Dabbing: Eleva la teva experiència

El “dab” es refereix a inhalar vapors de “concentrats de cànnabis”. És un pas més en el concepte de vaporització per convecció, utilitzant un «bubbler»/«rig» o un dispositiu portàtil tipus cigarret electrònic per vaporitzar extractes en comptes de cabdells, alliberant pipades molt potents i saboroses. En cert sentit, és una forma potencialment més saludable de consumir cànnabis, ja que s'elimina la nicotina i la combustió, però només si es compleixen unes condicions precises... Altrament, aquesta pràctica pot comportar els seus propis riscos, com consum excessiu, cremades o toxicitat si l'extracte no es purga bé dels solvents. En aquest article, apuntem a les bones pràctiques de reducció de danys vinculats al dabbing.

710: Amor a l'aroma

La paraula dabbing es refereix a l'acció de vaporitzar extractes/concentrats de cànnabis. Aquesta pràctica s'associa a la xifra 710, que és alhora la temperatura aproximativa de vaporització dels extractes en graus Fahrenheit (aprox. 375ºC) i també es pot llegir com «OIL» al revés, la paraula anglesa per a «oli» (una forma popular de referir-se als concentrats).

El dabbing utilitza calor per convecció, la qual cosa significa zero combustió. Això és un gran avenç comparat amb fumar 'porros', ja que s'inhalen components nocius com a part del fum.

[Recordes el nostre article "Vaporise it"? L'objectiu de la vaporització és evitar les toxines nocives que resulten de la piròlisi, o el fet de cremar la matèria vegetal (a més de 500ºC).]

El potencial que ofereix el dabbing és el de poder apreciar els diferents perfils terpènics de diferents de cànem. Les altes temperatures (associades a la combustió) destrueixen en gran part els terpens presents als cabdells, que són la principal classe de molècules responsables de les aromes i olors específiques de cada varietat.

Amb la vaporització, s'aconsegueix conservar més terpens al vapor emès, la qual cosa resulta en un sabor més marcat i característic que en la combustió. Però amb el dabbing, a més, es vaporitza un producte «concentrat» que, en tenir moltíssima menys matèria vegetal, té comparativament més terpens i més cannabinoides (THC, CBD, etc., responsables dels efectes singulars del cànnabis).

De què parlem?

Els «concentrats» no són res més que extractes d'alta qualitat dels àpexs de cànem (Cànnabis L.). Són coneguts sota una multitud de noms que es poden classificar segons el mètode de refinament (BHO, rosin, live resin/live rosin) o la textura final (budder, shatter, wax...).

Durant dècades, s'hi ha al·ludit com a «olis» de cànnabis, una denominació problemàtica a causa que el producte en qüestió és un extracte de la resina del cànem (en termes científics: oleoresina de Cànnabis L.) i no un «oli» (perquè l'únic oli que es pot obtenir d'aquesta planta és l'oli del canemós, el nom que es dona a les llavors del cànem). 

[Coneix més sobre els diferents tipus d'extractes a Un catàleg del cànnabis actualitzat: tipus d'extraccions i principals tendències: part 1 i part 2]

Des del punt de vista científic, tant l'«haixix» com el «concentrat» (o com sigui que es digui) no deixen de ser la mateixa cosa: un material resinós (oleoresina) que es dissol en alcohol (eterosoluble) i està contingut a la part interior de les glàndules presents a la punta dels tricomes de les plantes de Cànnabis sativa. L'únic que diferencia l'«haixix» d'un «concentrat» és la presència menor o major d'una altra matèria vegetal: l'haixix és un extracte amb més residus de matèria vegetal (tricomes, parts dels cabdells, fulletes de manicura, etc.) mentre que el «concentrat» en té menys quantitat.

Com menys matèria vegetal té un extracte, més refinat està. Per al procés de refinament, en la majoria dels casos s'utilitzen solvents químics que serveixen per dissoldre els cabdells de la planta de cànem (o un extracte amb bastant material vegetal). Resulta una de solvent + oleoresina d'una banda, i el material vegetal separat de l'altra, que es descarta. El repte consisteix, llavors, a separar l'oleoresina refinada del solvent, és a dir, «netejar» l'extracte. I aquí sorgeixen els problemes.

Dabbing: el següent nivell, però amb compte!

