de intenciones y efectos propio de cada terpeno genera sinergias más sutiles que la mera suma de sus partes. Encontramos que esta unión de terpenos, incluso acompañada de niveles altos de THC sin apenas presencia de CBD, llega a generar efectos ansiolíticos, capaces incluso de modular el “colocón” de esos niveles altos de THC y de generar tranquilidad y bienestar mental. ¿Significa esto que siempre que se encuentre una presencia de mirceno y limoneno por encima del resto de terpenos tendremos perfiles ansiolíticos de cannabis? Parece que la cosa sigue complicándose. Son tan complejas las sinergias entre terpenos que, de la misma manera que sutiles toques de cualquier terpeno modifican su sabor y su olor, también estos sutiles toques son capaces de modificar sus efectos. Por eso hay que ir poco a poco. ¿Cómo orientarse entonces si en una misma variedad se pueden encontrar más de 100 terpenos? Tal vez lo más apropiado sea comenzar por centrarse en aquellos con mayor presencia en el cannabis. Hay terpenos que aparecen con mayor frecuencia en la diversidad de variedades, y, por lo general, estos mismos suelen aparecer en mayores concentraciones. Estos terpenos predominantes tienen un papel protagonista en el cannabis. A continuación, se introducen seis de los terpenos más comunes en la planta.<h3>Mirceno</h3>El terpeno más extendido en el cannabis. De olor dulce y afrutado. Exótico pero a su vez de toque terroso. Es un potente sedante y relajante. Se encuentra también en el mango, el lúpulo y la guayaba. Potencia los efectos del THC y posiblemente sea el principal responsable del efecto sedativo del cannabis.<h3>Beta-cariofileno</h3>Su olor recuerda a la pimienta y tiene un toque de madera y especias varias. Se encuentra, por descontado, en la pimienta y está presente también en prácticamente todas las variedades de cannabis. También de perfil relajante y sedativo.<h3>Limoneno</h3>Considerado el terpeno más “sativo”, pero no por ello exclusivo de las “sativas”. Con olor y sabor a cítrico dulce tirando a limón, lo encontramos en la gran mayoría de cítricos. Tiene efectos estimulantes y ansiolíticos.<h3>Pineno</h3>Posiblemente el terpeno más extendido en el reino vegetal, y también muy presente en el cannabis. Presente en pinos y coníferas, tiene ese toque a aroma fresco, picante y muy a bosque de pinos. Principalmente tiene un efecto energizante, pero a la vez de tranquilidad mental, capaz de “relajar” los efectos del THC.<h3>Linalool</h3>De aroma floral, sobre todo, a lavanda. Desde hace milenios se conoce su potente efecto sedante e inductor del sueño. En la naturaleza se encuentra en el jazmín, tomillo y sobre todo en la lavanda.<h3>Humuleno</h3>Terpeno muy versátil, con olor a lúpulo fresco y a hierba recién cortada, aporta cierto toque amargo propio del lúpulo, y también terroso. Es de perfil estimulante y se encuentra en el lúpulo, la pimienta negra, el ginseng y la salvia. A pesar de reconocerlos y saber qué efectos tienen aisladamente, debe quedar claro que lo interesante entre terpenos es cómo se combinan. Y resulta que orientarse entre terpenos no es cosa sencilla. Prácticamente hemos respondido todas las incógnitas con más incógnitas. Partimos de una evidencia, la capacidad de los terpenos para generar efectos farmacológicos. Por lo tanto, no es difícil comprender cómo estos se combinan y modelan con los efectos del cannabis. En el intento de anticipar los efectos del cannabis a partir de su composición terpénica nos encontramos con la dificultad de reconocerlos y de entender sus sinergias e interacciones. Y, a pesar de este complejo laberinto, hay algo en nuestra complicada relación con los terpenos que parece poder explicar la diversidad de efectos del cannabis. Cada vez queda más claro que los terpenos juegan un papel fundamental en los efectos del cannabis, y que tienen una enorme capacidad y habilidad para modular a los cannabinoides, incluido el archiconocido tetrahidrocannabinol, popularmente conocido como THC; cannabinoide que tanta atención ha recibido y que ha sido seleccionado con tanto esmero por tantos cultivadores hasta convertirse en el compuesto psicoactivo mayoritario de la planta del cannabis, así como en el gran protagonista de todas las políticas reguladoras del cannabis. Y ahora resulta que unas sencillas cadenas de hidrógenos y carbonos llamadas terpenos son capaces de modularlo. Se abre un campo enorme, y parece que no queda otra que afinar el olfato de cara a poder anticipar y/o entender los efectos de cada variedad de cannabis. Tal vez también sea bien importante analizar en el laboratorio los terpenos del cannabis. Pudiendo contrastar aromas y sabores con analíticas de laboratorio, las personas usuarias podrán comenzar a asociar sus experiencias a determinados terpenos y así podrán anticipar ciertas cualidades de cada variedad. No sólo se trata de saber cuánto THC hay y cuánto CBD lo contrarresta. Los terpenos tienen un papel primordial en los efectos del THC y del cannabis en general. Identificarlos anticipa efectos y, por tanto, supone una inestimable estrategia de reducción de riesgos (RdR). Comenzar a ponerle nombre a toda esa infinidad de olores, sabores y efectos del cannabis puede minimizar riesgos adaptando la planta a las personas y a sus usos; de lo contrario, son las personas las que acaban adaptándose a la planta y a sus “modas”. <h2>Bibliografía:</h2>Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64. Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969. Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796. Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).

El cannabis es una planta rica y compleja formada por una gran diversidad de compuestos psicoactivos. Pero no todos sus compuestos psicoactivos tienen efectos psicotrópicos; dicho de otra manera, no todos “colocan”. Es algo que empieza a ser entendido con la popularización del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre otras cosas, “coloca”; el CBD, no. También es el caso de los terpenos, elementos psicoactivos que, si bien no “colocan”, sí que interfieren en el “colocón”. ¿Cuánto influyen los terpenos en el efecto del cannabis? ¿Se podría decir que, conociendo los terpenos del cannabis, se podrían anticipar sus efectos?

Cannabis y terpenos: qué son y sus efectos

El cannabidiol (CBD) va ser descobert vint-i-cinc anys abans que el tetrahidrocannabinol&nbsp;(THC), identificat el 1964. Tot i que va ser el Doctor Mechoulam qui va acabar de caracteritzar el CBD a la perfecció el 1963, partint d’haixix libanès. Darrerament, hem escoltat testimonis que afirmen haver reduït o, fins i tot, abandonat el consum de tabac a partir del consum de productes amb CBD. En aquesta entrada abordarem diferents aspectes d’aquest fenomen que tot just acaba de començar a desplegar-se. És un fet que el CBD fa temps que s’ha popularitzat tant als dispensaris dels clubs socials de cànnabis (CSC) com a les botigues a peu de carrer que el venen per tot Europa, però encara ens topem amb llacunes de coneixement importants. De nou, es repeteix el cas del THC, on la normalització social ha precedit (en aquest cas, diversos mil·lennis) el sorgiment del coneixement científic sobre les propietats i efectes del cannabinoide. Per exemple, encara hi ha confusió sobre si el CBD és psicoactiu o no. Sí que ho és. Expliquem-ho. Quelcom psicoactiu és allò que actua sobre el cervell i que comporta que s’experimentin efectes psicològics. Quan el CBD activa els mecanismes cerebrals s’experimenten efectes ansiolítics, anticonvulsius i antiinflamatoris. Potser heu sentit a dir que el CBD és psicoactiu, però no psicotròpic com el THC. En part, aquesta frase afirma la diferència entre CBD i THC, però el problema és que “psicotròpic” és un concepte poc científic que prové de l’àmbit jurídic i que sovint es confon amb quelcom tòxic o que fa mal a la salut i, per tant, s’ha de perseguir. És l’argument que subjau al test de drogues en l’àmbit de la conducció de vehicles. Com la nostra apreciada audiència ja coneix, el sistema endocannabinoide que tots els animals (menys els insectes) posseïm té la funció de mantenir l’homeòstasi a tot el cos. Estem parlant del control de les funcions corporals essencials, com ara els cicles de son, la resposta a l’estrès, la pressió arterial, la temperatura corporal, l’estat d’ànim, la memòria, la percepció del dolor i més. Quan algú ingereix CBD redueix la disfunció dels processos esmentats anteriorment. És interessant saber que, en part, l’èxit del CBD té a veure amb la seva baixa toxicitat i alta tolerabilitat, és a dir, que els seus efectes adversos -quan apareixen- són poc greus. A més, el CBD no genera dependència, addicció ni tolerància, per tant, no en cal augmentar la dosi. Les dues frases anteriors s’han de posar en context, atès que si el CBD en lloc de consumir-se en gotes es consumís en cabdells i amb tabac, sí que ve acompanyat dels efectes secundaris inherents a les&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">vies de consum</a>. Per cert, quan el CBD es consumeix vaporitzat o en combustió, el seu efecte s’allarga unes dues hores. En el cas de fumar cabdells de&nbsp;CBD&nbsp;en lloc de cigarrets de tabac, la persona manté el seu hàbit d’inhalar fum, però sense el component físicament addictiu de la nicotina. Per descomptat, la combustió de la matèria orgànica amb&nbsp;CBD&nbsp;encara aporta quitrà i altres substàncies nocives al sistema respiratori, però és una finestra d’oportunitat per reduir el consum de nicotina i després potser passar gradualment a vaporitzar&nbsp;CBD,&nbsp;sigui com a cabdells o&nbsp;en forma de líquid per a la vaporització. S’han fet uns pocs estudis per avaluar el potencial del CBD en relació amb el consum de tabac. El 2018&nbsp;es va estudiar si 800 mil·ligrams de&nbsp;CBD&nbsp;podien disminuir la dependència&nbsp;(mono)&nbsp;del tabac. D’entre trenta fumadors, la meitat del grup va prendre CBD&nbsp;i l’altra un placebo, a continuació, els van mostrar fotografies que els incitessin al consum de tabac (cerveses, festes, altres fumadors) i es va analitzar la freqüència cardíaca, el&nbsp;mono, la pressió arterial i els símptomes d’abstinència. Els&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6099309/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">autors van concloure</a>&nbsp;que una sola dosi de 800 mg de&nbsp;CBD&nbsp;podria ajudar a reduir el mal rotllo que els generaven als fumadors les imatges associades a fumar. Una&nbsp;<a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23685330/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">recerca publicada el 2013</a>&nbsp;intentava explorar el rol del sistema endocannabinoide en l’addicció a la nicotina. Un total de 24 persones fumadores van rebre un vaporitzador, la meitat amb CBD i l’altra amb un placebo. Es va demanar als participants que utilitzessin els inhaladors cada vegada que sentissin la necessitat de fumar. Al cap d’una setmana, el grup que consumia CBD va mostrar una reducció del 40% en el consum de cigarrets, mentre que el grup placebo no va informar de cap diferència significativa en el nombre de cigarrets fumats. Queda clar que encara manca molta recerca per tal de poder parlar amb propietat del potencial del&nbsp;CBD&nbsp;amb relació a l’addicció a la nicotina i a l’hàbit tabàquic. El que l’evidència del carrer ens mostra és que els efectes ansiolítics del&nbsp;CBD&nbsp;equilibren alguns dels símptomes físics i psicològics associats a l’abstinència de la nicotina i l’hàbit tabàquic, com&nbsp;el&nbsp;mono, mal de cap, insomni, freqüència cardíaca més lenta, irritabilitat o frustració, dificultat per concentrar-se i ansietat, augment de l’estrès i canvis d’humor, etc. Continuarem investigant.

El cannabidiol (CBD) va ser descobert vint-i-cinc anys abans que el tetrahidrocannabinol (THC), identificat el 1964. Tot i que va ser el Doctor Mechoulam qui va acabar de caracteritzar el CBD a la perfecció el 1963, partint d’haixix libanès. Darrerament, hem escoltat testimonis que afirmen haver reduït o, fins i tot, abandonat el consum de tabac a partir del consum de productes amb CBD. En aquesta entrada abordarem diferents aspectes d’aquest fenomen que tot just acaba de començar a desplegar-se.

Cannabidiol i reducció de consum de tabac

Cannabidiol (CBD) was discovered 25 years before tetrahydrocannabinol (THC), which was identified in 1964. However, CBD was not fully characterised until 1963 by Dr Mechoulam, using Lebanese hashish. Recently, we have heard accounts by people who say that they have cut down or even stopped smoking altogether after using CBD-based products. This post discusses different aspects of this phenomenon, which is just starting to gain traction. The fact is that CBD has become a highly demanded product both in the dispensaries of the cannabis social clubs (CSC) and in shops open to the public which sell it in all parts of Europe, but there are still significant knowledge gaps. It is a repetition of the case of THC, where social normalisation has preceded (in this case, by several millennia) the emergence of scientific knowledge about the cannabinoid’s properties and effects. For example, there is still confusion about whether CBD is psychoactive or not. Yes, it is. Let’s explain what we mean by this. A psychoactive substance is any substance that acts on the brain and leads to experiencing psychological effects. When CBD activates brain mechanisms, it has anxiolytic, anticonvulsant and anti-inflammatory effects. You may have heard that CBD is psychoactive, but it is not psychotropic like THC. In part, this sentence defines the difference between CBD and THC, but the problem is that “psychotropic” is a rather unscientific concept that comes from legal language and is often confused with something that is toxic or harmful to health, and, therefore, must be prosecuted. Thus the argument underlying the use of the drugs test with vehicle drivers. As our esteemed readers already know, the purpose of the endocannabinoid system possessed by all animals (except insects) is to maintain the body’s homeostasis. We’re talking about controlling essential body functions, such as sleep cycles, stress response, blood pressure, body temperature, mood, memory, pain perception, and more. When someone takes CBD, it reduces dysfunctions of the all these processes.It is interesting to know that CBD’s success owes itself in part to its low toxicity and high tolerability; in other words, its adverse effects – if any – are mild. What is more, CBD does not generate dependence, addiction or tolerance; therefore, there is no need to increase the dose. These two sentences should be put in context, as if CBD is consumed in buds and with tobacco instead of as drops, it definitely does have the side effects associated with these&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">forms of consumption</a>. By the way, when CBD is vaped or smoked, its effects last for about two hours. If CBD buds are smoked instead of regular cigarettes, the person continues the habit of inhaling smoke, but without the physically addictive effect of nicotine. Obviously, burning organic matter with CBD will still produce tar and other substances that are harmful for the respiratory system, but it opens a window of opportunity for reducing nicotine consumption and perhaps later on, vaping CBD, using either the buds or a vaping liquid.A small number of studies have been performed that assess CBD’s potential compared with smoking tobacco. In 2018, a study sought to determine whether 800 mg of CBD could decrease dependence (physical addiction) on tobacco. In a group of 30 smokers, half of the group took CBD and the other half took a placebo. They were then showed photographs that made them want to smoke (beers, parties, other smokers) and the heart rate, craving, blood pressure and withdrawal symptoms were analysed. The&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6099309/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">authors concluded</a>&nbsp;that a single dose of 800 mg of CBD could help reduce the unpleasant sensations induced in smokers by the images associated with smoking. A&nbsp;<a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23685330/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">study published in 2013</a>&nbsp;sought to explore the role of the endocannabinoid system in nicotine addiction. A total of 24 smokers were given an inhaler; half of the inhalers had CBD and the other half had a placebo. Participants were asked to use the inhalers whenever they felt the urge to smoke. After one week, the group that consumed CBD showed a 40% reduction in cigarette consumption, while the placebo group did not report any significant difference in the number of cigarettes they smoked. Obviously, a lot of research still needs to be done to be able to talk with any certainty about CBD’s potential for reducing nicotine addiction and smoking. However, what the street evidence shows is that CBD’s anxiolytic effects offset some of the physical and psychological symptoms associated with nicotine withdrawal and smoking cessation, such as&nbsp;craving, headache, sleeplessness, lower heart rate, irritability or frustration, difficulty in concentrating and anxiety, increased stress and mood swings, etc. We’ll continue investigating.

Cannabidiol (CBD) was discovered 25 years before tetrahydrocannabinol (THC), which was identified in 1964. However, CBD was not fully characterised until 1963 by Dr Mechoulam, using Lebanese hashish. Recently, we have heard accounts by people who say that they have cut down or even stopped smoking altogether after using CBD-based products. This post discusses different aspects of this phenomenon, which is just starting to gain traction.

Cannabidiol and reducing tobacco consumption

El cannabidiol (CBD) fue descubierto veinticinco años antes que el tetrahidrocannabinol (THC), identificado en 1964. Aunque fue el Doctor Mechoulam quien acabó de caracterizar el CBD a la perfección en 1963, partiendo de hachís libanés. Últimamente, hemos escuchado testigos que afirman haber reducido o, incluso, abandonado el consumo de tabaco a partir del consumo de productos con CBD. En esta entrada abordaremos diferentes aspectos de este fenómeno que solo acaba de empezar a desplegarse. Es un hecho que el CBD hace tiempo que se ha popularizado tanto en los dispensarios de los clubs sociales de cannabis (CSC) como en las tiendas a pie de calle que lo venden por toda Europa, pero todavía nos chocamos con lagunas de conocimiento importantes. De nuevo, se repite el caso del THC, donde la normalización social ha precedido (en este caso, varios milenios) al surgimiento del conocimiento científico sobre las propiedades y efectos del cannabinoide. Por ejemplo, todavía existe confusión sobre si el CBD es psicoactivo o no. Sí que lo es. Expliquémoslo.Algo psicoactivo es aquello que actúa sobre el cerebro y que comporta que se experimenten efectos psicológicos. Cuando el CBD activa los mecanismos cerebrales se experimentan efectos ansiolíticos, anticonvulsivos y antiinflamatorios. Quizás ha oído decir que el CBD es psicoactivo, pero no psicotrópico como el THC. En parte, esta frase afirma la diferencia entre CBD y THC, sin embargo, el problema es que “psicotrópico” es un concepto poco científico que proviene del ámbito jurídico y que a menudo se confunde con algo tóxico o que hace daño a la salud y, por lo tanto, se tiene que perseguir. Es el argumento que subyace al test de drogas en el ámbito de la conducción de vehículos. Como nuestra apreciada audiencia ya conoce, el sistema endocannabinoide que todos los animales (menos los insectos) poseemos tiene la función de mantener la homeostasis en todo el cuerpo. Estamos hablando del control de las funciones corporales esenciales, como los ciclos de sueño, la respuesta al estrés, la presión arterial, la temperatura corporal, el estado de ánimo, la memoria, la percepción del dolor y más. Cuando alguien ingiere CBD reduce la disfunción de los procesos referidos anteriormente. Es interesante saber que, en parte, el éxito del CBD tiene que ver con su baja toxicidad y alta tolerabilidad, es decir, que sus efectos adversos -cuando aparecen- son poco graves. Además, el CBD no genera dependencia, adicción ni tolerancia, por lo tanto, no se precisará aumentar la dosis. Las dos anteriores frases se tienen que poner en contexto, dado que si el&nbsp;CBD&nbsp;en lugar de consumirse en gotas se consumiera en cogollos y con tabaco,&nbsp;sí&nbsp;que viene acompañado de los efectos secundarios inherentes a las&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">vías de consumo</a>. Por cierto, cuando el CBD se consume vaporizado o en combustión, su efecto se alarga unas dos horas. En el caso de fumar cogollos de&nbsp;CBD&nbsp;en lugar de cigarrillos de tabaco, la persona mantiene su hábito de inhalar humo, pero sin el componente físicamente adictivo de la nicotina. Por supuesto, la combustión de la materia orgánica con&nbsp;CBD&nbsp;todavía aporta alquitrán y otras sustancias nocivas al sistema respiratorio, pero es una ventana de oportunidad para reducir el consumo de nicotina y después quizás pasar gradualmente a vaporizar&nbsp;CBD,&nbsp;sea como cogollos o&nbsp;en forma de líquido para la vaporización. Se han hecho unos pocos estudios para evaluar el potencial del CBD en relación con el consumo de tabaco. En el 2018&nbsp;se estudió si 800 miligramos de&nbsp;CBD&nbsp;podían disminuir la dependencia (mono)&nbsp;del tabaco. Entre treinta fumadores, la mitad del grupo tomó CBD&nbsp;y la otra un placebo, a continuación, les mostraron fotografías que les incitaran al consumo de tabaco (cervezas, fiestas, otros fumadores) y se analizó la frecuencia cardíaca, el&nbsp;mono, la presión arterial y los síntomas de abstinencia. Los&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6099309/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">autores concluyeron</a>&nbsp;que una sola dosis de 800 mg de&nbsp;CBD&nbsp;podría ayudar a reducir el mal rollo que les generaban a los fumadores las imágenes asociadas a fumar. Una&nbsp;<a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23685330/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">investigación publicada en el 2013</a>&nbsp;intentaba explorar el rol del sistema endocannabinoide en la adicción a la nicotina. Un total de 24 personas fumadoras recibieron un vaporizador, la mitad con CBD y la otra con un placebo. Se pidió a los participantes que utilizaran los inhaladores cada vez que sintieran la necesidad de fumar. Al cabo de una semana, el grupo que consumía CBD mostró una reducción del 40% en el consumo de cigarrillos, mientras que el grupo placebo no informó de ninguna diferencia significativa en el número de cigarrillos fumados. Está claro que todavía falta mucha investigación con el fin de poder hablar con propiedad del potencial del&nbsp;CBD&nbsp;con relación a la adicción a la nicotina y al hábito tabáquico. Lo que la evidencia de la calle nos muestra es que los efectos ansiolíticos del&nbsp;CBD&nbsp;equilibran algunos de los síntomas físicos y psicológicos asociados a la abstinencia de la nicotina y al hábito tabáquico, como el&nbsp;mono, dolor de cabeza, insomnio, frecuencia cardíaca más lenta, irritabilidad o frustración, dificultad para concentrarse y ansiedad, aumento del estrés y cambios de humor, etc. Seguiremos investigando.

El cannabidiol (CBD) fue descubierto veinticinco años antes que el tetrahidrocannabinol (THC), identificado en 1964. Aunque fue el Doctor Mechoulam quien acabó de caracterizar el CBD a la perfección en 1963, partiendo de hachís libanés. Últimamente, hemos escuchado testigos que afirman haber reducido o, incluso, abandonado el consumo de tabaco a partir del consumo de productos con CBD. En esta entrada abordaremos diferentes aspectos de este fenómeno que solo acaba de empezar a desplegarse.

Cannabidiol y reducción del consumo de tabaco

D’alguna manera, podríem llançar la hipòtesi que a Espanya s’està produint un experiment sociosanitari a gran escala pel que fa al consum de cànnabis. El fet que hi hagi més de 1.200 Clubs Socials de Cànnabis (CSC) a tot el territori, que dispensen cànnabis i derivats a centenars de milers de persones, així ho acredita. A causa de la manca de regulació especifica de l’activitat dels CSC, una de les debilitats d’aquest gran experiment social és que gairebé no hi ha dades que permetin monitorar i millorar el seguiment del que està passant. A continuació, fem un repàs d’alguns dels pocs estudis i publicacions que s’han fet sobre els CSC sota el prisma de la reducció de riscos. Els Clubs Socials de Cànnabis&nbsp;són laboratoris on es poden&nbsp;recollir dades molt interessants que servirien per assajar&nbsp;multitud de programes de prevenció i de reducció de riscos que impliquen les persones consumidores i els professionals de l’àmbit de les drogues i la salut. Des de l’àmbit de la recerca científica s’han publicat molt pocs estudis en aquesta direcció i en aquest text en farem un resum dels més destacats. El primer estudi, publicat el 2019, a la revista&nbsp;Journal of Drug Issues, porta per títol “Usos i hàbits dels protagonistes de la història: els clubs socials del cànnabis a Barcelona”* i es va fer a partir d’entrevistes a 155 membres de CSC de la província de Barcelona. (1) <h3>Sobre els patrons de consum</h3>Un dels arguments habituals en el debat sobre la regulació del cànnabis és si facilitar-ne l’accés comporta necessàriament un augment del consum. Segons els resultats d’aquest estudi, només el 18,07% de la mostra va informar d’un augment en el consum després de convertir-se en membre del CSC, mentre que el 13,55% va declarar que aquest augment en el consum va arribar a un punt màxim i després va disminuir. Això vol dir que només el 4,52% dels participants van informar que el seu consum de cànnabis havia continuat augmentant des que es van incorporar al club. De la mostra, gairebé la meitat (47,66%) va respondre que continuava consumint la mateixa quantitat que abans de ser-ne membre, i gairebé el 25% de la mostra va informar d’un consum intermitent de cànnabis. Això és congruent amb les dades que mostren que només el 68,39% de la mostra de membres del CSC consumien cànnabis diàriament. És a dir, tot i les limitacions d’aquest estudi, es podria considerar que en la immensa majoria dels entrevistats el consum no va augmentar pel fet d’accedir al cànnabis a través d’un CSC. Tot i que aquesta conclusió no permet afirmar rotundament que els CSC no promouen el consum de cànnabis. Per complementar aquesta mirada a peu de CSC, és interessant fer un incís i analitzar amb una mirada macro què va passar a la societat catalana que va ser l’epicentre del sorgiment dels CSC, passant d’un sol CSC el 2006, a 150 el 2010 i, a més de 300, cap el 2015. Com es pot comprovar, del 2007 al 2015, quan va fer eclosió el model de CSC (passant de 2 CSC a més de 350, a Catalunya) les prevalences de consum de cànnabis a la societat catalana no van variar significativament. <h3>Formes de consum</h3>Com ja hem tractat a&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sense-filtre-es-augmentar-els-riscos/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">d’altres entrades del blog RdRCannabis</a>&nbsp;degut a la història i tradició particular del nostre context, molt relacionada amb la cultura del haixix, la majoria de persones que consumeixen cànnabis ho fa fumant-lo barrejat amb tabac. Així ho va corroborar aquest estudi on 100 de les 155 persones entrevistades va afirmar que habitualment utilitzava aquest forma de consum. Només 14 persones van assegurar que consumien cànnabis en combustió i, només 7, deien tenir la vaporització com a forma de consum habitual. <h3>Fonts per obtenir cànnabis després d’unir-se a un CSC</h3>L’estudi que estem analitzant va preguntar els entrevistats d’on obtenien el cànnabis abans de ser socis del CSC i, si en el lloc de compra, podien accedir a d’altres substàncies. Un 37% de la mostra deia que abans de ser soci comprava principalment en espais públics i un 47% ho feia a casa del traficant. Aquests percentatges van disminuir dràsticament un cop van formar part del CSC (2% compra en l’espai públic i un 6,5% a casa del camell). Pel que fa al potencial accés a d’altres substàncies en el lloc on havien obtingut cànnabis abans d’incorporar-se a un CSC, el 34,19% hi podia obtenir èxtasi, el 32,90% hi obtenia amfetamines, el 38,06% tenia accés a la cocaïna, el 27,10% accedia a l’LSD, l’11,61% va dir que també podia obtenir opiacis i, el 9,68% dels usuaris, va triar la resposta “altres”. <h3>Espais de consum dels membres de CSC</h3>Un dels riscos per a les persones consumidores és el risc legal. Exactament, la mateixa situació que vivia fa 30 anys qui consumia drogues i, justament, un dels aspectes que es va intentar corregir amb la creació de les sales de consum higiènic de drogues. És per això que els CSC poden ser vistos com a espais de seguretat per les persones consumidores i representen una alternativa al consum a la via pública. Aquesta realitat pot representar una disminució de les sancions per consum a les quals estan sobreexposades persones de certs grups més vulnerables. De fet, segons els resultats de l’estudi, els llocs més utilitzats (“normalment”) per al consum són els llocs privats i els CSC (un 78% i un 67%, respectivament). Al voltant del 15% dels enquestats indica consumir cànnabis ocasionalment en un cotxe. Aquesta resposta obre la porta a dissenyar intervencions específiques pel que fa a disminuir els riscos associats al consum de cànnabis més conducció. <h3>Problemes legals derivats del consum de cànnabis</h3>Una de les preguntes que va fer l’equip investigador de l’estudi als participants fou la quantitat de multes per consum o tinença de cànnabis a la via pública que havien rebut abans i després de formar part del Club Social de Cànnabis.Abans de ser socis, un 31% de la mostra (48 persones) havien rebut una multa (25 persones) o dues multes o més (23 persones). Un cop associades, només 17 persones havien rebut una sanció, 14 de les quals una multa i 3 persones dues multes o més. Per tant, un cop analitzats els dos punts anteriors, podem entendre que el model de CSC pot ser un agent de protecció davant dels riscos legals associats al cànnabis. <h3>Avaluació dels serveis de reducció de riscos dels CSC per part dels seus membres</h3>Segons la mostra, els principals avantatges d’unir-se a un CSC són que aquests “ofereixen més informació sobre la qualitat del producte i els riscos del consum de cànnabis” així com “la protecció, seguretat i tranquil·litat que ofereix el CSC”. Prop de la meitat de les persones entrevistades (48,38%) van indicar que el CSC els havia “proporcionat recursos per reduir els seus patrons habituals de consum”, com ara avaluacions diàries o mensuals del consum de cànnabis. El 100% dels entrevistats va dir que aquest era un aspecte positiu i, en fer-los una pregunta oberta sobre “Què ha significat per a tu l’avaluació contínua dels patrons de consum?”, van respondre: <ul><li>“Em van dir quant consumia al mes i això em va fer més conscient del meu consum”,</li><li>“Saber més sobre el meu consum m’ajuda a controlar-ho millor”,</li><li>“Reduir el consum fins que no se’n consumeixi més, ja que actualment soc un activista que creu en el moviment”,</li><li>“Va millorar la gestió del meu consum”.</li></ul> Per al 30,86% dels entrevistats, avaluar el seu consum de manera periòdica els va ajudar a reduir-ne el consum. El 27,74% van participar en tallers sobre l’ús responsable, organitzats pels CSC. Més de la meitat de la mostra (58%) va valorar de forma molt positiva la disponibilitat d’informació creïble i objectiva sobre els riscos del consum de cànnabis. Un 57% d’aquests estava molt d’acord amb l’afirmació que “des que soc soci del CSC he reflexionat més sobre els riscos associats al consum i els potencials danys que se’n derivin”. Una proporció més gran, un 65% considerava que “l’autogestió del consum que ofereix el dispensari del CSC redueix els riscos associats al consum” i, una proporció semblant, va considerar que “el servei del dispensari m’ha ajudat a prevenir riscos per a la salut”. Per últim, un 61% afirmava que l’ús del dispensari havia incrementat les seves alternatives envers un consum més saludable. A part d’abordar l’ús responsable, alguns CSC de la mostra també van organitzar tallers sobre altres temes rellevants. Només 28 dels entrevistats van declarar haver participat en un d’aquests tallers; el 93,18% va afirmar que havia “rebut la informació de qualitat que necessitaven”; el 93,18% va respondre que el taller va ajudar a “prevenir riscos per a la salut”; el 75,00% va opinar que “després de participar en el taller, hem adoptat alternatives d’ús més saludables” i, per al 90,91%, el taller “va ser satisfactori”. Finalment, és interessant ressaltar els resultats de la pregunta que es va fer als participants: “Creus que estàs prou informat sobre el cànnabis?”. Un 82% de les respostes van indicar que se sentien “completament” o “adequadament informats”, el 17% va dir que “parcialment” i, només un 1%, va afirmar estar “mal informat”. <h2>Algunes conclusions:</h2>Segons les dades de l’estudi, cada cop tenim més pistes que qüestionen la idea que les alternatives al mercat il·lícit promouen el consum. De fet, com més s’estudia el model de CSC més clar es veu que aquest protegeix les persones consumidores i també la societat en el seu conjunt d’alguns dels efectes no desitjats de les polítiques basades en la prohibició. Sobre la qüestió dels mètodes de consum de cànnabis en el context dels CSC cal aixecar una bandera i potencialment convertir als CSC en punta de llança pel que fa a l’educació i oferta d’alternatives al consum de més risc, que és el clàssic porro amb tabac i sense filtre. Al blog de Rdrcannabis&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sense-filtre-es-augmentar-els-riscos-ergo-el-filtre-augmenta-els-beneficis-ii/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">trobareu diferents pistes</a>&nbsp;per fer-ho. Tot i que l’existència del&nbsp;coffee shops&nbsp;holandesos és coneguda arreu del món, no ho és tant un dels principals motius que van conduir a donar-los un encaix legal, l’any 1976. El que es coneix com la “política de tolerància” holandesa té una relació directa amb l’esforç per aconseguir una “separació de mercats”. De quins mercats? Doncs entre el de les anomenades “drogues dures” i el de les “drogues toves”, és a dir, separar la venta de cànnabis de la resta de drogues declarades il·lícites. El pragmatisme europeu va entendre que per protegir la seva joventut dels consums amb més danys era preferible facilitar l’accés a una substància amb menys riscos i dificultar l’accés a les més perilloses. A partir de l’estudi que hem repassat, podem observar com el model de CSC també ofereix aquesta separació de mercats que fa gairebé 50 anys els holandesos van impulsar per tal de protegir la salut de les persones consumidores. El segon estudi que presentem porta per títol “Investigació qualitativa en clubs socials de cànnabis espanyols: ‘El moment en què entres per la porta, estàs minimitzant els riscos’. Aquesta recerca va ser realitzada per un equip d’investigadores de la República Txeca i publicada a l’International Journal of Drug Policy, el 2016. (2) La pregunta que volia respondre l’estudi era si els CSC poden reduir riscos, en concret, en quatre aspectes: <ol><li>Riscos respiratoris i altres riscos per a la salut</li><li>Riscos per a la salut mental</li><li>Risc de dependència</li><li>Riscos socials</li></ol> Per tal de recollir i analitzar la informació es van entrevistar 94 persones que van participar en un total de 14 grups focals al País Basc, Catalunya, les Illes Balears i Galícia. Riscos respiratoris i altres riscos per a la salutSegons l’estudi, els membres dels CSC són capaços d’avaluar la presència de contaminants o adulterants nocius del cànnabis i hi ha mecanismes de control a través dels quals es pot conèixer millor la qualitat del producte. És a dir, els CSC no alleugen els riscos respiratoris derivats de fumar cànnabis però redueixen significativament els riscos per a la salut del consum de derivats del cànnabis que contenen contaminants, floridures o adulteracions desconegudes. Riscos per a la salut mentalEls consumidors de cànnabis de l’estudi no van proporcionar informació específica sobre una reducció dels riscos per a la salut mental però el nivell d’informació sobre diferents tipus d’efectes juntament amb la disponibilitat de diferents varietats (poc habitual al mercat il·legal) els permetrien adaptar millor el seu consum de cànnabis a l’estat psíquic desitjat o a l’activitat diària. Aquesta capacitat és un aspecte important per assolir un millor benestar mental. Riscos socialsEls riscos penals i l’estigma es redueixen a mesura que els consumidors de cànnabis entren a l’entorn dels CSC. Aquest aspecte destaca el potencial paper que els CSC poden tenir com a estratègies de reducció de riscos/danys. Els CSC ofereixen un entorn únic per a futures intervencions i propostes educatives. Aquests operen com a espais de cohesió social i la informació compartida entre consumidors de cànnabis pot tenir un efecte sinèrgic important, que s’aconsegueix mitjançant un control social informal. En tercer lloc, presentem una comunicació curta escrita per l’Anna Obradors, publicada el 2021, a la revista&nbsp;International Journal of Drug Policy. Amb el títol de “Reducció de danys i clubs socials de cànnabis: explorant el seu vertader potencial”* es presenta el resultat d‘una enquesta en línia realitzada a 15 CSC que pertanyen a la CATFAC. D’aquesta mostra, 10 CSC tenien entre 50 i 200 membres i, 5 CSC, no més de 500. (3) L’enquesta administrada agrupava els serveis de reducció de danys en 3 categories:1) Infromació:<ul><li>11 de 15 CSC oferien informació gràfica (cartells) sobre reducció de riscos</li><li>Un d’ells enviava mensualment als membres el seu historial de consum</li><li>11 de 15 podien oferir als seus membres el seu historial de consum sota demanda</li></ul>2) Serveis:<ul><li>12 de 15 oferien accés gratuït a aigua</li><li>Només 1 oferia filtres per al consum amb menys risc</li><li>11 de 15 oferien accés gratuït a vaporitzadors i d’altres dispositius</li><li>11 de 15 comptaven amb servei de custòdia del cànnabis per si els socis no volien emportar-se’l fora</li><li>Només 4 de 15 tenien coneixement d’on derivar a un membre amb un consum problemàtic</li><li>La meitat, 7 de 15, tenien una aliança amb organitzacions dedicades al cànnabis medicinal</li></ul>3) Producte:<ul><li>10 de 15 mostraven informació sobre la qualitat del cànnabis del dispensari</li><li>6 de 15 comptaven amb mètodes d’anàlisi propis de la qualitat del cànnabis del dispensari</li></ul> A l’estudi s’hi poden trobar d’altres dades d’interès i unes interessants conclusions que van dibuixant com es pot extreure el màxim potencial dels CSC per a la reducció de riscos. Un cop acabada la síntesis dels resultats d’aquests tres estudis podem pensar que el model de CSC és una opció molt interessant i privilegiada per tal de desenvolupar i establir mecanismes de reducció de riscos enfront el consum de cànnabis. És justament en aquesta intersecció on s’erigeix el projecte RdRcannabis, una iniciativa sorgida de la Subdirecció General de Drogodependències que compta amb l’impuls de les persones que treballen o col·laboren en CSC de Catalunya. Un projecte que ofereix materials i recursos educatius fets a mida de les demandes del públic diana, i també formació a formadors (treballadors i representants de CSC). Rdrcannabis vol aprendre de les diferents realitats que coexisteixen dins l’ecosistema dels CSC. Hi esteu totes convidades! <h1>Referències:</h1>(1) * Parés-Franquero, Ò., Jubert-Cortiella, X., Olivares-Gálvez, S., Díaz-Castellano, A., Jiménez-Garrido, D. F., &amp; Bouso, J. C. (2019). Use and Habits of the Protagonists of the Story: Cannabis Social Clubs in Barcelona. Journal of Drug Issues, 49(4), 607–624.&nbsp;https://doi.org/10.1177/0022042619852780 (2) Belackova V, Tomkova A, Zabransky T. Qualitative research in Spanish cannabis social clubs: “The moment you enter the door, you are minimising the risks”. Int J Drug Policy. 2016 Aug; 34:49-57. doi: 10.1016/j.drugpo.2016.04.009. Epub 2016 Apr 20. PMID: 27461986. (3) *Obradors-Pineda, a., Bouso JC., Parés-Franquero Ò., Romaní O,. (2021). Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential. International Journal of Drug Policy Volume 97,&nbsp;November 2021, 103358.&nbsp;<a href="https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358</a>

D’alguna manera, podríem llançar la hipòtesi que a Espanya s’està produint un experiment sociosanitari a gran escala pel que fa al consum de cànnabis. El fet que hi hagi més de 1.200 Clubs Socials de Cànnabis (CSC) a tot el territori, que dispensen cànnabis i derivats a centenars de milers de persones, així ho acredita. A causa de la manca de regulació especifica de l’activitat dels CSC, una de les debilitats d’aquest gran experiment social és que gairebé no hi ha dades que permetin monitorar i millorar el seguiment del que està passant. A continuació, fem un repàs d’alguns dels pocs estudis i publicacions que s’han fet sobre els CSC sota el prisma de la reducció de riscos.

La reducció de riscos en l’àmbit dels clubs socials de cànnabis (2/2)

To a point, one could launch the thesis that Spain is the site for a large-scale sociosanitary experiment on cannabis use. The fact that there are over 1.200 Cannabis Social Clubs (CSC) all over the country dispensing cannabis and derivatives to hundreds of thousands of people vouches for it. Because of the lack of specific regulation of CSCs’ activity, one of the weaknesses of this big social experiment is that there is almost no data to monitor and improve the follow-up of what is really happening. Next you will find a review of some of the surveys and publications dealing with CSCs as regards risk reduction. Cannabis Social Clubs are labs where very interesting data might be collected to array a multiplicity of programs of risk reduction and prevention covering both users and professionals in the fields of drug users care and health care. From the point of view of scientific enquiry, very few surveys have been published, so here an effort is made to list the most outstanding. The first survey was published in 2019 in Journal of Drug Issues under the title “Usos i hàbits dels protagonistes de la història: els clubs socials del cànnabis a Barcelona”* [“Uses and habits of the protagonists of history: cannabis social clubs in Barcelona”], made up from interviews to 155 members of CSCs in the province of Barcelona. (1) <h3>Patterns of use</h3>One of the usual arguments in the debate over the regulation of cannabis is whether facilitating access necessarily implies a rise in use. According to the results in this survey, only a 18,07% in the sample reported a rise in use after becoming a member in the club, whereas a 13,55% reported that the rise in use reached a peak and then went down. This means that only a 4,52% of participants overall reported that use of cannabis continued to rise after they joined the club. Almost half the sample (47,66%) reported they continued to use the same quantity as before, and almost a 25% of the sample reported an intermittent use of cannabis. This is congruent with the data that show that only a 68,39% of the sample of CSCs members used cannabis on a daily basis. That is to say, in spite of the limitations of the survey, one could consider that for a large majority of interviewees, use did not grow only because cannabis was available through a CSC –even though this does not suffice to sustain that CSCs do not promote use of cannabis. As complementary information, we may inquire on what was happening around in the Catalan society to make it the burgeoning locus for CSCs: 1 CSC in 2006, 150 in 2010 and over 300 in 2015. As can be seen, between 2007 and 2015, when CSCs were burgeoning everywhere (2 CSCs were turned almost overnight into 350), prevalence of use of cannabis in the Catalan society did not vary significantly. <h3>Forms of use</h3>As has already been treated in other posts at RdRCannabis, as a result of our history and particular tradition, closely related to the culture of hash, most users of cannabis smoke in a blend with tobacco. This survey proves so, whereby 100 out of 155 interviewees reported to usually smoke it thus. Only 14 persons assured they burnt cannabis, and only 7 said to vape it regularly. <h3>Ways of accessing cannabis after joining a CSC</h3>The survey under analysis inquired where the cannabis was obtained before they became members, and whether or not other substances were available on the site of purchase. A 37% of the sample reported that before they became members they mostly bought it in public spaces, and a 47% did so at the dealer’s house. These plummeted with membership (a 2% purchased in public spaces and a 6,5%, at the dealer’s house). As for access to other substances on the site of purchase before membership, a 34,19% reported they could purchase ecstasy, a 32,90% obtained amphetamines, a 38,06% had access to cocaine, a 27,10%, to LSD, an 11,61% reported opium derivatives, and a 9,68% of users reported “others”. <h3>Consumption facilities for CSCs members</h3>One of the risks for consumers is legal risk. Exactly the same situation common here for those who used drugs 30 years ago and precisely one attempted to reverse through the opening of facilities for a hygienic use of drugs. That is why CSCs may be viewed as safe facilities for users and mean a real alternative to drug use on the street. Also, it can bring a diminishing in penalties for drug use among the population groups most vulnerable. In fact, according to results of the survey, sites most used (“usually”) for consumption are private places and CSCs (78% and 67%, respectively). Around a 15% of respondents reported to occasionally consume cannabis in a car. This opens the door to designing specific actions with a view to reduce risks of cannabis use + driving. <h3>Legal problems deriving from cannabis use</h3>One of the questions the research team included in the survey had to do with the number of penalties got for drug using or drug possession in public spaces before and after joining the CSC. Before becoming a member, a 31% of the sample (48 persons) had got one penalty (25 persons) or two penalties or more (23 persons). After joining, only 17 persons had been penalised, 14 of whom once and 3 persons twice or more times.So as summed up from the two previous points, the CSC model can be construed a protective agent against legal risks associated with cannabis. <h3>Risk reduction assessment by CSCs’ members</h3>According to the sample’s reporting, the paramount advantages of membership is that the clubs “offer more information on the product’s quality and consumption risks”, as well as “protection, safety and quiet”. Almost half the interviewees (48,38%) reported that the CSC had provided “the resources to reduce their regular patterns consumption”, such as daily or monthly assessment of cannabis consumption. A 100% of the interviewees reported that this was positive and, on making them the open question “What has implied for you the continual assessment of your patterns of consumption?” they answered the following: <ul><li>“They informed me how much I consume monthly and that brought home this is an issue with me”,</li><li>“Having more data on my consumption aids me keep it under control”,</li><li>“Won’t reduce consumption until levels stand higher, since at present I am an activist in the movement”,</li><li>“It improved my consumption management”.</li></ul> A 30,86% of the interviewees reported that assessing consumption regularly was helpful to reduce their consumption. A 27,74% took part in workshops on responsible use organised by CSCs. Over half the sample (58%) assessed positively the availability of reliable, objective information on the risks of cannabis consumption. A 57% of these agreed that “after I joined the CSC I’ve been more aware of the risks associated with drug use and the harms coming from it”. A bigger proportion, a 65%, considered that “consumption self-management offered by CSCs reduces consumption risks”, and a like proportion considered that “drug availability provided by clubs was helpful to prevent health risks”. Last, a 61% reported that the facility had increased the alternatives towards a healthier consumption. Apart from broaching responsible cannabis use, some CSCs of the sample also organised workshops on other topics. Only 28 of the interviewees reported to have taken part in any of these; a 93,18% reported “to have got the quality information they needed”; a 93,18, that the workshop helped “prevent health risks”; a 75,00% was of the opinion that “after participating in the workshop they had taken up healthier use alternatives”, and for a 90,91% the workshop “was just satisfactory”. Finally, the results of the question that follows are worth highlighting:“Do you believe to be informed enough on cannabis?”. A 82% of answers reported they were “absolutely” or “sufficiently informed”, a 17% reported they were “partly informed”, and only a 1% reported to be “poorly informed”. <h2>Some conclusions</h2>According to results from the survey, data accumulate with more and more clues against the idea that alternatives to illegal trade promote consumption. In fact, the more data on the CSC model, the clearer the view that it protects drug consumers and society as a whole from some of the unwanted effects of policies based on banning. On the issue of patterns of cannabis consumption in the context of CSCs, we should raise a flag and make CSCs the tip of an arrow in the fight to offer alternatives to consumption most at risk, that of joints made up of a blend with tobacco and no filter. On the blog RdRcannabis you will find some clues as how to do it. Although Dutch coffee shops are known all over the world, not so much can be said of the main reasons that gave them that legal status in year 1976. What has come to been known as the “Dutch tolerance policy” has a direct bearing from the effort to achieve a “separation of markets”. Of which markets exactly? Of those called of “hard drugs” and that of “soft drugs”, that is to say, split the cannabis trade from the rest of trades with illegal drugs. European pragmatists understood that to protect their youth from the harms of drug consumption it was far preferable to facilitate access to a substance with the least risks and hamper access to the most dangerous. From the survey under review, the CSC model also underlies market separation, which almost 50 years ago the Dutch furthered to protect consumers’ health. The second survey goes under the title “Investigació qualitativa en clubs socials de cànnabis espanyols: ‘El moment en què entres per la porta, estàs minimitzant els riscos’”*. [“The moment you enter the door, you are minimising the risks”*]. This enquiry was realised by a team of researchers of the Czech Republic and published in the International Journal of Drug Policy in 2016. (2) The question the survey was willing to explore was whether CSCs can reduce risks, specifically these four: <ol><li>Respiratory risks and other health risks</li><li>Mental health risks</li><li>Risk of dependency</li><li>Social risks</li></ol> To collect and analyse the information, 94 persons were interviewed taking part in a total of 14 focal groups in the Basque Country, Catalonia, the Balearic Islands and Galicia. Respiratory risks and other health risksAccording to the survey, CSCs members are able to detect pollutants or adulterants harmful to cannabis, and there are ways of control through which better know the quality of the product.That is to say, CSCs do not ease respiratory risks coming from smoking cannabis but they reduce significantly health risks of consumption of derivatives of cannabis containing pollutants, moulds or unfamiliar adulterations. Mental health risksCannabis consumers in the survey did not provide specific information on mental health risk reduction, yet availability of information on distinct effect types together with the availability of distinct varieties (scarce in illegal trades) would allow them to adjust their cannabis consumption to their desired psychic state or their daily activity. This possibility is underlined as integral to enjoying a good mental health. Social risksPenal risks and stigma dwindle as consumers of cannabis enter the surroundings of CSCs. This underlies the potential of CSCs as strategies to reduce consumption risks and harms. CSCs offer a unique entourage for future actions and education. These operate as a facility to boost social cohesion and share information among cannabis consumers, which may have an important synergetic effect achieved through informal social control. Thirdly, there comes a short paper written by Anna Obradors, published in 2021 in&nbsp;International Journal of Drug Policy&nbsp;under the title “Reducció de danys i clubs socials de cànnabis: explorant el seu vertader potencial”* [Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential], offering the results from an on-line survey to 15 CSCs that were members in CATFAC. Of these, 10 CSC had among 50 and 200 members and 5 had no more than 500. (3) The survey grouped services of harm reduction in 3 categories:1) Information:<ul><li>11 out of 15 CSCs offered graphic information (posters) on risk reduction.</li><li>1 of them forwarded to their members their monthly consumption record.</li><li>11 out of 15 offered their members their consumption record on demand.</li></ul> 2) Other services:<ul><li>12 out of 15 offered free access to water.</li><li>Only 1 offered filters for a less risky consumption.</li><li>11 out of 15 offered free vaporisers and other devices.</li><li>11 of 15 offered safekeeping of cannabis in case members were not willing to take it out of the facility.</li><li>Only 4 out of 15 were resourceful as to whom to refer a member to with a problematic consumption pattern.</li><li>Half of them, 7 out of 15, had an alliance with organisations devoted to medicinal cannabis.</li></ul> 3) Product:<ul><li>10 out of 15 showed information on the quality of cannabis on disposal</li><li>6 out of 15 had their own methods to analyse the quality of cannabis on disposal</li></ul> The survey offers other data of interest and some interesting conclusions that sketch the best way to draw the most potential out of CSCs and risk reduction. Once the synthesis of these three papers is over, we may conclude that CSC model is a very interesting and privileged option for it to develop and draw mechanisms to reduce risks in the face of cannabis consumption. This is the exact junction where RdRcannabis came to life, a project of the Subdirectorate-General for Substance Abuse, sustained together with the staff running CSCs all around Catalonia. This project offers graphical and tailored educational resources that are to meet the needs of the target public. It also offers further training to trainers (workers and representatives of CSCs). RdRcannabis is willing to learn about the different realities that live along, hand in hand, in the big house of CSCs. You are all welcome! <h2>References:</h2>(1) * Parés-Franquero, Ò., Jubert-Cortiella, X., Olivares-Gálvez, S., Díaz-Castellano, A., Jiménez-Garrido, D. F., &amp; Bouso, J. C. (2019). Use and Habits of the Protagonists of the Story: Cannabis Social Clubs in Barcelona. Journal of Drug Issues, 49(4), 607–624.&nbsp;https://doi.org/10.1177/0022042619852780 (2) * Belackova V, Tomkova A, Zabransky T. Qualitative research in Spanish cannabis social clubs: “The moment you enter the door, you are minimising the risks”. Int J Drug Policy. 2016 Aug; 34:49-57. doi: 10.1016/j.drugpo.2016.04.009. Epub 2016 Apr 20. PMID: 27461986. (3) *Obradors-Pineda, a., Bouso JC., Parés-Franquero Ò., Romaní O,. (2021). Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential. International Journal of Drug Policy Volume 97,&nbsp;November 2021, 103358.&nbsp;<a href="https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358</a>

To a point, one could launch the thesis that Spain is the site for a large-scale sociosanitary experiment on cannabis use. The fact that there are over 1.200 Cannabis Social Clubs (CSC) all over the country dispensing cannabis and derivatives to hundreds of thousands of people vouches for it. Because of the lack of specific regulation of CSCs’ activity, one of the weaknesses of this big social experiment is that there is almost no data to monitor and improve the follow-up of what is really happening. Next you will find a review of some of the surveys and publications dealing with CSCs as regards risk reduction.

