En aquesta ocasió ens endinsarem en la filosofia de reducció de riscos per entendre els pilars sobre els quals es fonamenta el programa Rdrcannabis. Tot i que l’efectivitat d’aquest tipus de propostes de prevenció està demostrada, encara a moltes persones els resulta sorprenent que davant del fenomen del consum de substàncies psicoactives l’Administració pública desplegui programes que inviten les persones consumidores a dissenyar-ne i executar-ne. Acompanyeu-nos en aquesta història sobre d’on venim i cap on anem. Preguntar-se sobre què és el risc a la vida és la porta d’entrada a reflexions potencialment molt interessants i profundes. Calma! L’objectiu d’aquest text no és fer un tractat de filosofia existencial. Com és evident, no hi ha una sola manera de percebre el risc, cada persona l’avalua subjectivament, és a dir, una mateixa activitat pot ser considerada poc o molt arriscada segons qui se la plantegi. També, una mateixa persona pot jutjar el grau de risc d’una mateixa activitat de manera diferent en funció del moment de la vida. Hi ha persones més avesades a experimentar amb el risc, són les que des de la psicologia s’anomenen “buscadores de sensacions”; a l’altre extrem, hi ha persones plenes de temor que viuen bloquejades, en un partiment constant davant d’activitats quotidianes com agafar un avió o pujar a un ascensor. De fet, no hi ha manera millor de definir aquesta incertesa existencial que&nbsp;trolejant&nbsp;lleugerament la frase escrita&nbsp;̶ cap al 1635 ̶&nbsp;pel dramaturg Pedro Calderón de la Barca: <blockquote>Què és la vida? Un frenesí. Què és la vida? Una il·lusió, una ombra, una ficció; i el bé més gran és petit; que tota la vida és risc, i els riscos, riscos són.</blockquote><blockquote> </blockquote>Intentant focalitzar l’assumpte en l’àmbit de les drogues: la qüestió de la reducció de riscos és quelcom relativament nou si tenim en compte que les substàncies psicoactives han existit des dels albors de la humanitat. L’anterior és cert si ens referim estrictament al primer cop que algú va escriure en un paper “filosofia de reducció de riscos”. És a dir, d’ençà que han existit drogues, s’ha fet reducció de riscos; el que passa és que no se li donava aquest nom. Es pot i s’ha fet sempre reducció del risc tant amb les drogues legals com amb les declarades il·lícites. De fet, l’altra cara de la moneda de la reducció del risc és l’augment del plaer, perquè no es pot entendre l’un sense l’altre. I, amb relació al plaer trobem alguns dels majors tabús morals de la nostra societat. Per sortir d’aquest jardí tirarem del filòsof Aristòtil, que va dedicar molta atenció a la qüestió de la virtut, que definia com el “terme mitjà” entre dos extrems. Per a ell, era tan viciós algú temorós com algú eixelebrat. Per això, explicava que li correspon a la raó mantenir un bon equilibri vital, ja que la virtut no és covardia ni temeritat, sinó valor. I, quina és la conclusió de tot plegat? Doncs, per exemple, que la vida és el que passa mentre gestiones riscos i plaers. I, que si et passes de frenada o de por, te la perds. Es diu que aquesta frase era l’epitafi d’un que va fer&nbsp;balconing&nbsp;a Mallorca. El fet és que la resposta institucional moderna al “problema de la droga” es va iniciar cap als anys setanta. En aquell moment, les autoritats consideraven les persones consumidores un objecte passiu i aïllat del seu context social. La idea que inspirava els programes de prevenció del consum era l’abstinència total. A la dècada dels vuitanta, es va forjar el que es coneix con el binomi drogues-delinqüència, que va marcar l’imaginari social fins als nostres dies. La irrupció del VIH i l’hepatitis en relació amb el consum injectat d’heroïna va revelar el fracàs de la prevenció basada en criteris morals i, en alguns països del nord d’Europa, on prevalia una mirada més pragmàtica sobre les polítiques públiques, es van iniciar els programes de reducció de danys. Els programes de reducció de danys van sorgir no com una alternativa a la prevenció, sinó com un intent de fer un pas més i incorporar a les xarxes d’atenció sociosanitàries les persones consumidores de drogues que no trobaven resposta (o cabuda) en un emergent sistema d’atenció als drogodependents totalment basat en l’abstinència. La reducció de danys buscava prioritzar l’objectiu de disminuir els efectes negatius de l’ús de les drogues abans que evitar-ne el consum. Alguns exemples d’aquests programes van ser la dispensació de material higiènic per al consum injectat, l’accés a metadona, les sales de consum assistit de drogues, etc. A la dècada dels noranta, va disminuir l’alarma social relacionada amb consum del decenni anterior alhora que es popularitzaven les drogues de síntesi, com la MDMA, i augmentava el consum d’alcohol i cànnabis en espais d’oci. Van ser els anys del sorgiment de la cultura del ball impulsada, entre d’altres, pels ritmes baixos i repetitius. També es va començar a estendre una mirada normalitzadora sobre els consums, que es distanciava del discurs alarmista de temps passats i obria la porta a la reducció de riscos (RdR). El llibre que millor ha capturat què és la RdR al nostre context va ser publicat l’any 2013, i porta per títol:&nbsp;<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=656489" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas</a>&nbsp;(Martínez D. P, &amp; Pallarés J.). Es tracta d’una obra col·lectiva realitzada per trenta-sis professionals amb molta experiència en recerca i intervenció. Aquestes mirades es van forjar en alguns dels projectes fundacionals de la reducció de riscos, com Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc. Tal com s’explica al llibre, els punts de partida de la RdR, des dels seus inicis, han estat:<ol><li>Reconèixer els efectes positius i negatius del fenomen de les drogues</li><li>Treballar sobre el que tenim (diferents