Segueix-nos a les xarxes

  • Inici
  • Qui som
  • Blog
  • Formació
  • Recursos
  • Grup motor
  • Contacte
El blog d'#RdRCannabis
<< ANTERIORSEGÜENT >>
ca

La participació i connexió dels socis redueix riscos (1/2)

https://firebasestorage.googleapis.com/v0/b/rdrcannabis-46d90.firebasestorage.app/o/files%2Fnews%2Faf7c84ec-2713-4c3b-bd3c-e6c57ec78593--Dise%C3%B1o%20sin%20t%C3%ADtulo%20(3).png?alt=media&token=c5dca059-97da-4f47-a29c-2ce76d5f40d2

Els clubs socials de cànnabis (CSC) són espais comunitaris on es pot promoure un consum responsable amb un fort enfocament en el benestar social i emocional dels membres. Aquestes entitats no només ofereixen accés al cànnabis, sinó també poden ser indrets de suport mutu i educació on es comparteixen experiències i es redueixen els riscos associats al consum. Els membres, a través de la participació activa, contribueixen a la cultura pròpia de cada club. Malgrat la manca d’estudis científics amplis, les investigacions existents suggereixen que els CSC poden ser una eina efectiva per millorar la salut mental i física dels usuaris.


Un aspecte central dels clubs socials de cànnabis (CSC) -com el nom clarament indica- és l’enfocament comunitari. Els CSC no són mers punts de subministrament de cànnabis, sinó espais on les relacions entre iguals i la construcció de comunitat hi tenen un paper essencial. 


Cada associació és un reflex de les persones que la constitueixen. La motivació i els objectius del grup que impulsa i es responsabilitza del dia a dia de l’entitat impregnen l’ambient, les dinàmiques, els discursos i les converses que tenen lloc a cada un dels més de 450 CSC que hi ha a tot Catalunya. 


És important assenyalar que els membres de les associacions cannàbiques són els vertaders protagonistes de la història. Ells i elles donen vida a l’espai físic del CSC, la seu social i, en certa mesura, validen i avalen el servei i el tracte que reben per part de les persones responsables i treballadores de l’entitat. Darrere les portes de cada CSC hi ha multitud de vivències, aprenentatges, experiències, encerts i fracassos; de fet, com passa a qualsevol altra entitat. Aquest mosaic de relats està constituït d’una riquesa social i cultural gens menyspreable. La cultura cannàbica és quelcom local i global alhora, com una font que brolla: hi ha un diàleg i retroalimentació constants.


La cultura, entesa com el conjunt de valors, pràctiques i relacions humanes que conformen una comunitat, té un paper essencial en la salut mental i emocional dels individus. La pertinença a una comunitat afavoreix la connexió social, redueix l’aïllament i genera espais de suport mutu. La teoria d’educació entre iguals és un enfocament pedagògic que fomenta l’intercanvi de coneixements i experiències entre persones amb rols o situacions similars, creant així un aprenentatge bidireccional. En el model dels clubs socials de cànnabis (CSC), aquesta teoria es tradueix en la participació a les assemblees i en la transmissió formal i informal d’informació sobre l’ús responsable del cànnabis i la reducció de riscos entre els mateixos socis. Aquesta dinàmica reforça la fortalesa individual i col·lectiva i afavoreix que la comunitat estigui ben informada.


En el context dels CSC, la dimensió sociocultural es manifesta en la interacció diària entre socis i sòcies, en les converses informals i en l’intercanvi d’experiències al voltant del cànnabis. Això no només enforteix els vincles entre membres, sinó que també promou un ús més responsable, basat en l’aprenentatge col·lectiu. El diàleg constant entre iguals permet que les persones comparteixin informació sobre els riscos associats al consum, les formes de reduir-los i les maneres d’integrar el consum a les seves vides amb menys dificultats. 


Avui en dia són molt pocs els estudis científics sobre el fenomen dels CSC. No obstant això, una de les investigadores més destacades en el camp de les polítiques de drogues, la Vendula Belackova, va publicar el 2016 un interessant estudi qualitatiu anomenat "The moment you enter the door, you are minimising the risks" sobre com els CSC disminueixen els riscos associats al consum, creen entorns segurs i enforteixen els vincles socials entre els membres. En aquest estudi hi van participar un total de 94 socis i sòcies, en 14 grups focals organitzats en 4 regions de l’Estat espanyol: el País Basc, Catalunya, les Illes Balears i Galícia. A continuació es reprodueix un quadre-resum dels principals elements identificats a l’estudi i les estratègies utilitzades per part dels clubs que hi van participar per mitigar-los:



T’has aturat mai a pensar que el teu CSC és molt més que un lloc on pots accedir al cànnabis? Imagina’l com una mena d’oasi creatiu, un espai de trobada on les idees poden créixer tant com les plantes. Participar-hi és molt més que interaccionar amb el dispensari. Si t’interessa saber-ne més, segueix llegint la següent entrada al blog RdrCànnabis (2/2)!

creative commons
Comparteix