Risk reduction and cannabis social clubs (CSCs) (2/2)

En cierto modo, podríamos lanzar la hipótesis de que en España se está produciendo un experimento socio-sanitario a gran escala con respecto al consumo de cannabis. El hecho que existan más de 1.200 Clubes Sociales de Cannabis (CSC) en todo el territorio, dispensando cannabis y derivados a centenares de miles de personas, así lo acredita. A causa de la falta de regulación específica de la actividad de los CSC, una de las debilidades de este gran experimento social es que casi no existen datos que permitan monitorizar y mejorar el seguimiento de lo que está ocurriendo. A continuación, hacemos un repaso de algunos de los pocos estudios y publicaciones que se han hecho sobre los CSC bajo el prisma de la reducción de riesgos. Los Clubes Sociales de Cannabis son laboratorios donde se pueden recoger datos muy interesantes que servirían para ensayar multitud de programas de prevención y de reducción de riesgos que implican a las personas consumidoras y los profesionales del ámbito de las drogas y la salud. Desde el ámbito de la investigación científica se han publicado muy pocos estudios en esta dirección y en este texto haremos un resumen de los más destacados. El primer estudio, publicado en 2019, en la revista&nbsp;Journal of Drug Issues, lleva por título “Usos y hábitos de los protagonistas de la historia: los clubes sociales del cannabis en Barcelona”* y se hizo a partir de entrevistas a 155 miembros de CSC de la provincia de Barcelona.(1) <h3>Sobre los patrones de consumo</h3>Uno de los argumentos habituales en el debate sobre la regulación del cannabis es si facilitar el acceso comporta necesariamente un aumento del consumo. Según los resultados de este estudio, sólo el 18,07% de la muestra informó de un aumento en el consumo después de convertirse en miembro del CSC, mientras que el 13,55% declaró que este aumento en el consumo llegó a un punto máximo y después disminuyó. Eso quiere decir que sólo el 4,52% de los participantes informaron de que su consumo de cannabis había seguido aumentando desde que se incorporaron al club. De la muestra, casi la mitad (47,66%) respondió que seguía consumiendo la misma cantidad que antes de ser miembro, y casi el 25% de la muestra informó de un consumo intermitente de cannabis. Eso es congruente con los datos que muestran que sólo el 68,39% de la muestra de miembros del CSC consumían cannabis diariamente. Es decir, a pesar de las limitaciones de este estudio, se podría considerar que en la inmensa mayoría de los entrevistados el consumo no aumentó por el hecho de acceder al cannabis a través de un CSC. Aunque esta conclusión no permite afirmar rotundamente que los CSC no promueven el consumo de cannabis. Para complementar esta mirada a pie de CSC, es interesante hacer un inciso y analizar con una mirada macro qué pasó en la sociedad catalana que fue el epicentro del surgimiento de los CSC, pasando de un solo CSC en el 2006, a 150 en el 2010 y, a más de 300, hacia 2015. Como se puede comprobar, del 2007 al 2015, cuando hizo eclosión el modelo de CSC (pasando de 2 CSC a más de 350, en Cataluña) las prevalencias de consumo de cannabis en la sociedad catalana no variaron significativamente. <h3>Formas de consumo</h3>Como ya hemos tratado en&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sin-filtro-es-aumentar-los-riesgos/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">otras entradas del blog RdRCannabis</a>&nbsp;debido a la historia y tradición particular de nuestro contexto, muy relacionada con la cultura del hachís, la mayoría de personas que consumen cannabis lo hace fumándolo mezclado con tabaco. Así lo corroboró este estudio donde 100 de las 155 personas entrevistadas afirmó que habitualmente utilizaba esta forma de consumo. Sólo 14 personas aseguraron que consumían cannabis en combustión y, sólo 7, decían tener la vaporización como forma de consumo habitual. <h3>Fuentes para obtener cannabis después de unirse a un CSC</h3>El estudio que estamos analizando preguntó a los entrevistados de dónde obtenían el cannabis antes de ser socios del CSC y, si en el punto de compra, podían acceder a otras sustancias. Un 37% de la muestra decía que antes de ser socio compraba principalmente en espacios públicos y un 47% lo hacía en la casa del traficante. Estos porcentajes disminuyeron drásticamente una vez formaron parte del CSC (2% compra en el espacio público y un 6,5% en casa del camello). Con respecto al potencial acceso a otras sustancias en el lugar donde habían obtenido cannabis antes de incorporarse a un CSC, el 34,19% podía obtener éxtasis, el 32,90% obtenía anfetaminas, el 38,06% tenía acceso a la cocaína, el 27,10% accedía al LSD, el 11,61% dijo que también podía obtener opiáceos y, el 9,68% de los usuarios, escogió la respuesta “otros”. <h3>Espacios de consumo de los miembros de CSC</h3>Uno de los riesgos para las personas consumidoras es el riesgo legal. Exactamente la misma situación que vivía hace 30 años quien consumía drogas y, justamente, uno de los aspectos que se intentó corregir con la creación de las salas de consumo higiénico de drogas. Es por eso que los CSC pueden ser vistos como espacios de seguridad para las personas consumidoras y representan una alternativa al consumo en la vía pública. Esta realidad puede representar una disminución de las sanciones por consumo a las cuales están sobreexpuestas personas de ciertos grupos más vulnerables. De hecho, según los resultados del estudio, los lugares más utilizados (“normalmente”) para el consumo son los lugares privados y los CSC (un 78% y un 67%, respectivamente). En torno al 15% de los encuestados indica consumir cannabis ocasionalmente en un coche. Esta respuesta abre la puerta a diseñar intervenciones específicas con respecto a disminuir los riesgos asociados al consumo de cannabis y la conducción. <h3>Problemas legales derivados del consumo de cannabis</h3>Una de las preguntas que hizo el equipo investigador del estudio a los participantes fue la cantidad de multas por consumo o tenencia de cannabis en la vía pública que habían recibido antes y después de formar parte del Club Social de Cannabis. Antes de ser socios, un 31% de la muestra (48 personas) habían recibido una multa (25 personas) o dos multas o más (23 personas). Una vez asociadas, sólo 17 personas habían recibido una sanción, 14 de las cuales una multa y 3 personas dos multas o más. Por lo tanto, una vez analizados los dos puntos anteriores, podemos entender que el modelo de CSC puede ser un agente de protección ante los riesgos legales asociados al cannabis. <h3>Evaluación de los servicios de reducción de riesgos de los CSC por parte de sus miembros</h3>Según la muestra, las principales ventajas de unirse a un CSC son que estos “ofrecen más información sobre la calidad del producto y los riesgos del consumo de cannabis” así como “la protección, seguridad y tranquilidad que ofrece el CSC”. Cerca de la mitad de las personas entrevistadas (48,38%) indicaron que el CSC les había “proporcionado recursos para reducir sus patrones habituales de consumo”, como evaluaciones diarias o mensuales del consumo de cannabis. El 100% de los entrevistados dijo que este era un aspecto positivo y, al hacerles una pregunta abierta sobre “¿Qué ha significado para ti la evaluación continua de los patrones de consumo”?, respondieron: <ul><li>“Me dijeron cuánto consumía al mes y eso me hizo más consciente de mi consumo”,</li><li>“Saber más sobre mi consumo me ayuda a controlarlo mejor”,</li><li>“Reducir el consumo hasta que no se consuma más, ya que actualmente soy un activista que cree en el movimiento”,</li><li>“Mejoró la gestión de mi uso”.</li></ul> Para el 30,86% de los entrevistados, evaluar su consumo de manera periódica los ayudó a reducir el consumo. El 27,74% participaron en talleres sobre el uso responsable, organizados por los CSC. Más de la mitad de la muestra (58%) valoró de forma muy positiva la disponibilidad de información creíble y objetiva sobre los riesgos del consumo de cannabis. Un 57% de estos estaba muy de acuerdo con la afirmación que “desde que soy socio del CSC he reflexionado más sobre los riesgos asociados al consumo y los potenciales daños que se derivan”. Una proporción mayor, un 65% consideraba que “la autogestión del consumo que ofrece el dispensario del CSC reduce los riesgos asociados al consumo” y, una proporción parecida, consideró que “el servicio del dispensario me ha ayudado a prevenir riesgos para la salud”. Por último, un 61% afirmaba que el uso del dispensario había incrementado sus alternativas hacia un consumo más saludable. Aparte de abordar el uso responsable, algunos CSC de la muestra también organizaron talleres sobre otros temas relevantes. Sólo 28 de los entrevistados declararon haber participado en uno de estos talleres; el 93,18% afirmó que “había recibido la información de calidad que necesitaba”; el 93,18% respondió que el taller ayudó a “prevenir riesgos para la salud”; el 75,00% opinó que “después de participar en el taller, hemos adoptado alternativas de uso más saludables” y, para el 90,91%, el taller “fue satisfactorio”. Finalmente, es interesante resaltar los resultados de la pregunta que se hizo a los participantes: “¿Crees que estás lo bastante informado sobre el cannabis?”. Un 82% de las respuestas indicaron que se sentían “completamente” o “adecuadamente informados”, el 17% dijo que “parcialmente” y, sólo un 1%, afirmó estar “mal informado”.<h2> </h2><h2>Algunas conclusiones:</h2>Según los datos del estudio, cada vez tenemos más pistas que cuestionan la idea de que las alternativas al mercado ilícito promueven el consumo. De hecho, cuanto más se estudia el modelo de CSC más claro se ve que éste protege a las personas consumidoras y también a la sociedad en su conjunto de algunos de los efectos no deseados de las políticas basadas en la prohibición. Sobre la cuestión de los métodos de consumo de cannabis en el contexto de los CSC hace falta levantar una bandera y potencialmente convertir a los CSC en punta de lanza con respecto a la educación y oferta de alternativas al consumo de más riesgo, que es el clásico porro con tabaco y sin filtro. En el blog de Rdrcannabis&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sin-filtro-es-aumentar-los-riesgos-ergo-el-filtro-aumenta-los-beneficios-ii/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">encontraréis diferentes pistas</a>&nbsp;para hacerlo. A pesar de que la existencia de los&nbsp;coffee shops&nbsp;holandeses es conocida en todo el mundo, no lo es tanto uno de los principales motivos que condujeron a darles un encaje legal en el año 1976. Lo que se conoce como la “política de tolerancia” holandesa tiene una relación directa con el esfuerzo por conseguir una “separación de mercados”. ¿De qué mercados? Pues entre el de las llamadas “drogas duras” y el de las “drogas blandas”, es decir, separar la venta de cannabis del resto de drogas declaradas ilícitas. El pragmatismo europeo entendió que para proteger su juventud de los consumos con más daños era preferible facilitar el acceso a una sustancia con menos riesgos y dificultar el acceso a las más peligrosas. A partir del estudio que hemos repasado, podemos observar cómo el modelo de CSC también ofrece esta separación de mercados que hace casi 50 años los holandeses impulsaron con el fin de proteger la salud de las personas consumidoras. El segundo estudio que presentamos lleva por título “Investigación cualitativa en clubs sociales de cannabis españoles: ‘En el momento en que entras por la puerta, estás minimizando los riesgos'”*. Esta investigación fue realizada por un equipo de investigadoras de la República Checa y publicada en&nbsp;el International Journal of Drug&nbsp;Policy, en 2016. (2) La pregunta que quería responder el estudio era si los CSC pueden reducir riesgos, en concreto, en cuatro aspectos: <ol><li>Riesgos respiratorios y otros riesgos para la salud</li><li>Riesgos para la salud mental</li><li>Riesgo de dependencia</li><li>Riesgos sociales</li></ol> Con el fin de recoger y analizar la información se entrevistaron 94 personas que participaron en un total de 14 grupos focales en el País Vasco, Cataluña, las Islas Baleares y Galicia. Riesgos respiratorios y otros riesgos para la saludSegún el estudio, los miembros de los CSC son capaces de evaluar la presencia de contaminantes o adulterantes nocivos del cannabis y hay mecanismos de control a través de los cuales se puede conocer mejor la calidad del producto. Es decir, los CSC no alivian los riesgos respiratorios derivados de fumar cannabis pero reducen significativamente los riesgos para la salud del consumo de derivados del cannabis que contienen contaminantes, mohos o adulteraciones desconocidas. Riesgos para la salud mentalLos consumidores de cannabis del estudio no proporcionaron información específica sobre una reducción de los riesgos para la salud mental pero el nivel de información sobre diferentes tipos de efectos junto con la disponibilidad de diferentes variedades (poco habitual en el mercado ilegal) les permitirían adaptar mejor su consumo de cannabis al estado psíquico deseado o a la actividad diaria. Esta capacidad es un aspecto importante para alcanzar un mayor bienestar mental. Riesgos socialesLos riesgos penales y el estigma se reducen a medida que los consumidores de cannabis entran en el entorno de los CSC. Este aspecto destaca el potencial papel que los CSC pueden tener como estrategias de reducción de riesgos/daños. Los CSC ofrecen un entorno único para futuras intervenciones y propuestas educativas. Estos operan como espacios de cohesión social y la información compartida entre consumidores de cannabis puede tener un efecto sinérgico importante, que se consigue mediante un control social informal. En tercer lugar, presentamos una comunicación corta escrita por Anna Obradors, publicada en el 2021, en la revista&nbsp;International Journal of Drug Policy. Con el título de “Reducción de daños y clubes sociales de cannabis: explorando su verdadero potencial”* se presenta el resultado de una encuesta online realizada a 15 CSC que pertenecen a la CATFAC. De esta muestra, 10 CSC tenían entre 50 y 200 miembros y, 5 CSC, no más de 500. (3) La encuesta suministrada agrupaba los servicios de reducción de daños en 3 categorías:1) Infromación:<ul><li>11 de 15 CSC ofrecían información gráfica (carteles) sobre reducción de riesgos</li><li>Uno de ellos enviaba mensualmente el historial de consumo a sus miembros</li><li>11 de 15 podían ofrecer a sus miembros su historial de consumo bajo demanda</li></ul>2) Servicios:<ul><li>12 de 15 ofrecían acceso gratuito a agua.</li><li>Sólo 1 ofrecía filtros para el consumo con menos riesgo.</li><li>11 de 15 ofrecían acceso gratuito a vaporizadores y otros dispositivos.</li><li>11 de 15 contaban con servicio de custodia del cannabis por si los socios no querían sacarlo fuera.</li><li>Sólo 4 de 15 tenían conocimiento de dónde derivar a un miembro con un consumo problemático.</li><li>La mitad, 7 de 15, tenían una alianza con organizaciones dedicadas al cannabis medicinal.</li></ul>3) Producto:<ul><li>10 de 15 mostraban información sobre la calidad del cannabis del dispensario</li><li>6 de 15 contaban con métodos de análisis propios de la calidad del cannabis del dispensario</li></ul> En el estudio se pueden encontrar otros datos de interés y unas interesantes conclusiones que van dibujando como se puede extraer el máximo potencial de los CSC para la reducción de riesgos. Una vez acabada la síntesis de los resultados de estos tres estudios podemos pensar que el modelo de CSC es una opción muy interesante y privilegiada con el fin de desarrollar y establecer mecanismos de reducción de riesgos frente al consumo de cannabis. Justamente en esta intersección es donde se erige el proyecto RdRcannabis, una iniciativa surgida de la Subdirección General de Drogodependencias que cuenta con el impulso de las personas que trabajan o colaboran con CSC de Cataluña. Un proyecto que ofrece materiales y recursos educativos hechos a medida de las demandas del público diana, y también formación a formadores (trabajadores y representantes de CSC). Rdrcannabis quiere aprender de las diferentes realidades que coexisten dentro del ecosistema de los CSC. ¡Estáis todas invitadas! <h1>Referencias:</h1>(1) * Parés-Franquero, Ò., Jubert-Cortiella, X., Olivares-Gálvez, S., Díaz-Castellano, A., Jiménez-Garrido, D. F., &amp; Bouso, J. C. (2019). Use and Habits of the Protagonists of the Story: Cannabis Social Clubs in Barcelona. Journal of Drug Issues, 49(4), 607–624.&nbsp;https://doi.org/10.1177/0022042619852780 (2)* Belackova V, Tomkova A, Zabransky T. Qualitative research in Spanish cannabis social clubs: “The moment you enter the door, you are minimising the risks”. Int J Drug Policy. 2016 Aug; 34:49-57. doi: 10.1016/j.drugpo.2016.04.009. Epub 2016 Apr 20. PMID: 27461986. (3) *Obradors-Pineda, a., Bouso JC., Parés-Franquero Ò., Romaní O,. (2021). Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential. International Journal of Drug Policy Volume 97,&nbsp;November 2021, 103358.&nbsp;<a href="https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358</a>

En cierto modo, podríamos lanzar la hipótesis de que en España se está produciendo un experimento socio-sanitario a gran escala con respecto al consumo de cannabis. El hecho que existan más de 1.200 Clubes Sociales de Cannabis (CSC) en todo el territorio, dispensando cannabis y derivados a centenares de miles de personas, así lo acredita. A causa de la falta de regulación específica de la actividad de los CSC, una de las debilidades de este gran experimento social es que casi no existen datos que permitan monitorizar y mejorar el seguimiento de lo que está ocurriendo. A continuación, hacemos un repaso de algunos de los pocos estudios y publicaciones que se han hecho sobre los CSC bajo el prisma de la reducción de riesgos.

La reducción de riesgos en el ámbito de los clubs sociales de cannabis (2/2)

La primera observació a fer a qui tingui pensat barrejar cànnabis amb altres substàncies psicoactives és que seria prudent conèixer amb anterioritat quins efectes tenen per separat cada una d'aquestes. A més, cal tenir en compte que barrejar els efectes de certes&nbsp;substàncies&nbsp;pot comportar situacions imprevistes&nbsp;a causa de&nbsp;les interaccions, per exemple, viure una experiència d'una intensitat no desitjada o caure en comportaments de risc, ja que es redueixen les inhibicions i l'autocontrol. En aquest text ens ocuparem de repassar els principals riscos de la barreja de cànnabis amb estimulants, depressors i al·lucinògens, i coneixerem una de les principals teories de la filosofia de reducció de riscos, el famós “triangle de Zinberg”.&nbsp;En combinar els efectes de diferents psicoactius es poden produir -principalment- tres resultats. En primer lloc, un “efecte addictiu” on cada substància produeix l'efecte previst de manera independent. És a dir, els efectes de les dues substàncies se "sumen" entre si. En segon lloc, un “efecte sinèrgic” que és quan dues substàncies produeixen un efecte major del que proporcionen quan es prenen per separat. Per acabar, un “efecte antagonista” que significa que una o més de les substàncies preses simultàniament són menys eficaces que si es prenen soles.&nbsp;Ara bé, si parlem de l’experiència subjectiva de quan es consumeix un psicoactiu, més enllà dels efectes i propietats de cada substància en particular, hem de tenir en compte el factor del context on es consumirà i l'estat físic i mental&nbsp;en què&nbsp;es trobi qui el consumeixi. Una de les teories fundacionals de la filosofia de reducció de riscos en consum de drogues la va elaborar el psicoanalista i psiquiatre americà, Dr.&nbsp;Norman&nbsp;Earl&nbsp;Zinberg&nbsp;(1922-1989), en el seu llibre Drug, Set, and Setting. The Basis for Controlled Intoxicant Use (1984).&nbsp;El Dr. Zinberg s’havia dedicat a estudiar les trajectòries vitals d’usuaris recreatius d'heroïna i va mostrar amb dades i històries de casos per què la relació de les persones amb el consum de drogues pot canviar segons: A) el tipus de droga consumida, B) la mentalitat de la persona i C) l’entorn social. En una de les seves primeres recerques, el Dr. Zinberg, va estudiar un grup de soldats nord-americans que s’havien enganxat al consum d’heroïna durant la guerra del Vietnam, segons Zinberg, ho havien fet en un intent per “ocultar o tapar” la intensitat de la guerra. Aquests soldats, un cop van tornar als Estats Units, pràcticament van cessar el consum d’heroïna. Concretament, el 88% d’ells no va tornar a ser addicte.&nbsp;El treball del Dr. Zinberg contradiu la idea que algunes persones tenen "personalitats addictives" i d'altres persones no. La seva contribució explica que els efectes de les drogues no són només una conseqüència de la bioquímica. Ell va demostrar que les expectatives d'un individu, el seu estat psicològic i el seu entorn social interactuen per produir els efectes sobre la conducta de la persona consumidora. És a dir, a partir del "triangle Zinberg" vàrem poder contar com és que una droga afecta una mateixa persona de manera diferent en diferents moments i, alhora, afecta persones diverses de maneres diferents.&nbsp;En aquest sentit, com hem vist, qui vulgui preveure com l'afectarà el consum d'una substància o més -primer- hauria de conèixer bé quin és el seu propi estat físic, mental i emocional; també -segon- controlar quin serà el lloc on es produirà el consum (no és el mateix consumir al sofà de casa que sota el sol d'estiu a la platja, fer-ho en solitari o amb companyia, etc.), i per acabar -tercer- tenir suficient informació sobre els efectes i interaccions de les substàncies psicoactives que tingui previst consumir. En el cas que ens ocupa, parlem de la barreja de cànnabis amb estimulants, depressors i al·lucinògens, cal destacar:&nbsp;-&nbsp;Cànnabis i estimulants: Un dels escenaris més habituals de simultaniejar aquests dos tipus de substàncies és que s'acabi consumint més de les dues de manera compulsiva. Això pot comportar, entre d’altres, una ressaca més dura l'endemà i un increment en la despesa econòmica. Sobrecarregar els pulmons de fum provocarà que el coll, la boca i la gola siguin més castigats del que és normal.&nbsp;En l’aspecte psicològic i emocional, el cànnabis pot tenir un efecte depressor, estimulant i fins i tot al·lucinogen; aquesta variabilitat complica la interacció amb els estimulants. Però, si parlem de l’afectació al sistema nerviós, el cànnabis actua com a relaxant i dilatant dels vasos sanguinis, de manera que combinat amb una substància que estimula i contreu els vasos sanguinis podria intensificar els efectes secundaris negatius d’ambdues substàncies. Hi ha persones que prefereixen reservar el cànnabis per al moment que disminueixen els efectes dels estimulants, per exemple, al final de la festa per tal d'anar a descansar.&nbsp;En persones amb una certa predisposició, estimulants com la cocaïna o l'speed&nbsp;poden produir ansietat o paranoia. Aquests dos símptomes també es donen en el consum de cànnabis, així que cal anar amb compte de barrejar-los perquè es podria disparar la intensitat de l'experiència de manera molt més ràpida que si s'espaiessin els consums.&nbsp;-&nbsp;Cànnabis i depressors: La combinació més freqüent és amb l'alcohol i ja ens en vàrem ocupar en una <a href="https://rdrcannabis.cat/rdr-mescles-cannabis-i-alcohol/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">entrega anterior</a>. En relació amb altres depressors com opiacis o benzodiazepines, la barreja amb cànnabis pot incrementar la somnolència i la sensació de mareig. També, s'han de tenir en compte les lipotímies i potencials vòmits. En veure's afectat el nostre rendiment psicomotor, s'ha de preveure evitar aquesta barreja en entorns no segurs o mentre es porten a terme activitats amb risc (conducció, desnivells, foscor, etc.). Hi ha alguns depressors que actuen sobre la sensació de dolor, com són els analgèsics. El cànnabis també té un efecte analgèsic que sumat pot fer que la persona perdi la percepció del risc davant de situacions que normalment el farien reaccionar abans. Barrejar marihuana o haixix amb antidepressius té uns efectes poc documentats; en alguns casos, hi ha persones que experimenten una millora de l’estat d’ànim i d’altres que s’acosten més als símptomes depressius i d’ansietat.&nbsp;-&nbsp;&nbsp;Cànnabis i al·lucinògens: Una variable important a tenir en compte&nbsp;és&nbsp;l’estat emocional i psicològic de qui la consumeix. Abans de consumir una substància psicoactiva potent s’ha d’estar en bona predisposició mental i en bona companyia. Les substàncies&nbsp;psiquedèliques poden comportar experiències intenses, a vegades arriben a desbordar la persona que pot experimentar sensacions de pèrdua de control o d’embogir, el que és conegut com un mal viatge.&nbsp;Hi ha persones que diuen que només utilitzen el cànnabis abans de prendre un al·lucinogen per tal de disminuir el nerviosisme i les nàusees relacionades amb les primeres etapes d'un viatge. Quan el cànnabis es consumeix de manera simultània pot provocar un increment sobtat de la intensitat de l’experiència, sobretot en persones que no tinguin tolerància. També és cert que hi ha usuaris que han comentat que en fumar cànnabis la força de l’experiència al·lucinògena va disminuir o es va veure distorsionada. Introduir la variable del THC en un viatge psiquedèlic pot tenir un resultat imprevisible, per això, és menys arriscat incorporar-lo a la part final, així s’afavoreix la relaxació i l’aterratge.

#RdRMescles: cànnabis (THC) amb estimulants, depressors i al·lucinògens

The first observation to make to anyone thinking of mixing cannabis with other psychoactive substances is that it would be wise to find out beforehand what effects each of these substances has on their own. Furthermore, they should consider that mixing the effects of certain substances can lead to unexpected situations as a result of interactions; for example, they have an excessively intense experience or they engage in risk behaviours because inhibitions and self-control are diminished. In this text, we will review the main risks of mixing cannabis with stimulants, depressants and hallucinogens, and we will explain one of the main theories of the risk reduction philosophy: the memorable “Zinberg triangle”.&nbsp;Combining the effects of different psychoactive substances can basically have three results. First of all, an additive effect: that is, each substance has the effect that would be expected from them separately. Thus, the two substances’ effects are “added” to each other. Second, a “synergistic effect”, which is when two substances have a greater effect than when each one is taken separately. And finally, an “antagonistic effect”, which means that one or more of the substances taken simultaneously are less effective than when they are taken on their own.&nbsp;However, if we are talking about the subjective experience of when a psychoactive drug is consumed, beyond the effects and properties of each substance in particular we must take into account the setting in which they will be consumed and the consumer’s physical and mental state at the moment. One of the seminal theories of the risk reduction philosophy in drug consumption was propounded by American psychoanalyst and psychiatrist Dr Norman Earl Zinberg (1922–1989) in his book Drug, Set, and Setting. The Basis for Controlled Intoxicant Use (1984).&nbsp;Dr Zinberg studied the life stories of recreational heroin users and, using data and case reports, showed why people’s relationships with drug consumption can change depending on: A) the type of drug consumed, B) the person’s mindset, and C) the social setting. In the course of his early research, Dr Zinberg studied a group of North American soldiers who had started consuming heroin during the Vietnam War. According to Zinberg, they did so in an attempt to “blot out” the intensity of war. After they had returned to the United States, most of them ceased to consume heroin. Specifically, 88% did not become readdicted.&nbsp;Dr Zinberg’s work contradicts the idea that some people have “addictive personalities” and others do not. His contribution explains that drugs’ effects are not just a consequence of biochemistry. He showed that an individual’s expectations, his psychological set and his social milieu interact to produce the effects on the consumer’s behaviour. In other words, using the “Zinberg triangle”, we were able to explain how it is that a drug affects a person differently at different times and how it affects various people in different ways.&nbsp;In this respect, as we have seen, anyone wanting to predict how consumption of one or more substances will affect them would first need to have a good idea of their own physical, mental and emotional state; second, they would need to be in control of where consumption will take place (it’s not the same to consume sitting on the settee at home than under the summer sun on the beach, or to consume alone or in company, etc.); and third, they would need to have sufficient information about the effects and interactions of the psychoactive substances they intend to take. For our purposes here, when cannabis is taken with stimulants, depressants or hallucinogens the following must be borne in mind:&nbsp;-&nbsp;Cannabis and stimulants: One of the most common scenarios when these two types of substance are taken simultaneously is that people end up consuming compulsively more of both. Among other things, this may cause a more debilitating hangover the next day and increased expenditure. Overloading the lungs with smoke will mean that the neck, mouth and throat feel more irritated than usual.&nbsp;From the psychological and emotional viewpoints, cannabis can have depressant, stimulant and even hallucinogenic effects; this variability complicates the interaction with stimulants. But specifically referring to the effects on the nervous system, cannabis acts as a relaxant and vasodilator, so that when it is combined with a substance that stimulates and contracts the blood vessels, it may intensify the negative side effects of both substances. There are people who prefer to keep cannabis for when the effects of stimulants are wearing off, for example, at the end of the party, so that they can go home and sleep.&nbsp;In predisposed people, stimulants such as cocaine or speed can cause anxiety or paranoia. These two symptoms are also found with cannabis consumption, so people with such predisposition should be very careful about mixing them, because it could increase the experience’s intensity much more quickly than if they are consumed separately.&nbsp;-&nbsp;Cannabis and depressants: The most frequent combination of cannabis is with alcohol, and we already discussed this in a <a href="https://rdrcannabis.cat/rdr-mescles-cannabis-i-alcohol/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">previous</a> note. When other depressants, such as opiates or benzodiazepines, are used, mixing with cannabis can increase drowsiness and dizziness. People should also be aware of the possibility of fainting and vomiting. Since our psychomotor performance is affected, the mixture should be avoided in unsafe environments or while risk activities are being performed (driving, heights, darkness, etc.). Some depressants act on the sensation of pain, such as analgesics. Cannabis has an analgesic effect as well and the additive effect may cause the user to lose the perception of risk in situations that would normally make them react sooner. The effects of mixing marijuana or hashish with antidepressants have been scarcely documented; in some cases, people experience an improvement in their mood while others are more likely to experience symptoms of depression and anxiety.&nbsp;-&nbsp;Cannabis and hallucinogens: An important variable to be taken into account is the consumer’s emotional and psychological state. Before consuming a powerful psychoactive substance, the person must be positively disposed mentally and in good company. Psychedelic substances may produce intense experiences that can even become overwhelming for the user, who may experience sensations of loss of control or of going mad. This is commonly known as “having a bad trip”.&nbsp;Some people say that they only use cannabis before taking a hallucinogen, to mitigate the nervousness and nausea associated with the early stages of a trip. When cannabis is consumed simultaneously, it may cause a sudden increase in the experience’s intensity, especially in people with low tolerance. It is also true that some users report that smoking cannabis diminished the intensity of the hallucinogenic experience or distorted it. Inserting the THC variable in a psychedelic trip can have unforeseeable results. So it is safer to add it at the end; this helps the consumer relax and come down more gently from the trip.

#RdRMixing: cannabis (THC) with stimulants, depressants and hallucinogens

La primera observación a hacer a quien tenga pensado mezclar cannabis con otras sustancias psicoactivas es que sería prudente conocer con anterioridad qué efectos tienen por separado cada una de ellas. Además, es preciso tener en cuenta que mezclar los efectos de ciertas&nbsp;sustancias&nbsp;puede comportar situaciones imprevistas&nbsp;a causa de&nbsp;las interacciones, por ejemplo, vivir una experiencia de una intensidad no deseada o caer en comportamientos de riesgo, ya que se reducen las inhibiciones y el autocontrol. En este texto nos ocuparemos de repasar los principales riesgos de la mezcla de cannabis con estimulantes, depresores y alucinógenos, y conoceremos una de las principales teorías de la filosofía de reducción de riesgos, el famoso “triángulo de Zinberg”. Al combinar los efectos de diferentes psicoactivos se pueden producir -principalmente- tres resultados. En primer lugar, un “efecto adictivo” donde cada sustancia produce el efecto previsto de manera independiente. Es decir, los efectos de las dos sustancias se "suman" entre sí. En segundo lugar, un “efecto sinérgico” que es cuando dos sustancias producen un efecto mayor de lo que proporcionan cuando se toman por separado. Para acabar, un “efecto antagonista” que significa que una sustancia o más tomadas simultáneamente son menos eficaces que si se toman solas. Ahora bien, si hablamos de la experiencia subjetiva de cuando se consume un psicoactivo, más allá de los efectos y propiedades de cada sustancia en particular, tenemos que tener en cuenta el factor del contexto donde se consumirá y el estado físico y mental&nbsp;en que&nbsp;se encuentre quien lo consuma. Una de las teorías fundacionales de la filosofía de reducción de riesgos en consumo de drogas la elaboró el psicoanalista y psiquiatra americano, Dr.&nbsp;Norman&nbsp;Earl&nbsp;Zinberg&nbsp;(1922-1989), en su libro Drug, Set, and Setting. The Basis for Controlled Intoxicant Use (1984). El Dr. Zinberg se había dedicado a estudiar las trayectorias vitales de usuarios recreativos de heroína y mostró con datos e historias de casos por qué la relación de las personas con el consumo de drogas puede cambiar según: A) el tipo de droga consumida, B) la mentalidad de la persona y C) el entorno social. En una de sus primeras investigaciones, el Dr. Zinberg, estudió a un grupo de soldados norteamericanos que se habían enganchado al consumo de heroína durante la guerra de Vietnam, según Zinberg, lo habían hecho en un intento por “ocultar o tapar” la intensidad de la guerra. Estos soldados, cuando volvieron a los Estados Unidos, prácticamente cesaron el consumo de heroína. Concretamente, el 88% de ellos no volvió a ser adicto. El trabajo del Dr. Zinberg contradice la idea de que algunas personas tienen "personalidades adictivas" y otras personas no. Su contribución explica que los efectos de las drogas no son sólo una consecuencia de la bioquímica. Él demostró que las expectativas de un individuo, su estado psicológico y su entorno social interactúan para producir los efectos sobre la conducta de la persona consumidora. Es decir, a partir del "triángulo Zinberg" pudimos contar como es que una droga afecta a una misma persona de manera diferente en diferentes momentos y, al mismo tiempo, afecta a varias personas de maneras diferentes. En este sentido, como hemos visto, quien quiera prever cómo le afectará el consumo de una sustancia o más -primero- tendría que conocer bien cuál es su propio estado físico, mental y emocional; también -segundo- controlar cuál será el lugar donde se producirá el consumo (no es lo mismo consumir en el sofá de casa que bajo el sol de verano en la playa, hacerlo en solitario o con compañía, etc.), y para acabar -tercero- tener suficiente información sobre los efectos e interacciones de las sustancias psicoactivas que tenga previsto consumir. En el caso que nos ocupa, hablamos de la mezcla de cannabis con estimulantes, depresores y alucinógenos, se destacará: -&nbsp;Cannabis y estimulantes: Uno de los escenarios más habituales de simultanear estos dos tipos de sustancias es que se acabe consumiendo más de las dos de manera compulsiva. Ello puede comportar, entre otros, una resaca más dura al día siguiente y un incremento en el gasto económico. Sobrecargar los pulmones de humo provocará que el cuello, la boca y la garganta sean más castigados de lo que es normal. En el aspecto psicológico y emocional, el cannabis puede tener un efecto depresor, estimulante e incluso alucinógeno; esta variabilidad complica la interacción con los estimulantes. Sin embargo, si hablamos de la afectación en el sistema nervioso, el cannabis actúa como relajante y dilatante de los vasos sanguíneos, de manera que combinado con una sustancia que estimula y contrae los vasos sanguíneos podría intensificar los efectos secundarios negativos de ambas sustancias. Existen personas que prefieren reservar el cannabis para el momento en que disminuyen los efectos de los estimulantes, por ejemplo, al final de la fiesta con el fin de ir a descansar. En personas con una cierta predisposición, estimulantes como la cocaína o el speed&nbsp;pueden producir ansiedad o paranoia. Estos dos síntomas también se dan en el consumo de cannabis, por lo que hay que tener cuidado con mezclarlos porque se podría disparar la intensidad de la experiencia de manera mucho más rápida que si se espaciaran los consumos. -&nbsp;Cannabis y depresores: La combinación más frecuente se da con el alcohol y ya nos ocupamos en una <a href="https://rdrcannabis.cat/rdr-mescles-cannabis-i-alcohol/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">entrega anterior</a>. En relación con otros depresores como opiáceos o benzodiacepinas, la mezcla con cannabis puede incrementar la somnolencia y la sensación de mareo. También, se tienen que tener en cuenta las lipotimias y potenciales vómitos. Al verse afectado nuestro rendimiento psicomotor, se tiene que prever evitar esta mezcla en entornos no seguros o mientras se realizan actividades con riesgo (conducción, desniveles, oscuridad, etc.). Existen algunos depresores que actúan sobre la sensación de dolor, como son los analgésicos. El cannabis también tiene un efecto analgésico que sumado puede provocar que la persona pierda la percepción del riesgo ante situaciones que normalmente le harían reaccionar antes. Mezclar marihuana o hachís con antidepresivos tiene unos efectos poco documentados; en algunos casos, hay personas que experimentan una mejora del estado de ánimo y otras que se acercan más a los síntomas depresivos y de ansiedad. -&nbsp;Cannabis y alucinógenos: Una variable importante a tener en cuenta es&nbsp;el estado emocional y psicológico de quien la consume. Antes de consumir una sustancia psicoactiva potente se tiene que estar en buena predisposición mental y en buena compañía. Las sustancias&nbsp;psicodélicas pueden comportar experiencias intensas, a veces llegan a desbordar a la persona que puede experimentar sensaciones de pérdida de control o de enloquecer, lo que es conocido como un mal viaje. Hay personas que dicen que sólo utilizan el cannabis antes de tomar un alucinógeno con el fin de disminuir el nerviosismo y las náuseas relacionadas con las primeras etapas de un viaje. Cuando el cannabis se consume de manera simultánea puede provocar un incremento repentino de la intensidad de la experiencia, sobre todo en personas que no tengan tolerancia. También es cierto que existen usuarios que han comentado que al fumar cannabis la fuerza de la experiencia alucinógena disminuyó o se vio distorsionada. Introducir la variable del THC en un viaje psicodélico puede tener un resultado imprevisible, por ello, es menos arriesgado incorporarlo en la parte final, así se favorece la relajación y el aterrizaje.

#RdRMezclas: cannabis (THC) con estimulantes, depresores y alucinógenos

El menú psicoactiu de cada persona és una fórmula que depèn de molts factors i que és més flexible per a uns que per a d’altres, ben bé igual que el menú alimentari. De la mateixa manera que hi ha múltiples dietes “d’aliments pel cos”: mediterrània, vegana, vegetariana, hipocalòrica, paleodieta, proteica, desintoxicant, alcalina, etc., també hi ha diferents règims d'ingestió "d'aliments per a l'esperit". Des de les propostes més estrictes (abstinents o abstèmies) a les més laxes (policonsumidores) hi ha un gran ventall de possibilitats i modulacions. En aquest text analitzarem una de les barreges més comunes, cànnabis i l’alcohol, per tal de conèixer millor quins són els seus riscos i plaers associats.&nbsp;Al segle IV abans de la nostra era, els grecs van aixecar un temple en honor al déu Apol·lo, a Delfos. Fins que el cristianisme el va destruir completament per tal d'esborrar tots els rastres del paganisme, a l'entrada del temple, s'hi podia trobar una inscripció que deia "coneix-te a tu mateix". Aquesta sentència proverbial actualitzada pel nostre particular temple de la reducció de riscos en consums de cànnabis que és RdRCànnabis, quedaria així: "coneix la teva dosi". En tan poques paraules es pot encapsular gran part de la saviesa que els il·lustres&nbsp;psiconautes&nbsp;poden llegar als que venen&nbsp;darrere. I, com passa amb tots els aforismes, amaga més significats dels que revela a primer cop d’ull.&nbsp;Sense qualitats com la moderació o la capacitat per a l'autoconeixement augmenten les possibilitats de tenir (o repetir) una mala experiència quan hom es disposi a modular -amb drogues- la seva consciència, és a dir, la seva forma de relacionar-se amb l’entorn i amb aquells que hi cohabiten. Ara bé, malauradament o no, la manera més habitual de conèixer els propis límits és equivocar-se (passar-se de rosca) o, també, fer costat a algú proper que s’ha sobredosificat. Com ja hem apuntat a RdRCànnabis: <a href="https://rdrcannabis.cat/aprenem-per-mimesi-els-joves-i-el-consum/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Aprenem per mimesi: els més joves davant del consum.</a> &nbsp;És en aquest context on atresorar informació objectiva sobre com interaccionen al nostre organisme les mescles de cànnabis amb altres psicoactius pot marcar una diferència i estalviar-nos experiències no desitjades. Sens dubte, la barreja més clàssica al nostre context és la de cànnabis i alcohol. Obrim un parèntesi, amb el benentès que una gran part de persones que consumeixen cànnabis ho fan mesclant-lo amb tabac. La qüestió és que la mescla d’alcohol i cànnabis, el que en anglès es coneix com a crossfading, té un efecte final que cap de les dues substàncies pot donar si es consumeixen per separat. Vegem per què.&nbsp;Primer de tot, hem d’esmentar una de les variables que pot fer que entre diferents persones el consum de la mateixa quantitat d’alcohol o cànnabis generi efectes molt diferents: la tolerància. Tant per a l’alcohol com per al cànnabis, els efectes seran molt divergents si la persona és consumidora regular d’aquestes fonts d’embriaguesa o no. I, quan diem divergents, volem dir -sobretot- que, per a qui no en tingui experiència, els efectes seran molt més forts i imprevisibles. Per tothom és conegut que l’alcohol és una substància depressora del sistema nerviós que en dosis baixes té efectes eufòrics i desinhibidors. I que el cànnabis produeix uns efectes relaxants, tot i que en funció de la varietat o la potència aquests poden canviar.&nbsp;El fet és que un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/1326277/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a> va demostrar que el consum de cànnabis afecta a com funciona l’intestí prim, atès que altera el tracte gastrointestinal de tal manera que els nivells d'alcohol en sang resulten més baixos que si només s’hagués begut alcohol. És per això que, si es fuma abans de beure, pot haver-hi el risc que es continuï bevent sense notar realment l’estat d’embriaguesa abans que sigui massa tard, per haver begut més del compte. &nbsp;Ara bé, un <a href="https://www.sciencedaily.com/releases/2015/05/150527112728.htm" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a> complementari va trobar que l’alcohol té l’efecte invers sobre el THC, és a dir, si primer es beu i després es fuma, els nivells de THC al plasma es disparen, i intensifiquen el colocón . Això es deu al fet que l'alcohol activa els vasos sanguinis del sistema digestiu, cosa que ajuda a l’absorció de THC. Per tant, beure molt alcohol i després fumar cànnabis pot acostar-nos ràpidament a <a href="https://rdrcannabis.cat/existeix-la-sobredosi-de-cannabis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">pescar la pàl·lida</a>. Per suposat, si el tipus de cànnabis que es consumeix és més potent, com una concentració d’extracte (dab) o un de comestible (edible), la mescla pot resultar explosiva del tot. Un altre factor clau per tenir l’experiència és el lloc on aquesta passa: estar al sofà de casa, en un bar, al parc o a la discoteca modularà també la intensitat del moment, i el marge de maniobra que tinguem un cop arribi el mareig, la suor freda, el vòmit o, fins i tot, la paranoia. De tal manera que, si s’ha begut, cal intentar moderar el consum de cànnabis per no passar-se del subtil límit entre connectar i desconnectar de l’entorn immediat. Un altre element que marcarà la diferencia és la potència de l’alcohol ingerit. Sempre és menys arriscat beure alcohol de baixa graduació (cervesa, vi) que licors o destil·lats quan es consumeixi THC de manera simultània. &nbsp;Una situació on caldria ser especialment cautelós és a l’hora de conduir vehicles sota els efectes de l’alcohol i el cànnabis. És una combinació que està totalment desaconsellada quan s’agafa el volant, atès que la capacitat de reacció de la persona està altament afectada i el risc d’accident augmenta perillosament.