Però compte!, com gairebé tot en la vida, el dabbing no està exempt de riscos. I és sempre millor conèixer-los abans per poder evitar-los que tenir remordiments després.

D'entrada, el procés d'extracció mateix, pel fet de manipular solvents potencialment perillosos, comporta una sèrie de riscos d'inflamació o explosió que requereixen una metodologia sòlida de laboratori per evitar-los (per la qual cosa, no es recomana en cap cas fer concentrats de cànem amb solvents a casa).

Però aquest no és de lluny el risc més important del dabbing. La fase de «neteja» dels extractes refinats amb solvents és la més crítica i la més difícil. En un context de falta de regulació i reglamentació del cànnabis, desgraciadament és corrent trobar concentrats amb residus de solvents. Tipus d'extractes com el BHO poden contenir traces de butà, el solvent, que no sempre està completament purgat. Dabbejar concentrats amb traces de butà és altament tòxic. Aquest i altres solvents exposen els consumidors a degradants en fase gasosa com la metacroleïna, el benzè i la metilvinilcetona, amb una multitud de riscos respiratoris i d'altres tipus, ja que es tracta de substàncies altament perilloses.

És una llàstima arriscar-se a consumir-ne. Per això és important fixar-se en el tipus d'extracte i ser conscient que hi ha concentrats obtinguts sense cap solvent, i en particular el rosin, que guanya en popularitat cada vegada més, i amb raó! El rosin és tot el que pots buscar en un concentrat sense la toxicitat dels residus.

[Un catàleg del cànnabis actualitzat: tipus d'extraccions i principals tendències: part 1 i part 2]

Finalment, atès que aquests concentrats són tan potents, pot ser més fàcil passar-se sense adonar-se'n, especialment si ets nouvingut. Estem parlant de nivells de THC que poden ser bastant alts (fins i tot un 80-90%). Com més THC té un concentrat, necessàriament menys terpens. De vegades, el plaer i el gaudi real d'un bon cep de marihuana no prové del THC sinó del conjunt dels seus components: no només de l'«efecte seguici» creat per la presència d'altres cannabinoides, sinó també de l'efecte aromàtic dels terpens. El dabbing de concentrats molt alts en THC pot comportar riscos de psicosi, neurotoxicitat i cardiotoxicitat que se solen associar a la molècula de THC i als consums crònics de cànnabis en general. A més, inhalar concentrats pot comportar problemes pulmonars.

Maximitzant plaers, minimitzant riscos

Per tot això, no comencis dabbejar sense saber el que fas! Tot i que la investigació és encara limitada quant a les mesures de reducció de danys en matèria de dabbing, ja es poden avançar les recomanacions següents:

• Informa-te'n: Abans de res, informa-te'n, pregunta a amics/as o en la teva associació, i coneix la font i la qualitat del concentrat. No busquis necessàriament el concentrat més alt en THC, i recorda informar-te sobre el rosin!
• Comença a poc a poc: Per no passar-te, o agafar una tos violenta que t'incapacita i molesta tothom, millor pren petites pipades, amb temps entre cadascuna, abans que una gran quantitat de cop. 
• Menys és més: El dabbing pot ser una experiència increïble, però respecta la seva potència. Recorda: amb el dabbing, menys és més! La idea dels «concentrats» és obtenir més efecte i millor sabor amb menys quantitat. Tingues això en ment, no fa falta passar-se per gaudir-ne!
• Sigues conscient del teu estat mental: Si estàs en període d'ansietat, paranoia o prens medicació psiquiàtrica, potser és millor evitar el dabbing o fer-ho amb molta precaució, començant amb petites quantitats i observant com et sents.
• Evita cremar-te: Si utilitzes un bubbler, rig o bong, assegura't de no cremar-te amb el «nail» (la peça de titani, quars o ceràmica que es preescalfa i sobre la qual s'aplica el concentrat).
• Keep it clean!: Fora d'això, les bones pràctiques d'higiene aplicables al bong també serveixen per als «bubblers»: canvia regularment l'aigua, neteja el broquet del bubbler amb alcohol o els producte específics disponibles a les associacions

Com en tota activitat amb riscos associats —cànnabis, alcohol, un altre producte psicoactiu, esports de risc, etc. –, sempre informa-te'n, pregunta, sigues conscient dels riscos... i respecta els teus límits! Tots en tenim. La millor manera de gaudir és mantenint la seguretat i dabbejant responsablement.