#RdRMescles: cànnabis (THC) + alcohol

The psicoactive menu of each person is a formula depending on a lot of factors and more flexible for some than for others, just like food regimes. In the same way there exist many food diets (Mediterranean, vegan, vegetarian, detox, alkaline, etc.),&nbsp;there is also a variety of diets for the spirit. From the most exacting proposals (abstinent or abstemious) to the more flexible ones (policonsumption) there is a wide &nbsp;fan of possibilities and modulations. In this post we analyse one of the most common mixes, that of cannabis and alcohol, with a focus on the risks and the pleasures it provides.&nbsp;In the 4th century before our era, the Greeks rose a temple in honour to &nbsp;Apollo in Delphi. Until the Christians brought it downs entirely to erase all traces of heathenism, up on &nbsp;the temple's entry there was an inscription that read «know thyself». This proverbial mandate, updated by our particular zeitgeist and risk management policies when it comes to cannabis consumption (RdRCannabis) into «know your dose», carries in a few words a big part of the wisdom to bequeath to those who will come next.&nbsp;As all witticisms, it contains in itself more than meets the eye.&nbsp;Without virtues like moderation or self-knowledge, the chance to encounter (or repeat) a bad experience when treating your conscience with drugs is high –that is, your way of relating with your surroundings and with those you cohabit with. Yet then, most often than not, the standard way to meet your own limits is through trial and error:&nbsp;overdose or support somebody close who overdosed. As RdRCannabis has claimed somewhere, we learn through imitation: <a href="https://rdrcannabis.cat/aprenem-per-mimesi-els-joves-i-el-consum/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">the youngest in front of drug-use</a>. &nbsp;&nbsp;It is in this context that objective, treasured information on how &nbsp;cannabis mixes interact in our organism with other drugs may mark a difference and save us unwanted experiences. Definitely, the most classical mix in our context is that of cannabis and alcohol. We make an assumption that a majority of persons that consume cannabis mix it with tobacco. The issue is that the mixing of alcohol and cannabis, which in English is called crossfading, has a final effect that none of the two can have if used&nbsp;separately. Let’s see why.&nbsp;First of all, we must account for why different persons using the same amount of alcohol or cannabis may have very distinct effects: due to tolerance. So much for alcohol as well as for cannabis, effects will diverge if the person is a regular user or not. And when we say diverge we mean -especially- that, for those who do not have previous experience with drugs, effects will be far stronger and unpredictable. &nbsp;Everybody knows that alcohol is a depressor of the nervous system which, at low doses, has desinhibiting and euphoric effects. Also, that cannabis produces some relaxing effects, although depending on its variety or power, these may vary.&nbsp;The fact is that a <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/1326277/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">survey </a>proofed that the use of cannabis has effects on the small bowel, as it alters the gastrointestinal tract by making blood alcohol results lower than if only alcohol had been consumed. That is why, if cannabis is smoked before drinking, you are under the risk to go on drinking without realising you were drunk before it was too late. &nbsp;A complementary <a href="https://www.sciencedaily.com/releases/2015/05/150527112728.htm" rel="noopener noreferrer" target="_blank">survey </a>found that alcohol had the opposite effect to THC, that is to say, if you first drink and next smoke, plasma THC levels shoot and you are the more stoned. This is due to the fact that alcohol acts on the digestive system blood vessels, aiding the body’s takeover of THC. Therefore, drinking alcohol abundantly and next smoking cannabis may take you straight to pull a whitey. Supposedly, if the type of cannabis you use is powerful, depending on its concentration (dab) and whether it is edible, the mixing may result explosive indeed. Another key factor to have in mind is the site you pick for the experience: whether it is your home sofa, a bar, the park or a disco will have a bearing on the intensity of the moment and on the margin of manoeuvre once the dizziness, the cold sweat, the vomit or even the paranoia start to set in. In the same way, if you have drunk you must try to moderate cannabis use and not go beyond the subtle divide between connectedness and disconnectedness with your surroundings. Another factor that will make a difference is the power of the alcohol intake: it is always less risky to drink low strength alcohol (beer / wine) than liqueurs or distillates if you are using cannabis simultaneously. A situation demanding special caution is driving under the effects of alcohol and&nbsp;cannabis mixes. Any combination of the two is absolutely banned if driving is planned afterwards, as reaction ability is highly dwarfed and thus driving hazards rocket exponentially.&nbsp;

#RdRMixing: cannabis (THC) + alcohol

El menú psicoactivo de cada persona es una fórmula que depende de muchos factores y que es más flexible para unos que para otros, exactamente igual que el menú alimenticio. De la misma manera que existen múltiples dietas “de alimentos para el cuerpo”: mediterránea, vegana, vegetariana, hipocalórica, paleodieta, proteica, desintoxicante, alcalina, etc., también existen diferentes regímenes de ingestión "de alimentos para el espíritu". Desde las propuestas más estrictas (abstinentes o abstemias) a las más laxas (policonsumidoras) existe un gran abanico de posibilidades y modulaciones. En este texto analizaremos una de las mezclas más comunes, cannabis y alcohol, con el fin de conocer mejor cuáles son sus riesgos y placeres asociados. En el siglo IV antes de nuestra era, los griegos levantaron un templo en honor al Dios Apolo, en Delfos. Hasta que el cristianismo lo destruyó completamente con el fin de borrar todos los rastros del paganismo, en la entrada del templo, se podía encontrar una inscripción que decía "conócete a ti mismo". Esta sentencia proverbial actualizada por nuestro particular templo de la reducción de riesgos en consumos de cannabis que es RdRCannabis, quedaría así: "conoce tu dosis". En tan pocas palabras se puede encapsular gran parte de la sabiduría que los ilustres&nbsp;psiconautas&nbsp;pueden legar a los que vienen&nbsp;detrás. Y, como pasa con todos los aforismos, esconde más significados de los que revela a primera vista. Sin cualidades como la moderación o la capacidad para el autoconocimiento aumentan las posibilidades de tener (o repetir) una mala experiencia cuando uno se disponga a modular -con drogas- su conciencia, es decir, su forma de relacionarse con el entorno y con aquellos que cohabitan en el mismo. Ahora bien, desgraciadamente o no, la manera más habitual de conocer los propios límites es equivocarse (pasarse de rosca) o, también, apoyar a alguien próximo que se ha sobredosificado. Como ya hemos apuntado en RdRCannabis: <a href="https://rdrcannabis.cat/aprenem-per-mimesi-els-joves-i-el-consum/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Aprendemos por mímesis: los más jóvenes ante el consumo.</a> Es en este contexto donde atesorar información objetiva sobre como interaccionan en nuestro organismo las mezclas de cannabis con otros psicoactivos puede marcar una diferencia y ahorrarnos experiencias no deseadas. Sin duda, la mezcla más clásica en nuestro contexto es la de cannabis y alcohol. Abrimos un paréntesis, dando por sentado que una gran parte de personas que consumen cannabis lo hacen mezclándolo con tabaco. La cuestión es que la mezcla de alcohol y cannabis, lo que en inglés se conoce como crossfading, tiene un efecto final que ninguna de las dos sustancias puede dar si se consumen por separado. Veamos por qué. Primero de todo, tenemos que mencionar una de las variables que puede hacer que entre diferentes personas el consumo de la misma cantidad de alcohol o cannabis genere efectos muy diferentes: la tolerancia. Tanto para el alcohol como para el cannabis, los efectos serán muy divergentes si la persona es consumidora regular de estas fuentes de embriaguez o no. Y, cuando decimos divergentes, queremos decir &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;-sobre todo- que, para quién no tenga experiencia, los efectos serán mucho más fuertes e imprevisibles. Por todo el mundo es conocido que el alcohol es una sustancia depresora del sistema nervioso que en dosis bajas tiene efectos eufóricos y desinhibidores. Y que el cannabis produce unos efectos relajantes, aunque en función de la variedad o la potencia estos pueden cambiar. El hecho es que un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/1326277/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a> demostró que el consumo de cannabis afecta a cómo funciona el intestino delgado, dado que altera el trato gastrointestinal de manera tal que los niveles de alcohol en sangre resultan más bajos que si sólo se hubiera bebido alcohol. Es por ello que, si se fuma antes de beber, puede existir el riesgo de que se siga bebiendo sin notar realmente el estado de embriaguez antes de que sea demasiado tarde, por haber bebido más de la cuenta. Ahora bien, un <a href="https://www.sciencedaily.com/releases/2015/05/150527112728.htm" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a> complementario encontró que el alcohol tiene el efecto inverso sobre el THC, es decir, si primero se bebe y después se fuma, los niveles de THC en el plasma se disparan, e intensifican el colocón. Ello se debe al hecho de que el alcohol activa los vasos sanguíneos del sistema digestivo, cosa que ayuda a la absorción de THC. Por lo tanto, beber mucho alcohol y después fumar cannabis puede acercarnos rápidamente a <a href="https://rdrcannabis.cat/existeix-la-sobredosi-de-cannabis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">pillar la pálida</a>. Por supuesto, si el tipo de cannabis que se consume es más potente, como una concentración de extracto (dab) o un comestible (edible), la mezcla puede resultar explosiva del todo. Otro factor clave para tener la experiencia es el lugar donde esta pasa: estar en el sofá de casa, en un bar, en el parque o en la discoteca modulará también la intensidad del momento, y el margen de maniobra que tengamos una vez llegue el mareo, el sudor frío, el vómito o, incluso, la paranoia. De manera tal que, si se ha bebido, hay que intentar moderar el consumo de cannabis para no pasarse del sutil límite entre conectar y desconectar del entorno inmediato. Otro elemento que marcará la diferencia es la potencia del alcohol ingerido. Siempre es menos arriesgado beber alcohol de baja graduación (cerveza, vino) que licores o destilados cuando se consuma THC de manera simultánea. Una situación donde se tendría que ser especialmente cauteloso es a la hora de conducir vehículos bajo los efectos del alcohol y el cannabis. Es una combinación que está totalmente desaconsejada cuando se coge el volante, dado que la capacidad de reacción de la persona está altamente afectada y el riesgo de accidente aumenta peligrosamente.

#RdRMezclas: cannabis (THC) + alcohol

Si fem un repàs al que diu la recerca científica, observem que hi ha <a href="https://oehha.ca.gov/media/downloads/proposition-65/chemicals/finalmjsmokehid.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">algunes evidències</a> que indiquen que el fum de combustió de la marihuana s’associa amb un major risc de patir tos crònica i amb l’augment de la producció de flegma. En relació amb el càncer, un <a href="https://erj.ersjournals.com/content/31/2/280.long" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi publicat</a> a&nbsp;l’European&nbsp;Respiratory&nbsp;Journal&nbsp;va constatar que el risc de càncer de pulmó augmenta un 8% per cada any que una persona fuma cànnabis diàriament. Tot i que, si es fuma només marihuana, no hi trobarem nicotina, sí que el fum igualment conté carcinògens similars als del fum del tabac. El primer estudi citat ─obra de la&nbsp;California&nbsp;Environmental&nbsp;Protection&nbsp;Agency─&nbsp;va demostrar que el fum de marihuana conté "almenys 33 carcinògens individuals, presents tant en el fum de la marihuana com en el fum del tabac", com el benzopirè i el&nbsp;benzantracè. Els porros de marihuana sola "es&nbsp;lien" amb menys pressió que els cigarrets de tabac, la qual cosa comporta que s’inhali més fum i quitrà. Així mateix, als estudis s’ha vist que qui fuma marihuana tendeix a inhalar més profundament i a mantenir el fum als pulmons més temps, amplificant així els efectes negatius de les substàncies tòxiques del fum. Recordem que és una pràctica poc eficient, ja que els nostres pulmons absorbeixen més del 90% dels cannabinoides de manera immediata. Per tant, aguantar el fum només incrementa els efectes no desitjats en detriment dels beneficis esperats. L’entrada de fum a la boca, a causa dels subproductes que es generen durant la combustió, pot provocar lesions. Les lesions poden aparèixer tant a les mucoses com a les genives ─per exemple, càries.&nbsp;S’ha de dir que en el nostre context i, segurament, a causa del nostre passat recent de consum de haixix amb tabac, el més habitual és que la gent fumi porros de marihuana barrejada amb tabac, sovint amb filtre de cartó. En aquest sentit, el dany més comú associat al consum de cànnabis fumat és, en primer lloc, l’addicció a la nicotina. Aquesta addició pot comportar accidents vasculars cerebrals, infarts de miocardi, asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Hi ha dos tipus principals d’MPOC: la bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc, i l’emfisema pulmonar, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps. Si en voleu conèixer els símptomes, podeu consultar <a href="https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Malaltia_pulmonar_obstructiva_cronica#bloc3" rel="noopener noreferrer" target="_blank">el web del Departament de Salut</a>.<h3>Maneres de reduir riscos associats al fum</h3>&nbsp;Un aspecte que pot ajudar a disminuir els riscos del fum és no consumir els porros en un espai tancat. El millor és estar en un lloc amb una finestra oberta o tenir encès un ventilador o extractor de fum. El fum conté diferents tipus de contaminants ─toxines i partícules─, que poden tenir un efecte negatiu tant en qui estigui fumant com en qualsevol persona que inhali el fum.&nbsp;Reduir la quantitat de paper que utilitzem per manufacturar els porros és una bona opció ja que el paper que sobra és un extra de fum que no conté tetrahidrocannabinol (THC). És millor utilitzar papers de fumar sense cap tipus de tinta afegida.&nbsp;Per descomptat que, si no hi posem filtre ─sigui un cigarret o un porro─, ens podem produir microcremades als llavis que es podrien tornar cròniques. Com més llarg sigui el filtre o més capacitat tingui per refredar el fum inhalat, més reduirem els riscos. En aquest sentit, per seguir aprofundint en el món dels filtres i el seu potencial contra els danys del fum, tot i que sabem que cap d’ells té la capacitat de filtrar totalment les substàncies tòxiques produïdes per la combustió de matèria vegetal, a continuació examinem sis variants de filtres que es poden trobar al mercat i que complementen la informació exposada en el post anterior de Rdrcannabis, dedicat a la qüestió dels filtres:&nbsp;-&nbsp;Filtres de vidre. Ajuden a refredar el fum quan hi passa. Solen estar fets de vidre de borosilicat, un material molt resistent al xoc tèrmic, que es fa servir per a la fabricació d’instruments de laboratori i estris de cuina. Així mateix, a més de ser força econòmics, són reciclables, de manera que contribueixen a un consum més sostenible per a l’ecosistema en no generar residus.&nbsp;-&nbsp;Filtres de ceràmica. En la mateixa línia que els anteriors, hi ha els filtres de ceràmica. Són més resistents que els de vidre i també ajuden a mantenir el punt de contacte entre la boca i el filtre sec i el fum fresc. Són molt fàcils de netejar ─en remull, en alcohol.&nbsp;-&nbsp;Filtres de plàstic de grau alimentari i de silicona. Són una innovació recent. Dins d’aquest filtre hi ha una cambra amb perles de silicona. El fum la travessa i en captura el quitrà i alhora, dins la cambra, el fum es refreda. Sembla que el seu preu és massa alt i aquest fet dificulta que es puguin adquirir a gran escala, però és una opció que s’hauria de considerar si es volen reduir riscos associats a la combustió.&nbsp;-&nbsp;Filtres només de silicona. Tot i que no són massa populars, poden resultar útils per evitar que algunes partícules del cànnabis entrin a la boca. Aquests filtres faciliten fumar tot el porro sense cremar-se els dits. Són barats i molt fàcils de netejar ─amb alcohol.&nbsp;-&nbsp;Filtres de carbó activat. Actualment, en el nostre context, és fàcil trobar-ne. I cada cop seran més habituals. Es tracta de filtres amb petits trossos de carbó a l’interior a l’espera de la seva activació. Com a filtre natural en sí, el carbó vegetal ofereix beneficis per millorar l’experiència de fumar en retenir quitrà i d’altres partícules que irriten la mucosa de la boca i l’aparell respiratori. El públic en valora la capacitat de proporcionar una experiència de fumar més suau per al sistema respiratori. Algun dels models actuals encara presenta problemes d’obstrucció i filtració de residus, però és qüestió de poc temps perquè millorin.&nbsp;-&nbsp;Filtres de closca de blat de moro ecològic. És la darrera novetat en el mercat americà i no és clar si tenen gaire futur. Es venen anunciant que refreden el fum i mantenen el sabor del cànnabis al màxim. A més, eviten el pas de partícules de cànnabis a la boca. Les marques comercials estan incorporant càpsules de sabor als filtres. Aquestes s’activen en fer-les esclatar, abans del consum. La càpsula allibera un oli essencial de qualitat alimentària que està impregnat de terpens. Això, segons el que anuncien, afavoreix una calada plena de noves sensacions i matisos.&nbsp;La vaporització és l’única manera efectiva de no inhalar subproductes de la combustió i, per tant, la millor estratègia de reduir riscos i danys associats al fum de la combustió. Fer servir filtres és una arma de doble tall ja que, en sentir-nos “més segurs” pel fet d’usar-ne, podem acabar fumant més del compte i això va en detriment dels nostres pulmons.

Fumar sense filtre és augmentar els riscos; ergo, el filtre augmenta els beneficis (2/2)

If we take a look at what the scientific research says, we see that there is <a href="https://oehha.ca.gov/media/downloads/proposition-65/chemicals/finalmjsmokehid.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">some evidence</a> that suggests that the smoke from marijuana combustion is associated with a greater risk of suffering chronic cough and increased phlegm production. As regards cancer, a <a href="https://erj.ersjournals.com/content/31/2/280.long" rel="noopener noreferrer" target="_blank">study published</a> in the European Respiratory Journal observed that the risk of lung cancer increases 8% for every year that a person smokes cannabis on a daily basis. Even though there is no nicotine if only marijuana is smoked, the smoke also contains carcinogens similar to those found in tobacco smoke. The first study ─ performed by the California Environmental Protection Agency ─ showed that marijuana smoke contains “at least 33 individual carcinogens that are present in both marijuana and tobacco smoke”, such as benzopyrene and benzanthracene. Joints containing only marijuana are “rolled” with less pressure than tobacco cigarettes, which means that less smoke and tar are inhaled. It has also been found in&nbsp;studies that people who smoke marijuana tend to inhale more deeply and to keep smoke in the lungs for longer, which increases the negative effects of the toxic substances contained in the smoke. Actually, this is a rather inefficient practice, as our lungs absorb over 90% of the cannabinoids immediately. So, holding your breath to keep the smoke in only increases the undesired effects without gaining any extra benefit. Because of the by-products produced during combustion, the entry of smoke into the mouth may cause lesions, which may appear both on the mucous membranes and on the gums – for example, tooth cavities.&nbsp;In Catalonia, probably because of our recent past in consuming hashish with tobacco, it is most common for people to smoke marijuana joints mixed with tobacco, often with a paperboard filter. Thus, the most common damage associated with smoking cannabis is, first of all, nicotine addiction. Addiction may cause strokes, heart attacks, asthma and chronic obstructive pulmonary disease (COPD). There are two main types of COPD: chronic bronchitis, defined as prolonged coughing with mucus production, and lung emphysema, which destroys the lungs over time. If you wish more information about the symptoms, you may visit the <a href="https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Malaltia_pulmonar_obstructiva_cronica#bloc3" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Ministry of Health’s website</a>.<h3>Ways of reducing risks associated with the smoke</h3>One thing you can do that may help decrease the risks of smoke is to not smoke joints in confined spaces. It’s best to be somewhere where there’s an open window or have a fan or fume extractor on. Smoke contains different types of pollutants – toxins and particles – that may have harmful effects both on those who are smoking and on anyone else who inhales the smoke.&nbsp;Reducing the quantity of paper used to make the joints is a good option, as the excess paper generates extra smoke that does not contain tetrahydrocannabinol (THC). It is best to use rolling paper without any added dye.&nbsp;Of course, if we don’t use any filter at all – whether for a cigarette or a joint – we may cause microburns on our lips that could become chronic. The longer the filter is or the more capacity it has to cool the inhaled smoke, the more the risks will be reduced. With an aim of delving deeper into the world of filters and of their potential for protecting against smoke-caused damage (although none are able to filter out all the toxic substances produced by burning plant matter), we’ll examine below six filter variants already available on the market, complementing information in the previous RdRcannabis post on the issue of filters:&nbsp;-&nbsp;Glass filters. They help cool the smoke when it passes through them. They are usually made of borosilicate glass. This material is highly resistant to heat shock and is used to make laboratory instruments and kitchen utensils. In addition to being pretty cheap, they can be recycled, which means that they contribute to more environmentally-friendly consumption by not generating waste.&nbsp;-&nbsp;Ceramic filters. Following the same lines as glass filters, there are also ceramic filters. They are more heat resistant than glass filters and also help cool the contact point between the mouth and the dry filter and the smoke. They are very easy to clean; just soak in alcohol.&nbsp;-&nbsp;Food-grade plastic and silicone filters. These are a recent innovation. This filter has a chamber filled with silicone beads. When the smoke passes through the filter, it takes out the tar and, at the same time, the smoke cools inside the chamber. They appear to be too expensive, which makes it unlikely that they will be used on a large scale, but it is an option that should be considered if you want to reduce the risks associated with combustion.&nbsp;-&nbsp;Silicone-only filters. Although not hugely popular, they may be useful for preventing cannabis particles from getting into your mouth. These filters enable you to smoke the entire joint without burning your fingers. They are cheap and very easy to clean – just use alcohol.&nbsp;-&nbsp;Activated carbon filters. They are currently readily available in Catalonia and will become increasingly common. These are filters with small pieces of charcoal inside waiting to be activated. As a natural filter, charcoal offers benefits that improve the smoking experience by retaining tar and other particles that irritate the mucous membranes in the mouth and respiratory system. Appreciated for their ability to provide a smoking experience that’s gentler on the respiratory system. Some of today’s models still suffer from obstruction and residue filtration problems but they will soon improve.&nbsp;-&nbsp;Organic maize husk filters. This is the latest thing on the American market but it’s not clear whether it’s going to catch on. They are advertised as cooling the smoke and preserving maximum cannabis flavour. They also prevent cannabis particles from entering the mouth. The commercial brands are including flavour capsules in the filters, which are activated by popping them just before smoking. The capsule releases a food-grade essential oil that is impregnated with terpenes. According to commercials, they give a drag new sensations and nuances.&nbsp;Vaping is the only effective way to not inhale combustion by-products and, therefore, it is the best strategy for reducing risks and damage associated with combustion smoke. Using filters is a two-edged sword; by making us feel “safer” using them, we may end up smoking more than we should so our lungs will resent it.

Smoking without a filter increases the risks; therefore, the filter increases the benefits (2/2) 

Si damos un repaso a lo que dice la investigación científica, observamos que hay <a href="https://oehha.ca.gov/media/downloads/proposition-65/chemicals/finalmjsmokehid.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">algunas evidencias</a> que indican que el humo de combustión de la marihuana se asocia con un mayor riesgo de sufrir tos crónica y con el aumento de la producción de flema. En relación con el cáncer, un <a href="https://erj.ersjournals.com/content/31/2/280.long" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio publicado</a> en&nbsp;el&nbsp;European&nbsp;Respiratory&nbsp;Journal constató que el riesgo de cáncer de pulmón aumenta un 8% por cada año que una persona fuma cannabis diariamente. Aunque, si se fuma sólo marihuana, no encontraremos nicotina, sí que el humo igualmente contiene carcinógenos similares a los del humo del tabaco. El primer estudio citado ─obra de la&nbsp;California&nbsp;Environmental&nbsp;Protection&nbsp;Agency─&nbsp;demostró que el humo de marihuana contiene "al menos 33 carcinógenos individuales, presentes tanto en el humo de la marihuana como en el humo del tabaco, como el benzopireno y el&nbsp;benzantraceno. Los porros de marihuana sola "se&nbsp;lían" con menos presión que los cigarrillos de tabaco, lo cual comporta que se inhale más humo y alquitrán. Asimismo, en los estudios se ha visto que quien fuma marihuana tiende a inhalar más profundamente y a mantener el humo en los pulmones más tiempo, amplificando así los efectos negativos de las sustancias tóxicas del humo. Recordamos que es una práctica poco eficiente, ya que nuestros pulmones absorben más del 90% de los canabinoides de manera inmediata. Por lo tanto, aguantar el humo sólo incrementa los efectos no deseados en detrimento de los beneficios esperados. La entrada de humo en la boca, a causa de los subproductos que se generan durante la combustión, puede provocar lesiones. Las lesiones pueden aparecer tanto en las mucosas como en las encías ─por ejemplo, caries.&nbsp;Se tiene que decir que en nuestro contexto y, seguramente, a causa de nuestro pasado reciente de consumo de hachís con tabaco, lo más habitual es que la gente fume porros de marihuana mezclada con tabaco, a menudo con filtro de cartón. En este sentido, el daño más común asociado al consumo de cannabis fumado es, en primer lugar, la adicción a la nicotina. Esta adición puede comportar accidentes vasculares cerebrales, infartos de miocardio, asma y enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). Hay dos tipos principales de EPOC: la bronquitis crónica, definida por una tos prolongada con moco, y el enfisema pulmonar, caracterizado por la destrucción de los pulmones con el tiempo. Si quiere conocer los síntomas, puede consultar <a href="https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Malaltia_pulmonar_obstructiva_cronica#bloc3" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la web del Departamento de Salud</a>.<h3>Maneras de reducir riesgos asociados al humo</h3>Un aspecto que puede ayudar a disminuir los riesgos del humo es no consumir los porros en un espacio cerrado. Lo mejor es estar en un sitio con una ventana abierta o tener encendido un ventilador o extractor de humo. El humo contiene diferentes tipos de contaminantes ─toxinas y partículas─, que pueden tener un efecto negativo tanto en quien esté fumando como en cualquier persona que inhale el humo.&nbsp;Reducir la cantidad de papel que utilizamos para manufacturar los porros es una buena opción ya que el papel que sobra es un extra de humo que no contiene tetrahidrocanabinol (THC). Es mejor utilizar papeles de fumar sin ningún tipo de tinta añadida.&nbsp;Por descontado que, si no ponemos filtro ─sea un cigarrillo o un porro─, podemos producirnos microquemaduras en los labios que podrían volverse crónicas. Cuanto más largo sea el filtro o más capacidad tenga para enfriar el humo inhalado, más reduciremos los riesgos. En este sentido, para seguir profundizando en el mundo de los filtros y su potencial contra los daños del humo, aunque sabemos que ninguno de ellos tiene la capacidad de filtrar totalmente las sustancias tóxicas producidas por la combustión de materia vegetal, a continuación examinamos seis variantes de filtros que se pueden encontrar en el mercado y que complementan la información expuesta en el post anterior de Rdrcannabis, dedicado a la cuestión de los filtros:&nbsp;-&nbsp;Filtros de vidrio. Ayudan a enfriar el humo cuando pasa. Suelen ser de vidrio de borosilicato, un material muy resistente al choque térmico, que se utiliza para la fabricación de instrumentos de laboratorio y utensilios de cocina. Asimismo, además de ser bastante económicos, son reciclables, de manera que contribuyen a un consumo más sostenible para el ecosistema al no generar residuos.&nbsp;-&nbsp;Filtros de cerámica. En la misma línea que los anteriores, existen los filtros de cerámica. Son más resistentes que los de vidrio y también ayudan a mantener el punto de contacto entre la boca y el filtro seco y el humo fresco. Son muy fáciles de limpiar ─en remojo, en alcohol.&nbsp;-&nbsp;Filtros de plástico de grado alimenticio y de silicona. Son una innovación reciente. Dentro de este filtro hay una cámara con perlas de silicona. El humo la traviesa y captura el alquitrán y al mismo tiempo, dentro de la cámara, el humo se enfría. Parece que su precio es demasiado alto lo que dificulta que se puedan adquirir a gran escala, pero es una opción que se tendría que considerar si se quieren reducir riesgos asociados a la combustión.&nbsp;-&nbsp;Filtros sólo de silicona. Aunque no son demasiado populares, pueden resultar útiles para evitar que algunas partículas del cannabis entren en la boca. Estos filtros facilitan fumar todo el porro sin quemarse los dedos. Son baratos y muy fáciles de limpiar ─con alcohol.&nbsp;-&nbsp;Filtros de carbón activado. Actualmente, en nuestro contexto, es fácil encontrar. Y cada vez serán más habituales. Se trata de filtros con pequeños trozos de carbón en el interior a la espera de su activación. Como filtro natural en sí, el carbón vegetal ofrece beneficios para mejorar la experiencia de fumar al retener alquitrán y otras partículas que irritan la mucosa de la boca y el aparato respiratorio. El público valora la capacidad de proporcionar una experiencia de fumar más suave para el sistema respiratorio. Alguno de los modelos actuales todavía presenta problemas de obstrucción y filtración de residuos, pero es cuestión de poco tiempo para que mejoren.&nbsp;-&nbsp;Filtros de cáscara de maíz ecológico. Es la última novedad en el mercado americano y no está claro si tienen mucho futuro. Se venden anunciando que enfrían el humo y mantienen el sabor del cannabis al máximo. Además, evitan el paso de partículas de cannabis a la boca. Las marcas comerciales están incorporando cápsulas de sabor a los filtros. Estas se activan al hacerlas estallar, antes del consumo. La cápsula libera un aceite esencial de calidad alimentaria que está impregnado de terpenos. Ello, según lo que anuncian, favorece una calada llena de nuevas sensaciones y matices.&nbsp;La vaporización es la única manera efectiva de no inhalar subproductos de la combustión y, por lo tanto, la mejor estrategia de reducir riesgos y daños asociados al humo de la combustión. Utilizar filtros es un arma de doble filo ya que, al sentirnos “más seguros” por el hecho de usarlos, podemos acabar fumando más de la cuenta y eso va en detrimento de nuestros pulmones.

Fumar sin filtro es aumentar los riesgos; ergo, el filtro aumenta los beneficios (2/2)

A la dècada dels cinquanta la societat va començar a ser conscient dels efectes cancerígens associats al consum de tabac. Això va comportar que la indústria del tabac incorporés el filtre als cigarrets. Aquesta innovació es va convertir en una eina de màrqueting, dissenyada per mantenir i reclutar nous fumadors. D’ençà d’aleshores, l’acetat de cel·lulosa de plàstic sintètic es va convertir en la matèria fonamental del filtre dels cigarrets tot i que el coneixement científic sobre els efectes de la química reconeixia que era poc probable que els filtres oferissin una protecció significativa per a la salut. A mitjan anys seixanta, els dissenyadors de cigarrets es van adonar que la complexitat del "problema del filtre" derivava d’un fet simple: allò que és perjudicial del fum i allò que proporciona satisfacció al fumador és essencialment el mateix. &nbsp;Si parlem des de l’òptica de reducció de riscos associats al consum del cànnabis, podríem establir una gradació de menys a més pel que fa al risc per a la salut de les persones. En primer lloc, i amb menys risc, trobaríem el consum oral o vaporitzat de cànnabis. Seguidament, i amb un grau més alt de risc, hi ha el consum fumat de només cànnabis, sense tabac i amb filtre. En el següent grau de risc hi ha el consum fumat de marihuana, sense tabac i sense filtre; seguit del consum fumat de cànnabis i de tabac, amb filtre. Per últim, i com a pràctica que comporta més risc per a la salut, hi ha el consum fumat de cànnabis i de tabac, sense filtre. &nbsp;Hi ha molts tipus de filtres. Se’n poden comprar o es poden inventar amb recursos casolans. Les vinyetes de còmic de la revista Cáñamo sobre les “1001 maneres de fer un bong” són memorables. La funció principal d’un filtre és evitar que s’inhalin substàncies nocives del fum del porro o refredar-ne la temperatura. També hi ha qui busca aprofitar al màxim el cànnabis que es posa a cada porro i evitar cremar-se els dits o els llavis. A més, posar un filtre pot ajudar a donar forma, sabor i consistència al porro així com afavorir que l’aire circuli degudament dins del cilindre de paper i augmenti l’eficiència de la calada.&nbsp;Els darrers anys s’han anat popularitzant diversos models de filtres que ofereixen un ventall de possibilitats mai vistos fins ara. Vegem-ne els cinc següents:&nbsp;-&nbsp;Filtres de cartró d’un sol ús. Fets de targetes de cartó reciclades o comprades a l’estanc. Algunes marques ofereixen una composició del cartó sense blanquejar i sense refinar. D’altres fan filtres que no contenen ni colorants ni additius. Molts expliquen que fan la cel·lulosa a base de plantes, de manera orgànica. Podríem considerar que tots aquests matisos tenen més a veure amb el màrqueting que amb la reducció de riscos per sí mateixa. Com s’explica en aquest text, posar un filtre de cartró és menys perjudicial que empassar-se el fum sense cap filtre, però és una barrera molt feble, ja que deixa passar un fum més dens i carregat de toxines que d’altres tipus de filtre. A més, el cartró no evita que en inhalar es puguin colar algunes partícules de cànnabis a la boca, fet que és desagradable. Per evitar-ho hi ha alguns trucs de papiroflèxia per a principiants com, per exemple, fer un filtre en forma d’estrella, en espiral o fins i tot en forma de fulla de marihuana.&nbsp;- Filtres d’acetat de cel·lulosa, és a dir, de plàstic. És el filtre dels cigarrets industrials. Quan es va popularitzar el tabac de cargolar es van començar a vendre per separat. Retenen part del quitrà i del fum abans que arribi als pulmons. Cal remarcar que són una font generalitzada de residus ambientals tòxics i no biodegradables. A més, poden ser tòxics per als organismes marins, per al medi aquàtic i, possiblement, per a la salut humana i animal. Com és sabut, són deixalles que es troben cada any, a tot el món i en quantitats considerables, a les escombraries, durant les neteges de les platges, i en els entorns urbans, i que afecten negativament el drenatge de les aigües pluvials, les platges, els barris i altres entorns naturals.&nbsp;-&nbsp;Filtres d’escuma fets amb cel·lulosa natural. Són filtres orgànics i biodegradables, de manera que ofereixen les mateixes característiques que les opcions anteriors, però no contribueixen a embrutar el planeta.&nbsp;-&nbsp;Filtres Jilter. Són filtres de cel·lulosa i fibra de paper que, com els anteriors, disminueixen l’efecte de la nicotina del tabac i el quitrà, i del fum. A més, també impedeixen el pas de trossos de tabac o de cànnabis. El fet de permetre incorporar un filtre de cartró al cigarret encara redueix més la temperatura del fum i, a més, alguns residus no desitjats es queden al cartó.&nbsp;-&nbsp;Filtres de tirabuixons de pasta Fusilli. Tot i que no és el mètode més sofisticat, hem vist que, en alguns clubs socials de cànnabis, aquests tirabuixons es posaven a disposició dels associats. És una alternativa econòmica ja que, a causa de la seva forma en espiral, reté les partícules del cànnabis i contribueix a refredar la temperatura del fum inhalat.

Fumar sense filtre és augmentar els riscos; ergo, el filtre augmenta els beneficis (1/2)

In the 1950s, society started to become aware of the carcinogenic effects of smoking. In response, the tobacco industry started to put filters in cigarettes. This innovation became a marketing tool, designed to retain current smokers and recruit new ones. Subsequently, synthetic plastic-based cellulose acetate became the main component of cigarette filters, even though the scientific knowledge of the chemical effects acknowledged that filters were unlikely to provide any significant protection for people’s health. In the mid-1960s, cigarette designers realised that the complexity of the “filter problem” arose from one simple fact: what is harmful in the smoke and what gives gratification to the smoker are basically one and the same thing. &nbsp;If the issue is the risks associated with cannabis consumption, we could establish a scale from less to more as to risk for people’s health. First, at the lowest end, there is consuming cannabis orally or vaping it. Second, with a higher risk, there is smoking only cannabis, without tobacco and without a filter. Following on the gradient of risk there is smoking marijuana, followed by cannabis with tobacco and with a filter. And last, as the top-most health risk practice, there is smoking cannabis and tobacco without a filter. &nbsp;There are many types of filter. They can be bought or homemade using own available resources. &nbsp;The comic strips in the magazine Cáñamo (Hemp) on “1001 ways to make a bong” are memorable. The filter’s main job is to prevent harmful substances in the joint smoke from being inhaled, and to cool the smoke’s temperature. There are also people willing to get the most out of cannabis in every joint without burning their fingers or lips. What’s more, inserting a filter may help give consistency, flavour and form to the joint, and also improve air circulation inside the paper cylinder and increase the drag’s efficiency.&nbsp;In recent years, different filter models have become popular that offer a range of possibilities never imagined before. Let’s look at five of them:&nbsp;-&nbsp;Single-use paperboard filters. Made from recycled paperboard cards or bought at a tobacconist’s. Some brands offer filters made of unbleached, unrefined paperboard. Others make filters that have no colouring or additives. Many say that the cellulose is obtained naturally from plants. We could say that all these refinements have more marketing purposes than risk-reduction aims per se. As explained here, it is less harmful to use a paperboard filter than inhaling the smoke without any filter at all, but it is still a very weak barrier as it allows the denser, more toxin-laden smoke to pass through more easily than other types. In fact, the paperboard does not prevent cannabis particles from entering the mouth when inhaling, which is unpleasant. To avoid this, there are some beginners’ origami tricks that can be used, for example, folding the filter in a star shape, in a coil, or even in the shape of a marijuana leaf.&nbsp;-&nbsp;Cellulose acetate filters, in other words, plastic. This is the filter in industrially-made cigarettes. When rolling tobacco became popular, filters started to be sold separately. They hold back part of the tar and smoke before they reach the lungs. You should know, though, that they are a widespread source of toxic, non-biodegradable environmental waste. On top of that, they may be toxic for marine organisms, for the aquatic environment and, possibly, for human and animal health. As is known, they are waste products found in considerable quantities every year in domestic refuse, during beach cleaning campaigns, and in urban environments, and which have adverse effects on rainwater drainage, the beaches, city neighbourhoods and other natural environments.&nbsp;-&nbsp;Foam filters made with natural cellulose. These are organic, biodegradable filters, so they offer the same features as the previous options but do not contribute to littering the planet.&nbsp;-&nbsp;Jilter filters. These are filters made of cellulose and paper fibre which, like the previous ones, diminish the effect of nicotine, tar and smoke. They also prevent pieces of tobacco or cannabis from being inhaled. Inserting a paperboard filter in the cigarette reduces the smoke’s temperature and, furthermore, a number of undesired waste products are captured by the paperboard.&nbsp;-&nbsp;Fusilli pasta spiral filters. Although it is not the most sophisticated method, &nbsp;these spirals were provided to members in some cannabis social clubs. It is a cheap alternative as its spiral shape retains cannabis particles and contributes to reducing the temperature of the inhaled smoke.

Smoking without a filter increases the risks; therefore, the filter increases the benefits (1/2)

En la década de los cincuenta la sociedad empezó a ser consciente de los efectos cancerígenos asociados al consumo de tabaco. Eso comportó que la industria del tabaco incorporara el filtro a los cigarrillos. Esta innovación se convirtió en una herramienta de marketing, diseñada para mantener y reclutar nuevos fumadores. Desde entonces, el acetato de celulosa de plástico sintético se convirtió en la materia fundamental del filtro de los cigarrillos aunque el conocimiento científico sobre los efectos de la química reconocía que era poco probable que los filtros ofrecieran una protección significativa para la salud. A mediados de los años sesenta, los diseñadores de cigarrillos se dieron cuenta de que la complejidad del "problema del filtro" derivaba de un hecho simple: aquello que es perjudicial del humo y aquello que proporciona satisfacción al fumador es esencialmente lo mismo. &nbsp;Si hablamos desde la óptica de reducción de riesgos asociados al consumo del cannabis, podríamos establecer una gradación de menos a más con respecto al riesgo para la salud de las personas. En primer lugar, y con menos riesgo, estaría el consumo oral o vaporizado de cannabis. Seguidamente, y con un grado más alto de riesgo, está el consumo fumado de sólo cannabis, sin tabaco y con filtro. En el siguiente grado de riesgo está el consumo fumado de marihuana, sin tabaco y sin filtro; seguido del consumo fumado de cannabis y de tabaco, con filtro. Por último, y como práctica que comporta más riesgo para la salud, está el consumo fumado de cannabis y de tabaco, sin filtro. &nbsp;Hay muchos tipos de filtros. Se pueden comprar o se pueden inventar con recursos caseros. Las viñetas de cómic de la revista Cáñamo sobre las “1001 maneras de hacer un bong” son memorables. La función principal de un filtro es evitar que se inhalen sustancias nocivas del humo del porro o enfriar su temperatura. También hay quien busca aprovechar al máximo el cannabis que se pone en cada porro y evitar quemarse los dedos o los labios. Además, poner un filtro puede ayudar a dar forma, sabor y consistencia al porro así como favorecer que el aire circule debidamente dentro del cilindro de papel y aumente la eficiencia de la calada.&nbsp;En los últimos años se han ido popularizando varios modelos de filtros que ofrecen un abanico de posibilidades nunca vistos hasta ahora. Veamos los cinco siguientes:&nbsp;-&nbsp;Filtros de cartón desechables. Hechos de tarjetas de cartón recicladas o compradas en el estanco. Algunas marcas ofrecen una composición del cartón sin blanquear y sin refinar. Otras hacen filtros que no contienen ni colorantes ni aditivos. Muchos explican que hacen la celulosa a base de plantas, de manera orgánica. Podríamos considerar que todos estos matices tienen más que ver con el marketing que con la reducción de riesgos por sí misma. Como se explica en este texto, poner un filtro de cartón es menos perjudicial que tragarse el humo sin ningún filtro, pero es una barrera muy débil, ya que deja pasar un humo más denso y cargado de toxinas que de otros tipos de filtro. Además, el cartón no evita que al inhalar se puedan colar algunas partículas de cannabis en la boca, hecho que es desagradable. Para evitarlo hay algunos trucos de papiroflexia para principiantes como, por ejemplo, hacer un filtro en forma de estrella, en espiral o incluso en forma de hoja de marihuana.&nbsp;-&nbsp;Filtros de acetato de celulosa, es decir, de plástico. Es el filtro de los cigarrillos industriales. Cuando se popularizó el tabaco de liar se empezaron a vender por separado. Retienen parte del alquitrán y del humo antes de que llegue a los pulmones. Hay que remarcar que son una fuente generalizada de residuos ambientales tóxicos y no biodegradables. Además, pueden ser tóxicos para los organismos marinos, para el medio acuático y, posiblemente, para la salud humana y animal. Como es sabido, son desperdicios que se encuentran cada año, en todo el mundo y en cantidades considerables, en la basura, durante las limpiezas de las playas, y en los entornos urbanos, y que afectan negativamente al drenaje de las aguas pluviales, las playas, los barrios y otros entornos naturales.&nbsp;-&nbsp;Filtros de espuma hechos con celulosa natural. Son filtros orgánicos y biodegradables, de manera que ofrecen las mismas características que las opciones anteriores, pero no contribuyen a ensuciar el planeta.&nbsp;-&nbsp;Filtros Jilter. Son filtros de celulosa y fibra de papel que, como los anteriores, disminuyen el efecto de la nicotina del tabaco y el alquitrán, y del humo. Además, también impiden el paso de trozos de tabaco o de cannabis. El hecho de permitir incorporar un filtro de cartón al cigarrillo todavía reduce más la temperatura del humo y, además, algunos residuos no deseados se quedan en el cartón.&nbsp;- Filtros de pasta en espiral Fusilli. Aunque no es el método más sofisticado, hemos visto que, en algunos clubs sociales de cannabis, esta pasta se ponía a disposición de los asociados. Es una alternativa económica ya que su forma en espiral, retiene las partículas del cannabis y contribuye a enfriar la temperatura del humo inhalado.

Fumar sin filtro es aumentar los riesgos; ergo, el filtro aumenta los beneficios (1/2)

Obtenir informació sobre el procés de cultiu, el tractament i les cures que ha rebut una mostra de cànnabis és incrementar la capacitat de reduir riscos i incrementar els plaers en relació amb el consum de cànnabis. A la primera part del text vam explorar què és un perfil de cannabinoides, un perfil de terpens i la qüestió de la humitat. A continuació veurem tres aspectes més relacionats amb la qualitat del cànnabis.<h3>&nbsp;Qualitat microbiològica</h3>&nbsp;La potencial contaminació amb microorganismes d’una mostra de cànnabis pot ser un risc per a qui la consumeixi. De fet, estem parlant de contaminants semblants als trobats en productes de consum ordinaris. Entre els pitjors que s’hi poden trobar hi ha floridura, oïdi, un fong anomenat “Aspergillus” , bacteris gramnegatius tolerants a la bilis (coneguts com a BTGN), Salmonella, llevat, i d’altres microbis perillosos. Tots aquests contaminants comporten riscos per a la salut.&nbsp;Estar exposat a la floridura i l’oïdi pot comportar tos excessiva, dolor al pit, reaccions al·lèrgiques i fatiga. Així doncs, el consum de cabdells o les mostres de cànnabis contaminats amb microbis pot conduir a resultats encara pitjors, com ara infeccions bacterianes, empitjorament dels símptomes de l’asma, agreujament de malalties autoimmunes i, fins i tot, pneumònia que pot arribar a ser molt greu. Si la persona que ho fuma té alguna malaltia prèvia, els riscos es disparen.&nbsp;La qualitat microbiològica del cànnabis ens indica com ha estat el procés de cultiu, el processament i la conservació d’aquest. El contaminant més comú a la marihuana és la floridura. Consumir-ne implicarà ingerir, fumar o vaporitzar centenars de milers d’espores microbianes nocives. Si la persona no ho detecta pel seu sabor desagradable, corre el risc d’acabar hospitalitzada a causa d’una infecció pulmonar. Un procés de cura mal fet o un emmagatzematge incorrecte del cànnabis creen les condicions idònies perquè es formi la floridura. També, al llarg del cultiu, un excés d’humitat pot afavorir l’aparició de la floridura. Així doncs, davant del mínim senyal de floridura, cal llençar la mostra immediatament. Amb un microscopi de butxaca es pot arribar a detectar la presència de floridura i d’altres patògens.<h3>&nbsp;Determinació de metalls pesants</h3>&nbsp;Es coneix que les plantes de cànnabis i cànem, al llarg del seu creixement, són hiperacumuladores de metalls pesants, per exemple, plom (Pb), arsènic (As), cadmi (Cd) i mercuri (Hg). Aquests metalls poden provenir del medi de cultiu: del sòl, de l’aigua de reg o dels fertilitzants i nutrients. De fet, el cultiu de cànnabis es pot utilitzar per a la fitoremediació, ja que la planta extreu literalment contaminants de metalls pesants del sòl, a través de les arrels, cap a les tiges i els brots. També ho fan els tomàquets i algunes espècies de geranis. Tant és així que a Txernòbil es va utilitzar el cultiu de cànem per ajudar a netejar el sòl d’elements radioactius perillosos com l’estronci i el cesi.&nbsp;De tot l’anterior, se’n deriva que és fonamental controlar els nivells de contaminants elementals per garantir que el cànnabis, com qualsevol producte de consum, sigui segur. El consum regular de plantes contaminades amb metalls pesants pot provocar des de mals de cap, nàusees, insuficiència en alguns òrgans vitals i càncer en casos d’exposició prolongada o extrema acumulació d’aquests metalls al cos. A Califòrnia, on hi ha una regulació molt estricta de la qualitat del cànnabis, es considera que els productes de cànnabis són segurs per a consumir només si els quatre metalls pesants mencionats presenten nivells inferiors als que es <a href="https://www.law.cornell.edu/regulations/california/16-CCR-Sec-5723" rel="noopener noreferrer" target="_blank">delimiten a la llei</a>.<h3>&nbsp;Contingut de residus pesticides</h3>&nbsp;Més enllà dels fertilitzants, el que va permetre una revolució agrícola a partir de la segona meitat del segle XX va ser el descobriment dels biocides: herbicides, fungicides i insecticides. D’aleshores ençà, tot i el seu èxit, també s’han donat multitud de casos de reaccions i efectes nocius sobre la salut en humans i d’altres formes de vida que s’hi han vist exposats.&nbsp;La planta del cànnabis al llarg del seu creixement pot patir múltiples plagues i malalties que tot sovint es combaten amb productes químics. Els cabdells de cànnabis es poden contaminar amb aquests productes a causa de l’aplicació directa de pesticides a les plantes en floració o per contaminants provinents dels camps veïns d’altres cultius alimentaris. Com que no hi ha una regulació del seu cultiu, no hi ha un control sobre l’ús d’aquests productes. Així doncs, consumir cànnabis provinent del mercat informal implica participar en un experiment no controlat d’exposició a possible contaminació amb pesticides. El fet és que, encara que s’utilitzin pesticides aprovats per a altres cultius que puguin ser semblants, no hi ha estudis sobre els efectes d’aquests pesticides sobre la salut humana quan es cremen i s’inhalen. De fet, els pesticides són a tot arreu. Els respirem a l’aire que ens envolta. És una qüestió de quantitats. Un cop més, la dosi fa el verí.&nbsp;El cert és que hi ha moltes persones que intenten cultivar cànnabis orgànicament ─en el cas del cànnabis no hi ha una definició sobre en què consisteix exactament─ i no fan servir productes més enllà dels ecològics. Tot i això, existeix el risc que els clons que utilitzin o les mares d’on provenen aquests hagin estat tractats amb pesticides. Per tant, és important saber si la planta prové de la llavor per tal d’eliminar qualsevol risc de potencial contaminació. A Califòrnia compten amb una de les <a href="https://www.cdpr.ca.gov/docs/cannabis/cannot_use_pesticide.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">regulacions més estrictes sobre l’ús de pesticides</a> en el cultiu de cànnabis.&nbsp;A mesura que hi ha més consciència sobre aquesta qüestió, s’incrementen el coneixement i les experiències sobre com insectes beneficiosos, com ara marietes i crisopes verdes, poden combatre les plagues sense els riscos inherents a l’ús dels pesticides convencionals.&nbsp;És cabdal fer notar que els extractes de cànnabis també acumulen residus de pesticides i, justament per ser un concentrat, poden retenir-ne quantitats que depassin els límits recomanats malgrat que no siguin detectables en la matèria vegetal de la qual procedeixen. El risc d’absorbir residus de pesticides és molt més alt en el cas dels extractes que en el dels cabdells de marihuana.&nbsp;Un factor col·lateral que cal tenir en compte és que la utilització de pesticides en cultius de cànnabis al mercat informal també pot comportar riscos per al medi ambient. L’aplicació de massa quantitat de productes químics i l’ús de productes de manera irresponsable provoquen transvasaments tòxics als rius i les rieres locals, i enverinen insectes, peixos i fauna. Per contra, el cultiu de cànnabis d’interior comporta una enorme petjada de carboni per cada gram produït. Així doncs, veiem que encara hi ha molt d’espai per recórrer per tal de reduir l’impacte dels cultius declarats il·lícits en el medi ambient.&nbsp;Per tant, per ara, l’única manera de saber realment quins productes de cànnabis són lliures de pesticides és realitzant proves de laboratori verificades. Si les persones que en consumeixen estan cada cop més educades en relació amb aquest aspecte de la qualitat i hi paren atenció, l’oferta al mercat s’hi adaptarà en la mesura del possible.

La grandària no importa. És la qualitat! (2/2)

If we have information about the plant’s growing process, the treatments and care any which cannabis sample has received, our ability to reduce the risks and enhance the pleasure of cannabis consumption will rise correspondingly. In the first part of the text we talked about the cannabinoid profile, the terpene profile and the issue of humidity. In this post we will examine three further aspects related to the quality of cannabis.&nbsp;<h3>Microbiological quality</h3>&nbsp;Potential contamination of a cannabis sample with microorganisms may put the consumer at risk. Actually, we are talking about contaminants similar to those found in ordinary consumer products. Among the worst that can be found in cannabis, there is mould, mildew, a fungus called Aspergillus, bile-tolerant gram-negative bacteria (BTGN), Salmonella, yeast and other dangerous microbes. All of these are associated with health risks.&nbsp;Exposure to mould and mildew may cause coughing fits, chest pains, allergic reactions and fatigue. Consuming cannabis buds or samples contaminated with microbes may lead to even worse outcomes, such as bacterial infections, exacerbation of asthma symptoms, worsening of autoimmune diseases, and even pneumonia, which can be very serious. If the person smoking such cannabis has a prior illness, risks are multiplied.&nbsp;The microbiological quality of cannabis informs us of how it has been grown, processed and preserved. The most common contaminant in marijuana is mould. Consuming such marijuana leads the consumer to ingest, smoke or vape hundreds of thousands of harmful microbial spores. If the person does not detect this from its unpleasant taste, they run the risk of being hospitalised for a lung infection. Inadequate care or storage of cannabis create favourable conditions for mould to grow. Excess humidity during growth can also lead to the appearance of mould. So, at the slightest sign of mould, the sample must be disposed of immediately. A pocket microscope can spot the presence of mould and other pathogens.&nbsp;<h3>Identification of heavy metals</h3>&nbsp;During their growth process, cannabis and hemp plants are known to be hyperaccumulators of heavy metals, for example, lead (Pb), arsenic (As), cadmium (Cd) and mercury (Hg). These can originate from the resources used for their growth: the soil, the water used for irrigation, or the fertilisers and nutrients. In fact, cannabis crops can be used for phytoremediation, as the plant literally sucks heavy metal pollutants from the soil through the roots to the stems and buds. Tomato plants and some geranium species also do this. In fact, hemp plants were used in Chernobyl to help remove dangerous radioactive elements such as strontium and caesium from the soil.&nbsp;It is to be inferred from all the above that it is essential to monitor contaminant levels in order to guarantee that, like any other consumer product, cannabis is safe for consumption. Regular consumption of plants contaminated with heavy metals can cause headaches, nausea, failure of certain vital organs and cancer in cases of prolonged exposure or extreme accumulation of heavy metals in the body. In California, where cannabis quality is strictly regulated, cannabis products are considered safe for consumption only if the four heavy metals mentioned above have levels below those <a href="https://www.law.cornell.edu/regulations/california/16-CCR-Sec-5723" rel="noopener noreferrer" target="_blank">established by law</a>.&nbsp;<h3>Residual pesticide content</h3>&nbsp;Beyond fertilisers, it was the discovery of biocides that drove an agricultural revolution&nbsp;starting in the second half of the 20th century: herbicides, fungicides and insecticides. Since then, in spite of their success, there have been innumerable cases of harmful reactions and effects on the health of humans and other life forms exposed to them.&nbsp;During their growth, cannabis plants may be attacked by a myriad of pests and diseases that are usually countered through the use of chemicals. Cannabis buds can become contaminated with these products due to direct application of pesticides on the flowering plants or by contaminants from neighbouring fields where other food crops are being grown. As marijuana growing is not subject to any regulation, there are no checks on the use of these products. So, consuming cannabis bought on the informal market implies taking part in an uncontrolled experiment on exposure to possible contamination with pesticides. The fact is that, even if pesticides approved for other crops possibly similar are used, there are no studies on these pesticides’ effects on human health when they are burned and then inhaled. Actually, pesticides are everywhere. We breathe them in the air around us. It’s a question of quantity. Once again, the dividing line between safe and poisonous depends on the dose.&nbsp;It is true that many people try to grow cannabis organically – in the case of cannabis, it has not been defined what exactly this consists of – and that, to that end, they only use ecological products. Even so, there is the risk that the clones they use or the parent plants they come from have been treated with pesticides. Therefore, it is capital to know whether or not the plant has been grown from a seed in order to reduce any risk of potential contamination. California has one of the <a href="https://www.cdpr.ca.gov/docs/cannabis/cannot_use_pesticide.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">strictest body of regulations on the use of pesticides</a> for growing cannabis.&nbsp;As awareness of this issue grows, more knowledge and experience becomes available on beneficial insects, such as ladybirds and green chrysopes, which can combat pests without the inherent risks of conventional pesticides.&nbsp;It is fundamental to know that cannabis extracts also accumulate pesticides and, precisely because they are concentrates, they can hold quantities that exceed the recommended limits, even though they might not be detectable in the plant matter they are made from. The risk of absorbing residual pesticides is much higher in extracts than in marijuana buds.&nbsp;A collateral factor that should be taken into account is that the use of pesticides in cannabis growing for the informal market may also give rise to environmental risks. Applying excessive quantities of chemicals and using products irresponsibly may cause toxic run-offs into local rivers and streams, poisoning insects, fish and fauna. On the other hand, growing cannabis indoors has an enormous carbon footprint for every gramme produced. So we can see that there is still a lot more that can be done to reduce the environmental impact of so-called illicit crops.&nbsp;Therefore, as things stand at present, the only way we can really be certain which cannabis products are pesticide-free is by running verified laboratory tests. If consumers become more knowledgeable about this quality side and make it matter, the market supply will need to adapt to the new demands as much as it can.

Size doesn’t matter. It’s the quality! (2/2)

Obtener información sobre el proceso de cultivo, el tratamiento y los cuidados que ha recibido una muestra de cannabis es incrementar la capacidad de reducir riesgos e incrementar los placeres en relación con el consumo de cannabis. En la primera parte del texto exploramos qué es un perfil de cannabinoides, un perfil de terpenos y la cuestión de la humedad. A continuación veremos tres aspectos más relacionados con la calidad del cannabis.<h3>&nbsp;Calidad microbiológica</h3>&nbsp;La potencial contaminación con microorganismos de una muestra de cannabis puede ser un riesgo para&nbsp;quien la consuma. De hecho, estamos hablando de contaminantes parecidos a los encontrados en productos de consumo ordinarios. Entre los peores que se pueden encontrar hay moho, oídio, un hongo denominado “Aspergillus”, bacterias gramnegativas tolerantes a la bilis (conocidas como BTGN), Salmonella, levadura, y de otros microbios peligrosos. Todos estos contaminantes comportan riesgos para la salud.&nbsp;Estar expuesto al moho y al oídio puede comportar tos excesiva, dolor en el pecho, reacciones alérgicas y fatiga. Así pues, el consumo de ovillos o las muestras de cannabis contaminados con microbios puede conducir a resultados todavía peores, como infecciones bacterianas, empeoramiento de los síntomas del asma, agravamiento de enfermedades autoinmunes e, incluso, neumonía que puede llegar a ser muy grave. Si la persona que lo fuma tiene alguna enfermedad previa, los riesgos se disparan.&nbsp;La calidad microbiológica del cannabis nos indica cómo ha sido el proceso de cultivo, el procesamiento y la conservación de este. El contaminante más común a la marihuana es el moho. Consumirlo implicará ingerir, fumar o vaporizar centenares de miles de esporas microbianas nocivas. Si la persona no lo detecta por su sabor desagradable, corre el riesgo de acabar hospitalizada a causa de una infección pulmonar. Un proceso de cuidado mal hecho o un almacenaje incorrecto del cannabis crean las condiciones idóneas para que se forme el moho. También, a lo largo del cultivo, un exceso de humedad puede favorecer la aparición del moho. Así pues, ante la mínima señal de moho, hay que tirar la muestra inmediatamente. Con un microscopio de bolsillo se puede llegar a detectar la presencia de moho y de otros patógenos.<h3>&nbsp;Determinación de metales pesados</h3>&nbsp;Se conoce que las plantas de cannabis y cáñamo, a lo largo de su crecimiento, son hiperacumuladoras de metales pesados, por ejemplo, plomo (Pb), arsénico (As), cadmio (Cd) y mercurio (Hg). Estos metales pueden provenir del medio de cultivo: del suelo, del agua de riego o de los fertilizantes y nutrientes. De hecho, el cultivo de cannabis se puede utilizar para la fitorremediación, ya que la planta extrae literalmente contaminantes de metales pesados del suelo, a través de las raíces, hacia los tallos y los brotes. También lo hacen los tomates y algunas especies de geranios. Tanto es así que en Chernobil se utilizó el cultivo de cáñamo para ayudar a limpiar el suelo de elementos radiactivos peligrosos como el estroncio y el cesio.&nbsp;De todo lo anterior se deriva que es fundamental controlar los niveles de contaminantes elementales para garantizar que el cannabis, como cualquier producto de consumo, sea seguro. El consumo regular de plantas contaminadas con metales pesados puede provocar desde dolores de cabeza, náuseas, insuficiencia en algunos órganos vitales y cáncer en casos de exposición prolongada o extrema acumulación de estos metales en el cuerpo. En California, donde hay una regulación muy estricta de la calidad del cannabis, se considera que los productos de cannabis son seguros para&nbsp;consumir sólo si los cuatro metales pesados mencionados presentan niveles inferiores a los que se <a href="https://www.law.cornell.edu/regulations/california/16-CCR-Sec-5723" rel="noopener noreferrer" target="_blank">delimitan en la ley</a>.<h3>&nbsp;Contenido de residuos pesticidas</h3>&nbsp;Más allá de los fertilizantes, lo que permitió una revolución agrícola a partir de la segunda mitad del siglo XX fue el descubrimiento de los biocidas: herbicidas, fungicidas e insecticidas. Desde entonces, a pesar de su éxito, también se han dado multitud de casos de reacciones y efectos nocivos sobre la salud en humanos y de otras formas de vida que se han visto expuestos a ellos.&nbsp;La planta del cannabis a lo largo de su crecimiento puede sufrir múltiples plagas y enfermedades que a menudo se combaten con productos químicos. Los ovillos de cannabis se pueden contaminar con estos productos a causa de la aplicación directa de pesticidas en las plantas en floración o por contaminantes provenientes de los campos vecinos de otros cultivos alimentarios. Como no hay una regulación de su cultivo, no hay un control sobre el uso de estos productos. Así pues, consumir cannabis proveniente del mercado informal implica participar en un experimento no controlado de exposición a posible contaminación con pesticidas. El hecho es que, aunque se utilicen pesticidas aprobados para&nbsp;otros cultivos que puedan ser parecidos, no hay estudios sobre los efectos de estos pesticidas sobre la salud humana cuando se queman y se inhalan. De hecho, los pesticidas están en todas partes. Los respiramos en el aire que nos rodea. Es una cuestión de cantidades. Una vez más, la dosis hace el veneno.&nbsp;Lo cierto es que hay muchas personas que intentan cultivar cannabis orgánicamente ─en el caso del cannabis no hay una definición sobre en qué consiste exactamente─ y no utilizan productos más allá de los ecológicos. Sin embargo, existe el riesgo de que los clones que utilicen o las madres de donde provienen estos hayan sido tratados con pesticidas. Por lo tanto, es importante saber si la planta proviene de la semilla con el fin de eliminar cualquier riesgo de potencial contaminación. En California cuentan con una de las <a href="https://www.cdpr.ca.gov/docs/cannabis/cannot_use_pesticide.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">regulaciones más estrictas sobre el uso de pesticidas</a> en el cultivo de cannabis.&nbsp;A medida que hay más conciencia sobre esta cuestión, se incrementan el conocimiento y las experiencias sobre cómo insectos beneficiosos, como mariquitas y crisópidos verdes, pueden combatir las plagas sin los riesgos inherentes al uso de los pesticidas convencionales.&nbsp;Es primordial hacer notar que los extractos de cannabis también acumulan residuos de pesticidas y, justamente por ser un concentrado, pueden retener cantidades que pasen los límites recomendados aunque no sean detectables en la materia vegetal de la cual proceden. El riesgo de absorber residuos de pesticidas es mucho más alto en el caso de los extractos que en el de los ovillos de marihuana.&nbsp;Un factor colateral a tener en cuenta es que la utilización de pesticidas en cultivos de cannabis en el mercado informal también puede comportar riesgos para el medio ambiente. La aplicación de demasiada cantidad de productos químicos y el uso de productos de manera irresponsable provocan trasvases tóxicos en los ríos y las rieras locales, y envenenan insectos, peces y fauna. Por el contrario, el cultivo de cannabis de interior comporta una enorme huella de carbono por cada gramo producido. Así pues, vemos que todavía queda mucho espacio por recorrer con el fin de reducir el impacto de los cultivos declarados ilícitos en el medio ambiente.&nbsp;Por lo tanto, por ahora, la única manera de saber realmente qué productos de cannabis son libres de pesticidas es realizando pruebas de laboratorio verificadas. Si las personas que consumen están cada vez más educadas en relación con este aspecto de la calidad y prestan atención, la oferta en el mercado se adaptará en la medida de lo posible.&nbsp;

El tamaño no importa. ¡Es la calidad! (2/2)

Quan anem a un supermercat o a la farmàcia, els productes de consum que s’hi ofereixen han passat un seguit de controls de qualitat i incorporen informació escrita sobre la seva composició i el seu ús en etiquetes i prospectes. El cert és que, tot i haver-nos relacionat al llarg de dècades amb les etiquetes, a moltes persones encara ens resulta confús enfrontar-nos-hi. En el nostre context, el mercat del cànnabis no està regulat. Això comporta que, majoritàriament, hi trobem una oferta de productes de cànnabis que no passen controls de qualitat l’etiquetatge dels quals no n’ofereix informació als consumidors. Habitualment, el que circula és el nom comercial de la varietat, si s’ha cultivat a l’exterior o l’interior, i la seva fisiologia (índica-sativa-híbrida). Aquestes variables disten molt de les que observem que s’exigeixen en mercats on el cànnabis està regulat. A continuació examinarem sis elements cabdals sobre la qualitat del cànnabis. A Catalunya i a l’Estat espanyol hi ha diverses entitats, fundacions i empreses que ofereixen serveis d’anàlisis de cànnabis ─Energy Control, per exemple. Us animem a segur investigant!&nbsp;<h3>Perfil de cannabinoides</h3>Parlem del “perfil de cannabinoides” quan ens referim a la concentració d’aquests principis actius en una mostra determinada de cànnabis. Tot i que el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD) són dos dels cannabinoides més coneguts, existeixen més de 150 cannabinoides. És important diferenciar els “fitocannabinoides”, que són els produïts per la planta, dels “cannabinoides”, que són produïts de manera sintètica (en laboratoris).&nbsp;Els fitocannabinoides, produïts per una planta, es presenten en forma àcida. Quan se n’escriu l’acrònim s’hi afegeix una “a” al final ─THCA, per exemple. L’aplicació de calor produeix la transformació dels cannabinoides àcids en neutres. A aquest procés se l’anomena “descarboxilació”. En la seva forma àcida els cannabinoides no són psicoactius.&nbsp;En funció de la maquinària i les tècniques de laboratori de cada servei d’anàlisi es podran determinar més o menys compostos del cànnabis com, per exemple, THCA, THCV, CBDA, CBDV, CBN, CBG, CBGA, CBC, THC i d’altres.&nbsp;Un perfil de cannabinoides identifica i quantifica els compostos psicoactius dels productes de cànnabis, cosa que permet a qui en consumeix prendre decisions informades respecte al seu consum.&nbsp;Tot i que la tendència global de les darreres dècades ha estat potenciar el contingut en THC del cànnabis (el cannabinoide responsable dels efectes psicoactius), últimament ha irromput amb força el CBD que, com és sabut, no dona un morat en consumir-lo. Ara bé, els dos principis sí que interactuen entre si. De fet, els dos actuen sobre les mateixes àrees del cervell, però de manera oposada. Podríem dir que el CBD contraresta la sensació de morat del THC. El CBD es considera antipsicòtic i, per tant, pot mediar en els efectes psicoactius del THC. Cal fer notar que encara falten estudis per entendre millor aquestes interaccions. Per exemple, no serà el mateix prendre unes gotes de CBD oral abans o després del consum de THC que, per exemple, fumar-se un porro que contingui una marihuana amb una relació 1:1 entre THC i CBD (és a dir, el mateix tant per cent dels dos cannabinoides en una mateixa mostra). En el cas de les gotes, si es prenen abans, es poden mitigar els efectes no desitjats d’un consum posterior de THC i, si es prenen després, caldria tenir en compte el ritme d’absorció de les gotes de CBD en relació amb la potència dels efectes del THC. En canvi, si es fuma un porro amb una relació 1:1 entre THC i CBD, es modularan els efectes més psicoactius del THC a través de l’anomenat “efecte entourage” (“efecte seguici” en català), ja que es considera que els cannabinoides, flavonoides i terpens tenen un millor efecte si es prenen de manera combinada que per separat. El que s’ha vist en estudis on s’administren dosis altes de THC pur als participants és que aquests descriuen sensacions de paranoia i ansietat. Ara bé, quan s’administra THC combinat amb CBD apareix sensació d’eufòria i minva la inhibició de la memòria relacionada amb el THC. També sembla que la combinació dels dos cannabinoides ofereix millores significatives pel que fa a la qualitat del son. És a dir, des d’un punt de vista de la reducció de riscos, és útil tenir consciència del potencial del CBD per modular els efectes no desitjats del THC.&nbsp;Així doncs, la relació CBD:THC d’un extracte, producte o varietat de cànnabis és un indicador bastant bo dels seus efectes. Una proporció amb un nivell més alt de CBD produirà un efecte més clar o net, mentre que valors més elevats de THC augmentaran la psicoactivitat. Un extracte o varietat 1:1 significa parts iguals de THC i CBD. Qui en consumeixi en aquesta proporció experimentarà un efecte psicoactiu evident, però el CBD en disminuirà la intensitat. Les sensacions de paranoia són menys probables. Si anem a una relació 2:1, el doble de CBD farà que la intensitat de l’efecte del THC sigui lleuger, però la persona no se sentirà intoxicada.&nbsp;Més enllà del THC i CBD, hi ha dos altres cannabinoides amb una certa popularitat: de manera destacada el cannabinol (CBN) i, molt més recentment, el cannabigerol (CBG). De fet, el CBD i el CBN van ser els primers cannabinoides a ser descoberts a la dècada del 1940, mentre que l’estructura química del THC no va ser determinada fins al 1964. Respecte al CBG cal apuntar que també se l’anomena “cannabinoide mare” perquè és el primer que produeix la planta i, posteriorment, es converteix en THC i CBD en madurar la planta. El CBG per ell mateix no és psicoactiu. Pel seu costat, el CBN es forma en degradar-se el THC. Per això és important emmagatzemar adequadament el cànnabis ja que es pot perdre la potència del THC.&nbsp;<h3>Perfil de terpens</h3>Els terpens són lípids que es troben en moltes substàncies d’origen natural (principalment, en plantes i insectes) i són els components principals de la resina i l’aiguarràs. Aquests components aporten olors a les plantes. La seva funció és defensar les plantes dels depredadors i atreure els pol·linitzadors. Els terpens i els seus derivats formen la família dels terpenoides. Des de fa molts segles els terpens han estat la base dels olis essencials i de l’aromateràpia. També es fan servir en el camp de l’alimentació.&nbsp;Fa una dècada, la majoria de persones interessades en cànnabis es preocupaven principalment d’una cosa: els nivells de THC. Però cada cop hi ha més interès i consciència sobre la responsabilitat en l’olor diferent de cada varietat. I és que diferents estudis apunten que quan un terpè interactua amb els receptors del nostre sistema endocannabinoide pot ajudar o dificultar els efectes dels cannabinoides. Per això, el cànnabis ric en terpens està augmentat en popularitat. Ara bé, els terpens per sí sols no produeixen l’efecte de col·locar-se.&nbsp;Alguns dels terpens més comuns en el cànnabis són els següents: limonè, pinè, mircè, linalool, δ-3-carè, eucaliptol, β-cariofilè, humulè, borneol i terpineol. El terpè més habitual trobat al cànnabis és el mircè (molt present en el llorer, el julivert, la farigola i l’alfàbrega). S’interpreta que la concentració de mircè determina si una soca tindrà un efecte índic (sedant) o els efectes d’una sativa energètica. Com més mircè, més índica. Encara falten molts estudis per poder comprendre el rol dels terpens en els efectes del cànnabis.&nbsp;<h3>Humitat</h3>Un cop els cabdells del cànnabis se separen de la planta es comencen a assecar i deshidratar. És important que les mostres destinades al consum estiguin suficientment seques. Un contingut en aigua del 10% o menys és el que es considera com acceptable.&nbsp;Molts productes naturals s’emmagatzemen o es mantenen millor en un entorn controlat, cosa que també passa amb el cànnabis. Hi ha diversos elements que cal tenir en compte a l’hora de curar i emmagatzemar adequadament una mostra destinada al consum. Una de les consideracions crucials és la correcta gestió de la humitat relativa de la planta mentre s’emmagatzema en un recipient hermètic. En cas que hi hagi massa humitat augmentarà el risc de contaminació per floridura. Tenir massa poca humitat farà que els tricomes s’assequin. Això comportarà que es tornin fràgils, durs i menys efectius a mesura que els olis essencials que transporten els cannabinoides i els terpens es degraden lentament.&nbsp;Sempre que una mostra de cànnabis estigui exposada a nivells d’humitat relativa (HR) superiors al 65% corre el risc de contaminació per floridures i microbis. A l’altre extrem, els tricomes comencen a ser fràgils amb una humitat per sota del 55%. Exposar el cànnabis a humitats elevades, fins i tot durant poques hores, pot portar-lo d’estar sec a estar en risc de propagació de floridures. La humitat òptima recomanada per emmagatzemar cànnabis normalment oscil·la entre el 59% i el 63% d’humitat relativa. Aquest rang d’humitat relativa també és necessari per conservar el color, l’aroma, la consistència i el sabor originals. Es requereix un entorn fresc i tancat per obtenir una humitat òptima.

La grandària no importa. És la qualitat! (1/2)

When we go to a supermarket or a pharmacy, the consumer products on sale there have gone through a series of quality controls and include written information about their use on labels and in leaflets. However, even though we have interacted with labels for decades, many people still have trouble making sense of them. In Catalonia, the cannabis market is not regulated. This means that, in the vast majority of cases, we are offered cannabis products that have not passed quality controls and their labelling does not provide any information to consumers. Generally speaking, the information provided is limited to the variety’s trade name, whether it has been grown outdoors or indoors, and its physiology (indica-sativa-hybrid). These parameters are a long way from what we see is required in markets where cannabis is regulated. Here, we will examine six key parameters for the quality of cannabis. In Catalonia and Spain, there are a number of entities, foundations and companies that offer cannabis analysis services, such as Energy Control. We invite you to continue investigating!&nbsp;<h3>Cannabinoid profile</h3>&nbsp;We talk about “cannabinoid profile” to refer to the concentration of these active ingredients in a given cannabis sample. Even though tetrahydrocannabinol (THC) and cannabidiol (CBD) are the two best-known cannabinoids, in actual fact there are more than 150 cannabinoids. It is important to distinguish between “phytocannabinoids”, which are those produced by the plant, and “cannabinoids”, which are produced by synthesis (in laboratories).&nbsp;The phytocannabinoids, produced by a plant, are acidic. And their acronyms are written with an “a” added at the end – THCA, for example. When heated, the acidic cannabinoids are transformed into neutral cannabinoids. This process is called “decarboxylation”. In their acidic form, cannabinoids are not psychoactive.&nbsp;Depending on the machinery and the laboratory techniques used by the analysis service, it will be possible to identify a greater or lesser number of cannabis compounds, for example, THCA, THCV, CBDA, CBDV, CBN, CBG, CBGA, CBC, and THC, to name just a few.&nbsp;A cannabinoid profile identifies and quantifies the cannabis products’ psychoactive compounds, enabling the consumer to make informed decisions about how much he or she consumes.&nbsp;Even though the overall trend in recent decades has been to increase the THC content in cannabis (the cannabinoid responsible for the psychoactive effects), CBD is now being plugged strongly, which, as is known, doesn’t give you a high when you consume it. But the two ingredients do interact with each other. In fact, both act on the same parts of the brain, but in opposite ways. We could say that CBD counteracts the high produced by THC. CBD is considered to be antipsychotic and, therefore, may mediate the psychoactive effects of THC. Studies are still needed to fully understand these interactions. For example, taking a few drops of CBD orally before or after consuming THC is not the same as, for example, smoking a joint with a marijuana that contains THC and CBD in a 1:1 ratio (in other words, the same percentage of the two cannabinoids in the same sample). In the case of the drops, if they are taken before, they are able to mitigate the unwanted effects of subsequent THC consumption, and if they are taken after, you would need to take into account the speed with which the CBD drops are absorbed by the body in order to determine the strength of THC’s effects. On the other hand, if you smoke a joint with a 1:1 ratio of THC and CBD, the more psychoactive effects of THC will be modulated through the so-called “entourage effect”, as it is considered that the effects of the cannabinoids, flavonoids and terpenes are stronger if they are taken together than separately.&nbsp;In studies in which high doses of pure THC are given, participants describe sensations of paranoia and anxiety. However, when THC combined with CBD is given, participants describe a sensation of euphoria while the THC-related memory inhibition is diminished. It also seems that the combination of the two cannabinoids offers significant improvements in sleep quality. In other words, in terms of risk reduction, it is useful to be aware of CBD’s potential for modulating THC’s unwanted effects.&nbsp;So the CBD:THC ratio of a given cannabis extract, product or variety is a pretty good indicator of its effects. A ratio with a higher CBD level will produce a clearer or cleaner effect, while higher THC levels will increase psychoactivity.&nbsp;A 1:1 extract or variety means equal parts of THC and CBD. When consumed in this proportion, consumers will experience a clear psychoactive effect, but the CBD will decrease its intensity. They will be less likely to experience sensations of paranoia. If we increase to a 2:1 ratio, that is, twice as much CBD as THC, THC’s effect will be mild but the person will not feel intoxicated.&nbsp;Apart from THC and CBD, there are two other cannabinoids that have become popular: in particular, cannabinol (CBN) and, much more recently, cannabigerol (CBG). In fact, CBD and CBN were the first cannabinoids to be discovered in the 1940s, while the chemical structure of THC was not elucidated until 1964. CBG is also called the “mother cannabinoid”, because it is the first cannabinoid produced by the plant and it is subsequently converted into THC and CBD during ripening. On its own, CBG is not psychoactive. For its part, CBN is formed from the decomposition of THC. This is why it is important to store cannabis correctly, as otherwise THC’s strength may be lost.&nbsp;<h3>Terpene profile</h3>&nbsp;Terpenes are lipids found in many natural substances (mainly in insects and plants) and are the main components of resin and turpentine. These components give plants their smell. Their function is to protect plants against predators and attract pollinators. Terpenes and their derivatives make up the terpenoid family. Terpenes have been used for centuries in aromatherapy to make essential oils. They are also used in nutrition.&nbsp;A decade ago, most people interested in cannabis were mainly concerned about one thing: levels of THC. But there is growing interest in and awareness of their role in giving each variety its distinctive smell. Several studies suggest that when a terpene interacts with the receptors in our endocannabinoid system, it can enhance or block the effects of cannabinoids. That is why terpene-rich cannabis is becoming increasingly popular. However, by themselves, terpenes do not give any high. &nbsp;Some of the terpenes more commonly found in cannabis are the following: limonene, pinene, myrcene, linalool, δ-3-carene, eucalyptol, β-caryophyllene, humulene, borneol and terpineol. The terpene most often found in cannabis is myrcene (present in high concentrations in bay, parsley, thyme and basil). The theory is that the&nbsp;myrcene concentration determines whether a strain will have an indica effect (sedative) or the effects of an energy-giving sativa. The more myrcene it has, the more indica-like is the effect. Many more studies must be performed in order to fully understand the role played by terpenes in the effects of cannabis.&nbsp;<h3>Humidity</h3>Once the cannabis buds have been separated from the plant, they start to dry and dehydrate. It is important that the samples intended for consumption be dry enough. A moisture of 10% or less is considered acceptable.&nbsp;Many natural products are stored or keep better in a controlled environment, and this is also the case for cannabis. There are many factors to consider for adequate care and storage of a sample intended for consumption. One of the crucial considerations is proper management of the plant’s relative humidity while it is stored in an airtight container. If there is too much humidity, the risk of contamination by mould will increase. If there is too little humidity, the trichomes will dry out. This will make them brittle, hard and less effective as the essential oils carried by the cannabinoids and terpenes slowly break down.&nbsp;Any cannabis sample exposed to relative humidity (RH) levels above 65% runs the risk of contamination by mould and microbes. At the other end, trichomes start to become brittle with relative humidities below 55%. Exposing cannabis to high humidities, even if only for a few hours, may take it from a dry state to being at risk of being attacked by mould. Optimal humidity recommended for storing cannabis normally ranges between 59% and 63% RH. This relative humidity range is also necessary to preserve the original colour, aroma, consistency and flavour. To ensure optimum humidity, the storage location must be cool and enclosed.

Size doesn’t matter. It’s the quality!(1/2)

Cuando vamos a un supermercado o a la farmacia, los productos de consumo que se ofrecen han pasado una serie de controles de calidad e incorporan información escrita sobre su composición y su uso en etiquetas y prospectos. Lo cierto es que, a pesar de habernos relacionado a lo largo de décadas con las etiquetas, a muchas personas todavía nos resulta confuso enfrentarnos a ellas. En nuestro contexto, el mercado del cannabis no está regulado. Eso comporta que, mayoritariamente, encontremos una oferta de productos de cannabis que no pasan controles de calidad cuyo etiquetado no ofrece información a los consumidores. Habitualmente, lo que circula es el nombre comercial de la variedad, si se ha cultivado en el exterior o el interior, y su fisiología (índica-sativa-híbrida). Estas variables distan mucho de las que observamos que se exigen en mercados donde el cannabis está regulado. A continuación examinaremos seis elementos primordiales sobre la calidad del cannabis. En Cataluña y en el Estado español hay varias entidades, fundaciones y empresas que ofrecen servicios de análisis de cannabis ─Energy Control, por ejemplo. ¡Os animamos a seguir investigando! <h3>Perfil de cannabinoides</h3>Hablamos del “perfil de cannabinoides” cuando nos referimos a la concentración de estos principios activos en una muestra determinada de cannabis. Aunque el tetrahidrocannabinol (THC) y el cannabidiol (CBD) son dos de los cannabinoides más conocidos, existen más de 150 cannabinoides. Es importante diferenciar los “fitocannabinoides”, que son los producidos por la planta, de los “cannabinoides”, que son producidos de manera sintética (en laboratorios). Los fitocannabinoides, producidos por una planta, se presentan en forma ácida. Cuando se escribe el acrónimo se añade una “a” al final ─THCA, por ejemplo. La aplicación de calor produce la transformación de los cannabinoides en ácidos en neutros. A este proceso se le denomina “descarboxilación”. En su forma ácida los cannabinoides no son psicoactivos. En función de la maquinaria y las técnicas de laboratorio de cada servicio de análisis se podrán determinar más o menos compuestos del cannabis como, por ejemplo, THCA, THCV, CBDA, CBDV, CBN, CBG, CBGA, CBC, THC y otros. Un perfil de cannabinoides identifica y cuantifica los compuestos psicoactivos de los productos de cannabis, cosa que permite a quien consume tomar decisiones informadas con respecto a su consumo. Aunque la tendencia global de las últimas décadas ha sido potenciar el contenido en THC del cannabis (el cannabinoide responsable de los efectos psicoactivos), últimamente ha irrumpido con fuerza el CBD que, como es sabido, no da un morado al consumirlo. Ahora bien, los dos principios sí que interactúan entre sí. De hecho, los dos actúan sobre las mismas áreas del cerebro, pero de manera opuesta. Podríamos decir que el CBD contrarresta la sensación de morado del THC. El CBD se considera antipsicótico y, por lo tanto, puede mediar en los efectos psicoactivos del THC. Hay que hacer notar que todavía faltan estudios para entender mejor estas interacciones. Por ejemplo, no será lo mismo tomar unas gotas de CBD oral antes o después del consumo de THC que, por ejemplo, fumar un porro que contenga una marihuana con una relación 1:1 entre THC y CBD (es decir, el mismo tanto por ciento de los dos cannabinoides en una misma muestra). En el caso de las gotas, si se toman antes, se pueden mitigar los efectos no deseados de un consumo posterior de THC y, si se toman después, habría que tener en cuenta el ritmo de absorción de las gotas de CBD en relación con la potencia de los efectos del THC. En cambio, si se fuma un porro con una relación 1:1 entre THC y CBD, se modularán los efectos más psicoactivos del THC a través del denominado “efecto entourage” (“efecto séquito” en castellano), ya que se considera que los cannabinoides, flavonoides y terpenos tienen un mejor efecto si se toman de manera combinada que por separado. Lo que se ha visto en estudios donde se administran dosis altas de THC puro a los participantes es que estos describen sensaciones de paranoia y ansiedad. Ahora bien, cuando se administra THC combinado con CBD aparece sensación de euforia y disminuye la inhibición de la memoria relacionada con el THC. También parece que la combinación de los dos cannabinoides ofrece mejoras significativas con respecto a la calidad del sueño. Es decir, desde un punto de vista de la reducción de riesgos, es útil tener conciencia del potencial del CBD para modular los efectos no deseados del THC. Así pues, la relación CBD:THC de un extracto, producto o variedad de cannabis es un indicador bastante bueno de sus efectos. Una proporción con un nivel más alto de CBD producirá un efecto más claro o neto, mientras que valores más elevados de THC aumentarán la psicoactividad. Un extracto o variedad 1:1 significa partes iguales de THC y CBD. Quien consuma en esta proporción experimentará un efecto psicoactivo evidente, pero el CBD disminuirá&nbsp;su intensidad. Las sensaciones de paranoia son menos probables. Si vamos a una relación 2:1, el doble de CBD hará que la intensidad del efecto del THC sea ligero, pero la persona no se sentirá intoxicada. Más allá del THC y CBD, hay dos otros cannabinoides con una cierta popularidad: de manera destacada el cannabinol (CBN) y, mucho más recientemente, el cannabigerol (CBG). De hecho, el CBD y el CBN fueron los primeros cannabinoides a ser descubiertos en la década de 1940, mientras que la estructura química del THC no fue determinada hasta 1964. Con respecto al CBG hay que apuntar que también se le denomina “cannabinoide madre” porque es el primero que produce la planta y, posteriormente, se convierte en THC y CBD al madurar la planta. El CBG por él mismo no es psicoactivo. Por su lado, el CBN se forma al degradarse el THC. Por eso es importante almacenar adecuadamente el cannabis ya que se puede perder la potencia del THC. <h3>Perfil de terpenos</h3>Los terpenos son lípidos que se encuentran en muchas sustancias de origen natural (principalmente, en plantas e insectos) y son los componentes principales de la resina y el aguarrás. Estos componentes aportan olores a las plantas. Su función es defender las plantas de los depredadores y atraer los polinizadores. Los terpenos y sus derivados forman la familia de los terpenoides. Desde hace muchos siglos los terpenos han sido la base de los aceites esenciales y de la aromaterapia. También se utilizan en el campo de la alimentación. Hace una década, la mayoría de personas interesadas en cannabis se preocupaban principalmente de una cosa: los niveles de THC. Pero cada vez hay más interés y conciencia sobre la responsabilidad en el olor diferente de cada variedad. Y es que diferentes estudios apuntan que cuando un terpeno interactúa con los receptores de nuestro sistema endocannabinoide puede ayudar o dificultar los efectos de los cannabinoides. Por eso, el cannabis rico en terpenos está aumentado en popularidad. Ahora bien, los terpenos por sí solos no producen el efecto de colocarse. Algunos de los terpenos más comunes en el cannabis son los siguientes: limoneno, pineno, mirceno, linalool, δ-3-careno, eucaliptol, β-cariofileno, humuleno, borneol y terpineol. El terpeno más habitual encontrado en el cannabis es el mirceno (muy presente en el laurel, el perejil, el tomillo y la albahaca). Se interpreta que la concentración de mirceno determina si una cepa tendrá un efecto índico (sedante) o los efectos de una sativa energética. Cuanto más mirceno, más índica. Todavía faltan muchos estudios para poder comprender el rol de los terpenos en los efectos del cannabis. <h3>Humedad</h3>Una vez los ovillos del cannabis se separan de la planta se empiezan a secar y deshidratar. Es importante que las muestras destinadas al consumo estén suficientemente secas. Un contenido en agua del 10% o menos es el que se considera como aceptable. Muchos productos naturales se almacenan o se mantienen mejor en un entorno controlado, cosa que también pasa con el cannabis. Hay varios elementos que hay que tener en cuenta a la hora de cuidar y almacenar adecuadamente una muestra destinada al consumo. Una de las consideraciones cruciales es la correcta gestión de la humedad relativa de la planta mientras se almacena en un recipiente hermético. En caso de que haya demasiada humedad aumentará el riesgo de contaminación por moho. Tener demasiado poca humedad hará que los tricomas se sequen. Eso comportará que se vuelvan frágiles, duros y menos efectivos a medida que los aceites esenciales que transportan los cannabinoides y los terpenos se degradan lentamente. Siempre que una muestra de cannabis esté expuesta a niveles de humedad relativa (HR) superiores al 65% corre el riesgo de contaminación por mohos y microbios. En el otro extremo, los tricomas empiezan a ser frágiles con una humedad por debajo del 55%. Exponer el cannabis a humedades elevadas, incluso durante pocas horas, puede llevarlo de estar seco a estar en riesgo de propagación de mohos. La humedad óptima recomendada para almacenar cannabis normalmente oscila entre el 59% y el 63% de humedad relativa. Este rango de humedad relativa también es necesario para conservar el color, el aroma, la consistencia y el sabor originales. Se requiere un entorno fresco y cerrado para obtener una humedad óptima.

El tamaño no importa. ¡Es la calidad! (1/2)

El consum de cànnabis en persones joves presenta més riscos, per diversos motius de pes. Després de l’alcohol i el tabac, el cànnabis és la droga més consumida per la població adolescent del país; aquesta dada pot generar preocupació ja que se sap que l’esmentat consum potencialment té més riscos i que produeix danys entre els més joves. Si bé la falta d’acompanyament, de prevenció i de models educatius pot incrementar la possibilitat que el seu consum produeixi efectes no desitjats entre els joves, no s’ha d’oblidar que existeixen solucions i eines per reduir riscos i per apoderar-los en la seva presa de decisions, començant pel comportament propi. De fet, en aquesta equació és molt important tenir en compte que els grans som referents per als més joves ─miralls on mirar-se i d’on aprendre.<h3 class="ql-align-justify">Per què és diferent el consum entre joves?</h3>Com succeeix amb el consum de qualsevol producte psicoactiu, el consum de porros altera el funcionament del sistema nerviós, la qual cosa té conseqüències tant físiques com psicològiques. Entre aquestes, òbviament, s’inclouen els efectes desitjats. Però a algunes persones ─i particularment, les més joves, que estan aprenent a conèixer el seu cos, a gestionar adequadament els seus plaers, i que segueixen en el procés d’enfortiment de les seves capacitats de pensament abstracte i crític─ els pot provocar sensacions desagradables, pensaments angoixants i, en casos determinats, pot augmentar el risc de desencadenar trastorns relacionats amb l’ansietat, la desmotivació, els estats d’ànim desagradables o estats paranoides, o empitjorar-los si ja són presents. En l’extrem dels efectes no desitjats, i en persones amb un bagatge preexistent de factors favorables al desenvolupament de trastorns de l’espectre esquizofrènic, el consum de cànnabis incrementa el risc d’aparició de símptomes d’espectre psicòtic o esquizofrènic.&nbsp;Si bé l’impacte que el consum de cànnabis pugui tenir en el cervell dependrà de les característiques personals de cada un, en persones joves aquestes afectacions poden arribar a ser més freqüents i més agudes. Fins als 21 anys, aproximadament, els adolescents segueixen en un període de desenvolupament del teixit neuronal implicat en el desenvolupament de funcions neurocognitives. En consumir cànnabis abans que s’acabi el “desplegament neuronal”, es pot arribar a pertorbar el desenvolupament òptim del cervell. A més, aquests canvis neurològics van acompanyats sovint d’una sèrie de canvis físics, socials, afectius i emocionals intensos, cosa que fa als adolescents més vulnerables a tota mena de factors externs. El consum de cànnabis n’és un més. Per tant, s’ha de prevenir i gestionar adequadament.&nbsp;Mentre els adults solen consumir cànnabis en acabar la jornada laboral, o durant els caps de setmana –una mica com si fos per tornar “a sentir-se jove”–, és més probable que els joves consumeixen cànnabis durant el dia –per, com alguns diuen, “fer com els adults”. Però, ja que els porros poden afectar la memòria, l’atenció i la concentració, aquestes pautes de consum poden contribuir a l’aparició ─si no a la generació, de dificultats escolars i d’aprenentatge.&nbsp;Altres factors diversos porten a pensar que, com més tard en comenci el consum, millor. És sabut que els joves no solen iniciar-se amb les formes de consum més segures sinó que, sovint, utilitzen cànnabis mitjançant els mètodes més nocius: barrejant el cànnabis amb el tabac ─la qual cosa els exposa a substàncies tòxiques presents en el fum, fet que facilita la seva dependència de la nicotina─, barrejant el cànnabis amb alcohol d’alta graduació, utilitzant pipes de tipus bong (pipes d’aigua), etc. Finalment, l’entorn legal que envolta el cànnabis tampoc proporciona el millor dels contextos per a la joventut.<h3 class="ql-align-justify">Apoderar-se i prevenir els riscos</h3>La millor prevenció comença amb un diàleg obert, interactiu i sense prejudicis o amb una actitud assenyada. Cada persona i context requereixen un enfocament específic. Així mateix, a totes les edats és vàlida la prevenció i l’educació, però amb continguts ajustats al moment vital. En aquest sentit, la bona comunicació al si de la família és primordial.&nbsp;Una ocupació educativa i lúdica continuada dels adolescents és la segona clau per a una prevenció eficient ─cosa que, en certa mesura, s’ha vist complicada per la situació pandèmica. Amb més raó, en temps de COVID-19 és important fer atenció a problemes transversals que puguin afectar el jove i els seus determinants –característiques personals o socials, factors de risc o de protecció, problemes de salut mental, context social o afectiu, o presència de racialització o estigmatització.&nbsp;Si bé la mitjana d’edat d’inici del consum de cànnabis entre estudiants de secundària s’ha mantingut <a href="https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/ESTUDES_2018-19_Informe.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">al voltant dels 15 anys</a> en les últimes dècades, en els últims anys ha disminuït la bretxa de gènere pel que fa a la prevalença de consum. No obstant això, els consums d’elles i ells continuen sent diferents en molts àmbits: el significat del consum, la planificació, la forma de provisió, etc. Per això, per aconseguir missatges més significatius i transformadors, serà necessari incloure la perspectiva de gènere en els seus abordatges educatius.&nbsp;De la mateixa manera que el gènere s’ha de considerar, val la pena tenir en compte també altres determinants, característiques personals o socials i factors de risc o de protecció. El consum de cànnabis, com de tota substància, és <a href="https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministratius/continguts_hemeroteca/guia_recomanacions_metodologiques.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">un procés biopsicosocial complex</a>, però també és un procés cultural. Això fa que cada persona entengui de forma diferent els diferents comportaments, estats i trajectòries de consums. Per aquesta raó, incorporar una mirada interseccional en l’acompanyament educatiu és fonamental.&nbsp;Per a això, abans que res, davant de persones joves que consumeixen cànnabis, hem <a href="https://www.unodc.org/listenfirst/es/factsheets.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">d’escoltar primer</a>, i millorar la nostra comprensió de l’altre –i encara més en el cas de persones amb codis socioculturals diferents dels nostres (menors estrangers, fills d’immigrants, diversitat d’orientacions afectives, etc.). Això permet establir un diàleg honest i no estigmatitzador ─per exemple, en l’àmbit familiar. Més enllà de la família, <a href="https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministratius/continguts_hemeroteca/guia_recomanacions_metodologiques.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">no falten les solucions i eines per abordar el consum de cànnabis</a>.&nbsp;Tinguem en compte que som referents per als més joves; que, siguem família, amics, iguals, qualsevol persona de l’entorn proper o de confiança, sempre som referents... Encara que no ens n’adonem!&nbsp;Tots hem de ser conscients d’això i hem de tenir al cap els principis bàsics de la prevenció: debilitar els factors de risc i potenciar els factors protectors. No necessàriament per metrallar els joves amb dades sobre els riscos del cànnabis o per actuar de detectius, sinó per capacitar-los perquè siguin menys vulnerables davant de situacions de risc que poden trobar al llarg de la seva vida. I per apoderar els joves en la seva presa de decisions.&nbsp;Actuem de referents. Primer, hem de ser els seus referents en relació amb el nostre propi consum ja que, en gran part, els més joves aprenen dels seus referents per mimesi. I hem d’acompanyar els més joves en el seu creixement i desenvolupament de la millor manera possible. Els hem d’acompanyar a aprendre a pensar de forma crítica, a relacionar-se amb els altres, a no sempre voler imitar els adults, i a resistir la pressió de les amistats i la societat, a considerar els riscos del consum i, a aprendre a gestionar-ne els plaers.&nbsp;I, si és que els toca començar –cosa que no és a les nostres mans–, hem d’ajudar-los a gestionar-ne el consum perquè tingui el menor impacte negatiu possible en les seves vides. Com s’ha de fer?<h3 class="ql-align-justify">Ensenyar o reflectir (el camí)</h3>Al centre de tot hi ha les persones i les decisions que aquestes prenen. Abans d’abordar les decisions dels joves és bo reflexionar sobre el nostre propi comportament. Des de la posició de referents que tenim, com adults, hem de ser conscients que les nostres decisions compten i que hem d’actuar responsablement ──per exemple, prenent la determinació de no consumir en presència de joves o decidint no consumir en espais de responsabilitat o de treball, etc.&nbsp;Més enllà de nosaltres, la clau és apoderar els joves perquè puguin prendre decisions responsables i adultes basades en una capacitat crítica –cosa que resulta més difícil entre adolescents, per als quals la socialització, els intercanvis, la incorporació de valors i hàbits, i la pertinença a un grup són influències primordials. Decidir consumir cànnabis hauria de ser una decisió pensada, meditada i madura. Però els joves són persones en formació, en esdevenir. Per definició, no són adults, per la qual cosa no és esperable que prenguin decisions adultes sempre.&nbsp;En aquest sentit, l’escola, la família i l’entorn social són rellevants com a factors potencials de protecció. L’entorn social ─grups d’iguals, família o adults referents─ té un rol fonamental per als adolescents, ja que és més probable que un jove s’iniciï en el consum si forma part d’un grup que la majoria ja consumeixen. Pot ser que el consum es produeixi, en el cas del qual encara és més necessari reforçar les capacitats personals i l’autoestima del jove perquè estigui en condicions de prendre la millor decisió possible: no consumir o, si consumeix, consumir una quantitat controlada, de manera informada i generant els menys danys possibles per a la seva salut.&nbsp;Quan algú decideix consumir, hauria de ser perquè realment ho hagi decidit per ell mateix ─i no perquè algú li hagi passat l’hàbit de consumir ni tampoc perquè no fer-ho no quedaria “guai” en un context donat, i encara menys per voler imitar familiars o adults referents. En cas que els més joves arribessin a consumir, volem que <a href="https://laclara.info/es/drogas/porros/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">sàpiguen utilitzar les seves neurones</a> per elegir si de veritat volen consumir o no; i, en cas que sí, que les sàpiguen utilitzar també per triar el moment i el lloc de posar límits al seu consum. Però per potenciar això, els adults primer han de saber ensenyar el camí i elegir no consumir davant dels més joves i, si consumeixen, han saber-ho fer de manera adulta, contextualitzada, que no incideixi en els adolescents ni els inciti a iniciar massa aviat un consum que els pot perjudicar.

 Aprenem per mimesi: els més joves davant del consum

Cannabis consumption in young people is associated with more risks for a number of important reasons. After alcohol and tobacco, cannabis is the drug most consumed by the country’s adolescent population; this fact may be a cause for concern, as it is well-known that consumption has potentially more risks and causes harm among younger people. Although lack of mentoring, prevention and educational models may increase the chances of consumption causing unwanted effects among young people, we shouldn’t forget that there are solutions and tools for reducing risks and empowering young people in their decision-making, starting with one’s own behaviour. Indeed, in this equation, it is paramount to remember that adults are role models for young people ─ mirrors in which they see themselves reflected and from which they learn.<h3 class="ql-align-justify">Why is consumption different among young people?</h3>&nbsp;As is the case with the consumption of any psychoactive substance, smoking joints disrupts the functioning of the nervous system, which has both physical and psychological consequences. Among them, of course, there are the desired effects. However, in some people ─ and most particularly in young people, who are still learning about their own bodies, how to adequately administer their pleasures, and who are in the process of building their ability for abstract and critical thinking – it may cause unpleasant sensations, distressing thoughts and, in some cases, may increase the risk of triggering anxiety-related disorders, despair, unpleasant moods or paranoid states, or worsen them if pre-existing. On the extreme edge of unwanted effects, in people with a pre-existing background of favourable factors for the development of schizophrenia spectrum disorders, cannabis consumption increases the risk of appearance of psychotic or schizophrenic spectrum symptoms.&nbsp;Although the impact that cannabis consumption may have on the brain will depend on each person’s individual features, in young people these may become more frequent and more acute. In adolescents, the neural tissue involved in the performance of neurocognitive functions is not fully developed until&nbsp;21 years of age. If cannabis is consumed before the “neural deployment” has been completed, it may interfere with optimal development of the brain. In addition, these neurological changes are often accompanied by a series of intense physical, social, affective and emotional changes, which makes adolescents more vulnerable to all sorts of external factors. Cannabis consumption is one of these. Therefore, adequate prevention and management must be available.&nbsp;While adults usually consume cannabis at the end of the day’s work, or during weekends – to some extent, as if they wanted “to feel young again” – it is more likely that young people will consume cannabis during the day, as some say, to “do as the adults do”. However, as smoking joints can affect memory, attention and concentration, these consumption patterns may contribute to the appearance – or generation – of schooling and learning difficulties.&nbsp;Other factors suggest that the later in life people start consuming, the better. A well-known fact is that young people usually do not start with the safer forms of consumption but instead often consume cannabis using the more harmful methods: mixing it with tobacco ─ which exposes them to toxic substances present in the smoke and facilitates nicotine dependence, mixing cannabis with strong alcohol, using bongs or water pipes, etc. Lastly, the legal environment surrounding cannabis does not provide the best settings for young people.<h3 class="ql-align-justify">Self-empowerment and risk prevention</h3>The best prevention starts with an open, interactive dialogue initiated without prejudices or judgemental attitudes. Each person and each context require a specific approach. Prevention and education are valid at all ages, but with contents adapted to the corresponding time in life. In this respect, good communication within the family is vitally important.&nbsp;Ongoing educational and leisure activities are the second key for efficient prevention ─ which has been complicated to some extent by the pandemic. During the COVID-19 pandemic, it has been even more important to pay attention to cross-cutting problems that may affect young people and their determinants: social or personal features, risk or protective factors, mental health problems, social or affective background, or presence of racism or stigmatisation.&nbsp;Although the average age at which secondary school students start consuming cannabis has remained stable <a href="https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/ESTUDES_2018-19_Informe.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">at about 15 </a>over the last few decades, in recent years there has been a narrowing of the gender gap as regards prevalence of consumption. In spite of this, consumption between girls and boys continues to show differences in many respects: the significance given to consumption, planning, obtaining supplies, etc. Consequently, in order to achieve more meaningful and transformative messages, to include the gender perspective in educational outreaches is a must.&nbsp;Just as it is necessary to take gender into account, it is also worth considering other determinants, personal or social features, and risk or protective factors. Like any substance, cannabis consumption is <a href="https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministratius/continguts_hemeroteca/guia_recomanacions_metodologiques.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">a complex biopsychosocial process</a>, but it is also a cultural process. This means that each individual has a different understanding of the different consumption behaviours, states and trajectories. Consequently, it is essential to include an intersectional approach in educational support and mentoring.&nbsp;Therefore, first of all, when dealing with young people who consume cannabis we must <a href="https://www.unodc.org/listenfirst/es/factsheets.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">first listen</a> to them and improve our understanding of where they are coming from – and even more so in the case of people with sociocultural codes different from ours (foreign minors, immigrant children, diversity of affective orientations, etc.). This will enable us to establish an honest, non-stigmatising dialogue – for example, within the family. Beyond the family, there is no shortage of solutions and tools for addressing cannabis consumption. We should remember that we are role models for young people; whether we are family, friends, peers, someone that they are close to or someone they trust, we are always role models... Even if we don’t realise it!&nbsp;We must all be aware of this and we should keep in mind the basic principles of prevention: weaken the risk factors and enhance the protective factors. Not necessarily to bombard young people with information about the risks of cannabis or to play the role of detectives, but to empower them to reduce their vulnerability when faced with risk situations in their lives. And to empower young people in their decision-making.&nbsp;Let’s be role models. First of all, we must be role models in our own consumption as, to a great extent, young people learn from their role models by mimesis. And we must mentor young people in their growth and development as best as possible. We must guide them to learn and think critically, to connect with others, to not always want to imitate adults, and to resist peer and social pressures, to be aware of the risks of consuming and to learn to administer their pleasures.&nbsp;And, if it is their decision to start consuming, which is not something we can control, we must help them manage consumption so that it has the least possible negative impact on their lives. How should we do this?<h3 class="ql-align-justify">Show or reflect (the way)</h3>At the centre of everything, there are people and the decisions they make. Before addressing young people’s decisions, it is a good idea to reflect on our own behaviour. From our status as role models, as adults, we must be aware that our decisions matter and we must act responsibly ─ for example, by resolving not to consume in the presence of young people or deciding not to consume in work situations or when we are fulfilling responsibilities, etc.&nbsp;Beyond what we do, the key is to empower young people so that they can make responsible, adult decisions based on their critical capacity – and this is more difficult among adolescents, which is why socialisation, sharing, integration of values and habits, and belonging to a group are fundamental influences. Deciding to consume cannabis should be a well-thought, meditated, mature decision. But adolescents are people who are still in a formative process; they have yet to become what they will be. By definition, they are not adults, so they cannot be expected to always make adult decisions.&nbsp;In this respect, the school, the family and the social environment are important as potential protective factors. The social environment – peer groups, family or adult role models – has a fundamental influence on adolescents, as a teenager is more likely to start consuming if he or she belongs to a group where most are already consuming. It may be that they do start consuming, in which case it is more important than ever to strengthen the young person’s personal capabilities and self-esteem so that they are equipped to make the best possible decision: to not consume or, if they do, to consume a controlled quantity, in an informed manner, and causing the least possible harm for their health.&nbsp;When someone decides to consume, it should be because they have really decided to do so for themselves and not because someone has passed the habit on to them or because not consuming would not be “cool” in a certain setting, and even less because they want to be like role model relatives or adults. If young people are thinking about consuming, we want them <a href="https://laclara.info/es/drogas/porros/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">to be able to use their grey matter</a> to decide whether that’s what they really want; and, if they do consume, we also want them to use their grey matter to choose the time and place so that their consumption takes place within certain boundaries. To develop all this, adults must first be able to show the way and choose not to consume in the presence of young people and, if they do consume, be able to do this in an adult, contextualised manner that does not influence adolescents or encourage them to start consuming too early and possibly suffer harm.

We learn by mimesis: young people and consumption

El consumo de cannabis en personas jóvenes presenta más riesgos, por varios motivos de peso. Después del alcohol y el tabaco, el cannabis es la droga más consumida por la población adolescente del país; este dato puede generar preocupación puesto que se sabe que dicho consumo potencialmente tiene mayores riesgos y que produce daños entre los más jóvenes. Si bien la falta de acompañamiento, de prevención y de modelos educativos puede incrementar la posibilidad de que su consumo produzca efectos no deseados entre los jóvenes, no hay que olvidar que existen soluciones y herramientas para reducir riesgos y para empoderarles en su toma de decisiones, empezando por nuestro propio comportamiento. De hecho, en esta ecuación es muy importante tomar en cuenta que los mayores somos referentes para los más jóvenes ─espejos donde mirarse y de donde aprender.<h3 class="ql-align-justify">¿Por qué es diferente el consumo entre jóvenes?</h3>Como sucede con el consumo de cualquier producto psicoactivo, el consumo de porros altera el funcionamiento del sistema nervioso, lo que acarrea consecuencias tanto físicas como psicológicas. Entre estas, obviamente, se incluyen los efectos deseados. Pero, a algunas personas ─y, particularmente, las más jóvenes, que están aprendido a conocer su cuerpo, a gestionar adecuadamente sus placeres, y que siguen en el proceso de fortalecimiento de sus capacidades de pensamiento abstracto y crítico─ puede provocarles sensaciones desagradables, pensamientos angustiantes y, en determinados casos, puede aumentar el riesgo de desencadenar trastornos relacionados con la ansiedad, la desmotivación, los estados de ánimo desagradables o estados paranoides, o empeorarlos si ya están presentes. En el extremo de los efectos no deseados, y en personas con un bagaje preexistente de factores favorables al desarrollo de trastornos del espectro esquizofrénico, el consumo de cannabis incrementa el riesgo de aparición de síntomas de espectro psicótico o esquizofrénico. Si bien el impacto que el consumo de cannabis pueda tener en el cerebro dependerá de las características personales de cada uno, en personas jóvenes estas afectaciones pueden llegar a ser más frecuentes y más agudas. Hasta los 21 años, aproximadamente, los adolescentes siguen en un periodo de desarrollo del tejido neuronal implicado en el desarrollo de funciones neurocognitivas. Al consumir cannabis antes de que se acabe el “despliegue neuronal”, se puede llegar a perturbar el desarrollo óptimo del cerebro. Además, estos cambios neurológicos van acompañados a menudo de una serie de cambios físicos, sociales, afectivos y emocionales intensos, cosa que hace a los adolescentes más vulnerables a todo tipo de factores externos. El consumo de cannabis es uno más. Por lo tanto, debe prevenirse y gestionarse adecuadamente. Mientras los adultos suelen consumir cannabis al terminar la jornada laboral, o durante los fines de semana –un poco como si fuera para volver “a sentirse joven”–, es más probable que los jóvenes consuman cannabis durante el día –para, como algunos dicen, “hacer como los adultos”. Pero, dado que los porros pueden afectar a la memoria, a la atención y a la concentración, tales pautas de consumo pueden contribuir a la aparición ─sino a la generación, de dificultades escolares y de aprendizaje. Otros varios factores llevan a pensar que, cuanto más tarde empiece su consumo, mejor. Es sabido que los jóvenes no suelen iniciarse mediante las formas de consumo más seguras sino que, a menudo, usan cannabis mediante los métodos más dañinos: mezclando el cannabis con el tabaco ─lo cual les expone a sustancias tóxicas presentes en el humo, cosa que facilita su dependencia a la nicotina─, mezclando el cannabis con alcohol de alta graduación, usando pipas de tipo bong (pipas de agua), etc. Finalmente, el entorno legal que rodea el cannabis tampoco proporciona el mejor de los contextos para la juventud.<h3 class="ql-align-justify">Empoderarse y prevenir los riesgos</h3>La mejor prevención empieza con un diálogo abierto, interactivo y sin prejuicios o con una actitud juiciosa. Cada persona y contexto requieren un enfoque específico. Asimismo, a todas las edades es válida la prevención y la educación, pero con contenidos ajustados al momento vital. En este sentido, la buena comunicación en el seno de la familia es primordial. Una ocupación educativa y lúdica continuada de los adolescentes es la segunda clave para una prevención eficiente ─cosa que, en cierta medida, se ha visto complicada por la situación pandémica. Con más razón, en tiempos de COVID-19 es importante prestar atención a problemas transversales que puedan afectar al joven y a sus determinantes –características personales o sociales, factores de riesgo o de protección, problemas de salud mental, contexto social o afectivo, o presencia de racialización o estigmatización. Si bien la edad media de inicio del consumo de cannabis entre estudiantes de secundaria se ha mantenido <a href="https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/ESTUDES_2018-19_Informe.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">alrededor de los 15 años</a> en las últimas décadas, en los últimos años ha disminuido la brecha de género por lo que se refiere a la prevalencia de consumo. No obstante, los consumos de ellas y ellos siguen siendo diferentes en muchos ámbitos: el significado del consumo, la planificación, la forma de provisión, etc. Por eso, para conseguir mensajes más significativos y transformadores, será necesario incluir la perspectiva de género en sus abordajes educativos. De la misma manera que el género se ha de considerar, vale la pena tomar en cuenta también otros determinantes, características personales o sociales y factores de riesgo o de protección. El consumo de cannabis, como de toda sustancia, es <a href="https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministratius/continguts_hemeroteca/guia_recomanacions_metodologiques.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">un proceso biopsicosocial complejo</a>, pero también es un proceso cultural. Esto hace que cada persona entienda de forma diferente los diferentes comportamientos, estados y trayectorias de consumos. Por esta razón, incorporar una mirada interseccional en el acompañamiento educativo es fundamental. Para ello, ante todo, frente a personas jóvenes que consumen cannabis, tenemos que <a href="https://www.unodc.org/listenfirst/es/factsheets.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">escuchar primero</a>, y mejorar nuestra comprensión del otro –y aún más en el caso de personas con códigos socioculturales diferentes a los nuestros (menores extranjeros, hijos de inmigrantes, diversidad de orientaciones afectivas, etc.). Esto permite establecer un diálogo honesto y no estigmatizante ─por ejemplo, en el ámbito familiar. Más allá de la familia, <a href="https://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/contingutsadministratius/continguts_hemeroteca/guia_recomanacions_metodologiques.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">no faltan las soluciones y herramientas para abordar el consumo de cannabis</a>. Tengamos en cuenta que somos referentes para los más jóvenes; que, seamos familia, amigos, iguales, cualquier persona del entorno cercano o de confianza, siempre somos referentes… ¡Aunque no nos demos cuenta! Todos tenemos que ser conscientes de ello y debemos tener en mente los principios básicos de la prevención: debilitar los factores de riesgo y potenciar los factores protectores. No necesariamente para ametrallar a los jóvenes con datos sobre los riesgos del cannabis o para actuar de detectives, sino para capacitarles para que sean menos vulnerables frente a situaciones de riesgo que pueden encontrar a lo largo de su vida. Y para empoderar a los jóvenes en su toma de decisiones. Actuemos de referentes. Primero, debemos ser sus referentes con relación a nuestro propio consumo ya que, en gran parte, los más jóvenes aprenden de sus referentes por mimesis. Y debemos acompañar a los más jóvenes en su crecimiento y desarrollo de la mejor manera posible. Debemos acompañarles a aprender a pensar de forma crítica, a relacionarse con los demás, a no siempre querer imitar a los adultos, y a resistir la presión de las amistades y la sociedad, a considerar los riesgos del consumo y, a aprender a gestionar sus placeres. Y, si es que les toca empezar –cosa que no está en nuestras manos–, debemos ayudarles a gestionar su consumo para que tenga el menor impacto negativo posible en sus vidas. ¿Cómo hacerlo?<h3 class="ql-align-justify">Enseñar o reflejar (el camino)</h3>En el centro de todo están las personas y las decisiones que estas toman. Antes de abordar las decisiones de los jóvenes es bueno reflexionar sobre nuestro propio comportamiento. Desde la posición de referentes que tenemos, como adultos, debemos ser conscientes que nuestras decisiones cuentan y que debemos actuar responsablemente ──por ejemplo, tomando la determinación de no consumir en presencia de jóvenes o decidiendo no consumir en espacios de responsabilidad o de trabajo, etc. Más allá de nosotros, la clave es empoderar a los jóvenes para que puedan tomar decisiones responsables y adultas basadas en una capacidad crítica –cosa que resulta más difícil entre adolescentes, para quienes la socialización, los intercambios, la incorporación de valores y hábitos, y la pertenencia a un grupo son influencias primordiales. Decidir consumir cannabis debería ser una decisión pensada, meditada y madura. Pero los jóvenes son personas en formación, en devenir. Por definición, no son adultos, por lo cual no es esperable que tomen decisiones adultas siempre. En este sentido, la escuela, la familia y el entorno social son relevantes como potenciales factores protectores. El entorno social ─grupos de iguales, familia o adultos referentes─ tiene un rol fundamental para los adolescentes, ya que es más probable que un joven se inicie en el consumo si forma parte de un grupo en que la mayoría ya consumen. Puede que el consumo se produzca, en cuyo caso aún es más necesario reforzar las capacidades personales y la autoestima del joven para que esté en condiciones de tomar la mejor decisión posible: no consumir o, si consume, consumir una cantidad controlada, de manera informada y generando los menos daños posibles para su salud. Cuando alguien decide consumir, tendría que ser porque realmente lo haya decidido por si mismo ─y no porque alguien le haya pasado el hábito de consumir ni tampoco porque no hacerlo no quedaría guay en un contexto dado, y aún menos por querer imitar a familiares o adultos referentes. En caso de que los más jóvenes llegasen a consumir, queremos que <a href="https://laclara.info/es/drogas/porros/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">sepan utilizar sus neuronas</a> para elegir si de verdad quieren consumir o no; y, si es que sí, que las sepan utilizar también para elegir el momento y el lugar de poner límites a su consumo. Pero para potenciar esto, los adultos primero han de saber enseñar el camino y elegir no consumir delante de los más jóvenes y, si consumen, han saberlo hacer de manera adulta, contextualizada, que no incida en los adolescentes ni les incite a iniciar demasiado temprano un consumo que les puede perjudicar.

Aprendemos por mimesis: los más jóvenes ante el consumo

Un dels factors de protecció que els clubs socials de cànnabis (CSC) ofereixen als seus membres és l’accés a un cànnabis d’origen conegut que, juntament amb l’assessorament personalitzat al dispensari, redueix els riscos que presenta el cànnabis que es troba al mercat informal. És a dir, a la majoria de CSC difícilment hi trobarem productes adulterats o enganys com els que es donen en productes que contenen cannabinoides legals o no regulats. Un exemple d’aquest fet és el que està passant amb el nou “rei de la festa”: l’hexahidrocannabinol (HHC). Aquest cannabinoide ha guanyat notorietat el darrer any i és venut obertament en establiments de tot Europa, i també en línia, com a “substitut legal” del cànnabis i el tetrahidrocannabinol (THC). Però, quin interès hi ha realment al darrere del sorgiment d’aquesta nova moda? I, quines característiques té en relació amb els anteriors cannabinoides sintètics que havíem descrit a RdrCannabis? La qüestió del consum de cannabinoides sintètics, també anomenats “<a href="https://canamo.net/noticias/mundo/el-spice-deberia-llamarse-neocannabinoide-y-no-cannabinoide-sintetico-dice-un" rel="noopener noreferrer" target="_blank">neocannabinoides</a>”, és molt més complexa al nord d’Europa que al nostre context. Els accidents i les urgències mèdiques que comporta el consum d’aquests principis són un fenomen gairebé anecdòtic a Catalunya mentre que a Europa s’han associat <a href="https://www.emcdda.europa.eu/publications/rapid-communications/drug-related-deaths-in-europe-2018_en" rel="noopener noreferrer" target="_blank">desenes de morts</a> al consum d’aquests productes. En <a href="https://rdrcannabis.cat/anatomia-dels-cannabinoides-sintetics/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">aquesta entrada al bloc de RdRCannabis</a> hi podeu trobar més detalls sobre els cannabinoides sintètics i la reducció de riscos. Per refrescar-vos la memòria, deixem anotat que els efectes dels cannabinoides sintètics poden incloure símptomes com taquicàrdia, deliri, convulsions, psicosi i ansietat. En aquest text ens ocuparem de l’hexahidrocannabinol (HHC), un cannabinoide semi-sintètic, ja que la majoria del que circula al mercat és una síntesi a partir del cannabidiol (CBD) provinent del cànem o del mateix Delta-9-THC. Va ser descrit per primera vegada en la literatura científica el 1940. Tot i això, la seva farmacologia i toxicologia en humans no ha estat estudiada. En aquest sentit, no es coneixen científicament els riscos associats al seu consum i cal consumir-ne amb molta precaució. Cal deixar constància que, de fet, l’HHC pot aparèixer de forma natural a la planta del cànnabis, però en quantitats ínfimes. A part de l’HHC, existeixen altres cannabinoides semisintètics com el Delta-10-THC o el Delta-6a10a-THC. En tot cas, l’HHC es va identificar a Europa per primera vegada el maig de 2022 en una tintura anomenada “CBN night” confiscada per la policia danesa. El boom de l’HHC sembla estar relacionat amb l’excés de producció de CBD als Estats Units d’Amèrica (EUA). Abans de la seva expansió s’havia produït un fenomen semblant amb el Delta-8-THC (Δ-8-THC). Les primeres veus que en van parlar provenien justament dels EUA, a mitjan 2021. A causa de la rellevància que ha adquirit els darrers dos anys, el mateix Observatori Europeu de les Drogues <a href="https://www.emcdda.europa.eu/publications/technical-reports/hhc-and-related-substances_en" rel="noopener noreferrer" target="_blank">ha publicat un informe</a> sobre aquesta qüestió. Pel que fa al seu estatus legal, l’HHC no està fiscalitzat per les convencions de drogues de les Nacions Unides de 1961 i 1971 ni tampoc per la legislació espanyola. El juny del 2023, França va modificar oficialment la seva llista de substàncies classificades com a estupefaents, per incloure l’HHC i les seves alternatives ─l’HHCP i l’HHCO─ com a productes prohibits. A Àustria, Finlàndia, Polònia i Suïssa també ho han fet. En canvi, a la República Txeca, en lloc de prohibir-lo, han anunciat la seva intenció de regular-ne la situació al mercat. Si ens fixem en els seus efectes, els usuaris expliquen que són similars als del THC, però amb una menor potència i menys efectes psicoactius. Hi ha consumidors que han acabat amb mal de cap. Es pot consumir de diverses maneres, inclosa la combustió (flor/resina baixa en THC), la inhalació (vaping), la ingestió (comestibles) i l’aplicació tòpica i sublingual (sota la llengua). La manca d’una regulació específica sobre aquests productes implica que ni els procediments de producció ni sobre els productes utilitzats o les mescles amb les quals es fabriquen els líquids per a vaporejar estiguin controlats degudament. Les flors (cabdells) i resines (haixix) de CBD que contenen HHC tenen un aspecte i una olor similar al cànnabis amb THC. Al mercat obert es troben sota presentacions molt atractives visualment i un potent màrqueting, com a legal high, imitant els productes amb THC. És possible que l’HHC pugui ser utilitzat per adulterar cànnabis i productes basats en THC i CBD. Per això, no podem saber si, a part dels cannabinoides, a la mostra hi trobarem altres productes implicats en la síntesi dels quals desconeixem els efectes sobre la salut. En <a href="https://rdrcannabis.cat/anatomia-dels-cannabinoides-sintetics/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">aquesta entrada anterior</a>, hi trobareu més consells de reducció de riscos en el consum de cannabinoides sintètics. Sempre és important recordar la premissa que consumir quelcom que no sabem com ha estat fabricat ni què conté comporta riscos associats. Des de RdRCannabis desaconsellem el consum de l’HHC, sobretot, per la falta de coneixement científic sobre els seus efectes a curt i llarg termini. Estem davant d’una substància que no ha estat estudiada en humans i de la qual no se’n coneixen bé dosis, riscos i beneficis. En aquest sentit, en cas de voler consumir cànnabis, seria desitjable obtenir un cànnabis amb THC o CBD només com el que es troba a les associacions cannàbiques (CSC). És per això que, en el nostre context, el model de CSC té una funció molt important de protecció dels consumidors: frenar el consum de cannabinoides amb més riscos, com és el cas de l’HHC.

Anatomia dels cannabinoides sintètics (2/2): HHC (hexahidrocannabinol)

Anatomia dels cannabinoides sintètics (2/2)

Uno de los factores de protección que los clubs sociales de cannabis (CSC) ofrecen a sus miembros es el acceso a un cannabis de origen conocido que, junto con el asesoramiento personalizado en el dispensario, reduce los riesgos que presenta el cannabis que se encuentra en el mercado informal. Es decir, en la mayoría de CSC difícilmente encontraremos productos adulterados o engaños como los que se dan en productos que contienen cannabinoides legales o no regulados. Un ejemplo de este hecho es lo que está pasando con el nuevo “rey de la fiesta”: el hexahidrocannabinol (HHC). Este cannabinoide ha ganado notoriedad el último año y es vendido abiertamente en establecimientos de toda Europa, y también en línea, como “sustituto legal” del cannabis y el tetrahidrocannabinol (THC). ¿Sin embargo, qué interés hay realmente detrás del surgimiento de esta nueva moda? ¿Y, qué características tiene en relación con los anteriores cannabinoides sintéticos que habíamos descrito en RdrCannabis? La cuestión del consumo de cannabinoides sintéticos, también denominados <a href="https://canamo.net/noticias/mundo/el-spice-deberia-llamarse-neocannabinoide-y-no-cannabinoide-sintetico-dice-un" rel="noopener noreferrer" target="_blank">“neocannabinoides”,</a> es mucho más compleja en el norte de Europa que en nuestro contexto. Los accidentes y las urgencias médicas que comporta el consumo de estos principios son un fenómeno casi anecdótico en Cataluña mientras que en Europa se han asociado <a href="https://www.emcdda.europa.eu/publications/rapid-communications/drug-related-deaths-in-europe-2018_en" rel="noopener noreferrer" target="_blank">decenas de muertos</a> al consumo de estos productos. En <a href="https://rdrcannabis.cat/anatomia-de-los-canabinoides-sinteticos-i/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank">esta entrada en el blog de RdRCannabis</a> podéis encontrar más detalles sobre los cannabinoides sintéticos y la reducción de riesgos. Para refrescaros la memoria, dejamos anotado que los efectos de los cannabinoides sintéticos pueden incluir síntomas como taquicardia, delirio, convulsiones, psicosis y ansiedad. En este texto nos ocuparemos del hexahidrocannabinol (HHC), un cannabinoide semi-sintético, ya que la mayoría de lo que circula en el mercado es una síntesis a partir del cannabidiol (CBD) proveniente del cáñamo o del mismo Delta-9-THC. Fue descrito por primera vez en la literatura científica en 1940. A pesar de eso, su farmacología y toxicología en humanos no ha sido estudiada. En este sentido, no se conocen científicamente los riesgos asociados a su consumo y hay que consumirlo con mucha precaución. Hay que dejar constancia que, de hecho, el HHC puede aparecer de forma natural en la planta del cannabis, pero en cantidades ínfimas. Aparte del HHC, existen otros cannabinoides semisintéticos como el Delta-10-THC o el Delta-6a10a-THC. En todo caso, el HHC se identificó en Europa por primera vez en mayo de 2022 en una tintura denominada “CBN night” confiscada por la policía danesa. El boom del HHC parece estar relacionado con el exceso de producción de CBD en los Estados Unidos de América (EE.UU.). Antes de su expansión se había producido un fenómeno parecido con el Delta-8-THC (Δ-8-THC). Las primeras voces que hablaron de él provenían justamente de los EE.UU., a mediados de 2021. A causa de la relevancia que ha adquirido los últimos dos años, el mismo Observatorio Europeo de las Drogas <a href="https://www.emcdda.europa.eu/publications/technical-reports/hhc-and-related-substances_en" rel="noopener noreferrer" target="_blank">ha publicado un informe</a> sobre esta cuestión. Con respecto a su estatus legal, el HHC no está fiscalizado por las convenciones de drogas de las Naciones Unidas de 1961 y 1971 ni tampoco por la legislación española. En junio del 2023, Francia modificó oficialmente su lista de sustancias clasificadas como estupefacientes, para incluir el HHC y sus alternativas ─el HHCP y el HHCO─ como productos prohibidos. En Austria, Finlandia, Polonia y Suiza también lo han hecho. En cambio, en la República Checa, en lugar de prohibirlo, han anunciado su intención de regular su situación en el mercado.Si nos fijamos en sus efectos, los usuarios explican que son similares a los del THC, pero con una menor potencia y menos efectos psicoactivos. Hay consumidores que han acabado con dolor de cabeza. Se puede consumir de varias maneras, incluida la combustión (flor/resina baja en THC), la inhalación (vaping), la ingestión (comestibles) y la aplicación tópica y sublingual (bajo la lengua). La falta de una regulación específica sobre estos productos implica que ni los procedimientos de producción ni sobre los productos utilizados o las mezclas con las cuales se fabrican los líquidos para vaporear estén controlados debidamente. Las flores (cogollos) y resinas (hachís) de CBD que contienen HHC tienen un aspecto y un olor similar al cannabis con THC. En el mercado abierto se encuentran bajo presentaciones muy atractivas visualmente y un potente marketing, como legal high, imitando los productos con THC. Es posible que el HHC pueda ser utilizado para adulterar cannabis y productos basados en THC y CBD. Por eso, no podemos saber si, aparte de los cannabinoides, en la muestra encontraremos otros productos implicados en la síntesis de los cuales desconocemos los efectos sobre la salud. En <a href="https://rdrcannabis.cat/anatomia-de-los-canabinoides-sinteticos-i/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank">esta entrada anterior</a>, encontraréis más consejos de reducción de riesgos en el consumo de cannabinoides sintéticos. Siempre es importante recordar la premisa que consumir algo que no sabemos cómo ha sido fabricado ni qué contiene compuerta riesgos asociados. Desde RdRCannabis desaconsejamos el consumo del HHC, sobre todo, por la falta de conocimiento científico sobre sus efectos a corto y largo plazo. Estamos ante una sustancia que no ha sido estudiada en humanos y de la cual no se conocen bien sus dosis, riesgos y beneficios. En este sentido, en caso de querer consumir cannabis, sería deseable obtener un cannabis con THC o CBD sólo como el que se encuentra en las asociaciones cannábicas (CSC). Es por eso que, en nuestro contexto, el modelo de CSC tiene una función muy importante de protección de los consumidores: frenar el consumo de cannabinoides con más riesgos, como es el caso del HHC.

Anatomía de los cannabinoides sintéticos (2/2): HHC (hexahidrocannabinol)

Els cannabinoides són un tipus de substàncies químiques amb una estructura molecular o amb uns efectes similars als dels compostos químics que es troben de forma natural en la planta del cànnabis. Les persones i la majoria dels animals (els insectes no) disposem de receptors cannabinoides per tot el cos; de fet, aquests receptors endògens van rebre el seu nom més tard que els mateixos cannabinoides de les plantes, ja que l’anomenat sistema endocannabinoide es va començar a descobrir en la dècada de 1980 i, el THC i el CBD ja s’havien extret de la planta del cànnabis quaranta anys abans, al començament de 1940. El primer científic que va aconseguir una síntesi de laboratori del THC i el CBD va ser l’arxiconegut Raphael Mechoulam, professor de química medicinal de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), el 1965. Avui dia sabem que el sistema endocannabinoide del nostre organisme regula funcions tan importants com la memòria, la gana, el son, la temperatura corporal, etc. Així doncs, en contraposició amb els cannabinoides que genera la planta del cànnabis de forma natural, hi ha els cannabinoides sintètics que són resultat d’un procés de síntesi dut a terme en un laboratori. Aquests compostos són funcionalment similars o imiten els efectes del 9Δ-tetrahidrocannabinol (THC), que és la substància responsable dels efectes psicoactius del cànnabis. Al llarg dels últims cinquanta anys s’han descobert centenars de cannabinoides sintètics. A l’inici, aquests descobriments es van desenvolupar en el marc d’estudis per investigar com els cannabinoides afecten el cos i observar si podrien funcionar com medicaments per tractar una sèrie de malalties i els seus símptomes, com ara malalties neurodegeneratives, drogoaddicció, trastorns per dolor i càncer. Durant els últims vint anys, empreses químiques amb seu a Àsia han propiciat l’aparició de multitud de nous cannabinoides sintètics, i s’han distribuït mitjançant les xarxes de la clandestinitat, sense passar cap tipus de control de qualitat o investigació sobre els efectes en la salut de les persones. La causa de la ràpida successió en l’oferta d’aquests nous compostos és la prohibició dels antecessors. A mesura que es fiscalitzen, l’elasticitat del mercat declarat il·lícit respon amb una rapidesa màxima. Si bé és cert que des de mitjans de la dècada de l’any 2000 es van començar a sentir notícies sobre “mescles d’herbes per fumar” venudes com a “drogues legals” (legal highs) que podrien produir “efectes semblants al cànnabis”, no va ser fins al 2008 que investigadors alemanys i austríacs van detectar per primera vegada el cannabinoide sintètic JWH-018 en un producte venut amb la marca Spice. A partir d’aleshores, se’n van popularitzar al mercat informal amb l’etiqueta d’“encensos” o “ambientadors” i amb una multitud de noms, dels quals els més populars són: Spice Diamond, Gold, Bombai Blue, K2, Yucatan Fire, Kronic, Black Mamba, Clockwork Orange, Exodus Damnation, Annihilation, etc. Les denominacions tècniques dels alcaloides són del tipus: CP-47, NM2201, 5F-AB-PINACA, 4-CN-CUMYL-BUTINACA, MMB-CHMICA, JWH-018, JWH-250, JWH-200, HU-2010, CP-55, AM-694. En el moment en què aquestes substàncies en pols arriben a Europa, els detallistes elaboren un preparat consistent a polvoritzar els cannabinoides sintètics sobre productes a base de plantes perquè posteriorment es puguin fumar. Les plantes més utilitzades per al preparat són: damiana, melissa, menta i farigola. Aquesta presentació comporta alguns riscos de forma intrínseca per a la persona consumidora ja que, per la polvorització, es produeixen concentracions més elevades en unes zones que en d’altres d’una mateixa mescla. La forma de presentació (marca comercial, aspecte o color de la pols) no és indicativa de la composició química del producte. El material que es troba dins d’una mateixa mescla, fins i tot pot tenir diferents cannabinoides, amb diferents nivells de potència, cosa que podria provocar que les persones consumeixin involuntàriament concentracions molt elevades de diverses substàncies químiques desconegudes. És més, davant del boom recent del CBD i la difusió en la seva fórmula a base de plantes, s’han donat casos de cabdells de cànem ruixats amb cannabinoides sintètics que han pogut enganyar els qui donin per descomptat que els cannabinoides sintètics sempre tenen la mateixa aparença. Tota aquesta confusió dificulta enormement informar amb exactitud sobre els efectes i els riscos dels diferents productes que hi ha al mercat informal. Es tracta de substàncies diferents amb un ventall d’efectes molt ampli i en evolució constant. A causa de l’elevada potència d’alguns cannabinoides sintètics, la quantitat de pols necessària per a cada mescla pot ser aproximadament d’unes quantes desenes de mil·ligrams. Els efectes desitjats dels cannabinoides sintètics són semblants als del cànnabis (actuen sobre els receptors CB1 del sistema endocannabinoide): relaxació, riure, somnolència, augment de la creativitat, reducció de les nàusees i el dolor i més gaudi de la música i l’art. Per descomptat, aquests efectes depenen de la dosi, de l’estat de la persona que el consumeixi i el context on es produeix la ingesta. Un factor que dispara els riscos és la ignorància o la compulsió. Sempre és recomanable començar per una dosi baixa i esperar als efectes d’aquí a un temps raonable abans d’un nou consum. Els efectes no desitjats són molt més amplis, per exemple, pànic, paranoia, nerviosisme, disminució de la capacitat de concentració, confusió, vòmits, agitació, arrítmies cardíaques, dolor toràcic, dany miocardíac, atacs epilèptics, símptomes psicòtics, desmai, insuficiència renal aguda i coma. En casos extrems, s’han descrit morts associades al consum. Almenys 52 morts entre 2016 i 2018, segons les Nacions Unides. Consumir habitualment cànnabis no protegeix davant d’aquests efectes secundaris. En l’actualitat, hi ha consens científic en el fet que els cannabinoides sintètics són molt més tòxics i generen més dany que el cànnabis orgànic habitual. Si en el teu entorn es consumeixen cannabinoides sintètics, és important que tinguis en compte el següent: <ul><li class="ql-align-justify">Investigar la dosi i els efectes acuradament. Si és possible analitzar-los (per exemple, per mitjà del servei d’anàlisi d’Energy Control) abans de consumir.</li><li class="ql-align-justify">Consumir en un ambient segur, en companyia de persones de confiança que puguin ajudar si es necessita.</li><li class="ql-align-justify">“Col·locar-se” pot provocar marejos i malestar estomacal.</li><li class="ql-align-justify">Cal anar molt amb compte al barrejar-los amb altres estimulants, ja que es força el cos a fer una feina extra com a resposta.</li><li class="ql-align-justify">Si la persona es col·loca de manera intensa, és important tenir unes hores per davant perquè hi hagi temps per descansar després del consum. La majoria de les persones recomanen esperar setmanes o mesos entre consumicions per donar temps que el cos s’adapti a l’experiència.</li><li class="ql-align-justify">Cada vegada que es consumeix, les persones es poden col·locar de maneres molt diferents. Si no prova bé, és important mantenir la calma. Els efectes desapareixeran!</li></ul> Cal evitar el consum en els casos següents: embaràs, lactància, conducció de vehicles o maneig de maquinària perillosa, problemes cardiovasculars, de fetge o de ronyó, diabetis, trastorns psicològics o si s’està passant per una mala ratxa. Per descomptat, es desaconsella barrejar el consum de cannabinoides sintètics amb qualsevol altra substància, com alcohol o qualsevol estimulant, ja que no se n’han investigat les interaccions i poden disparar els riscos associats. Atesa la falta d’evidència científica, el potencial addictiu dels cannabinoides sintètics no és concloent. En la literatura especialitzada sí que es poden trobar multitud d’informes de casos sobre l’ús compulsiu. Alguns pacients han informat de la gravetat de la seva síndrome d’abstinència com una dels motius principals pels quals continuen consumint cannabinoides sintètics. El Pla nacional sobre drogues, en el context de l’Estat espanyol, va començar a preguntar pel consum de Spice (al costat d’altres “drogues emergents”) a les seves enquestes (ESTUDES) a partir de 2010. Aquell any, entre la població de 14 a 18 anys la prevalença apuntava que l’1,1% havia consumit alguna vegada a la vida i el 0,8%, l’últim any. Vuit anys després, a l’enquesta de 2018, la prevalença de consum havia disminuït lleugerament; 0,8% havia consumit alguna vegada a la vida i 0,5%, l’últim any. Les diferències de consum entre sexes són apreciables, la ràtio és pròxima a dos nois per cada noia. Tres de cada quatre estudiants perceben que el consum de Spice pot comportar bastants o molts problemes. Aquestes dades són molt lluny del consum de marihuana o d’haixix que el 2018 era del 33% entre els que l’havien provat una vegada a la vida i del 27% entre els quals l’havien consumit al llarg de l’últim any. En el cas de la població de 15 a 64 anys, les dades dels quals recull l’enquesta EDADES 2019-2020, observem que un 0,6% l’havia consumit alguna vegada a la vida, i era la franja de 25 a 35 anys els que l’havien consumit més freqüentment, amb un 1,2% (1,8% homes i 0,5% dones). Si contraposem aquestes dades amb les del consum de marihuana o d’haixix entre aquest grup poblacional, veiem que estan molt allunyades, ja que un 37,5% diu que l’ha consumit una vegada a la vida i un 10,5%, al llarg de l’últim any. La prevalença de consum de noves substàncies psicoactives (conegudes com NPS, de l’anglès new psychoactive substances) en general i de Spice en particular no assoleixen a Espanya xifres tan elevades com les que s’han registrat en altres països de la Unió Europea, Austràlia o els Estats Units. Com s’ha exposat, estem davant d’un fenomen en evolució constant i de què s’ha fet molt poca recerca científica fiable que ens permeti ser precisos. Davant d’això és recomanable actuar amb molta prudència i no prendre com a referència els efectes del cànnabis a base de plantes o de l’haixix, que tenen més perfils de seguretat i estan més estudiats.

Anatomia dels cannabinoides sintètics (1/2)

Cannabinoids are a type of chemical substance with a similar molecular structure or similar effects to the compounds that are found naturally in the cannabis plant. People and most animals (but not insects) have cannabinoid receptors located in many parts of the body; in fact, these endogenous receptors were named later than the plants’ cannabinoids, as the so-called endocannabinoid system started to be discovered in the 1980s, and THC and CBD had already been extracted from the cannabis plant forty years earlier, in the early 1940s. The first scientist who succeeded in synthesising THC and CBD at the laboratory was the world-famous Raphael Mechoulam, a professor of medical chemistry at the Hebrew University of Jerusalem (Israel), in 1965. Today, we know that our body’s endocannabinoid system regulates such important functions as memory, hunger, sleep, body temperature, etc.&nbsp;So, alongside the cannabinoids produced naturally by the cannabis plant, there are synthetic cannabinoids obtained by synthesis in a laboratory. These compounds are functionally similar or mimic the effects of 9Δ-tetrahydrocannabinol (THC), which is the substance responsible for cannabis’s psychoactive effects.&nbsp;In the last 50 years, hundreds of synthetic cannabinoids have been discovered. Initially, these discoveries were developed within the framework of studies undertaken to investigate how cannabinoids affect the body and thus check whether they could be used as medicines to treat a number of diseases and symptoms, such as neurodegenerative diseases, drug addiction, pain disorders and cancer. During the last 20 years, chemical companies based in Asia have propitiated the appearance of a multitude of new synthetic cannabinoids which have been distributed through underground networks, without going through any type of quality control or study of their effects on people’s health. These new compounds have become available in rapid succession as their predecessors have been banned. As they come under scrutiny, the elasticity of the so-called illicit market responds with amazing alacrity. &nbsp;Although news started to circulate in the mid-2000s of “blends of smoking herbs” sold as “legal highs” that could have “effects similar to cannabis”, it wasn’t until 2008 that German and Austrian researchers detected the synthetic cannabinoid JWH-018 for the first time in a product sold under the brand name Spice. Since then, they have become popular on the informal market, branded as “incense” or “air fresheners”, and with a plethora of names, of which the most popular are: Spice Diamond, Gold, Bombai Blue, K2, Yucatan Fire, Kronic, Black Mamba, Clockwork Orange, Exodus Damnation, Annihilation, etc. The alkaloids’ technical names sound like this: CP-47, NM2201, 5F-AB-PINACA, 4-CN-CUMYL-BUTINACA, MMB-CHMICA, JWH-018, JWH-250, JWH-200, HU-2010, CP-55, AM-694.&nbsp;When these powdered substances started to arrive in Europe, retailers developed a preparation consisting of sprinkling the synthetic cannabinoids in powder form on plant-based products so that they could then be smoked. The most widely used plants for the preparation are: damiana, lemon balm, mint and thyme. This presentation entails certain intrinsic risks for consumers, as the sprinkling causes concentrations to be higher in certain places than in others in the same blend. The form of presentation (trade name, appearance or colour of the powder) gives no indication as to the product’s chemical composition. The material contained in a given blend may even have different cannabinoids, with different strengths, so that people may involuntarily consume higher concentrations of various unknown chemicals. Furthermore, with CBD’s recent boom and its dissemination in its plant-based formula, there have been cases of hemp buds sprayed with synthetic cannabinoids that have deceived those who assume that synthetic cannabinoids always look the same.&nbsp;All of this confusion makes it enormously difficult to provide accurate and reliable information about the effects and risks of the different products sold on the informal market. We are talking about different substances with a very broad and constantly evolving spectrum of effects. Because of the high strength of some synthetic cannabinoids, the quantity of powder needed for each blend may amount to just a few dozen milligrammes.&nbsp;The desired effects of the synthetic cannabinoids are similar to those of cannabis (they act on the endocannabinoid system’s CB1 receptors): relaxation, laughing, drowsiness, increased creativity, reduced nausea and pain, greater enjoyment of music and art. Of course, these depend on the dose, the consumer’s mood and the setting in which consumption takes place. One factor that increases the risks enormously is ignorance or compulsion. It is always advisable to start with a low dose and wait for the effects and then allow a reasonable time to pass before consuming again.&nbsp;The unwanted effects are much more extensive, for example: panic, paranoia, nervousness, decreased ability to concentrate, confusion, vomiting, pain, agitation, heart arrhythmias, chest pain, myocardial damage, epileptic seizures, psychotic symptoms, fainting, acute kidney failure and coma. In extreme cases, deaths associated with consumption have been described: at least 52 between 2016 and 2018, according to the United Nations. Regular cannabis consumption does not provide any protection against these side effects. The current scientific consensus is that synthetic cannabinoids are much more toxic and do more harm than usual organic cannabis.&nbsp;If synthetic cannabinoids are consumed within your circle, it is important that you consider the following:&nbsp;-&nbsp;&nbsp;&nbsp;Carefully investigate the dose and the effects. If possible, have them analysed (for example, using Energy Control’s 	analysis service) before consuming them.-&nbsp;&nbsp;&nbsp;Consume them in a safe environment, in the company of people you trust and who can provide help, if necessary.-&nbsp;&nbsp;&nbsp;Getting “high” may cause dizziness and stomach discomfort.-&nbsp;&nbsp;&nbsp;Be very careful about mixing them with other stimulants, as this forces the body to work extra hard in response.-&nbsp;&nbsp;&nbsp;If you have a very intense “high”, you need to have a few hours available to rest and recover after consumption. Most people recommend waiting several weeks or months between consumptions to give the body time to adapt to the experience.-&nbsp;&nbsp;&nbsp;Every consumption can have very different effects on people. If it doesn’t feel good, it is important to stay calm. The effects will wear off!&nbsp;Avoid consumption in the following cases: pregnancy, breastfeeding, driving vehicles or handling dangerous machinery, cardiovascular, liver or kidney problems, diabetes, psychological problems or if you’re going through a rough patch. Obviously, you are strongly advised not to mix consumption of synthetic cannabinoids with any other substance, such as alcohol or any stimulant, as interactions have not been studied and associated risks may increase considerably.&nbsp;Given the lack of scientific evidence, the synthetic cannabinoids’ potential for addiction is not conclusive. However, there are many case reports in the specialised literature of compulsive use. Some patients have reported the severity of withdrawal symptoms as one of the main reasons why they continue to consume synthetic cannabinoids.&nbsp;The Spanish National Drug Plan started to enquire about consumption of Spice (alongside other “emerging drugs”) in its surveys (ESTUDES) in 2010. That year, in the 14-18 age group, the prevalence indicated that 1.1% of the population had consumed it at some time in the past and 0.8% had consumed it during the last year. Eight years later, in the 2018 survey, the prevalence of consumption had decreased slightly; 0.8% had consumed it at some point in the past and 0.5% during the last year. The differences in consumption between sexes are notable; the ratio is close to two boys for every girl. Three out of every four students perceive that consuming Spice may cause them quite a few or a lot of problems. These data are a long way behind the consumption of marijuana or hashish, which, in 2018, stood at 33% among those who had tried it at some time in the past and 27% for those who had consumed it during the last year.&nbsp;In the case of the 15-64 age group, among the data collected by the EDADES 2019-2020 survey, 0.6% had consumed it at some time in the past. The highest prevalence was &nbsp;found in the 25-35 age group, with prevalence standing at 1.2% (1.8% for men and 0.5% for women). If we compare these data with those for consumption of marijuana or hashish in the same age group, the latter figures are far higher, as 37.5% say that they have consumed at some time in the past and 10.5% did so during the last year.&nbsp;Prevalence of consumption of new psychoactive substances (NPS) in general and of Spice in particular does not reach such high figures in Spain as have been recorded in other EU countries, Australia or the United States.&nbsp;As stated above, we face a constantly evolving phenomenon on which very little reliable scientific research has been performed that may enable to offer precise figures. Faced with this, it is best to act with extreme caution and take the effects of plant-based cannabis or hashish as a reference, which have more safety profiles and have been better studied.&nbsp;

Anatomy of the synthetic cannabinoids (1/2)

Los canabinoides son un tipo de sustancias químicas con una estructura molecular o con unos efectos similares a los de los compuestos químicos que se encuentran de forma natural en la planta del cánabis. Las personas y la mayoría de los animales (los insectos no) contamos con receptores canabinoides por todo el cuerpo; de hecho, estos receptores endógenos recibieron su nombre más tarde que los mismos canabinoides de las plantas pues, el llamado sistema endocanabinoide se empezó a descubrir en la década de 1980, y el THC y CBD habían sido extraídos de la planta del cánabis cuarenta años antes, a comienzos de 1940. El primer científico que logró una síntesis de laboratorio del THC y el CBD fue el archiconocido Raphael Mechoulam, profesor de química medicinal de la Universidad Hebrea de Jerusalén (Israel), en 1965. A día de hoy sabemos que el sistema endocanabinoide de nuestro organismo regula funciones tan importantes como la memoria, el apetito, el sueño, la temperatura corporal, etc. Así pues, en contraposición a los canabinoides que genera la planta del cánabis de forma natural, existen los canabinoides sintéticos que son resultado de un proceso de síntesis realizado en un laboratorio. Estos compuestos son funcionalmente similares o imitan los efectos del Δ9-tetrahidrocanabinol (THC), que es la sustancia responsable de los efectos psicoactivos del cánabis. A lo largo de los últimos cincuenta años se han descubierto centenares de canabinoides sintéticos. En sus inicios, estos descubrimientos se desarrollaron en el marco de estudios para investigar cómo los canabinoides afectan al cuerpo y observar si podrían funcionar como medicamentos para tratar una serie de enfermedades y sus síntomas, tales como enfermedades neurodegenerativas, la drogadicción, los trastornos por dolor y el cáncer. Durante los últimos veinte años, empresas químicas con sede en Asia han propiciado la aparición de multitud de nuevos canabinoides sintéticos, y se han distribuido mediante las redes de la clandestinidad, sin pasar ningún tipo de control de calidad o investigación sobre sus efectos en la salud de las personas. La causa de la rápida sucesión en la oferta de estos nuevos compuestos es la prohibición de sus antecesores. A medida que se fiscalizan, la elasticidad del mercado declarado ilícito responde con máxima rapidez. Si bien es cierto que desde mediados de la década del año 2000 se empezaron a escuchar noticias sobre “mezclas de hierbas para fumar” vendidas como “drogas legales” (legal highs) que podrían producir “efectos parecidos al cánabis”, no fue hasta 2008 que investigadores alemanes y austríacos detectaron por primera vez el canabinoide sintético JWH-018 en un producto vendido bajo la marca Spice. A partir de entonces, se popularizaron en el mercado informal con la etiqueta de “inciensos” o “ambientadores” y con multitud de nombres algunos de los más populares: Spice Diamond, Gold, Bombay Blue, K2, Yucatan Fire, Kronic, Black Mamba, Clockwork Orange, Exodus Damnation, Annihilation, etc. Las denominaciones técnicas de los alcaloides son del tipo: CP-47, NM2201, 5F-AB-PINACA, 4-CN-CUMYL-BUTINACA, MMB-CHMICA, JWH-018, JWH-250, JWH-200, HU-2010, CP-55, AM-694. En el momento en que estas sustancias en polvo llegan a Europa, los minoristas elaboran un preparado consistente en pulverizar los canabinoides sintéticos sobre productos a base de plantas para que posteriormente puedan fumarse. Las plantas más usadas para el preparado son: damiana, melisa, menta y tomillo. Esta presentación conlleva algunos riesgos de forma intrínseca para la persona consumidora pues, por la pulverización, se producen concentraciones más elevadas en unas zonas que en otras de una misma mezcla. La forma de presentación (marca comercial, aspecto o color del polvo) no es indicativa de la composición química del producto. El material que se encuentra dentro de una misma mezcla puede incluso tener diferentes canabinoides, con distintos niveles de potencia, lo que podría provocar que las personas consuman involuntariamente niveles muy elevados de varias sustancias químicas desconocidas. Es más, ante el reciente boom del CBD y su difusión en su fórmula a base de plantas se han dado casos de cogollos de cáñamo rociados con canabinoides sintéticos que han podido engañar a quienes den por sentado que los canabinoides sintéticos siempre tienen la misma apariencia. Toda esta confusión dificulta enormemente informar con exactitud acerca de los efectos y los riesgos de los distintos productos que existen en el mercado informal. Se trata de sustancias diferentes con un abanico de efectos muy amplio y en constante evolución. Debido a la elevada potencia de algunos canabinoides sintéticos, la cantidad de polvo necesaria para cada mezcla puede ser del orden de unas pocas decenas de miligramos. Los efectos deseados de los canabinoides sintéticos son parecidos a los del cánabis (actúan sobre los receptores CB1 del sistema endocanabinoide): relajación, risa, somnolencia, aumento de la creatividad, reducción de las náuseas y el dolor y más disfrute de la música y el arte. Por supuesto, estos efectos dependen de la dosis, el estado de la persona que lo consume y el contexto donde se produce la ingestión. Un factor que dispara los riesgos es la ignorancia o la compulsión. Siempre es recomendable empezar por una dosis baja y esperar a los efectos dentro de un tiempo razonable antes de un nuevo consumo. Los efectos no deseados son mucho más amplios, por ejemplo, pánico, paranoia, nerviosismo, disminución de la capacidad de concentración, confusión, vómitos, agitación, arritmias cardíacas, dolor torácico, daño miocárdico, ataques epilépticos, síntomas psicóticos, desmayo, insuficiencia renal aguda y coma. En casos extremos, se han descrito muertes asociadas a su consumo. Al menos 52 muertes entre 2016 y 2018, según Naciones Unidas. Consumir habitualmente cánabis no protege frente a estos efectos secundarios. En la actualidad, existe consenso científico en el hecho de que los canabinoides sintéticos son mucho más tóxicos y generan más daño que el cánabis orgánico habitual. Si en tu entorno se consumen canabinoides sintéticos, es importante que tengas en cuenta lo siguiente: <ul><li>Investigar la dosis y los efectos cuidadosamente. Si es posible analizarlos (por ejemplo, por medio del servicio de análisis de Energy Control) antes de consumir.</li><li>Consumir en un ambiente seguro, en compañía de personas de confianza que puedan ayudar si se necesita.</li><li>El “colocón” puede provocar mareos y malestar estomacal.</li><li>Hay que tener mucho cuidado al mezclar con otros estimulantes, pues se está forzando al cuerpo a realizar un trabajo extra como respuesta.</li><li>El “colocón” puede ser bastante intenso. Es importante tener unas horas por delante para que haya tiempo para descansar después del consumo. La mayoría de las personas recomienda esperar semanas o meses entre consumiciones para dar tiempo a que el cuerpo se adapte a la experiencia.</li><li>Cada vez que se consume, el “colocón” puede ser muy diferente. Si no sienta bien, es importante mantener la calma. ¡Los efectos van desaparecer!</li></ul> Hay que evitar el consumo en los siguientes casos: embarazo, lactancia, conducción de vehículos o manejo de maquinaria peligrosa, problemas cardiovasculares, de hígado o de riñón, diabetes, trastornos psicológicos o si se está pasando por una mala racha. Por supuesto, se desaconseja mezclar el consumo de canabinoides sintéticos con cualquier otra sustancia, como alcohol o cualquier estimulante pues no se han investigado sus interacciones y pueden disparar los riesgos asociados. Dada la falta de evidencia científica, el potencial adictivo de los canabinoides sintéticos no es concluyente. En la literatura especializada sí que se pueden encontrar multitud de informes de casos sobre su uso compulsivo. Algunos pacientes han informado sobre la gravedad de su síndrome de abstinencia como una de las principales razones por las que continúan consumiendo canabinoides sintéticos. El Plan nacional sobre drogas, en el contexto del Estado español, empezó a preguntar por el consumo de Spice (junto a otras “drogas emergentes”) en sus encuestas (ESTUDES) a partir de 2010. En aquel año, entre la población de 14 a 18 años la prevalencia apuntaba a que el 1,1% había consumido alguna vez en la vida y el 0,8%, en el último año. Ocho años después, en la encuesta de 2018, la prevalencia de consumo había disminuido ligeramente; 0,8% había consumido alguna vez en la vida y 0,5%, en el último año. Las diferencias de consumo entre sexos son apreciables, la ratio es próxima a dos chicos por cada chica. Tres de cada cuatro estudiantes perciben que el consumo de Spice puede conllevar bastantes o muchos problemas. Estos datos están muy lejos del consumo de marihuana o de hachís que en 2018 era del 33% entre los que lo habían probado una vez en la vida y del 27% entre los que lo habían consumido a lo largo del último año. En el caso de la población de 15 a 64 años, cuyos datos recoge la encuesta EDADES 2019-2020, observamos que un 0,6% lo había consumido alguna vez en la vida, siendo la franja de 25 a 35 años los que más frecuentemente lo habían consumido, con un 1,2% (1,8% hombres y 0,5% mujeres). Si contraponemos estos datos con los del consumo de marihuana o de hachís entre ese grupo poblacional, vemos que están muy alejados, pues un 37,5% dice haberlo consumido una vez en la vida y un 10,5%, a lo largo del último año.&nbsp;La prevalencia de consumo de nuevas sustancias psicoactivas (conocidas como NPS, del inglés, new psychoactive substances) en general y de Spice en particular no alcanzan en España cifras tan elevadas como las que se han registrado en otros países de la Unión Europea, Australia o Estados Unidos. ﻿Como se ha expuesto, estamos ante un fenómeno en constante evolución y que cuenta con muy poca investigación científica fiable que nos permita ser precisos. Ante ello es recomendable actuar con mucha prudencia y no tomar como referencia los efectos del cánabis a base de plantas o del hachís, cuyos perfiles de seguridad son mayores y están mucho más estudiados.

Anatomía de los canabinoides sintéticos (1/2)

És ben conegut que el consum de cànnabis (productes de la planta de cànem) pot comportar riscos per a la salut de la persona usuària i per al seu entorn. No obstant això, es coneix menys l'instrument que permet reduir una gran part d'aquests possibles danys i a la vegada ofereix una experiència de consum millorada. <h3>Cànnabis i piròlisi</h3>Piròlisi = combustióQuan et fumes un porro, no només consumeixes cànnabis: absorbeixes una barreja de paper de cargolar, cànnabis i de vegades tabac. En una pipa o bong, t'estalvies el paper, però la manera de consumir és equivalent: cala foc el cànnabis o la barreja. Això genera una piròlisi (o combustió) del material vegetal que es converteix en una brasa que ascendeix a una temperatura d'entre uns 400°C i 600°C. És aproximadament a partir dels 230ºC quan el material vegetal comença la piròlisi, és a dir, es crema. &nbsp;Piròlisi = malgastar cànnabisEls principis actius més importants del cànnabis són els fitocannabinoides, que són responsables dels efectes euforitzants o medicinals, així com els terpens, responsables principalment dels sabors i les aromes. Els principis actius s'alliberen del cànnabis a una temperatura més baixa que el punt de combustió.&nbsp;Entre els fitocannabinoides, el THC s'allibera quan s'escalfa el cànnabis a 157ºC. En el cas dels altres fitocannabinoides (CBD, CBG, CBN, CBC, THCV, etc.) i dels terpens (delta-3-carene, p-cimè, terpineol-4-ol, borneol, alpha-terpineol), s'alliberen en escalfar el cànnabis entre 160°C i 220°C. És a dir, no és necessari escalfar el material vegetal a la temperatura de combustió, per gaudir dels sabors i efectes de la planta!&nbsp;El menys conegut és que, en arribar al punt de combustió, es destrueix una part enorme dels fitocannabinoides i terpens presents en la planta. Tot just la meitat dels cannabinoides es queden en el fum, i una bona part queda atrapat al cul del porro o s'escapa en forma de fum residual de l'altre extrem del porro. Piròlisi = substàncies tòxiquesLa piròlisi de qualsevol matèria vegetal (principalment la cel·lulosa que compon les plantes) allibera un fum que conté quitrans, metalls pesants, monòxid de carboni, benzè, toluè, naftalè, i altres substàncies tòxiques responsables de malalties cardiovasculars, respiratòries i diversos càncers.&nbsp;Si això et recorda les campanyes d'informació sobre tabac, és que, a excepció de la nicotina i dels fitocannabinoides, en ser cremats, tant el cànnabis com el tabac alliberen moltes toxines similars. Un <a href="https://www.nature.com/articles/s41598-020-63120-6" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">estudi recent</a> va identificar com a mínim 110 compostos tòxics en el fum de la combustió del cànnabis, dels quals 69 es van trobar també en el fum del tabac.&nbsp;Fumar porros, pipa, bong... és gastar més la meitat del producte, a més d'afegir-hi substàncies cancerígenes. <h2>Vaporitzar</h2> Més enllà del <a href="http://www.rdrcannabis.cat/index.php/2020/09/22/la-ingesta-de-productos-alimenticios-con-cannabis/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">consum per ingestió a través d'aliments</a>, que produeix efectes diferents i comporta riscos propis, la vaporització és una manera de consumir <a href="https://maps.org/news-letters/v06n3/06359mj1.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">semblant als porros</a>, però sense els riscos associats a la combustió.&nbsp;La vaporització és un procés utilitzat en aromateràpia, a través del qual s'escalfa suaument un material vegetal fins que s’arriba a la temperatura d'alliberament dels compostos desitjats (per exemple, 157ºC). Es produeix així, no una conversió en fum, sinó en vapor. Com fer-ho?Amb aquesta finalitat, s'utilitzen vaporitzadors, que són aparells mecànics o elèctrics que permeten un escalfament del material vegetal, però sense piròlisi. Els vaporitzadors tenen dues maneres d'escalfar sense cremar:-&nbsp;per contacte amb una superfície calenta (conducció),-&nbsp;o sotmetent la matèria vegetal a un flux d'aire calent (convecció), la forma més segura per evitar-ne la combustió, i la més pràctica d'utilitzar.&nbsp;Hi ha molts tipus de vaporitzador: portable o fix, funcionant a través d'un inflat d'una bossa amb vapor, aspiració per mitjà d'un tub, un embut, etc.&nbsp;En escalfar per sota dels 230ºC, els vaporitzadors aconsegueixen extreure els compostos actius sense generar la reacció química de piròlisi que produeix les nombroses substàncies tòxiques esmentades anteriorment. Per això, després de vaporitzar-se, un cabdell de cànnabis no es transforma en cendra, sinó que continua íntegre, simplement amb un aspecte sec i amb un color enfosquit. Una mica com els grans de cafè torrats, però no cremats.&nbsp;A més, la majoria de vaporitzadors permeten triar la temperatura, per poder apropar-se amb el màxim de precisió a la temperatura del fitocannabinoide que es desitja consumir.&nbsp;La vaporització per reduir els danysPer a la vaporització com per a tot, és important començar i experimentar amb compte i moderació (te l'expliquem més a baix). Un ús inapropiat de la vaporització també pot comportar danys per a la salut, en particular, un risc d'irritació de vies respiratòries en casos de sobreescalfament, a causa de massa quantitat de vapor aspirada alhora, o d'un vapor massa dens.&nbsp;No obstant això, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1853086/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">el vapor per si mateix sempre serà menys nociu que el fum</a>: està a una temperatura molt menys calenta –fet que les mucoses del coll aprecien– i perd pel camí un 95 % de les substàncies tòxiques generades durant la piròlisi de la matèria vegetal.&nbsp;La vaporització ben gestionada permet reduir nombrosos riscos sanitaris associats al fum de combustió, facilita el control de la dosi administrada, i redueix la dosi necessària per arribar a un efecte desitjat. Vaporització adultaPer als usos entre adults –lúdic, recreatiu, o com el prefereixis anomenar– la vaporització també és de gran ajuda per dissociar el consum de cànnabis del de tabac. Així mateix, vaporitzar redueix les molèsties a nivell social, en particular, els aspectes negatius que es comparteixen amb el consum de tabac: la molèstia del <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5741419/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">“fumador passiu”</a> que genera el fum per a l'entorn o els veïns, la brutícia de les restes dels porros i les cendres i, també, els riscos associats amb l'ús de foc. Amb tot, la vaporització representa una manera de consumir cànnabis amb responsabilitat, que redueix&nbsp;el mal per a un mateix i per al teu entorn.&nbsp;Amb menys productes derivats de la piròlisi i més substàncies aromàtiques, les persones que han fet el canvi cap a la vaporització solen explicar una satisfacció més gran del producte amb menys molèsties respiratòries –com la tos. En dissociar-se del tabac i poder gestionar la dosi de manera molt més precisa, no és estrany veure les persones consumir menys cànnabis i recuperar un cert control sobre el seu consum després de la compra d'un vaporitzador. Com deixar la combustió i començar la vaporització?No obstant això, pot costar adaptar-se inicialment a la diferència d'experiència produïda per la inhalació de vapor, més lleuger que el fum dels porros al qual poden estar acostumades les persones que utilitzen cànnabis. La vaporització és una experiència lleugerament diferent, que requereix un temps d'adaptació. Durant aquest temps és astut, com amb moltes coses, començar <a href="https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2716990?utm_campaign=articlePDF&amp;utm_medium=articlePDFlink&amp;utm_source=articlePDF&amp;utm_content=jamanetworkopen.2018.4841" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">prenent petites dosis, i esperar fins a sentir els efectes abans de vaporitzar més</a>. Pots fer la transició cap a la vaporització introduint-la a poc a poc en el teu dia a dia.&nbsp;El preu de la vaporitzacióLa vaporització implica una inversió inicial en la compra d'un dispositiu. Tanmateix, a llarg termini, permet un estalvi en quantitats de cànnabis consumides (ja que se’n necessita menys per obtenir el mateix efecte) i, per a molts, és una eina d'ajuda en el cessament del consum de tabac que, també, comporta un estalvi important.&nbsp;L'existència d'associacions de consumidors de cànnabis pot ser un avantatge, en permetre provar diversos tipus de vaporitzadors per triar el que sigui més convenient per al consum de cada persona. No obstant això, amb o sense pandèmia, cal tenir en compte les mesures de seguretat i neteja dels accessoris dels vaporitzadors de les associacions de consumidors de cànnabis abans del seu ús. <h2>Vaporejat, e-líquids i dabbing</h2>Compte! En aquest article, quan parlem de vaporització, ens referim a la vaporització dels cabdells de cànnabis en si mateix, i no dels líquids o pens de vaporejar, que continguin extractes de cànnabis o e-líquids, ni tampoc del dabbing de concentrats. Aquests productes comporten les seves particularitats que abordarem pròximament amb més detall a RDR cànnabis.

Vaporize it! Una alternativa a la combustió i a la nicotina

Es bien conocido que el consumo de cannabis (productos de la planta de cáñamo) puede conllevar riesgos para la salud de la persona usuaria y para su alrededor. No obstante, se conoce menos el instrumento que permite reducir una gran parte de esos posibles daños y al mismo tiempo ofrece una experiencia de consumo mejorada. <h3>Cannabis y pirólisis</h3>Pirólisis = combustiónCuando te fumas un porro, no solo consumes cannabis: absorbes una mezcla de papel de liar, cannabis y a veces tabaco. En una pipa o bong, te ahorras el papel, pero la forma de consumir es equivalente: se prende con fuego el cannabis o la mezcla. Esto genera una pirólisis (o combustión) del material vegetal convirtiéndose en una brasa que asciende a una temperatura de entre unos 400°C y 600°C. Es aproximadamente a partir de los 230ºC cuando el material vegetal empieza la pirólisis, es decir, se quema. Pirólisis = malgastar cannabisLos principios activos más importantes del cannabis son los fitocannabinoides, que son responsables de los efectos euforizantes o medicinales, así como los terpenos, responsables principalmente de los sabores y aromas. Los principios activos se liberan del cannabis a una temperatura más baja que el punto de combustión. Entre los fitocannabinoides, el THC se libera cuando se calienta el cannabis a 157ºC. En el caso de los otros fitocannabinoides (CBD, CBG, CBN, CBC, THCV, etc.) y de los terpenos (delta-3-careno, p-cimeno, terpineol-4-ol, borneol, alpha-terpineol), se liberan al calentar el cannabis entre 160°C y 220°C. Es decir, ¡no es necesario calentar el material vegetal a la temperatura de combustión, para disfrutar de los sabores y efectos de la planta! Lo menos conocido es que, al llegar al punto de combustión, se destruye una parte enorme de los fitocannabinoides y terpenos presentes en la planta. Apenas la mitad de los cannabinoides se quedan en el humo, y una buena parte queda atrapado en el culo del porro o se escapa en forma de humo residual del otro extremo del porro. Pirólisis = sustancias tóxicasLa pirólisis de cualquier materia vegetal (principalmente la celulosa que compone las plantas) libera un humo que contiene alquitranes, metales pesados, monóxido de carbono, benceno, tolueno, naftaleno, y otras sustancias tóxicas responsables de enfermedades cardiovasculares, respiratorias y diversos cánceres. Si esto te recuerda a las campañas de información sobre tabaco, es que, con excepción de la nicotina y de los fitocannabinoides, al ser quemados, tanto el cannabis como el tabaco liberan muchas toxinas similares. Un <a href="https://www.nature.com/articles/s41598-020-63120-6" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">estudio reciente</a> identificó como mínimo 110 compuestos tóxicos en el humo de la combustión del cannabis, de los cuales 69 se encontraron también en el humo del tabaco. Fumar porros, pipa, bong... es gastar más la mitad del producto, además de añadir sustancias cancerígenas. <h3>Vaporizar</h3> Más allá del <a href="http://www.rdrcannabis.cat/index.php/2020/09/22/la-ingesta-de-productos-alimenticios-con-cannabis/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">consumo por ingestión a través de alimentos</a>, que produce efectos diferentes y conlleva riesgos propios, la vaporización es una forma de consumir <a href="https://maps.org/news-letters/v06n3/06359mj1.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">parecida a los porros</a>, pero sin los riesgos asociados a la combustión. La vaporización es un proceso usado en aromaterapia, a través del cual se calienta suavemente un material vegetal hasta llegar a la temperatura de liberación de los compuestos deseados (por ejemplo, 157ºC). Se produce así, no una conversión en humo, sino en vapor. ¿Cómo hacerlo?Para este fin, se usan vaporizadores, que son aparatos mecánicos o eléctricos que permiten un calentamiento del material vegetal, pero sin pirólisis. Los vaporizadores tienen dos formas de calentar sin quemar:-&nbsp;vía contacto con una superficie caliente (conducción),-&nbsp;o sometiendo la materia vegetal a un flujo de aire caliente (convección), la forma más segura para evitar la combustión, y la más práctica de utilizar. Existen mil tipos de vaporizador: portable o fijo, funcionando a través de un hinchado de una bolsa con vapor, aspiración por medio de un tubo, un embudo, etc. Al calentar por debajo de los 230ºC, los vaporizadores logran extraer los compuestos activos sin generar la reacción química de pirólisis que produce las numerosas sustancias tóxicas mencionadas anteriormente. Por ello, después de vaporizarse, un cogollo de cannabis no se transforma en ceniza, sino que sigue íntegro, simplemente con aspecto seco y con un color oscurecido. Un poco como los granos de café tostados, pero no quemados. Además, la mayoría de vaporizadores permiten elegir la temperatura, para poder acercarse con el máximo de precisión a la temperatura del fitocannabinoide que se desea consumir. La vaporización para reducir los dañosPara la vaporización como para todo, es importante empezar y experimentar con cuidado y moderación (te lo explicamos más abajo). Un uso inapropiado de la vaporización también puede conllevar daños para la salud, en particular, un riesgo de irritación de vías respiratorias en casos de sobrecalentamiento, a causa de demasiada cantidad de vapor aspirada al mismo tiempo, o de un vapor demasiado denso. No obstante, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1853086/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">el vapor en sí siempre será menos dañino que el humo</a>: está a una temperatura mucho menos caliente –hecho que las mucosas de la garganta aprecian– y pierde por el camino un 95% de las sustancias tóxicas generadas durante la pirólisis de la materia vegetal. La vaporización bien gestionada permite reducir numerosos riesgos sanitarios asociados al humo de combustión, facilita el control de la dosis administrada, y reduce la dosis necesaria para llegar a un efecto deseado. Vaporización adultaPara los usos entre adultos –lúdico, recreativo, o como le prefieras llamar– la vaporización también es de gran ayuda para disociar el consumo de cannabis del de tabaco. Asimismo, vaporizar reduce las molestias a nivel social, en particular, los aspectos negativos que se comparten con el consumo de tabaco: la molestia del “<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5741419/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">fumador pasivo</a>” que genera el humo para el entorno o los vecinos, la suciedad de los restos de los porros y las cenizas y, también, los riesgos asociados con el uso de fuego. Con todo, la vaporización representa una manera de consumir cannabis con responsabilidad, reduciendo el daño para uno mismo y para tu entorno. Con menos productos derivados de la pirólisis y más sustancias aromáticas, las personas que han hecho el cambio hacia la vaporización suelen explicar un mayor disfrute del producto con menos molestias respiratorias –como la tos. Al disociarse del tabaco y poder gestionar la dosis de forma mucho más precisa, no es raro ver a las personas consumir menos cannabis y recuperar un cierto control sobre su consumo tras la compra de un vaporizador. ¿Cómo dejar la combustión y empezar la vaporización?No obstante, puede costar adaptarse inicialmente a la diferencia de experiencia producida por la inhalación de vapor, más ligero que el humo de los porros al cual pueden estar acostumbradas las personas que usan cannabis. La vaporización es una experiencia ligeramente distinta, que requiere un tiempo de adaptación. Durante este tiempo es astuto, como con muchas cosas, empezar <a href="https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2716990?utm_campaign=articlePDF&amp;utm_medium=articlePDFlink&amp;utm_source=articlePDF&amp;utm_content=jamanetworkopen.2018.4841" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(17, 85, 204);">tomando pequeñas dosis, y esperar hasta sentir los efectos antes de vaporizar más</a>. Puedes hacer la transición hacia la vaporización introduciéndola poco a poco en tu día a día. El precio de la vaporizaciónLa vaporización implica una inversión inicial en la compra de un dispositivo. Sin embargo, a largo plazo, permite un ahorro en cantidades de cannabis consumidas (ya que se necesita menos para obtener el mismo efecto) y, para muchos, es una herramienta de ayuda en el cese del consumo de tabaco que, también, conlleva un ahorro importante. La existencia de asociaciones cannábicas puede ser una ventaja, al permitir probar varios tipos de vaporizadores para elegir el que sea más conveniente para el consumo de cada persona. No obstante, con o sin pandemia, hay que tener en mente las medidas de seguridad y limpieza de los accesorios de los vaporizadores de las asociaciones cannábicas antes de su uso. <h3>Vapeado, e-líquidos y dabbing</h3>¡Cuidado! En este artículo, cuando hablamos de vaporización, nos referimos a la vaporización de los cogollos de cannabis en sí mismo, y no de los líquidos o pens de vapeo, que contengan extractos de cannabis o e-líquidos, ni tampoco del dabbing de concentrados. Estos productos comportan sus particularidades que abordaremos próximamente con más detalle en RDR cannabis.

¡Vaporize it! Una alternativa a la combustión y a la nicotina

Les societats humanes són cada vegada més complexes per motius socials, econòmics, culturals i polítics. En l’actualitat, als entramats socials, amb les altes taxes de densitat de població que hi ha, el respecte i la convivència representen la pedra angular per evitar-hi conflictes. En teoria, a la immensa majoria de la població li agrada allò de “viu i deixa viure”, però, a la pràctica, una part important de les persones fa accions que són molestes per a tercers. El cas dels clubs socials de cànnabis no en són una excepció i els problemes de convivència que comporten són en un doble sentit. D’una banda, el veïnat allunyat de la realitat cannàbica, que percep la presència d’un club social de cànnabis com una amenaça. I, d’una altra banda, les molèsties que sofreixen als veïnats producte de l’activitat dels clubs socials de cànnabis. Una part important dels clubs socials de cànnabis que s’han posat en marxa a Catalunya els darrers anys, degut a un procés d’estigmatització i desconeixement, han sofert el que es coneix com a fenomen nimby. Un acrònim anglès, NIMBY, que significa “not in my back yard”, és a dir, “al pati de casa meva, no”. Les comunitats que experimenten el fenomen nimby reconeixen que certs recursos i/o equipaments comunitaris com les incineradores, les centrals nuclears, les sales de venipunció assistida i, també, els clubs socials de cànnabis, són necessaris en el si social, però que s’haurien d’instal·lar a un altre territori, barri o carrer diferent del seu, perquè el seu context ja està ple de recursos indesitjables, o bé consideren que no és l’espai adequat a causa de la baixa demanda que n’hi ha. En certes comunitats, l’obertura d’un club social de cànnabis s’ha conceptualitzat com una amenaça a la convivència. L’imaginari de la droga encara és ben present en una part important de la població. Això implica que a algunes persones, quan es parla d’un club de cànnabis, els vinguin al cap xeringues, persones drogodependents amb un estat físic degradat i pidolant, sida i, en última instància, la mort. Aquest imaginari comporta que la convivència comunitària entre els clubs socials de cànnabis i el veïnat sigui complicada i, fins i tot, en alguns casos, impossible. La intolerància de determinada part del veïnat per impossibilitar l’obertura d’un club social de cànnabis ha generat autèntics conflictes. En aquests casos, les taules de treball comunitari esdevenen capitals per trobar una solució al conflicte. Tot i que no sempre són possibles i que la solució a la controvèrsia comunitària no acostuma a satisfer cap de les dues parts. La sensibilització comunitària per augmentar els llindars de tolerància vers els clubs socials de cànnabis és un aspecte a treballar per millorar la convivència veïnal.&nbsp;Un altre conflicte d’ordre comunitari és el provocat per l’activitat dels clubs socials de cànnabis que genera molèsties de diferent naturalesa al veïnat. Aquests tipus de molèsties s’han de reduir fins a la mínima expressió per aconseguir una excel·lent convivència veïnal. Si l’activitat cannàbica és respectuosa amb el veïnat, s’ha de treballar en el sentit de reduir l’estigmatització i la criminalització dels clubs socials de cànnabis. Es poden dividir les molèsties al veïnat derivades dels clubs socials de cànnabis en dues grans categories. D’un costat, els incidents sota la responsabilitat dels gestors del clubs i, de l’altre, els provocats pels socis desvinculats de qualsevol tasca de responsabilitat dins del club. En relació amb la primera categoria, els gestors han de dotar el club d’un clima adequat per fer-lo atractiu, sempre i quan la cerca d’un ambient adient no comporti efectes indesitjats per al veïnat. En aquest sentit, els problemes més importants són els derivats del soroll, especialment la música, i les olors. En diferents municipis, les ordenances municipals relatives als clubs socials de cànnabis són notòriament estrictes pel que fa a l’aïllament acústic i les sortides d’olors. Aquests tipus de normatives, tot i suposar una despesa econòmica considerable per als clubs de cara a evitar sorolls i olors, són efectives per reduir l’impacte del club, fins al punt que la seva activitat passi totalment desapercebuda per al veïnat. Si les normatives municipals no són tan estrictes, els gestors dels clubs han de treballar amb la finalitat d’evitar qualsevol molèstia produïda per sorolls i olors. La insonorització i l’extracció de fums són centrals per evitar qualsevol conflicte amb el veïnat. Tota inversió dedicada a evitar molèsties representa una acció efectiva per prevenir conflictes. Els gestors dels clubs de cànnabis han de ser proactius en aquest sentit. Els conflictes provocats pels socis dels clubs socials de cànnabis són els que acostumen a provocar més controvèrsies. Sorolls i brutícia al carrer solen enfadar el veïnat, que, en ocasions, no dubta a trucar la policia per dissuadir qualsevol acció dels socis considerada incívica. En aquest sentit, els usuaris de cànnabis cal que entrin i surtin del club social de cànnabis de manera ordenada i silenciosa. Sense crits i sense quedar-se palplantats davant de la porta del club, que, per exemple, pot ser que estigui sota de balcons de veïns als qui els provoquen molèsties. S’ha de pensar que l’estil de vida dels veïns és evidentment dispar, i que hi ha qui matina, i ja se sap que el descans és un bé molt preuat. Quan resulta alterat, és habitual que les persones es posin nervioses. El descans del veïnat és un bé pel qual s’ha de vetllar col·lectivament. Fer-ho estalvia maldecaps. A més, i molt important, s’ha d’evitar fumar a la porta o als voltants del club. Si s’intercepten usuaris fumant a la via pública, per molt a prop que estiguin de l’espai de tolerància que representa el club, són multats en virtut de la Llei de seguretat ciutadana, i de ben segur que això provoca un problema al club.&nbsp;En definitiva, les ciutats són un espai inherent de conflicte, però les bones pràctiques contribueixen a disminuir-los. Guanyar una bona convivència en el context dels clubs socials de cànnabis representa un pas ferm i solvent per guanyar la legitimitat necessària per desestigmatitzar les persones que utilitzen el cànnabis. És a les mans dels qui en consumeixen que es pugui avançar en aquest sentit i, per això, la responsabilitat personal és necessària per evitar qualsevol conflicte amb el veïnat. Endavant, doncs, amb la bona convivència.

Ens agrada la convivència veïnal: respectem el silenci i cuidem l’entorn

Las sociedades humanas son cada vez más complejas por motivos sociales, económicos, culturales y políticos. En la actualidad, en los entramados sociales, con las altas tasas de densidad de población que existe, el respeto y la convivencia representan la piedra angular para evitar conflictos. En teoría, a la inmensa mayoría de la población le gusta aquello de “vive y deja vivir”, pero, en la práctica, una parte importante de las personas realiza acciones que son molestas para terceros. El caso de los clubes sociales de cannabis no es una excepción y los problemas de convivencia que conllevan vienen en un doble sentido. Por una parte, el vecindario alejado de la realidad cannábica, que percibe la presencia de un club social de cannabis como una amenaza. Y, por otra parte, las molestias que sufren en los vecindarios producto de la actividad de los clubes sociales de cannabis. Una parte importante de los clubes sociales de cannabis que se han puesto en marcha en Cataluña en los últimos años, debido a un proceso de estigmatización y desconocimiento, han sufrido lo que se conoce como fenómeno NIMBY. Un acrónimo inglés significa “not in my back yard”, es decir, “sí, pero aquí no”. Las comunidades que experimentan el fenómeno NIMBY reconocen que ciertos recursos y/o equipamientos comunitarios como las incineradoras, las centrales nucleares, las salas de venopunción asistida y, también, los clubes sociales de cannabis, son necesarios en el seno social, pero que tendrían que instalarse en otro territorio, barrio o calle diferente del suyo, porque su contexto ya está lleno de recursos indeseables, o bien consideran que no es el espacio adecuado a causa de la baja demanda que existe. En ciertas comunidades, la apertura de un club social de cannabis se ha conceptualizado como una amenaza a la convivencia. El imaginario de la droga todavía está bien presente en una parte importante de la población. Ello implica que a algunas personas, cuando se habla de un club de cannabis, les vengan a la cabeza jeringas, personas drogodependientes con un estado físico degradado y pidiendo, sida y, en última instancia, la muerte. Este imaginario conlleva que la convivencia comunitaria entre los clubes sociales de cannabis y el vecindario sea complicada e, incluso, en algunos casos, imposible. La intolerancia de determinada parte del vecindario para imposibilitar la apertura de un club social de cannabis ha generado auténticos conflictos. En estos casos, las mesas de trabajo comunitario resultan capitales para encontrar una solución al conflicto. A pesar de que no siempre son posibles y que la solución a la controversia comunitaria no acostumbra a satisfacer a ninguna de las dos partes. La sensibilización comunitaria para aumentar los umbrales de tolerancia hacia los clubes sociales de cannabis es un aspecto a trabajar para mejorar la convivencia vecinal. Otro conflicto de orden comunitario es el provocado por la actividad de los clubes sociales de cannabis que genera molestias de diferente naturaleza en el vecindario. Estos tipos de molestias se tienen que reducir hasta a la mínima expresión para conseguir una excelente convivencia vecinal. Si la actividad cannábica es respetuosa con el vecindario, se tiene que trabajar en el sentido de reducir la estigmatización y la criminalización de los clubes sociales de cannabis. Se pueden dividir las molestias en el vecindario derivadas de los clubes sociales de cannabis en dos grandes categorías. De un lado, los incidentes bajo la responsabilidad de los gestores de los clubes y, del otro, los provocados por los socios desvinculados de cualquier tarea de responsabilidad dentro del club. En relación con la primera categoría, los gestores tienen que dotar al club de un clima adecuado para hacerlo atractivo, siempre y cuando la búsqueda de un ambiente adecuado no conlleve efectos indeseados para el vecindario. En este sentido, los problemas más importantes son los derivados del ruido, especialmente la música, y los olores. En diferentes municipios, las ordenanzas municipales relativas a los clubes sociales de cannabis son notoriamente estrictas con respecto al aislamiento acústico y las salidas de olores. Dichos tipos de normativas, a pesar de suponer un gasto económico considerable para los clubes de cara a evitar ruidos y olores, son efectivas para reducir el impacto del club, hasta el punto de que su actividad pase totalmente desapercibida para el vecindario. Si las normativas municipales no son tan estrictas, los gestores de los clubes tienen que trabajar con la finalidad de evitar cualquier molestia producida por ruidos y olores. La insonorización y extracción de humos son centrales para evitar cualquier conflicto con el vecindario. Toda inversión dedicada a evitar molestias representa una acción efectiva para prevenir conflictos. Los gestores de los clubes de cannabis tienen que ser proactivos en este sentido. Los conflictos provocados por los socios de los clubes sociales de cannabis son los que acostumbran a provocar más controversias. Ruidos y suciedad en la calle suelen enfadar al vecindario, que, en ocasiones, no duda en llamar a la policía para disuadir cualquier acción de los socios considerada incívica. En este sentido, los usuarios de cannabis es necesario que entren y salgan del club social de cannabis de forma ordenada y silenciosa. Sin gritos y sin quedarse plantados delante de la puerta del club, que, por ejemplo, puede ser que esté bajo balcones de vecinos a los que les provocan molestias. Se tiene que pensar que el estilo de vida de los vecinos es evidentemente dispar, y que hay quien madruga, y ya se sabe que el descanso es bien muy preciado. Cuando resulta alterado, es habitual que las personas se pongan nerviosas. El descanso del vecindario es un bien por el cual se tiene que velar colectivamente. Hacerlo ahorra quebraderos de cabeza. Además, y muy importante, se tiene que evitar fumar en la puerta o en los alrededores del club. Si se intercepta a usuarios fumando en la vía pública, por muy cerca que estén del espacio de tolerancia que representa el club, son multados en virtud de la Ley de seguridad ciudadana, y a buen seguro que ello provoca un problema al club. ﻿En definitiva, las ciudades son un espacio inherente de conflicto, pero las buenas prácticas contribuyen a disminuirlos. Ganar una buena convivencia en el contexto de los clubes sociales de cannabis representa un paso firme y solvente para ganar la legitimidad necesaria para desestigmatizar a las personas que utilizan el cannabis. Está en manos de los que consumen que se pueda avanzar en este sentido y, por ello, la responsabilidad personal es necesaria para evitar cualquier conflicto con el vecindario. Adelante, pues, con la buena convivencia.

Nos gusta la convivencia vecinal: respetamos el silencio y cuidamos el entorno

És probable que part de la controvèrsia sobre aquesta qüestió s’origini a partir d’una confusió terminològica. Així doncs, primer de tot, cal definir què s’entén exactament per “sobredosi”. Si s’entén que significa un conjunt de conseqüències adverses agudes en la salut a causa de prendre massa cànnabis, doncs sí que passa i, de fet, la majoria de les persones consumidores ho han experimentat alguna vegada al llarg de la seva trajectòria. Si s’entén una sobredosi com un episodi que pot acabar amb el resultat de mort per intoxicació, doncs no, no és el cas. Pel que fa al cànnabis, això últim no és possible simplement perquè la dosi fatal de THC és més elevada que la que una persona en pot consumir sent realistes. Potser qui parla de sobredosi de cànnabis ho fa perquè vol afegir cert fatalisme al consum de cànnabis, però el que sí que és cert és que a l’àmbit de les persones que consumeixen cànnabis els termes per referir-se a una intoxicació són uns altres, com per exemple, una “pàl·lida”, un “xungo” o “la blanca”. En l’àmbit hospitalari, es parla d’una intoxicació per cànnabis, però més col·loquialment també se’n pot dir un empatx o una indigestió per consum excessiu de cànnabis.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;El 2019, <a href="http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/INFORME-SIDC-2019_ok.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: windowtext;">a</a><a href="http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/INFORME-SIDC-2019_ok.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank"> Catalunya</a>, un total de 761 persones van anar a l’hospital per culpa d’una intoxicació per cànnabis, és a dir, un 4% del total de les urgències hospitalàries ateses en les quals el diagnòstic principal estava relacionat amb les drogues. També el 2019, la principal font d’intoxicació que va comportar el pas per l’hospital, amb un 42,8% dels ingressos, va ser l’alcohol, amb més de 8.000 persones. &nbsp;Si es pensa en les situacions més repetides on es donen empatxos de cànnabis, les més clàssiques en són dues. En primer lloc, jovent fumant-ne a la sortida de l’institut. En segon lloc, una festa o celebració on apareix un deliciós space cake o pastís casolà cuinat amb cànnabis —entre altres ingredients. &nbsp;Les persones que no estan acostumades als efectes del cànnabis, és a dir, les que no presenten tolerància als seus efectes, són les que tenen més possibilitats de patir una sobredosi de cànnabis, la coneguda com “la pàl·lida”. Més endavant en aquest text es parla de la qüestió de la tolerància. Si, a més a més, la via per on es consumeix el cànnabis és la ingestió oral i es descuida la prudència i/o no es reté la informació sobre la dosi (quant i quin tipus de cànnabis hi ha al pastís), augmenten les possibilitats d’acabar tenint símptomes i necessitar ajuda mèdica.&nbsp;Els símptomes més clàssics que es poden donar en aquesta indesitjable situació són: capacitat de desplaçament deteriorada, nàusees, vòmits, confusió, paranoia, ansietat, atac de pànic, marejos, deliri, al·lucinacions, increment de la freqüència cardíaca o de la pressió arterial, entre d’altres. Fins i tot pot haver-hi un desmai. Si aquest s’allarga més de cinc minuts, cal cercar ajuda mèdica professional.&nbsp;És bo tenir en compte tot un seguit de factors per evitar o reduir la possibilitat de patir un empatx per cànnabis. També, és fonamental conèixer la concentració de tetrahidrocannabinol, THC, del producte abans de dosificar-lo. Com més concentració de THC al producte, menys tolerància als seus efectes per part de la persona i augment de la possibilitat de sobredosificació. La tolerància a una droga és la capacitat que té el cos de lluitar contra els seus efectes perquè no afecti el sistema nerviós. La tolerància varia depenent de l’individu, és a dir, que no hi ha la mateixa reacció a una substància en dues persones que la prenen. Si algú està habituat a consumir cànnabis, la seva tolerància a concentracions altes de THC és molt superior a la d’una persona que en faci un consum esporàdic.&nbsp;A més, cal tenir una mínima informació sobre els temps d’absorció de la substància en funció de la via de consum. No és el mateix fumar, vaporejar, aspirar-ne concentrats (“dabbejar”) o ingerir la substància. La via inhalada comporta uns efectes immediats, però la digestiva és molt més lenta, ja que els principis actius del cànnabis primer han de ser absorbits per l’estómac, posteriorment passen pel fetge i, finalment, arriben al cervell. Aquest cicle pot trigar entre 60 i 90 minuts en funció de si s’ha menjat molt o poc, la constitució i metabolisme de la persona o d’altres variables. L’efecte es pot perllongar fins a 6 o 8 hores, tot i que hi ha casos extrems en què s’ha allargat fins a 12- 24 hores. D’altre costat, cal fer notar que, un cop inhalat, aguantar-ne el fum o vapor als pulmons no comporta més absorció de THC, ja que el THC s’absorbeix tan bon punt com hi entra, a través dels alvèols pulmonars.&nbsp;És important que en el moment del consum no es tingui l’estómac buit o s’hagin pres altres drogues, sobretot les que tenen un efecte depressor del sistema nerviós, com l’alcohol. Tots aquests elements entren en joc en l’equació de l’empatx per cànnabis. En cas de lipotímia o síncope, és important no donar res per menjar ni per beure a la persona afectada fins que no s’hagi recuperat completament.&nbsp;Per descomptat, si aquesta situació la viu un company o companya, cal fer-li un bon acompanyament per tal d’alleugerir el patiment. En cas que la persona perdi el coneixement, és important que estigui en la posició de seguretat per tal que pugui respirar correctament. &nbsp;Si es para l’atenció en els productes per consumir oralment que contenen cànnabis, popularitzats sota el nom de comestibles de cànnabis o edibles, es recomana que es comenci amb una dosificació d’entre 5 i 10 mg de THC i esperar entre 60 i 90 minuts abans de repetir. Recordeu, es parla de mil·ligrams de THC en un comestible, que no s’ha de confondre amb el pes del comestible en sí mateix, que pot variar molt en funció de la presentació: caramel, galeta, brownie, etc.&nbsp;Sobre la possibilitat d’ingerir determinats productes per tal de contrarestar una “pàl·lida”, se n’ha escrit molt, però se’n sap molt poc objectivament parlant. Un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23042808/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a> del 2013 va demostrar que el cannabidiol, CBD, quan és consumit al mateix moment que el THC, ajuda a disminuir els efectes adversos d’ansietat i paranoia. Però no queda clar si té els mateixos efectes en cas de ser administrat després del THC. Això sí, prendre algun oli de CBD o una varietat alta en CBD prèviament a la ingestió de THC podria ser un remei eficaç per a una col·locada no desitjada. En tot cas, sí que hi ha una qüestió important que s’ha de tenir en compte quan s’està cuidant algú que estigui patint una sobredosi de cànnabis: en cap cas s’ha de donar suc de mango! Els mangos contenen una substància química anomenada mircè i els terpens que es troben al seu interior <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3165946/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">tenen la capacitat</a> de potenciar i perllongar els efectes del THC.&nbsp;El 2017 en <a href="https://www.dea.gov/sites/default/files/drug_of_abuse.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una publicació</a> de la DEA (Drug Enforcement Administration) s’afirmava que “No s’ha registrat cap mort per sobredosi de marihuana”. Però sí que teòricament podria passar i, de fet, s’ha estudiat. Existeix una unitat de mesura coneguda com a dosi letal (DL) que s’aplica a qualsevol substància que les persones puguin consumir i que es calcula amb relació al pes corporal. Aquesta mesura és una indicació de la letalitat d’una determinada substància. Per exemple, en el cas del sucre la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/DL50" rel="noopener noreferrer" target="_blank">DL mitjana</a> és de 30g/kg i per a la sal de taula, 12g/kg. Això vol dir que una dosi letal de sucre per a una persona de 80 kg és de 2,4 kg, i per a la sal és gairebé d’1 kg. L’heroïna, d’altra banda, té una DL mitjana (DL50) de 50 mg/kg per inhalació, però tan sols de 0,02g/kg si es pren per via intravenosa. &nbsp;En aquest punt, ve al cas la famosa frase que va popularitzar fa gairebé cinc-cents anys el metge i químic suís Paracels, i que és considerada el principi bàsic de la toxicologia: “Totes les coses són verí i res és sense verí; només la dosi fa que una cosa no sigui un verí”. De fet, és més probable que es recordi el principi resumit que diu: “La dosi fa el verí”. Us en calen més exemples? La DL50 de l’aigua són uns 6 litres; pel que fa al cafè, uns 175 expressos, i d’alcohol d’uns 40 graus, uns 13 xopets.&nbsp;Per al cànnabis, la quantitat necessària per a una dosi letal és descomunal. L’autor David Schmader explica al seu llibre Weed, The User’s Guide, A 21st Century Handbook for Enjoying Marijuana (2017) que una persona d’uns 75 kg hauria de consumir 750 quilos de cànnabis en 15 minuts per patir una sobredosi que fos letal. La majoria de les varietats de cànnabis contenen al voltant d’un 15-20% de THC, és a dir, 1 g de cànnabis conté com a màxim 200 mg de THC. És pràcticament impossible consumir un volum tan gran de THC per inhalació. Certament que es pot ingerir més THC a través dels comestibles deglutits, però cal tenir en compte que, segons les estimacions més conservadores, un home adult hauria de consumir 50 grams de THC pur per tenir un 50% de probabilitats de morir. Fins i tot, si una persona ingerís els comestibles de cànnabis més potents o concentrats, és més probable que morís abans pel consum excessiu de sucre i sal que no pas per una sobredosi de THC. El cert és que algun eixelebrat podria pensar a injectar-se una quantitat letal de THC d’origen farmacèutic, però és un escenari més aviat remot.&nbsp;Quan algú experimenta una sobredosi o empatx per un consum excessiu de cànnabis, la situació pot resultar físicament i emocionalment molt incòmoda. El tractament per al consum excessiu de marihuana és simplement esperar fins que se’n redueixin els efectes, i això pot ser qüestió d’hores. Un aspecte que realment hi pot marcar la diferència és la companyia i l’entorn on la persona intoxicada visqui l’experiència. En aquest sentit, cal atansar-se a un espai tranquil i segur, descordar-se el cinturó o elements de vestir que facin pressió o siguin incòmodes, intentar respirar amb calma, relaxar-se, estar en companyia d’una persona de confiança i potser donar-se la mà per mantenir la connexió. També, en alguns casos, pot anar bé beure una mica d’aigua per mantenir la hidratació i menjar alguna cosa, per tal d’augmentar els nivells de sucre en sang.&nbsp;Fins ara no s’ha parlat d’un altre tipus de reaccions adverses agudes, com les que poden passar a persones joves amb alguna malaltia preexistent que es desencadena a partir de consumir cànnabis. Es tracta de casos que són poc freqüents o que no són reaccions típiques al consum de cànnabis. Això passa quan persones amb una predisposició experimenten un episodi psicòtic agut després del consum de cànnabis. O en el cas de persones amb problemes cardiovasculars, que podrien arribar a patir un infart de miocardi. Tampoc s’ha parlat de les sobredosis relacionades amb el consum de cannabinoides sintètics, que sí que han causat decessos. S’abordarà aquest tema en altres textos d’aquesta web.&nbsp;Així doncs, ja ho sabeu: per evitar tots els riscos, és millor no consumir-ne gens. Per reduir els riscos, cal informar-se sobre el que s’està consumint i fer-ho de manera moderada i en un entorn segur. En primer lloc, és prudent començar amb una petita quantitat i esperar, com a mínim, quinze minuts, si és per la via d’inhalació, o dues hores, si és per la via oral. Comproveu com us moveu abans de plantejar-vos consumir-ne més. I, en cas d’haver-vos sobrepassat, preneu nota de què heu consumit, com i quan. Així, la pròxima vegada, podreu practicar la moderació.

Falsa creença o realitat: Existeix la “sobredosi” de cànnabis?

Es probable que parte de la controversia sobre esta cuestión se origine a partir de una confusión terminológica. Así pues, primero que todo, hay que definir qué se entiende exactamente por “sobredosis”. Si se entiende que significa un conjunto de consecuencias adversas agudas en la salud a causa de tomar demasiado cannabis, pues sí que ocurre y, de hecho, la mayoría de las personas consumidoras la han experimentado alguna vez a lo largo de su trayectoria. Si se entiende una sobredosis como un episodio que puede acabar con el resultado de muerte por intoxicación, pues no, no es este el caso. Con respecto al cannabis, esto último no es posible simplemente porque la dosis fatal de THC es más elevada que la que una persona puede consumir siendo realistas. Quizás quien habla de sobredosis de cannabis lo hace porque quiere añadir cierto fatalismo al consumo de cannabis, pero lo que sí es cierto es que en el ámbito de las personas que consumen cannabis los términos para referirse a una intoxicación son otros, como por ejemplo, una “pálida”, un “chungo” o “la blanca”. En el ámbito hospitalario, se habla de una intoxicación por cannabis, pero más coloquialmente también se puede denominar un empacho o una indigestión por consumo excesivo de cannabis.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;En 2019, <a href="http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/INFORME-SIDC-2019_ok.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: windowtext;">en</a><a href="http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/epidemiologia/docs/INFORME-SIDC-2019_ok.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank"> Cataluña</a>, un total de 761 personas fueron al hospital por culpa de una intoxicación por cannabis, es decir, un 4% del total de las urgencias hospitalarias atendidas en las que el diagnóstico principal estaba relacionado con las drogas. También en 2019, la principal fuente de intoxicación que conllevó el paso por el hospital, con un 42,8% de los ingresos, fue el alcohol, con más de 8.000 personas. Si se piensa en las situaciones más repetidas donde se dan empachos de cannabis, las más clásicas son dos. En primer lugar, jóvenes fumando a la salida del instituto. En segundo lugar, una fiesta o celebración donde aparece un delicioso space cake o pastel casero cocinado con cannabis —entre otros ingredientes. Las personas que no están acostumbradas a los efectos del cannabis, es decir, las que no presentan tolerancia a sus efectos, son las que tienen más posibilidades de sufrir una sobredosis de cannabis, la conocida como “la pálida”. Si, además, la vía por la que se consume el cannabis es la ingestión oral y se olvida la prudencia y/o no se ha retenido la información sobre la dosis (cuánto y qué tipo de cannabis hay en el pastel), aumentan las posibilidades de acabar teniendo síntomas y necesitar ayuda médica. Los síntomas más clásicos que se pueden dar en esta indeseable situación son: capacidad de desplazamiento deteriorada, náuseas, vómitos, confusión, paranoia, ansiedad, ataque de pánico, mareos, delirio, alucinaciones, incremento de la frecuencia cardíaca o de la presión arterial, entre otros. Incluso puede haber un desmayo. Dado el caso de que el desmayo se alargue más de cinco minutos, es necesario buscar ayuda médica profesional. Es recomendable tener en cuenta toda una serie de factores para evitar o reducir la posibilidad de sufrir un empacho por cannabis. También, es fundamental conocer la concentración de tetrahidrocannabinol, THC, del producto antes de dosificarlo. Cuanta más concentración de THC en el producto, menos tolerancia a sus efectos por parte de la persona y aumento de la posibilidad de sobredosificación. Se habla de tolerancia a las drogas cuando la reacción de una persona a una droga disminuye a medida que sigue utilizándola. La tolerancia varía dependiendo del individuo, es decir, que no existe la misma reacción a una sustancia en dos personas que la toman. Si alguien está habituado a consumir cannabis, su tolerancia a concentraciones altas de THC es muy superior a la de una persona que realice un consumo esporádico. Además, hay que tener una mínima información sobre los tiempos de absorción de la sustancia en función de la vía de consumo. No es lo mismo fumar, vapear, aspirar concentrados (“dabbear”) o ingerir la sustancia. La vía inhalada conlleva unos efectos inmediatos, pero la digestiva es mucho más lenta, ya que los principios activos del cannabis primero tienen que ser absorbidos por el estómago, posteriormente pasan por el hígado y, finalmente, llegan al cerebro. Este ciclo puede tardar entre 60 y 90 minutos en función de si se ha comido mucho o poco, la constitución y metabolismo de la persona o de otras variables. El efecto se puede prolongar hasta 6 o 8 horas, aunque existen casos extremos en que se ha alargado hasta 12- 24 horas. Por otro lado, hay que remarcar que, una vez inhalado, retener el humo o vapor en los pulmones no conlleva más absorción de THC, ya que el THC se absorbe tan pronto como entra en ellos, a través de los alveolos pulmonares. Es importante que en el momento del consumo no se tenga el estómago vacío o se hayan tomado otras drogas, sobre todo las que tienen un efecto depresor del sistema nervioso, como el alcohol. Todos estos elementos entran en juego en la ecuación del empacho por cannabis. En caso de lipotimia o síncope, es importante no dar nada para comer ni para beber a la persona afectada hasta que no se haya recuperado completamente. Por descontado, si esta situación la vive una persona del propio entorno, hay que hacerle un buen acompañamiento con el fin de aliviar su sufrimiento. En caso de que la persona pierda el conocimiento, es importante que esté en la <a href="https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers_auxilis/hipoglucemia/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">posición de seguridad</a> a fin de que pueda respirar correctamente. Si se centra la atención en los productos para consumir oralmente que contienen cannabis, popularizados bajo el nombre de comestibles de cannabis o edibles, se recomienda que se empiece con una dosificación de entre 5 y 10 mg de THC y esperar entre 60 y 90 minutos antes de repetir. Hay que recordar que se habla de miligramos de THC en unos comestibles, que no deben confundirse con el peso de los comestibles en sí, que puede variar mucho en función de la presentación: caramelo, galleta, brownie, etc. Sobre la posibilidad de ingerir determinados productos con el fin de contrarrestar una “pálida”, se ha escrito mucho, pero se sabe muy poco objetivamente hablando. Un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23042808/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a> de 2013 demostró que el cannabidiol, CBD, cuando es consumido al mismo tiempo que el THC, ayuda a disminuir los efectos adversos de ansiedad y paranoia. Pero no queda claro si tiene los mismos efectos en caso de ser administrado después del THC. Eso sí, tomar algún aceite de CBD o una variedad alta en CBD previamente a la ingestión de THC puede ser un remedio eficaz para un colocón no deseado. En todo caso, sí que existe una cuestión importante que debe tenerse en cuenta cuando se está cuidando a alguien que está sufriendo una sobredosis de cannabis: ¡en ningún caso se tiene que dar zumo de mango! Los mangos contienen una sustancia química denominada mirceno y los terpenos que se encuentran en su interior <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3165946/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">tienen la capacidad</a> de potenciar y prolongar los efectos del THC. En 2017 en <a href="https://www.dea.gov/sites/default/files/drug_of_abuse.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una publicación</a> de la DEA (Drug Enforcement Administration) se afirmaba que “No se ha registrado ningún muerto por sobredosis de marihuana”. Pero sí que teóricamente podría darse y, de hecho, ello se ha estudiado. Existe una unidad de medida conocida como dosis letal (DL) que se aplica a cualquier sustancia que las personas puedan consumir y que se calcula con relación al peso corporal. Esta medida es una indicación de la letalidad de una determinada sustancia. Por ejemplo, en el caso del azúcar la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/DL50" rel="noopener noreferrer" target="_blank">DL media</a> es de 30g/kg y para la sal de mesa, 12g/kg. Esto significa que una dosis letal de azúcar para una persona de 80 kg es de 2,4 kg, y para la sal es casi de 1 kg. La heroína, por otra parte, tiene una DL media (DL50) de 50 mg/kg por inhalación, pero tan solo de 0,02g/kg si se toma por vía intravenosa. En este punto, viene al caso la famosa frase que popularizó hace casi quinientos años el médico y alquimista suizo Paracelso, y que se considera el principio básico de la toxicología: “Todas las cosas son veneno y nada es sin veneno; solo la dosis hace que una cosa no sea un veneno”. De hecho, es más probable que se recuerde su principio resumido que dice: “La dosis hace el veneno”. ¿Son necesarios más ejemplos? La DL50 del agua son unos 6 litros; con respecto al café, unos 175 expresos, y de alcohol de unos 40 grados, unos 13 chupitos. Para el cannabis, la cantidad necesaria para una dosis letal es descomunal. El autor David Schmader explica a su libro Weed, The User's Guide, A 21st Century Handbook for Enjoying Marijuana (2017) que una persona de unos 75 kg tendría que consumir 750 kilos de cannabis en 15 minutos para sufrir una sobredosis que fuera letal. La mayoría de las variedades de cannabis contienen en torno a un 15-20% de THC, es decir, 1 g de cannabis contiene como máximo 200 mg de THC. Es prácticamente imposible consumir un volumen tan grande de THC por inhalación. Ciertamente que se puede ingerir más THC a través de los comestibles deglutidos, pero hay que tener en cuenta que, según las estimaciones más conservadoras, un hombre adulto debería consumir 50 gramos de THC puro para tener un 50% de probabilidades de morir. Incluso, si una persona ingiriera los comestibles de cannabis más potentes o concentrados, es más probable que muriera antes por el consumo excesivo de azúcar y sal que por una sobredosis de THC. Lo cierto es que alguien con gran alteración podría pensar en inyectarse una cantidad letal de THC de origen farmacéutico, pero es un escenario más bien remoto. Cuando alguien experimenta una sobredosis o empacho por un consumo excesivo de cannabis, la situación puede resultar física y emocionalmente muy incómoda. El tratamiento para el consumo excesivo de marihuana es simplemente esperar hasta que se reduzcan los efectos, y ello puede ser cuestión de horas. Un aspecto que realmente puede marcar la diferencia es la compañía y el entorno donde la persona intoxicada viva la experiencia. En este sentido, hay que acercarse a un espacio tranquilo y seguro, desabrocharse el cinturón o elementos de vestir que produzcan presión o sean incómodos, intentar respirar con calma, relajarse, estar en compañía de una persona de confianza y quizás darse la mano para mantener la conexión. También, en algunos casos, puede ir bien beber un poco de agua para mantener la hidratación y comer algo, con el fin de aumentar los niveles de azúcar en sangre. Hasta ahora no se ha hablado de otro tipo de reacciones adversas agudas, como las que pueden sucederles a personas jóvenes con alguna enfermedad preexistente que se desencadena a partir de consumir cannabis. Se trata de casos que son poco frecuentes o que no son reacciones típicas al consumo de cannabis. Esto pasa cuando personas con una predisposición experimentan un episodio psicótico agudo después del consumo de cannabis. O en el caso de personas con problemas cardiovasculares, que podrían llegar a sufrir un infarto de miocardio. Tampoco se ha hablado de las sobredosis relacionadas con el consumo de cannabinoides sintéticos, que sí que han causado decesos. Se abordará este tema en otros textos de esta web. Así pues, ya lo sabéis: para evitar todos los riesgos, es mejor no consumir nada. Para reducir los riesgos, hay que informarse sobre lo que se está consumiendo y hacerlo de forma moderada y en un entorno seguro. En primer lugar, es prudente empezar con una pequeña cantidad y esperar, como mínimo, quince minutos, si es por la vía de inhalación, o dos horas, si es por la vía oral. Comprobad cómo os movéis antes de plantearos consumir más. Y, en caso de haberos sobrepasado, tomad nota de lo que habéis consumido, cómo y cuándo. Así, la próxima vez, podréis practicar la moderación.&nbsp;

Falsa creencia o realidad: ¿Existe la sobredosis de cannabis?

Menjar. Quin plaer. Com ens agrada menjar a la majoria de nosaltres. Menjar és una necessitat bàsica per a la supervivència. Hem de menjar diversos cops al dia per mantenir-nos saludables. I com no podia ser d’altra manera la cultura cannàbica també ha fet evolucionar la gastronomia cannàbica. No en va, als estats dels Estats Units que tenen el cànnabis legalitzat hi ha una potent indústria dedicada a la comercialització de productes alimentaris que contenen els principals psicoactius del cànnabis. Us en faríeu creus de tots els productes ingeribles que contenen cànnabis que es comercialitzen. Només cal que aneu a un cercador d’Internet i hi poseu «“allò que vulgueu” + cànnabis». Us hi apareixerà una multitud de resultats. Hi trobarem de tot. Des del pollastre amb cànnabis fins a la pizza quatre estacions cannàbica (amb quatre varietats de marihuana), passant per tot tipus de rebosteria i llaminadures (els ossets de goma són cèlebres a estats com Colorado). Tot un submón de plaers, però també de riscos. Les vies d’administració del cànnabis són diverses. La més clàssica i popular és la fumada. Quins porros de pam es feia Bob Marley i tota la patuleia rastafari!, però també n’hi ha d’altres que a poc a poc van agafant força, com per exemple, la tòpica (aplicar una crema, ungüent o oli sobre la pell), molt popular entre aquelles persones que utilitzen el cànnabis amb finalitats terapèutiques. La vaporitzada, ja han passat molts anys des que sortí al mercat el mític Vulcano®; per això, cada vegada més, trobem gent que utilitza multitud d’estris per vaporitzar amb la finalitat d’evitar el tabac i reduir els riscos de la combustió propis de la via fumada. I també, la via oral, és a dir, menjar cànnabis. Però bé sabem que menjar-se’l, així a seques, és una mica desagradable, per no dir salvatge, tot i que, a l’imaginari col·lectiu dels vells fumetes encara és viva la imatge de menjar-se un iogurt barrejat amb haixix “palejat” recent cremat (quin mal de panxa!). La manera més recurrent per utilitzar la via oral és cuinar el cànnabis amb dolços, ja sigui pastissos, magdalenes o també amb llet i mantega perquè el cànnabis no és hidrosoluble, però sí liposoluble; això vol dir que els cannabinoides s’adhereixen molt bé als greixos de tots dos productes lactis, cosa que permet una absorció més eficaç. La qüestió de l’eficàcia i el temps d’absorció és cabdal a l’hora de fer un consum sensat per minimitzar-ne els riscos de la via oral. No podem comparar la via fumada amb la via oral. Si ho fem en sortirem mal parats. La via fumada tarda pocs segons entre que fem la pipada al porro i en comencem a notar els efectes, uns efectes que poden durar entorn les dues hores, o fins i tot més, tot depèn de la dosi i la càrrega psicoactiva del cànnabis consumit. A més, la via fumada és molt poc eficaç. Hi ha diferents estudis científics que apunten que de tot el THC que hi ha en un porro només entre un 10 i un 30% és absorbit pel nostre cos (en certes condicions es pot arribar a un màxim del 50%). La via oral és totalment diferent. Res a veure. El temps entre que es menja el preparat cannàbic i se’n comencen a notar els efectes és d’uns trenta minuts, que s’allarguen fins a les dues hores i amb uns efectes que poden durar més de sis hores. I l’eficàcia de la via oral. Ai, com l’aprofitem per aquesta via...! Quant diríeu que s’aprofita, si amb la fumada arriba a un màxim del 50%?, què?, també un 50%?, un 70%?... Doncs arriba a més del 90%. L’estómac és més eficaç que els pulmons, per la senzilla raó que als pulmons només li deixem uns pocs segons perquè absorbeixi el THC abans d’expulsar el fum, mentre com ja us podeu imaginar, un cop tenim el bocí de pastís cannàbic a la panxa, l’estómac comença el procés d’absorció. Lent, però sense aturador, a menys, és clar, que ens provoquem el vòmit. Tot i que l’absorció és alta, la metabolització hepàtica fa que la biodisponibilitat sigui relativament més baixa, és a dir, no tots els cannabinoides ens arriben alhora al corrent sanguini. Sort n’hi ha! Per aquests dos motius hem de ser molt curosos amb la ingesta d’aliments amb contingut cannàbic. La manca de regulació provoca que el mercat dels consumibles cannàbics sigui tota una incògnita. No sabem quina dosi conté cada una de les racions de menjar. Per això, és una pràctica bàsica per reduir el risc desestimar qualsevol producte alimentari cannàbic de què desconeixem el contingut i la dosi. Si el context, les ganes de passar-ho bé, i totes aquestes coses de la pressió de grup, ens fa decidir-nos a consumir, la prudència serà sempre la millor aliada. Primer de tot hem de preguntar-li al nostre amfitrió, o venedor, quin tipus d’herba o haixix porta el pastís (o qualsevol altre preparat). Qui ha cuinat el pastís ens pot fer una bona explicació que ens serveixi d’orientació. Però compte! Que la vida és plena de graciosos, o de fumetes amb molta tolerància. El que per a ells és una ració petita per a nosaltres pot ser una dosi alta, molt alta. No hem d’oblidar que el 50% de les 4.293 urgències hospitalàries per consum de drogues (sense comptar alcohol) que hi va haver l’any 2017 a l’Estat espanyol van ser per cànnabis, la immensa majoria d’aquest per menjar productes cannàbics. Per això, sempre hem d’ingerir un trosset i esperar almenys dues hores per saber com reaccionem. No hem de ser impacients i pensar que “això no puja” després de pocs minuts. I com que no puja, en tornem a menjar. Al cap de dues hores, podríem tenir una sorpresa molt desagradable. A poc a poc i bona lletra. I sobretot i molt important: no hem de menjar amb gana. La gana l’hem d’aplacar amb aliments sense cànnabis, si ens saciem amb productes amb cànnabis els resultats poden ser del tot incerts. Una de les conseqüències més desagradables que podem experimentar és un atac de pànic; per entendre’ns, quan la dosi és excessiva podem tenir sensacions d’ansietat extrema que ens poden fer pensar que ens morirem o que ens passaran coses terribles. <a href="https://www.marijuanadoctors.com/blog/cannabis-induced-anxiety-attacks/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">L’atac de pànic</a> és una de les situacions més desagradables que pot viure una persona que consumeix cànnabis. <a href="https://potguide.com/blog/article/8-helpful-tips-for-surviving-a-cannabis-induced-anxiety-attack/)" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Evitar-lo està a les nostres mans</a>. En espera d’un mercat regulat que ofereixi productes alimentaris cannàbics amb totes les garanties sanitàries, l’opció de cuinar-nos els nostres gurmets cannàbics serà l’opció més segura i factible. En això, també aplica-hi la prudència. Hem de saber exactament quina concentració de THC porta cada gram d’herba que cuinem. És difícil saber-ho de ciència certa sense passar pel laboratori, tot i que, hi ha serveis d’anàlisi que si no són gratuïts, quasi. Si no tenim cap garantia de cap laboratori, almenys hem de saber de quina varietat de cànnabis es tracta i així podrem fer-ne una estimació. Els bancs de llavors acostumen a oferir el percentatge de THC que portarà la marihuana. Aquesta informació ens serà de vàlua per cuinar. Hem de tenir present que hem de posar tants grams de THC per cada ració. I si no n’estem segurs, millor, un altre cop, aplicar-hi la prudència. Val més ens quedem curts que passar-nos. Bé, podeu fer el que vulgueu però com més temeritat més possibilitat de tenir un mal viatge cannàbic. Bon profit!&nbsp;

La ingesta de productes alimentaris amb cànnabis

Comida. Qué placer. Cómo nos gusta comer a la mayoría de nosotros. Comer es una necesidad básica para la supervivencia. Hemos de comer varias veces al día para mantenernos saludables. Y cómo no la cultura cannábica también ha hecho evolucionar la gastronomía cannábica. No en vano, en los estados de los Estados Unidos en los que el cannabis está legalizado existe una potente industria dedicada a la comercialización de productos alimenticios que contienen los principales psicoactivos del cannabis. Os haríais cruces de todos los productos ingeribles que contienen cannabis que se comercializan. Basta con ir un buscador de Internet y poner «lo que queráis» + cannabis». Os aparecerá una multitud de resultados. Encontraremos de todo. Desde el pollo con cannabis hasta la pizza cuatro estaciones cannábica (con cuatro variedades de marihuana), pasando por todo tipo de repostería y gominolas (los ositos de goma son célebres en estados como Colorado). Todo un submundo de placeres, pero también de riesgos. Las vías de administración del cannabis son diversas. La más clásica y popular es la fumada. ¡Qué porros de palmo se hacía Bob Marley y toda la patulea rastafari!, pero también hay otras que poco a poco van cogiendo fuerza, como por ejemplo, la tópica (aplicar una crema, ungüento o aceite sobre la piel), muy popular entre aquellos que utilizan el cannabis con finalidades terapéuticas. La vaporizada, ya han pasado muchos años desde que salió al mercado el mítico Vulcano®; por esto, cada vez más, encontramos gente que utiliza multitud de utensilios para vaporizar con la finalidad de evitar el tabaco y reducir los riesgos de la combustión propios de la vía fumada. Y también, la vía oral, es decir, comer cannabis. Pero bien sabemos que comérselo, así a palo seco, es un poco desagradable, por no decir salvaje, a pesar de que, en el imaginario colectivo de los viejos fumetas todavía está viva la imagen de comerse un yogur mezclado con hachís “apaleado” recién quemado (¡qué dolor de barriga!). El modo más recurrente para utilizar la vía oral es cocinar el cannabis con dulces, ya sean pasteles, magdalenas o también con leche y mantequilla porque el cannabis no es hidrosoluble, pero sí liposoluble; esto quiere decir que los cannabinoides se adhieren muy bien a las grasas de los dos productos lácteos, lo que permite una absorción más eficaz. La cuestión de la eficacia y el tiempo de absorción es fundamental a la hora de hacer un consumo sensato para minimizar los riesgos de la vía oral. No podemos comparar la vía fumada con la vía oral. Si lo hacemos, saldremos malparados. La vía fumada tarda pocos segundos entre que damos la calada al porro y empezamos a notar sus efectos, unos efectos que pueden durar entorno a las dos horas, o incluso más, todo depende de la dosis y la carga psicoactiva del cannabis consumido. Además, la vía fumada es muy poco eficaz. Existen diferentes estudios científicos que apuntan a que de todo el THC que hay en un porro solo entre un 10 y un 30% es absorbido por nuestro cuerpo (en ciertas condiciones se puede llegar a un máximo del 50%). La vía oral es totalmente diferente. Nada que ver. El tiempo entre que se come el preparado cannábico y se empiezan a notar sus efectos es de unos treinta minutos, que se alargan hasta las dos horas y con unos efectos que pueden durar más de seis horas. Y la eficacia de la vía oral. Ay, ¡cómo lo aprovechamos por esta vía...! ¿Cuánto diríais que se aprovecha, si con la fumada llega a un máximo del 50%?, ¿Qué?, ¿También a un 50%?, ¿A un 70%?... Pues llega a más del 90%. El estómago es más eficaz que los pulmones, por la sencilla razón de que en los pulmones solo le dejamos unos pocos segundos para que absorba el THC antes de expulsar el humo, mientras como ya os podéis imaginar, una vez tenemos el trozo de pastel cannábico en la barriga, el estómago empieza el proceso de absorción. Lento, pero sin pausa, a menos, claro está, que nos provoquemos el vómito. Aunque la absorción es mayor, la metabolización hepática hace que la biodisponibilidad sea relativamente menor, es decir, no todos los cannabinoides nos llegan al mismo tiempo al corriente sanguíneo. ¡Menuda suerte! Por estos dos motivos debemos ser muy cuidadosos con la ingesta de alimentos con contenido cannábico. La falta de regulación provoca que el mercado de los consumibles cannábicos sea toda una incógnita. No sabemos qué dosis contiene cada una de las raciones de comida. Por esto, es una práctica básica para reducir el riesgo desestimar cualquier producto alimenticio cannábico cuyo contenido y dosis desconozcamos. Si el contexto, las ganas de pasarlo bien, y todas estas cosas de la presión de grupo, nos hacen decidirnos a consumir, la prudencia será siempre la mejor aliada. Primero de todo tenemos que preguntarle a nuestro anfitrión, o vendedor, qué tipo de hierba o hachís lleva el pastel (o cualquier otro preparado). Quien ha cocinado el pastel nos puede dar una buena explicación que nos sirva de orientación. ¡Pero ojo! Que la vida está llena de graciosos, o de fumetas con mucha tolerancia. Lo que para ellos es una ración pequeña para nosotros puede ser una dosis alta, muy alta. No hemos de olvidar que el 50% de las 4.293 urgencias hospitalarias por consumo de drogas (sin contar alcohol) que hubo en el año 2017 en el Estado español fueron por cannabis, la inmensa mayoría de estas por comer productos cannábicos. Por esto, siempre tenemos que ingerir un trocito y esperar al menos dos horas para saber cómo reaccionamos. No hemos de ser impacientes y pensar que esto “no sube” después de pocos minutos. Y como no sube, volvemos a comer. Al cabo de dos horas, podríamos tener una sorpresa muy desagradable. Despacito y buena letra. Y sobre todo y muy importante: no debemos comer con hambre. El hambre hay que aplacarla con alimentos sin cannabis, si nos saciamos con productos con cannabis los resultados pueden ser del todo inciertos. Una de las consecuencias más desagradables que podemos experimentar es un ataque de pánico; para entendernos, cuando la dosis es excesiva podemos tener sensaciones de ansiedad extrema que nos pueden hacer pensar que nos moriremos o que nos pasarán cosas terribles. <a href="https://www.marijuanadoctors.com/blog/cannabis-induced-anxiety-attacks/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">El ataque de pánico</a> es una de las situaciones más desagradables que puede vivir una persona que consume cannabis. <a href="https://potguide.com/blog/article/8-helpful-tips-for-surviving-a-cannabis-induced-anxiety-attack/)" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Evitarlo está en nuestras manos</a>. A la espera de un mercado regulado que ofrezca productos alimenticios cannábicos con todas las garantías sanitarias, la opción de cocinarnos nuestros gourmets cannábicos será la opción más segura y factible. En esto, también aplica la prudencia. Hemos de saber exactamente qué concentración de THC lleva cada gramo de hierba que cocinamos. Es difícil saberlo a ciencia cierta sin pasar por el laboratorio, a pesar de que existen servicios de análisis que, si no son gratuitos, casi. Si no contamos con ninguna garantía de ningún laboratorio, al menos debemos saber de qué variedad de cannabis se trata, pudiendo así realizar una estimación. Los bancos de semillas acostumbran a ofrecer el porcentaje de THC que llevará la marihuana. Esta información nos será de valor para cocinar: hemos de tener presente que debemos poner tantos gramos de THC por cada ración. Y si no estamos seguros de ello, mejor, de nuevo, aplicar la prudencia. Más vale quedarse corto que pasarse. Bueno, podéis hacer lo que queráis, pero a mayor temeridad mayor posibilidad de tener un mal viaje cannábico. ¡Buen provecho!

La ingesta de productos alimenticios con cannabis

Consumir cànnabis és part de la vida quotidiana percentatge important de la població. A Catalunya, unes dues centes mil persones en consumeixen habitualment. El motius per consumir-ne en són molts i molt diversos: relaxar-se, evadir-se, obtenir les propietats terapèutiques, inspirar-se, entre d’altres. De vegades, els hàbits de consum acaben comportant que el consum de cànnabis, i els efectes que té, acompanyin sempre la persona consumidora, és a dir, es fuma en quasi totes les ocasions i en quasi tots els espais socials. I per descomptat, també a la feina. Fumar a la feina, més enllà que és un indicador d’un consum prolongat en el temps, pot comportar diferents riscos. És obvi que no totes les feines són iguals i no tots els consums s’associen als mateixos riscos. Vegem-ho. Primer de tot, hem de saber si a la nostra feina se’ns permet consumir o no. No és el mateix treballar en una empresa de construcció en què la normativa de prevenció de riscos laborals prohibeix explícitament el consum de cànnabis que treballar de forma autònoma a casa fent tasques de disseny gràfic. En el primer cas, el consum de cànnabis és una vulneració de la normativa laboral que ens pot comportar l’acomiadament si es detecta que en consumim o tenim signes evidents d’haver-ne consumit. En aquest cas, l’acomiadament seria procedent i la indemnització que rebríem seria pírrica. És cert que en moltes empreses es forma el grup de fumetes i entre ells neix un sentiment recíproc de complicitat i solidaritat. És cert que les drogues agermanen, però sempre hem de tenir present a què ens arrisquem si fumem a la feina. Més enllà d’aquesta qüestió, trobem la dimensió del rendiment. Potser els superiors no poden reconèixer ni sospiten que estem sota els efectes del cànnabis, però si la nostra eficàcia és baixa ràpidament tindrem problemes. Hi ha persones que el fet d’estar sota els efectes del cànnabis no els afecta el rendiment, ans al contrari, els ajuda a concentrar-se. Això vol dir que ens hem de conèixer molt bé per saber com ens afecta el cànnabis en l’execució de les tasques laborals. Un altre debat és saber quines conseqüències comporta el fet de consumir tot el dia, però això són figues d’un altre paner. En el segon cas, és obvi que si un mateix és el seu propi cap i treballa en solitari, el mer consum no li provocarà problemes com l’acomiadament, però sí que ens pot afectar el rendiment i sobretot catalitzar l’aïllament. Treballar a casa pot ser una invitació al consum. Si percebem que fumem més del que voldríem durant la jornada laboral, hem d’establir uns hàbits de consum que compatibilitzin rendiment amb cànnabis. Una opció, més enllà de reduir-ne el consum, és optar per presentacions poc psicoactives, i fins i tot, fumar cànnabis light, és a dir, un cànnabis ric en CBD i baix en THC. Fumarem però no ens col·locarem. Això ens permetrà obtenir el gust del cànnabis, tan apreciat per la majoria de persones consumidores, sense obtenir un globus que ens inhabiliti durant una estona la capacitat de treball. I no cal dir, sempre és millor vaporitzar que fumar. I no hem d’oblidar que les persones que treballen en empreses o associacions en què el consum de cànnabis està permès estan més exposades a riscos. Pel simple fet que ens en deixin fumar a la feina no vol dir que n’hàgim de fumar obligatòriament. Intensificar-ne el consum, i fumar gairebé per compromís social, és el primer pas per presentar problemes. Si el context és massa poderós i ens obliga a fumar massa, podem optar per presentacions poc psicoactives, o fins i tot plantejar-nos canviar de feina. Consumir cànnabis (i altres drogues) en certes feines pot tenir conseqüències penals, és a dir, ens poden posar a la presó. Sí, tal com sona. Sobretot en aquelles feines en què tenim la seguretat d’altres persones a les nostres mans: pilot d’avió, xofer d’autobús, conductor de trens, taxista, entre d’altres. I, compte, no és el mateix transportar població general que població vulnerable, com és el cas del transport escolar. Detectar algú sota els efectes del cànnabis en aquestes feines és un delicte penal i en funció de diferents variables la pena és molt més greu. Quan tenim a les nostres mans la seguretat d’altres persones, no només és un acte il·legal, sinó que per responsabilitat personal ens hem d’abstenir de consumir. Si no pots executar aquests tipus de feines sense consumir, potser seria adequat que contactessis amb serveis especialitzats. Els professionals et sabran donar resposta. Les persones que us guanyeu la vida amb el carnet de conduir heu d’estar molt a l’aguait. La Llei de trànsit és especialment punitiva amb les persones consumidores de drogues fiscalitzades. Mentre que amb l’alcohol hi ha un llindar a partir del qual es considera que no s’està en condicions adequades per conduir, amb la consegüent multa i retirada de punts, amb les altres drogues no hi ha cap llindar. La mera presència de metabòlits d’una substància implica automàticament la retirada de sis punts del carnet i una multa de mil euros. S’assumeix que una presència anecdòtica ja inhabilita les capacitats psicomotrius i cognitives del conductor. Per tant, amb dues vegades que us detectin presència de cànnabis al cos les autoritats us retiraran el carnet, és a dir, se us prohibirà guanyar-vos la vida de la manera en què ho fèieu. I això sí que serà un maldecap de veritat. Si treballeu per compte d’altri de ben segur que sereu acomiadats, i de forma procedent, perquè no estareu en condicions d’ocupar el vostre lloc de treball degut a una causa injustificada. En el cas del cànnabis, el greuge és superlatiu perquè al ser liposoluble la presència dura, en consumidors habituals, uns trenta dies, això comporta que el famós “drogotest” el detecti fins a tres dies més tard de l’últim consum. I l’últim punt per tenir en compte en la relació entre el consum de cànnabis i la feina són els controls de drogues aplicats per les empreses. Cada vegada més empreses, especialment les grans multinacionals, estan utilitzant controls de drogues, a vegades periòdics i aleatoris, a voltes només en el moment d’incorporar-se al lloc de treball. Hi ha certa controvèrsia jurídica sobre la legalitat, a excepció d’aquelles feines en què el treballador té a les seves mans la seguretat d’altres persones, tot i que, les corporacions s’emparen en la seva política d’empresa i no n’admeten cap esmena per part del treballador. O es passa per l’adreçador o ja se sap on és la porta de sortida. Les empreses que utilitzen aquests tipus de controls es volen assegurar “un context laboral sense drogues”. Si consumim, és probable que tard o d’hora l’empresa ens obri un expedient sancionador que pot acabar amb l’acomiadament. En definitiva, si treballem en feines en què està prohibit el consum hem d’extremar les precaucions per evitar problemes. I tant si es permet com si no, hem de regular el consum en contextos laborals perquè si fumem a la feina, encara fumarem més en el temps d’oci, i potser serà massa fum?

El consum de cànnabis en el món laboral

Consumir cannabis es parte de la vida cotidiana de un porcentaje importante de la población. En Cataluña, unas dos cien mil personas lo consumen habitualmente. Las razones para consumir son muchas y muy diversas: relajarse, evadirse, obtener sus propiedades terapéuticas, inspirarse, entre otras. A veces, los hábitos de consumo acaban conllevando que el consumo de cannabis, y sus efectos, acompañen siempre al consumidor, es decir, fuma en casi todas las ocasiones y en casi todos los espacios sociales. Y por descontado, también en el trabajo. Fumar en el trabajo, más allá de ser un indicador de un consumo prolongado en el tiempo, puede conllevar distintos riesgos. Es obvio que no todos los trabajos son iguales y no todos los consumos se asocian a los mismos riesgos. Veámoslo. Primero de todo, tenemos que conocer si en nuestro trabajo se nos permite consumir o no. No es lo mismo trabajar en una empresa de construcción en que la normativa de prevención de riesgos laborales prohíbe explícitamente el consumo de cannabis que trabajar de forma autónoma en casa realizando tareas de diseño gráfico. En el primer caso, el consumo de cannabis es una vulneración de la normativa laboral que nos puede conllevar el despido si se detecta que consumimos o tenemos signos evidentes de haberlo hecho. En este caso, el despido sería procedente y la indemnización que recibiríamos sería pírrica. Es cierto que en muchas empresas se forma el grupo de fumetas y entre ellos nace un sentimiento recíproco de complicidad y solidaridad. Es cierto que las drogas hermanan, pero siempre hemos de tener presente a qué nos arriesgamos si fumamos en el trabajo. Más allá de esta cuestión, encontramos la dimensión del rendimiento. Quizá los superiores no pueden reconocer ni sospechan de que estamos bajo los efectos del cannabis, pero si nuestra eficacia es baja rápidamente tendremos problemas. Hay personas cuyo rendimiento no se ve afectado por estar bajo los efectos del cannabis, sino al contrario, eso les ayuda a concentrarse. Esto quiere decir que nos tenemos que conocer muy bien para saber cómo nos afecta el cannabis en la ejecución de las tareas laborales. Otro debate es saber qué consecuencias conlleva consumir todo el día, pero eso es harina de otro costal. En el segundo caso, es obvio que, si uno mismo es su propio jefe y trabaja en solitario, el mero consumo no le provocará problemas como el despido, pero sí nos puede afectar el rendimiento y sobre todo catalizar el aislamiento. Trabajar en casa puede ser una invitación al consumo. Si percibimos que fumamos más de lo que quisiéramos durante la jornada laboral, hemos de establecer unos hábitos de consumo que compatibilicen rendimiento con cannabis. Una opción, más allá de reducir el consumo, es optar por presentaciones poco psicoactivas, e incluso, fumar cannabis light, es decir, un cannabis rico en CBD y bajo en THC. Fumaremos pero no nos colocaremos. Esto nos permitirá obtener el sabor del cannabis, tan apreciado por la mayoría de los consumidores, sin obtener un globo que nos inhabilite durante un rato la capacidad de trabajo. Y ni decir tiene que siempre es mejor vaporizar que fumar. Y no hemos de olvidar que los trabajadores de empresas o asociaciones en las que el consumo de cannabis está permitido están más expuestos a riesgos. Por el simple hecho de que nos dejen fumar en el trabajo no quiere decir que tengamos que fumar obligatoriamente. Intensificar el consumo, y fumar casi por compromiso social, es el primer paso para presentar problemas. Si el contexto es demasiado poderoso y nos obliga a fumar demasiado, podemos optar por presentaciones poco psicoactivas, o incluso plantearnos cambiar de trabajo. Consumir cannabis (y otras drogas) en ciertos trabajos puede tener consecuencias penales, es decir, nos pueden meter en prisión. Sí, tal como suena. Sobre todo en aquellos trabajos en los que tenemos la seguridad de otras personas en nuestras manos: piloto de avión, chófer de autobús, conductor de trenes, taxista, entre otros. Y ojo: no es lo mismo transportar población general que población vulnerable, como es el caso del transporte escolar. Detectar a alguien bajo los efectos del cannabis en dichos trabajos es un delito penal y en función de diferentes variables la pena es mucho más grave. Cuando tenemos en nuestras manos la seguridad de otras personas, no solo es un acto ilegal sino que por responsabilidad personal nos tenemos que abstener de consumir. Si no puedes ejecutar este tipo de trabajos sin consumir, quizá sería adecuado que contactaras con <a href="http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/busqueu_ajuda/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: windowtext;">servicios especializados</a>. Los profesionales te sabrán dar respuesta. Quienes os ganáis la vida con el carnet de conducir tenéis que estar al quite. La Ley de tráfico es especialmente punitiva con los consumidores de drogas fiscalizadas. Mientras que con el alcohol existe un umbral a partir del cual se considera que no se está en condiciones adecuadas para conducir, con la consiguiente multa y retirada de puntos, con las otras drogas no existe ningún umbral. La mera presencia de metabolitos de una sustancia implica automáticamente la retirada de seis puntos del carnet y una multa de mil euros. Se asume que una presencia anecdótica ya inhabilita las capacidades psicomotoras y cognitivas del conductor. Por lo tanto, por dos veces que os detecten presencia de cannabis en el cuerpo las autoridades os retirarán el carnet, es decir, se os prohibirá ganaros la vida del modo en que lo hacíais. Y eso sí que será un quebradero de cabeza de verdad. Si trabajáis por cuenta ajena a buen seguro que seréis despedidos, y de forma procedente, porque no estaréis en condiciones de ocupar vuestro puesto de trabajo debido a una causa injustificada. En el caso del cannabis, el agravio es superlativo porque al ser liposoluble la presencia dura, en consumidores habituales, unos treinta días, lo que conlleva que el famoso Drogotest lo detecte hasta tres días más tarde del último consumo. Y el último punto a tener en cuenta en la relación entre el consumo de cannabis y el trabajo son los controles de drogas aplicados por las empresas. Cada vez más empresas, especialmente las grandes multinacionales, están utilizando controles de drogas, a veces periódicos y aleatorios, a veces solo en el momento de incorporarse al puesto de trabajo. Existe cierta controversia jurídica sobre su legalidad, a excepción de aquellos trabajos en los que el trabajador tiene en sus manos la seguridad de otras personas, aunque las corporaciones se amparan en su política de empresa y no admiten ninguna enmienda por parte del trabajador. O se pasa por el tubo o se toma la puerta. Las empresas que utilizan estos tipos de controles se quieren asegurar “un contexto laboral sin drogas”. Si consumimos, es probable que tarde o temprano la empresa nos abra un expediente sancionador que puede acabar con el despido. ﻿En definitiva, si realizamos trabajos en los que está prohibido el consumo deberemos extremar las precauciones para evitar problemas. Y tanto si está permitido como si no, hemos de regular dicho consumo en contextos laborales porque, si fumamos en el trabajo, aún fumaremos más en el ocio, y ¿quizá sea demasiado humo?

El consumo de cannabis en el mundo laboral

Hi ha un principi del dret que indica que el desconeixement de la llei no serveix d’excusa. Traduït del llatí, diríem: “la ignorància no eximeix del compliment de la llei”. Això, vist en positiu, ens diu que la informació és vital per prendre decisions encertades. Estudiar la situació actual i les conseqüències legals relacionades amb el cànnabis és crucial per ser conscients de les implicacions de cada acte i de les situacions de risc que se’n puguin derivar. No estem parlant d’un tema menor; per exemple, a l’Estat espanyol l’any 2018 es van produir 21.664 detencions relacionades amb el cànnabis i es van imposar 381.100 sancions administratives (excloent-ne les imposades per policies locals i autonòmiques); és a dir, cada 24 hores unes 60 persones són detingudes i posteriorment jutjades. També, 870 cops al dia ─un cada dos minuts─ una persona és sancionada amb una multa de 600 euros, com a mínim.&nbsp;A l’Estat espanyol existeixen diverses lleis en joc quan parlem de cultiu, transport o consum de cànnabis. En aquest escrit es presenta un resum dels principals elements de la Llei de Seguretat Ciutadana, del Codi Penal i la doctrina del Tribunal Suprem sobre el consum compartit. Queden fora del text d’altres normes legals altres com, per exemple, la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1967-5592" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Llei de Normes sobre Estupefaents</a>, promulgada el 1967 (al final de la dictadura franquista). Aquesta llei i una Ordre anterior de 1963 sobre cultiu de plantes medicinals relacionades amb els estupefaents són les que regulen, avui en dia, les autoritzacions que concedeix l'Agència Espanyola de Medicaments del Govern per a la producció de cànnabis amb finalitats mèdiques i científiques.&nbsp;En la intersecció d’aquestes lleis reposa una realitat social que persistentment -i de manera global- demanda un nou encaix social i jurídic. Per actuar amb responsabilitat, com més informació objectiva atresorem més encertada serà la nostra actuació.<h3>Cànnabis i lleis: Ignorantia juris non excusat</h3>Les polítiques basades en la persecució penal i/o administrativa imperen a la majoria d'indrets del món. Aquest fet té un origen comú que&nbsp;són&nbsp;els tractats/convenis internacionals de fiscalització d'estupefaents. Al llarg dels darrers anys estem presenciant un canvi de paradigma en la manera com la societat es relaciona amb el cànnabis però els canvis legals no avancen de manera igual arreu. De fet, mentre a l'Uruguai o a&nbsp;el Canadà&nbsp;és legal la&nbsp;venda&nbsp;per a majors d'edat, hi ha indrets on la pena de mort encara espera per aquelles persones que trafiquen amb cànnabis.<h3>Situació en l’àmbit internacional</h3>Segons l’Informe mundial sobre les drogues de 2019, el cànnabis és la substància declarada il·lícita més consumida i cultivada al món, uns 188 milions de persones en consumeixen.&nbsp;L’any 1961 el cànnabis va ser introduït a les llistes de substàncies prohibides de Nacions Unides (ONU) amb una petita peculiaritat. A diferència de la resta de substàncies, va ser fiscalitzat sense que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fes una avaluació científica dels seus potencials riscos i danys. Aquests informes de l’OMS serveixen d’orientació a l’ONU per classificar les diferents substàncies en alguna de les quatre llistes existents. El cànnabis va ser classificat dues vegades: a la Llista I, com a substància amb propietats que generen dependència i que presenta un risc greu d’abús, i a la Llista IV, que reuneix les substàncies més perilloses, com l’heroïna, pels riscos associats d’abús, les característiques especialment perjudicials i la manca de valor mèdic o terapèutic. Finalment, més de 50 anys després d’haver negat tota utilitat mèdica del cànnabis, l’ONU està començant a canviar d’opinió, discretament però. Mentrestant, l’Uruguai i el Canadà van tirar pel dret i, contravenint una lectura rígida dels tractats de fiscalització de l’ONU, van posar en marxa programes de legalització del cànnabis. També en van engegar més de trenta estats dels Estats Units però en l’àmbit federal la prohibició segueix imperant. El gener de 2019 l’OMS va fer públiques les conclusions de la revisió científica ─que no havia pogut emetre fa cinc dècades─ per recomanar que el cànnabis i la seva resina siguin eliminades de la Llista IV i on va reconèixer inequívocament les aplicacions mèdiques del cànnabis i dels cannabinoides. Segons el seu criteri, els governs estarien obligats a partir d’ara a assegurar la disponibilitat adequada de cànnabis per alleujar el dolor i el patiment dels pacients als seus països. Per la seva part, l’ONU encara ha de votar per decidir si fa cas a l’OMS o no. S’espera que a finals de 2020 es produeixi l’esperada votació. Per ara, tot segueix igual.&nbsp;Si voleu conèixer els detalls de la prohibició del cànnabis des d’un punt de vista rigorós, cal llegir l’informe Auge y caída de la prohibición del cannabis del Transnational Institute (TNI) d’Amsterdam.<h3>Situació en l’àmbit de l’Estat espanyol</h3>&nbsp;Segons el Pla nacional sobre drogues, el 2018, uns 2,8 milions de persones havien consumit cànnabis un cop al mes i unes 650.000 persones, diàriament.&nbsp;És important saber que la legislació espanyola no és de les més dures d’Europa; per exemple, aquí el consum de substàncies il·legals no és delicte; en canvi, a molts països veïns sí, com França, Grècia, Hongria, Finlàndia, Turquia o Suècia. A Xipre, per exemple, pot comportar cadena perpètua. Per això, si has de viatjar, <a href="https://www.talkingdrugs.org/drug-decriminalisation" rel="noopener noreferrer" target="_blank">és bo informar-se</a> de les lleis dels països de destinació i, si escau, de trànsit. Ara bé, Espanya és el país on s’imposen més infraccions per consum i tinença de tota la Unió Europea. No obstant això, Espanya és el quart país de la Unió Europea pel que fa a prevalences de consum de cànnabis.&nbsp;Al nostre context, com a mínim, hi ha quatre normes legals aplicables:&nbsp;I.<a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3442" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Llei orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana</a> (LOPSC), coneguda com a “Llei mordassa”, que sanciona com a infraccions greus els supòsits següents: -&nbsp;El consum i la tinença de cànnabis en espais públics, places, carrers, establiments, locals o transports.-&nbsp;L’abandonament de material de consum en llocs públics (paper de fumar, trinxador o grinder, pipes...).-&nbsp;El fet de permetre que altres persones consumeixin o trafiquin en llocs públics o en els establiments d’oci nocturn.-&nbsp;L’execució d’actes de plantació i cultiu il·lícits de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques en llocs visibles al públic, quan no siguin constitutius d’infracció penal.&nbsp;El grau mínim és una multa de 601 a 10.400; el grau mitjà, de 10.401 a 20.200 euros, i el grau màxim, de 20.201 a 30.000 euros. La quantia de la multa pot pujar de 600 euros o més a 10.401 euros, si es compleix alguna circumstància agreujant, entre d’altres, la reincidència. Cal saber que s’estableix un termini de prescripció de dos anys que augmenta les possibilitats de reincidir i genera molta incertesa i potencials situacions de risc. &nbsp;Només els menors d’edat ─i només en alguns municipis─ poden optar a alternatives al pagament de la sanció econòmica per consum o tinença en via pública. A Catalunya, l’any 2018 els Mossos van imposar unes 25.000 sancions relacionades amb drogues, per les dades que tenim en l’àmbit espanyol, podem inferir que prop de 22.000 van ser directament relacionades amb el cànnabis, és a dir, unes 60 al dia (una cada 30 minuts).&nbsp;No tenim dades de sobre la quantitat de sancions imposades per les diferents policies locals catalanes.&nbsp;Les sancions es poden recórrer davant de la Delegació del Govern. Es pot al·legar motius mèdics, per anteposar-se al dret a la intimitat de la persona o considerar el registre il·legal, entre d’altres. El més recomanable és buscar assessorament legal. També cal saber que un cop rebuda la notificació de la sanció al domicili i al llarg dels quinze dies següents si s’efectua el pagament de la multa la quantia serà del 50% de l’import.&nbsp;L’autoconreu són aquelles plantes destinades al consum propi en una propietat nostra (casa o terreny). Actualment, no està estipulat enlloc el nombre de plantes que algú pot tenir a casa per autoconsum i això genera molta confusió. L’autoconreu no està legalitzat, però sí despenalitzat. Això vol dir que, encara que la llei no ho permet explícitament, és evident que a la pràctica es dona una amplia interpretació positiva sobre la possibilitat de tenir un cultiu per a l’autoconsum ubicat en una propietat privada. Si és visible des de l’espai públic, la policia pot multar.&nbsp;II.<a href="https://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=38&amp;modo=1&amp;nota=0&amp;tab=2" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Llei orgànica del Codi penal</a>, que en l’article 368 assenyala:&nbsp;“Els qui executin actes de conreu, d’elaboració́ o de tràfic, o d’una altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, o en posseeixin amb aquells fins, han de ser castigats amb les penes de presó de tres a nou anys i multa del tant al triple del valor de la droga objecte del delicte si es tracta de substàncies o productes que causin un dany greu a la salut, i de presó d’un a tres anys i multa del tant al doble en els altres casos.”&nbsp;D’entrada, s’ha de comentar el que molts experts han assenyalat des de fa anys. Es tracta d’un tipus penal molt ampli i ambigu, que es resumeix així: tota donació, fabricació, promoció del consum o venda, amb independència de la quantitat, d’entrada és delicte i motiu per ser processat penalment.&nbsp;Cal fer notar que el Tribunal Suprem considera el cànnabis com una “droga que no causa dany greu a la salut”; per tant, les penes de presó arriben als tres anys com a màxim.&nbsp;La tinença també és delicte quan les quantitats siguin més grans del que es considera per al consum propi, orientativament, són 25 g de haixix i 100 g de marihuana. La compra de cànnabis per al consum propi no és delicte; qui comet el delicte és qui en ven.&nbsp;Davant d’un conreu de cànnabis, la policia sempre actua i decomissa la plantació, deté el responsable o responsables i ho deixa en mans d’un jutge perquè decideixi si es tracta d’un delicte contra la salut pública i mereix una condemna o no. Pel que fa al pronunciament judicial en relació amb aquests delictes, és interessant ressenyar que aproximadament el 86% de les sentències relacionades amb drogues (en general) acaben en sentència condemnatòria. Ara bé, la realitat és que si revisem les sentències veurem que hi ha jutges que han considerat que dues plantes eren suficients per imposar una condemna i d’altres han acceptat fins a 100 plantes per a consum propi. Aquesta és una de les fonts d’inseguretat jurídica més rellevants en la legislació actual.&nbsp;El marc jurídic espanyol indica que els cossos i forces de seguretat no poden entrar en una propietat privada si les plantes no són visibles des de l’espai públic, tret que a) el propietari o propietària permeti l’accés de la policia, b) la policia porti una ordre judicial o c) la policia tingui la seguretat que en aquell moment s’està produint un delicte.&nbsp;III.La doctrina del Tribunal Suprem sobre el <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6949128" rel="noopener noreferrer" target="_blank">consum compartit</a>&nbsp;Aquesta doctrina és una construcció de la jurisprudència consistent a considerar no delictiu el consum practicat en grup, encara que suposi la realització d’actes d’auxili o facilitació recíproca entre els integrants del col·lectiu, que sempre ha de ser reduït. Fins a l’any 2015 el Tribunal Suprem considerava els supòsits següents:&nbsp;-&nbsp;Han de ser espais privats per persones majors d’edat habituades al consum de cànnabis i que aquest consum no es difongui a terceres persones.-&nbsp;No hi pot haver ànim de lucre i el conreu ha d’estar planificat en funció de la previsió de consum conjunta de les persones associades.-&nbsp;El cànnabis s’ha de dispensar en quantitats petites, que es puguin considerar de consum immediat.-&nbsp;Hi ha d’haver un acord col·lectiu de conreu i una previsió de la quantitat de marihuana que consumeix cada persona associada anualment, la qual té un límit màxim.&nbsp;Aquests són els fonaments de les associacions cannàbiques. Durant vint anys, els clubs socials de cànnabis han viscut condicionats per la vulnerabilitat jurídica que delimitaven les fronteres de la doctrina del consum compartit. A partir del 2015, el Tribunal Suprem va jutjar tres associacions i el resultat no va fer més que afegir més complexitat al fenomen. Recentment, hem vist com es dictaven condemnes contra responsables d’associacions de cinc anys o més de presó i multes astronòmiques. Això és perquè també se’ls han imputat altres delictes, com el de pertànyer a un grup criminal organitzat o el de blanqueig de capitals. Fins que no arribi una regulació, aquesta incertesa seguirà sent la norma. Mentrestant, el model de clubs socials de cànnabis corre el perill de desaparèixer. IV. <a href="https://boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=020_Codigo_de_Trafico_y_Seguridad_Vial" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Llei de trànsit</a>&nbsp;El binomi cànnabis i conducció pot incrementar alguns riscos i ser motiu de sanció econòmica de 1.000 euros i retirada de sis punts del carnet de conduir. Hi ha força polèmica sobre els anomenats “Drogotest” i calen més estudis per entendre la relació entre el consum i l’afectació a la conducció, ja que hi ha evidències contradictòries. Trobaràs més informació ampliada sobre aquest tema a l’entrada Cànnabis i conducció: la polèmica està servida.

Cànnabis i lleis: Ignorantia juris non excusat

Existe un principio del derecho que indica que el desconocimiento de la ley no sirve de excusa. Traducido del latín, diríamos: “La ignorancia no exime del cumplimiento de la ley.” Esto, visto en positivo, nos dice que la información es vital para tomar decisiones acertadas. Estudiar la actual situación y las consecuencias legales relacionadas con el cannabis es crucial para ser conscientes de las implicaciones de cada acto y de las situaciones de riesgo que de ellas se puedan derivar. No estamos hablando de un tema menor; por ejemplo, en el Estado español en el año 2018 se produjeron 21.664 detenciones relacionadas con el cannabis y se impusieron 381.100 sanciones administrativas (excluyendo las impuestas por policías locales y autonómicas); es decir, cada 24 horas unas 60 personas son detenidas y posteriormente juzgadas. También, 870 veces al día ─una cada dos minutos─ una persona es sancionada con una multa de 600 euros, como mínimo.<h3>Situación en el ámbito internacional</h3>Según el Informe mundial sobre las drogas de 2019, el cannabis es la sustancia declarada ilícita más consumida y cultivada en el mundo, unos 188 millones de personas lo consumen.&nbsp;En el año 1961 el cannabis fue introducido en las listas de sustancias prohibidas de Naciones Unidas (ONU) con una pequeña peculiaridad. A diferencia del resto de sustancias, fue fiscalizado sin que la Organización Mundial de la Salud (OMS) realizara una evaluación científica de sus potenciales riesgos y daños. Estos informes de la OMS sirven de orientación a la ONU para clasificar las distintas sustancias en alguna de las cuatro listas existentes. El cannabis fue clasificado dos veces: en la Lista I, como sustancia con propiedades que generan dependencia y que presenta grave riesgo de abuso, y en la Lista IV, que reúne las sustancias más peligrosas, como la heroína, por sus riesgos asociados de abuso, características especialmente perjudiciales y carencia de valor médico o terapéutico. Finalmente, más de 50 años después de haber negado toda utilidad médica del cannabis, la ONU empieza a cambiar de opinión, discretamente, sin embargo. Mientras tanto, Uruguay y Canadá echaron por el atajo y, contraviniendo una lectura rígida de los tratados de fiscalización de la ONU, pusieron en marcha programas de legalización del cannabis. También los iniciaron más de treinta estados de los Estados Unidos, pero en el ámbito federal la prohibición sigue imperando. En enero de 2019 la OMS hizo públicas las conclusiones de su revisión científica ─que no había podido emitir cinco décadas atrás─ y recomendó que el cannabis y su resina fueran eliminadas de la Lista IV, reconociendo inequívocamente las aplicaciones médicas del cannabis y de los cannabinoides. Según su criterio, los gobiernos estarían obligados a partir de ahora a asegurar la adecuada disponibilidad de cannabis para aliviar el dolor y sufrimiento de los pacientes de sus países. Por su parte, la ONU todavía debe votar para decidir si hace caso a la OMS o no. Se espera que a finales de 2020 se produzca la esperada votación. Por ahora, todo sigue igual.&nbsp;Si deseáis conocer los detalles de la prohibición del cannabis desde un punto de vista riguroso, es preciso leer el informe Auge y caída de la prohibición del cannabis del Transnational Institute (TNI) de Ámsterdam.<h3>Situación en el ámbito del Estado español</h3>Según el Plan nacional sobre drogas, en el 2018, unos 2,8 millones de personas habían consumido cannabis una vez al mes y unas 650.000 personas, diariamente.&nbsp;Es importante saber que la legislación española no es de las más duras de Europa; por ejemplo, aquí el consumo de sustancias ilegales no es delito; en cambio, en muchos países vecinos sí, como Francia, Grecia, Hungría, Finlandia, Turquía o Suecia. En Chipre, por ejemplo, puede conllevar cadena perpetua. Por esto, si tienes que viajar, <a href="https://www.talkingdrugs.org/drug-decriminalisation" rel="noopener noreferrer" target="_blank">es bueno informarse</a> de las leyes de los países de destino y, en su caso, de tráfico. Ahora bien, España es el país donde se imponen más infracciones por consumo y tenencia de toda la Unión Europea. No obstante, España es el cuarto país de la Unión Europea con respecto a prevalencias de consumo de cannabis.&nbsp;En nuestro contexto, como mínimo, existen cuatro normas legales aplicables:&nbsp;I.<a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3442" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Ley orgánica sobre protección de la seguridad ciudadana</a> (LOPSC), conocida como “Ley mordaza”, que sanciona como infracciones graves los siguientes supuestos: -&nbsp;El consumo y la tenencia de cannabis en espacios públicos, plazas, calles, establecimientos, locales o transportes.-&nbsp;El abandono de material de consumo en lugares públicos (papel de fumar, triturador o grinder, pipas...).-&nbsp;El hecho de permitir que otras personas consuman o trafiquen en lugares públicos o en los establecimientos de ocio nocturno.-&nbsp;La ejecución de actos de plantación y cultivo ilícitos de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en lugares visibles al público, cuando no sean constitutivos de infracción penal.&nbsp;El grado mínimo es una multa de 601 a 10.400 euros; el grado medio, de 10.401 a 20.200 euros, y el grado máximo, de 20.201 a 30.000 euros. La cuantía de la multa puede subir de 600 o más euros a 10.401 euros, si se cumple alguna circunstancia agravante, entre otras, la reincidencia. Hay que saber que se establece un plazo de prescripción de dos años que aumenta las posibilidades de reincidir y genera mucha incertidumbre y potenciales situaciones de riesgo.&nbsp;Solo los menores de edad ─y solo en algunos municipios─ pueden optar a alternativas al pago de la sanción económica por consumo o tenencia en vía pública. En Cataluña, en el año 2018, los Mossos impusieron unas 25.000 sanciones relacionadas con drogas; por los datos de los que disponemos en el ámbito español, podemos inferir que cerca de 22.000 fueron directamente relacionadas con el cannabis, es decir, unas 60 al día (una cada 30 minutos).&nbsp;Carecemos de datos sobre la cantidad de sanciones impuestas por las diferentes policías locales catalanas. Las sanciones se pueden recurrir ante la Delegación del Gobierno. Se pueden alegar motivos médicos, por anteponerse al derecho a la intimidad de la persona o considerar el registro ilegal, entre otros. Lo más recomendable es buscar asesoramiento legal. También se debe saber que, una vez recibida la notificación de la sanción en el domicilio y a lo largo de los quince días siguientes, si se efectúa el pago de la multa la cuantía será del 50% del importe.&nbsp;El autocultivo es aquél cultivo que se realiza con plantas destinadas al consumo propio en una propiedad nuestra (casa o terreno). Actualmente, no está estipulado en ningún sitio el número de plantas que alguien puede tener en casa para autoconsumo, lo que genera mucha confusión. El autocultivo no está legalizado, pero sí despenalizado. Esto quiere decir que, aunque la ley no lo permite explícitamente, la interpretación prevé la posibilidad de tener un cultivo para el autoconsumo ubicado en una propiedad privada. Si es visible desde el espacio público, la policía puede multar.&nbsp;II.<a href="https://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=38&amp;modo=1&amp;nota=0&amp;tab=2" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Ley orgánica del Código penal</a>, que en el artículo 368 señala:&nbsp;“Los que ejecuten actos de cultivo, elaboración o tráfico, o de otro modo promuevan, favorezcan o faciliten el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o las posean con aquellos fines, serán castigados con las penas de prisión de tres a nueve años y multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito si se tratara de sustancias o productos que causen grave daño a la salud, y de prisión de uno a tres años y multa del tanto al duplo en los demás casos.”&nbsp;De entrada, se debe comentar lo que muchos expertos han señalado desde hace años. Se trata de un tipo penal muy amplio y ambiguo, que se resume así: toda donación, fabricación, promoción del consumo o venta, con independencia de la cantidad, de entrada es delito y motivo para ser procesado penalmente.&nbsp;Se debe hacer notar que el Tribunal Supremo considera el cannabis como una “droga que no causa grave daño a la salud”; por lo tanto, las penas de prisión llegan a los tres años como máximo.&nbsp;La tenencia también es delito cuando las cantidades sean mayores de lo que se considera para consumo propio, orientativamente, son 25 gramos de hachís y 100 gramos de marihuana. La compra de cannabis para consumo propio no es delito; quien comete el delito es quien lo vende.&nbsp;Ante un cultivo de cannabis, la policía siempre actúa y decomisa la plantación, detiene al responsable o responsables y los deja en manos de un juez para que decida si se trata de un delito contra la salud pública y merece una condena o no. En lo referente al pronunciamiento judicial en relación con dichos delitos, es interesante reseñar que aproximadamente el 86% de las sentencias relacionadas con drogas (en general) acaban en sentencia condenatoria. Ahora bien, la realidad es que si revisamos las sentencias veremos que hay jueces que han considerado que 2 plantas eran suficientes para imponer una condena y otros han aceptado hasta 100 plantas para consumo propio. Esta es una de las mayores fuentes de inseguridad jurídica en la legislación actual.&nbsp;El marco jurídico español indica que los cuerpos y fuerzas de seguridad no pueden entrar en una propiedad privada si las plantas no son visibles desde el espacio público, a menos que a) el propietario o propietaria permita el acceso de la policía, b) la policía lleve una orden judicial o c) la policía tenga la seguridad de que en aquel momento se está cometiendo un delito.&nbsp;III.La doctrina del Tribunal Supremo sobre el <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6949128" rel="noopener noreferrer" target="_blank">consumo compartido</a>&nbsp;Esta doctrina es una construcción de la jurisprudencia consistente en considerar no delictivo el consumo practicado en grupo, aunque suponga la realización de actos de auxilio o facilitación recíproca entre los integrantes del colectivo, que siempre ha de ser reducido. Hasta el año 2015 el Tribunal Supremo consideraba los siguientes supuestos:&nbsp;-&nbsp;Han de ser espacios privados para personas mayores de edad habituadas al consumo de cannabis y el consumo no debe difundirse a terceras personas.-&nbsp;No puede haber ánimo de lucro y el cultivo debe estar planificado en función de la previsión de consumo conjunta de las personas asociadas.-&nbsp;El cannabis se debe dispensar en cantidades pequeñas, que se puedan considerar de consumo inmediato.-&nbsp;Debe haber un acuerdo colectivo de cultivo y una previsión de la cantidad de marihuana que consume cada persona asociada anualmente, que tiene un límite máximo.&nbsp;Estos son los fundamentos de las asociaciones cannábicas. Durante veinte años, los clubes sociales de cannabis han vivido condicionados por la vulnerabilidad jurídica que delimitaban las fronteras de la doctrina del consumo compartido. A partir de 2015, el Tribunal Supremo juzgó tres asociaciones y el resultado no hizo más que añadir mayor complejidad al fenómeno. Recientemente, hemos visto cómo se dictaban condenas contra responsables de asociaciones de cinco o más años de prisión y multas astronómicas. Esto es porque también se les han imputado otros delitos, como el de pertenecer a un grupo criminal organizado o el de blanqueo de capitales. Hasta que no llegue una regulación, esta incertidumbre seguirá siendo la norma. Mientras tanto, el modelo de clubes sociales de cannabis corre el peligro de desaparecer. IV. <a href="https://boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=020_Codigo_de_Trafico_y_Seguridad_Vial" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Ley de tráfico</a>&nbsp;El binomio cannabis y conducción puede incrementar algunos riesgos y ser motivo de sanción económica de 1.000 euros y retirada de 6 puntos del carnet de conducir. Existe bastante polémica sobre los tests de consumo de drogas y se precisan más estudios para entender la relación entre el consumo y la afectación a la conducción, ya que existen evidencias contradictorias.&nbsp;Encontrarás más información ampliada sobre este tema en la entrada Cannabis y conducción: la polémica está servida.

Cannabis y leyes: Ignorantia juris non excusat

És força conegut que el temps d'eliminació de les restes (metabòlits) de cànnabis del cos de la persona que l'ha consumit és molt més lent que el de qualsevol de les altres substàncies que poden ser detectades en un control (alcohol, amfetamines, benzodiazepines, cocaïna,&nbsp;MDMA, metamfetamina i opiacis). Si l'alcohol desapareix en poques hores del cos i els estimulants triguen tres o quatre dies, en el cas del cànnabis, hi ha persones que donen positiu fins tres setmanes després del darrer consum. Diversos factors influiran en el ritme d'eliminació, per exemple, si la persona és consumidora esporàdica o habitual o, en funció del seu pes i la quantitat del teixit adipós que tingui, ja que és on s’acumulen els metabòlits i son alliberant lentament. Per altra banda, a mesura que més països implementen programes d'accés al cànnabis (medicinal o per ús adult) es veu com es proposen diferents models normatius sobre les proves de consum de drogues i conducció.&nbsp;En&nbsp;comparar aquestes propostes amb les de països on no hi ha lleis d'accés al cànnabis&nbsp;és&nbsp;fàcilment comprovable que queda molta feina per fer abans de poder asseverar que tenim un coneixement bàsic sobre com afecta el cànnabis a la conducció.&nbsp;Avui en dia&nbsp;conviuen polítiques de "tolerància 0" amb polítiques molt tolerants amb el consum. Els reptes pel futur son: determinar científicament els llindars a partir dels quals la conducció és perillosa, avançar en l'especificitat, en la sensibilitat i en les garanties d'anàlisis dels controls, treballar en la determinació quantitativa dels consums i tractar de discriminar els falsos positius que puguin donar consums antics. En un pla més terrenal, més enllà de les consideracions teòriques i els debats jurídics, trobem l'actual Llei de Trànsit que sanciona tant un positiu com l'afectació del cànnabis a la conducció. A continuació trobaràs una síntesi dels punts més rellevants del text legal així com el resum d'algunes publicacions científiques que ens poden ajudar a contextualitzar aquest interessant debat i les seves derivades. <h3>Cànnabis i conducció: la polèmica està servida</h3>Partim de la premissa que el consum de cànnabis ens afecta de diverses maneres: en l’àmbit perceptiu (els sentits), cognitiu (memòria, atenció...) i psicomotor (temps de resposta, coordinació de moviments...). La influència en la conducció del cànnabis varia en funció de la quantitat que s’ha consumit i del temps que ha passat des del consum. També és sabut que qui en consumeix de manera habitual mostra menys afectació que qui ho fa esporàdicament, tret que es combini amb el consum d’alcohol, ja que es dispara el risc de tenir un accident. La qüestió de la prova de consum de drogues genera força controvèrsia a escala internacional. De fet, tal com passa amb l’alcohol, cada país aplica un criteri diferent al respecte. Al nostre context, s’utilitza un alcoholímetre per determinar el grau d’intoxicació de la persona i, amb un instrument diferent, el Drogotest (conegut també com “xupa-xup”) es detecta en saliva la presència (o no) de metabòlits fruit de “la digestió” de les diferents substàncies psicoactives que hagi ingerit la persona. Segons l’article 14 de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, “no pot circular per les vies objecte d’aquesta Llei el conductor de qualsevol vehicle amb presència de drogues al seu organisme, de les quals s’exclouen aquelles substàncies que s’utilitzin sota prescripció facultativa i amb una finalitat terapèutica, sempre que s’estigui en condicions d’utilitzar el vehicle de conformitat amb l’obligació de diligència, precaució i no distracció”. A més a més, “el conductor d’un vehicle està obligat a sotmetre’s a les proves per a la detecció d’alcohol o de la presència de drogues a l’organisme”. És a dir, negar-se a sotmetre’s a les proves comporta un delicte de desobediència i la pena associada pot ser d’entre sis mesos i un any de presó i privació del dret a conduir d’un a quatre anys. Si hi ha un resultat positiu en un control i els agents de l’autoritat consideren que la persona no està conduint sota els efectes de la substància tindria com a conseqüència una infracció administrativa que comportaria:─ La retirada de 6 punts del carnet.─ La multa de 1.000 euros (la reducció del 50% si es paga durant els quinze dies després de la notificació).─ La possible immobilització del vehicle (sota criteri de les autoritats competents). Si hi ha un resultat positiu en un control i, en aquest cas, els agents de l’autoritat consideren, a més, que s’incorre en una d’aquestes situacions:─ La persona està conduint sota els efectes de la substància o hi hagi símptomes clars.─ Es pugui relacionar alguna infracció a conseqüència del consum.─ La persona s’hagi vist involucrada en algun accident de trànsit. Aquests supòsits constituirien una infracció penal que comportaria:─ La immobilització del vehicle.─ Les autoritats en farien atestat.─ De 3 a 6 mesos de presó o multa diària per pagar d’entre 6 a 12 mesos o prestacions a la comunitat.─ La retirada del permís de conduir, d’un a quatre anys.<h3>Com es fa un control de drogues?</h3>1. S’inicia amb la presa d’una mostra de saliva, procediment que es fa en dos passos diferents. El primer, conegut com a prova indiciària, serveix per detectar la presència de substàncies il·legals. Si es produeix un resultat positiu en aquesta primera prova es passarà fer la segona, just a continuació, coneguda com a prova evidencial, per detectar el tipus de substància i la quantificació. En el cas de resultat positiu en aquesta segona prova, el conductor no pot continuar circulant amb el seu vehicle, que li és immobilitzat. 2. Simultàniament a la presa de la mostra de saliva, l’agent fa una valoració dels signes externs del conductor que poden influir en la conducció: nerviosisme, tremolor, etc. Aquests símptomes s’incorporen a l’expedient sancionador. Aquesta valoració serà de vital importància, ja que suposa la diferència entre una multa administrativa, o una acció constitutiva de delicte. 3. Després del segon resultat positiu (o prova evidencial) i abans d’abandonar el control, el conductor pot sol·licitar una prova de sang, per contrastar les dades ofertes per la mostra de saliva. És duta a terme per personal sanitari en un centre hospitalari. En cas que els resultats siguin igualment positius, les despeses d’aquestes proves són a càrrec del sol·licitant. 4. Les mostres de saliva (i de sang, en cas d’haver-se sol·licitat) s’envien al laboratori. Les mesures de seguretat en el trasllat haurien de ser molt altes: es transporten en tubs precintats, dins de neveres precintades, en vehicles expressament dedicats al transport de mostres biològiques, etc. A més, ha d’existir una cadena de custòdia per assegurar que no s’altera de cap manera les proves recollides. 5. Quan arriben al laboratori, el personal especialitzat comprova que s’han complert les condicions de seguretat, en buiden el contingut, i es&nbsp;revisa tota la documentació, registrant-ne la data i hora de recepció. A continuació, es registren les mostres i queden a punt per analitzar-se. 6. L’anàlisi es fa mitjançant un cromatògraf de gasos i un&nbsp;espectròmetre de masses, que són els que determinen quin tipus de droga hi ha en la mostra i la quantitat. 7. Els resultats són validats un a un per personal facultatiu especialitzat. L’informe final complet s’envia a la prefectura de Trànsit corresponent, per continuar-ne la tramitació. Les sancions econòmiques admeten recurs davant l’administració competent. Això sí, si es decideix recórrer-hi en contra, es perd la possibilitat de beneficiar-se del pagament reduït, en cas que el recurs no prosperi i s’hagi d’abonar la sanció. <a href="https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2018/06/09/5b1a78c022601ddd6f8b45ca.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank">El 2018 un jutjat</a> d’Oviedo va dictar una sentència favorable un conductor multat per un positiu de cànnabis, ja que va entendre que el procediment administratiu dut a terme havia vulnerat una sèrie de drets fonamentals que atempten directament contra el dret a la defensa que ha d’assistir a tot ciutadà. És important entendre que hi ha diversos factors dels quals depèn el temps que els metabòlits del cànnabis romanen al cos: a) la quantitat de substància consumida, b) el tipus de consum: si és esporàdic o crònic, c) el metabolisme de cada persona (ritme d’eliminació de cada individu) i d) la presència d’altres patologies o problemes de salut. Alguns estudis revelen que la durada del THC en saliva és de dotze hores però d’altres ho amplien a dos o tres dies; en sang (valors aproximats), per a consums esporàdics, la durada és fins a quatre dies i en el cas de consums crònics, fins a set. El cert és que la prova de consum de drogues també té un punt de tall, és a dir, una quantitat concreta a partir de la qual dona positiu. L’aparell que s’utilitza a l’Estat espanyol és majoritàriament el Principio del formularioDraeger Drugtest&nbsp;5000 i, pel que fa al cànnabis dona positiu a&nbsp;5 nanograms de THC. També s’utilitza el model Alere DDS2, del qual desconeixem les especificitats tècniques.Final del formulario Els metabòlits del cànnabis s’acumulen als teixits grassos del nostre cos; és per això que es van eliminant molt més a poc a poc que, per exemple, l’alcohol, la cocaïna o l’MDMA. Així doncs, una persona amb sobrepès i que fuma amb regularitat necessitaria molt més temps per depurar el seu cos de&nbsp;THC que una persona prima que només fumi esporàdicament. L’exercici físic és un altre factor important. Un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4270258/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a> ha demostrat que els nivells de&nbsp;THC&nbsp;(en orina) són considerablement més baixos quan s’analitzen immediatament després de fer exercici. Cal saber que, en cas d’haver-hi relació amb un accident, les companyies asseguradores es desentenen de qualsevol despesa i de les seves cobertures si el test ha donat positiu. D’aquesta forma, s’eximeixen de totes les seves obligacions. En relació amb el&nbsp;CBD, si el producte de consum&nbsp;és pur i no conté&nbsp;THC no hauria de donar positiu al&nbsp;Drogotest, perquè no és una substància&nbsp;psicoactiva. El problema és que, al mercat actual i de manera legal, el&nbsp;CBD&nbsp;pot anar barrejat amb&nbsp;THC&nbsp;(màxim un 0,2%). En aquest cas, sí que podria donar positiu a&nbsp;THC en un control. Les evidències científiques sobre la possibilitat de tenir més sinistralitat quan es condueix sota els efectes del cànnabis són contradictòries. La majoria d’estudis existents són investigacions dutes a terme amb simuladors de conducció i/o utilitzant proves neuropsicològiques d’execució psicomotora, així com estudis basats en enquestes. El 1998 es va elaborar a Alemanya un <a href="http://www.grotenhermen.com/driving/krueger.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi de camp</a> a les portes de discoteques amb 241 subjectes que havien consumit drogues i que anaven a conduir, o havien conduït, un cotxe en aquell moment. Amb un simulador utilitzant un ordinador portàtil i una palanca de control, els voluntaris havien de mantenir un cotxe al mig d’una línia mentre conduïen a 80 km/h per una carretera amb revolts. També es van recollir mostres de sang i saliva. Es va trobar que el consum sol de cànnabis o d’èxtasi/amfetamina no produïa efectes adversos en la tasca, però sí la combinació, així com després del consum d’alcohol i/o la combinació amb alguna de les drogues esmentades. No obstant això, la mostra d’usuaris de cànnabis era de tan sols 39 subjectes i el simulador patia una probable falta de validesa ecològica. En una <a href="https://www.researchgate.net/publication/221822000_Acute_cannabis_consumption_and_motor_vehicle_collision_risk_Systematic_review_of_observational_studies_and_meta-analysis" rel="noopener noreferrer" target="_blank">metanàlisi publicada el 2012</a>, que recollia tots els estudis publicats fins a aquesta data, no es va arribar a un consens respecte a si el risc de col·lisions és superior o inferior sota els efectes del cànnabis. En un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22871272" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi més recent</a>, dut a terme en el context de laboratori, es van administrar diferents dosis de THC i d’alcohol a 80 voluntaris (40 per THC i dosi elevada d’alcohol i 40 per THC i dosi baixa d’alcohol) i es va emprar un simulador que reproduïa bastant fidelment les condicions reals. De nou, es va trobar que la combinació de THC amb alcohol afectava negativament la capacitat de conducció, amb més incidència en la condició de conducció nocturna, tant en usuaris habituals de cànnabis com en els esporàdics. Es va confirmar també el fet observat en investigacions prèvies que la combinació d’alcohol amb cànnabis augmenta les concentracions de THC en sang. Segons els investigadors, tot i les diferències entre grups en l’execució de les proves, el grau d’afectació general en totes les condicions de tractament va ser subtil. També, com que es tracta d’un estudi exploratori, es necessiten més estudis per poder confirmar les troballes d’aquest estudi. Un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25745105" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi de 2015</a> publicat, en què no es va utilitzar un simulador de conducció sinó proves neuropsicològiques com a indicadors de possibles alteracions psicomotores en la conducció, va trobar que els consumidors ocasionals de cànnabis feien pitjor les proves sota els efectes del THC que els usuaris freqüents, la qual cosa indica que hi ha la possibilitat que els consumidors freqüents desenvolupin certa tolerància cap als efectes psicomotors del cànnabis. També es va trobar que l’afectació en la conducció deguda al THC és depenent de la dosi, és a dir, com més dosi de cànnabis més afectació a la conducció. En un altre <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Relationships+between+frequency+of+driving+under+the+influence+of+cannabis%2C+self-reported+reckless+driving+and+risk-taking+behavior+observed+in+a+driving+simulator." rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a>, dut a terme amb 75 subjectes d’entre 18 i 25 anys que havien referit consumir cànnabis com a mínim una vegada en els últims dotze mesos, es va estudiar tant l’estil de conducció autoreferenciat sota el consum de cànnabis com els efectes objectius en un simulador en condicions normals (sense l’administració de cànnabis). La troballa fou que els consumidors de cànnabis autoreferien un estil de conducció arriscada, que inclou una àmplia gamma de conductes imprudents a la carretera. També es va trobar una taxa més elevada de conductes temeràries en la prova del simulador. No obstant això, aquests resultats poden tenir més a veure amb la franja poblacional específica que es va estudiar (18-25 anys) o amb un problema d’autoselecció de la mostra: a causa del fet que la simulació es va fer en condicions normals (sense administració de cànnabis), potser els resultats es deuen més a un estil concret de personalitat de la mostra estudiada que al fet de ser consumidor de cànnabis. De fet, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2722956/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">un estudi</a> en el qual es van revisar les investigacions principals, tant les dutes a terme en un context de laboratori com de tipus epidemiològic, va arribar a la conclusió que, pel fet que els conductors que han consumit cànnabis tenen més consciència que les seves capacitats estan alterades, tendeixen a compensar-ne de forma efectiva l’alteració mitjançant la utilització d’una varietat d’estratègies de comportament, com ara conduir més a poc a poc, fer menys avançaments i deixar més espai entre ells i els cotxes de davant. També es constata el fet que la combinació de marihuana amb alcohol elimina la possibilitat d’utilitzar aquestes estratègies de manera efectiva. El que sí que va assegurar un <a href="https://academic.oup.com/jat/article/39/4/251/750800" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a> és que sota els efectes aguts del cànnabis l’habilitat per dur a terme diverses tasques alhora es veu empitjorada. En aquest sentit, la conducció se’n podria veure afectada. Un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30411981" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi</a> de 2018 va arribar a la conclusió que els consumidors habituals de marihuana tenen un temps de reacció més lent, més control de la velocitat, i més dificultats que els abstinents de cànnabis per ajustar-se a la velocitat del vehicle que va davant. En definitiva, la forma més senzilla d’evitar donar positiu al&nbsp;Drogotest, si s’ha consumit cànnabis, és no conduint. Si s’ha de conduir, és millor espaiar el temps entre el darrer consum i la conducció. La pròpia seguretat i la de la resta de persones són més valuoses que qualsevol multa de trànsit. Les relacions entre el consum de marihuana i la sinistralitat al volant no són encara del tot clares i cal fer-ne estudis utilitzant mostres més àmplies, comparant l’execució en simuladors entre consumidors freqüents i infreqüents, estratificant per edat i per gènere i controlant variables com el consum s d’alcohol i/o d’altres drogues.

Cànnabis i conducció: la polèmica està servida

Es bien conocido que el tiempo de eliminación de los restos (metabolitos) de cannabis del cuerpo de la persona que lo ha consumido es mucho más lento que el de cualquier otra sustancia que pueda ser detectada en un control (alcohol, anfetaminas, benzodiacepinas, cocaína,&nbsp;MDMA, metanfetamina y opiáceos). Si el alcohol desaparece en pocas horas del cuerpo y los estimulantes tardan tres o cuatro días, en el caso del cannabis, hay persones que dan positivo hasta tres semanas después del último consumo. Varios factores influirán en el ritmo de eliminación, por ejemplo, si la persona es consumidora esporádica o habitual o, en función de su peso y la cantidad del tejido adiposo que tenga, puesto que allí se alojan los metabolitos y son liberados lentamente. Por otro lado, a medida que más países implementan programas de acceso al cannabis (medicinal o para uso adulto) vemos cómo se proponen diferentes modelos normativos sobre las pruebas de consumo de drogas y conducción. Al comparar estas propuestas con las de países donde no hay leyes de acceso al cannabis es fácilmente comprobable que queda mucho trabajo para hacer antes de poder aseverar que tenemos un conocimiento básico sobre cómo afecta el cannabis a la conducción. Hoy en día conviven políticas de "tolerancia 0" con políticas muy tolerantes con el consumo. Los retos por el futuro son: determinar científicamente los umbrales a partir de los cuales la conducción es peligrosa, avanzar en la especificidad, en la sensibilidad y en las garantías de análisis de los controles, trabajar en la determinación cuantitativa de los consumos y tratar de discriminar los falsos positivos que puedan dar consumos antiguos. En un plano más terrenal, más allá de consideraciones teóricas y los debates jurídicos, encontramos la actual Ley de Tráfico que sanciona tanto un positivo como la afectación del cannabis a la conducción. A continuación, encontrarás una síntesis de los puntos más relevantes del texto legal, así como el resumen de algunas publicaciones científicas que nos poden ayudar a contextualizar este interesante debate y sus derivadas.<h3>Cannabis y conducción: la polémica está servida</h3>Partimos de la premisa que el consumo de cannabis nos afecta de varias maneras: en el ámbito perceptivo (los sentidos), cognitivo (memoria, atención...) y psicomotor (tiempo de respuesta, coordinación de movimientos...). La influencia en la conducción del cannabis varía en función de la cantidad que se ha consumido y del tiempo que ha pasado desde el consumo. También es sabido que quien consume habitualmente muestra menor afectación que quien consume esporádicamente, a no ser que lo combine con el consumo de alcohol, puesto que se dispara el riesgo de tener un accidente. La cuestión de la prueba de consumo de drogas genera bastante controversia a nivel internacional. De hecho, tal como sucede con el alcohol, cada país aplica un criterio diferente al respecto. En nuestro contexto, se utiliza un alcoholímetro para determinar el grado de intoxicación de la persona y, con un instrumento diferente, el Drogotest (conocido también como “chupa-chup”), se detecta en saliva la presencia (o no) de metabolitos fruto de “la digestión” de las diferentes sustancias psicoactivas que la persona haya ingerido. Según el artículo 14 de la Ley sobre tráfico, circulación de vehículos a motor y seguridad vial, “no puede circular por las vías objeto de esta Ley el conductor de cualquier vehículo con presencia de drogas en el organismo, de las que se excluyen aquellas sustancias que se utilicen bajo prescripción facultativa y con una finalidad terapéutica, siempre que esté en condiciones de utilizar el vehículo conforme a la obligación de diligencia, precaución y no distracción”. Además, “el conductor de un vehículo está obligado a someterse a las pruebas para la detección de alcohol o de la presencia de drogas en el organismo”. Es decir, negarse a someterse a las pruebas conlleva un delito de desobediencia y la pena asociada puede ser de entre seis meses y un año de prisión y privación del derecho a conducir de uno a cuatro años. Si hay un resultado positivo en un control y los agentes de la autoridad consideran que la persona no está conduciendo bajo los efectos de la sustancia tendría como consecuencia una infracción administrativa que conllevaría:─ La retirada de 6 puntos del carnet.─ La multa de 1.000 euros (la reducción del 50% si se paga durante los quince días después de la notificación).─ La posible inmovilización del vehículo (bajo criterio de las autoridades competentes). Si se produce un resultado positivo en un control y, en este caso, los agentes de la autoridad consideran, además, que se incurre en una de estas situaciones:─ La persona está conduciendo bajo los efectos de la sustancia o haya síntomas claros.─ Se pueda relacionar alguna infracción a consecuencia del consumo.─ La persona se haya visto involucrada en algún accidente de tráfico. Estos supuestos constituirían una infracción penal que conllevaría:─ La inmovilización del vehículo.─ Las autoridades levantarían atestado.─ De 3 a 6 meses de prisión o multa diaria a pagar de entre 6 a 12 meses o prestaciones a la comunidad.─ La retirada del permiso de conducir, de 1 a 4 años.<h3>¿Cómo se realiza un control de drogas?</h3>1. Se inicia con la toma de una muestra de saliva, procedimiento realizado en dos pasos diferentes. El primero, conocido como prueba indiciaria, sirve para detectar la presencia de sustancias ilegales. Si se produce un resultado positivo en esta primera prueba, se pasará a realizar la segunda, justo a continuación, conocida como prueba evidencial, para detectar el tipo de sustancia y su cuantificación. En el caso de resultado positivo en esta segunda prueba, el conductor no puede seguir circulando con su vehículo, que será inmovilizado. 2. Simultáneamente a la toma de la muestra de saliva, el agente realiza una valoración de los signos externos del conductor que pueden influir en la conducción: nerviosismo, temblor, etc., que se incorporan al expediente sancionador. Esta valoración será de vital importancia, ya que supone la diferencia entre una multa administrativa, o una acción constitutiva de delito. 3. Tras el segundo resultado positivo (o prueba evidencial) y antes de abandonar el control, el conductor puede solicitar una prueba de sangre para contrastar los datos ofrecidos por la muestra de saliva, que será llevada a cabo por personal sanitario en un centro hospitalario. En caso de que los resultados sean igualmente positivos, los gastos de dichas pruebas correrán a cargo del solicitante. 4. Las muestras de saliva (y de sangre, en caso de haberse solicitado) se envían al laboratorio. Las medidas de seguridad en el traslado son muy altas: se transportan en tubos precintados, dentro de neveras precintadas, en vehículos expresamente dedicados al transporte de muestras biológicas, etc. Además, debe existir una cadena de custodia para asegurar que no se alteran de ningún modo las pruebas recogidas. 5. Cuando llegan al laboratorio, el personal especializado comprueba que se han cumplido las condiciones de seguridad, vacían su contenido, y se revisa toda la documentación, registrando fecha y hora de recepción. A continuación, se procede a registrar las muestras, que están listas para ser analizadas. 6. El análisis se realiza mediante un cromatógrafo de gases y un espectrómetro de masas, que son los que determinarán qué tipo de droga hay en la muestra y la cantidad. 7. Los resultados son validados uno a uno por personal facultativo especializado. El informe final completo se enviará a la correspondiente jefatura de Tráfico, para continuar su tramitación. Las sanciones económicas admiten recurso ante la administración competente. Eso sí, si se decide recurrir, se pierde la posibilidad de beneficiarse del pago reducido, en caso de que el recurso no prospere y se tenga que abonar la sanción. <a href="https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/alicante/2018/06/09/5b1a78c022601ddd6f8b45ca.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank">En 2018 un juzgado</a> de Oviedo dictó una sentencia favorable a un conductor multado por un resultado positivo a cannabis, ya que entendió que el procedimiento administrativo llevado a cabo había vulnerado una serie de derechos fundamentales que atentan directamente contra el derecho a la defensa que tiene que asistir a cualquier ciudadano. Es importante entender que existen varios factores de los que depende el tiempo que los metabolitos del cannabis permanecen en el cuerpo: a) la cantidad de sustancia consumida, b) el tipo de consumo: si es esporádico o crónico, c) el metabolismo de cada persona (ritmo de eliminación de cada individuo) y d) la presencia de otras patologías o problemas de salud. Algunos estudios revelan que la duración del THC en saliva es de 12 horas pero otros lo amplían a 2 o 3 días; en sangre (valores aproximados), para consumos esporádicos, la duración es hasta 4 días y en el caso de consumos crónicos, hasta 7 días. Lo cierto es que la prueba de consumo de drogas también tiene un punto de corte, es decir, una cantidad concreta a partir de la cual da positivo. El aparato utilizado en el Estado español es mayoritariamente el Draeger Drugtest 5000 y, con respecto al cannabis da positivo a 5&nbsp;nanogramos de THC. También se utiliza el modelo Alere DDS2, cuyas especificidades técnicas desconocemos. Los metabolitos del cannabis se acumulan en los tejidos grasos de nuestro cuerpo; es por esto que se van eliminando mucho más lentamente que, por ejemplo, el alcohol, la cocaína o el MDMA. Así pues, una persona con sobrepeso y que fuma con regularidad necesitaría mucho más tiempo para depurar su cuerpo de THC que una persona delgada que solo fume esporádicamente. El ejercicio físico es otro factor importante. Un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4270258/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a> ha demostrado que los niveles de THC (orina) son considerablemente menores cuando se analizan inmediatamente después de hacer ejercicio. Es preciso saber que, en caso de existir relación con un accidente, las compañías aseguradoras se desentienden de cualquier gasto y de sus coberturas si el test ha dado positivo. De este modo, se eximen de todas sus obligaciones. En relación con el CBD, si el producto de consumo es puro y no contiene THC no debería dar positivo al Drogotest, porque no es una sustancia psicoactiva. El problema es que, en el mercado actual y legalmente, el CBD puede ir mezclado con THC (máximo un 0,2%). En este caso, sí que podría dar positivo a THC en un control. Las evidencias científicas sobre la posibilidad de tener más siniestralidad al conducir bajo los efectos del cannabis son contradictorias. La mayoría de los estudios existentes son investigaciones llevadas a cabo con simuladores de conducción y/o utilizando pruebas neuropsicológicas de ejecución psicomotora, así como estudios basados en encuestas. En 1998 se elaboró en Alemania un <a href="http://www.grotenhermen.com/driving/krueger.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio de campo</a> en las puertas de discotecas con 241 sujetos que habían consumido drogas y que iban a conducir, o habían conducido, un coche en aquel momento. Con un simulador utilizando un ordenador portátil y una palanca de control, los voluntarios tenían que mantener un coche en medio de una línea mientras conducían a 80 km/h por una carretera con curvas. También se recogieron muestras de sangre y saliva. Se halló que el consumo solo de cannabis o de éxtasis/anfetamina no producía efectos adversos en la tarea, pero sí su combinación, así como después del consumo de alcohol y/o la combinación con alguna de las mencionadas drogas. No obstante, la muestra de usuarios de cannabis era de tan solo 39 sujetos y el simulador carecía probablemente de validez ecológica. En un <a href="https://www.researchgate.net/publication/221822000_Acute_cannabis_consumption_and_motor_vehicle_collision_risk_Systematic_review_of_observational_studies_and_meta-analysis" rel="noopener noreferrer" target="_blank">metanálisis publicado en 2012</a>, que recogía todos los estudios publicados hasta la fecha, no se llegó a un consenso respecto a si el riesgo de colisiones es superior o inferior bajo los efectos del cannabis. En un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22871272" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio más reciente</a>, llevado a cabo en el contexto de laboratorio, se administraron diferentes dosis de THC y de alcohol a 80 voluntarios (40 para THC y alta dosis de alcohol y 40 para THC y baja dosis de alcohol), utilizando un simulador que reproducía bastante fielmente las condiciones reales. De nuevo, se halló que la combinación de THC con alcohol afectaba negativamente la capacidad de conducción, con mayor incidencia en la condición de conducción nocturna, tanto en usuarios habituales de cannabis como en los esporádicos. Se confirmó también el hecho observado en previas investigaciones que la combinación de alcohol con cannabis aumenta las concentraciones de THC en sangre. Según los investigadores, a pesar de las diferencias entre grupos en la ejecución de las pruebas, el grado de afectación general en todas las condiciones de tratamiento fue sutil. También, como se trata de un estudio exploratorio, se necesitan más estudios para poder confirmar los hallazgos de dicho estudio. Un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25745105" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio de 2015</a> publicado, en el que no se utilizó un simulador de conducción sino pruebas neuropsicológicas como indicadores de posibles alteraciones psicomotoras en la conducción, halló que los consumidores ocasionales de cannabis realizaban peor las pruebas bajo los efectos del THC que los usuarios frecuentes, lo que indica que existe la posibilidad de que los consumidores frecuentes desarrollen cierta tolerancia a los efectos psicomotores del cannabis. También se halló que la afectación a la conducción debida al THC depende de la dosis, es decir, a mayor dosis de cannabis mayor afectación a la conducción. En otro <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=Relationships+between+frequency+of+driving+under+the+influence+of+cannabis%2C+self-reported+reckless+driving+and+risk-taking+behavior+observed+in+a+driving+simulator." rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a>, llevado a cabo con 75 sujetos de entre 18 y 25 años que habían referido consumir cannabis, como mínimo, una vez en los últimos doce meses, se estudió tanto el estilo de conducción autoreferenciado bajo el consumo de cannabis como los efectos objetivos en un simulador en condiciones normales (sin la administración de cannabis). El hallazgo fue que los consumidores de cannabis autoreferían un estilo de conducción arriesgada, que incluye una amplia gama de conductas imprudentes en la carretera. También se halló una tasa más elevada de conductas temerarias en la prueba del simulador. No obstante, dichos resultados pueden tener más que ver con la franja poblacional específica estudiada (18-25 años) o con un problema de autoselección de la muestra: a causa del hecho de que la simulación se realizó en condiciones normales (sin administración de cannabis), quizá los resultados se deban más a un estilo concreto de personalidad de la muestra estudiada que al hecho de ser consumidor de cannabis. De hecho, <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2722956/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">un estudio</a> en el que se revisaron las principales investigaciones, tanto las llevadas a cabo en un contexto de laboratorio como de tipo epidemiológico, llegó a la conclusión de que, por el hecho de que los conductores que han consumido cannabis tienen mayor conciencia que sus capacidades están alteradas, tienden a compensar de forma efectiva la alteración mediante la utilización de una variedad de estrategias de comportamiento, como conducir más lentamente, realizar menos adelantamientos y dejar más espacio entre ellos y los coches de delante. También se constata el hecho de que la combinación de marihuana con alcohol elimina la posibilidad de utilizar dichas estrategias de manera efectiva. Lo que sí que aseguró un <a href="https://academic.oup.com/jat/article/39/4/251/750800" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a> es que bajo los efectos agudos del cannabis la habilidad para llevar a cabo varias tareas al mismo tiempo empeora. En este sentido, la conducción se podría ver afectada. Un <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30411981" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio</a> de 2018 llegó a la conclusión de que los consumidores habituales de marihuana tienen un tiempo de reacción más lento, mayor control de la velocidad y mayores dificultades que los abstinentes de cannabis para ajustarse a la velocidad del vehículo que va delante. En definitiva, la forma más sencilla de evitar dar positivo en el Drogotest, si se ha consumido cannabis, es no conduciendo. Si se debe conducir, es mejor espaciar el tiempo entre el último consumo y la conducción. La propia seguridad y la del resto de personas son más valiosas que cualquier multa de tráfico. Las relaciones entre el consumo de marihuana y la siniestralidad al volante no son todavía claras del todo y se deben realizar estudios utilizando muestras más amplias, comparando la ejecución en simuladores entre consumidores frecuentes e infrecuentes, estratificando por edad y por género, y controlando variables como el consumo de alcohol y/u otras drogas.