tipologies de consum) i no sobre el que “hauríem de tenir” (abstinència total)</li><li>Prendre en consideració que hi ha un consum de drogues no problemàtic i que la gran majoria de les persones consumidores es preocupen per la seva salut</li><li>Constatar que la ignorància és un risc; per tant, millor educar que castigar o mostrar actituds paternalistes si el que es vol és arribar al públic consumidor</li></ol> És a partir d’aquestes quatre coordenades on s’articula el projecte RdRcannabis, dirigit a clubs socials de cànnabis. I ho fa seguint l’<a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/bases_de_la_prevencio_a_catalunya/estrategia_nacional_de_prevencio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Estratègia Nacional de Prevenció: consum de drogues i problemes associats</a>&nbsp;(Gencat, 2008), on es recull que és un objectiu general “reconèixer i difondre les actuacions de RdR com a estratègia basada en l’evidència d’efectivitat i necessària i prioritària amb la població consumidora” (pàg. 333). El fet que a finals dels vuitanta l’Administració pública s’allunyés dels programes de prevenció basats en l’abstinència va permetre visibilitzar que el principal motiu pel qual les persones consumeixen drogues és per desinhibir-se, divertir-se i per plaer. Constatar que qui consumeix busca en primer lloc els efectes positius del consum va desacreditar en gran part els programes preventius basats únicament en la por i els missatges catastrofistes. Per això, es va incorporar les persones que consumeixen drogues (“els iguals”) al disseny i execució dels programes de reducció de riscos i danys. De sobte, la conversa es va multiplicar i variables com la dosi, la potència/toxicitat, la freqüència, la dificultat en l’accés, la preparació del consum (higiènic o no), la via d’administració, el policonsum, les cures posteriors, l’estat físic i psíquic i el context de consum van emergir com a variables de l’equació que modifiquen el nivell de risc quan es busca el plaer. Si obrim la carpeta del cànnabis per buscar què diu sobre prevenció i reducció de riscos la principal autoritat en la matèria, l’Observatori Europeu de les Drogues (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction) trobem que s’hi associen problemàtiques de salut física i mental, així com socials i econòmiques. A més, segons els estudis, és més probable que aquests problemes es desenvolupin si l’ús del cànnabis comença a una edat jove i es converteix en un ús regular i a llarg termini. Per tant, els objectius principals de les respostes sanitàries i socials que aborden el consum i els problemes associats haurien d’incloure: <ul><li>prevenir l’ús, o retardar-ne l’inici des de l’adolescència fins a la joventut adulta;</li><li>prevenir l’escalada del consum de cànnabis de l’ús ocasional a habitual;</li><li>reduir els modes d’ús més nocius;</li><li>oferir intervencions, inclòs el tractament, a les persones per a qui el consum de cànnabis s’ha tornat problemàtic;</li><li>reduir la probabilitat que les persones condueixin després de consumir cànnabis o de participar en altres activitats en què la intoxicació per cànnabis pot augmentar el risc d’accidents.</li></ul> És interessant contrastar aquests objectius a contrallum del model del club social de cànnabis (CSC), atès que automàticament es revela que&nbsp;els CSC, en ser espais privilegiats de contacte amb les persones consumidores, atresoren el potencial d’incidir en la majoria dels postulats de l’Observatori Europeu.&nbsp;Així, una tasca que les institucions dedicades a la prevenció tenen grans dificultats per executar és que el risc legal del consum fa que les persones consumidores s’aïllin, s’amaguin o desconfiïn de la informació si aquesta arriba per canals sense credibilitat. De tothom és sabut que la missió dels CSC no és fer prevenció universal a les escoles per tal de retardar l’edat d’inici del consum de cànnabis, ni tampoc treballar amb els adolescents que s’hi ha iniciat. Per llei, els CSC van dirigits a majors de 18 anys i, fins i tot, molts no accepten a menors de 21 com a mètode d’autoregulació. Ara bé, no hi ha altres recursos en tota la societat que puguin fer una detecció del consum problemàtic o una derivació dels casos pertinents a intervencions de tractament especialitzades com els CSC. I, per suposat, els CSC són el lloc idoni per oferir propostes de reducció de danys i riscos. Començant pels danys associats a la combustió, especialment si s’utilitza juntament amb tabac. El programa RdRcannabis s’erigeix en aquest marc. És una iniciativa sorgida de l’impuls de les persones que treballen o col·laboren en CSC de Catalunya i que, gràcies al suport del Departament de Salut, està oferint materials i recursos educatius fets a mida de les demandes del públic diana i formació a formadors (treballadors/ores i representants de CSC). Rdrcannabis vol aprendre de les diferents realitats que coexisteixen dins l’ecosistema dels CSC, i us convida a construir aquesta xarxa feta a mida a partir de les característiques del model de CSC. Hi esteu totes convidades!

En aquesta ocasió ens endinsarem en la filosofia de reducció de riscos per entendre els pilars sobre els quals es fonamenta el programa Rdrcannabis. Tot i que l’efectivitat d’aquest tipus de propostes de prevenció està demostrada, encara a moltes persones els resulta sorprenent que davant del fenomen del consum de substàncies psicoactives l’Administració pública desplegui programes que inviten les persones consumidores a dissenyar-ne i executar-ne. Acompanyeu-nos en aquesta història sobre d’on venim i cap on anem.

La reducció de riscos en l’àmbit dels clubs socials de cànnabis (1/2)

This time we will delve into the philosophy of risk reduction to understand the pillars on which RdRcannabis program is based. Even though effectiveness of this sort of prevention projects has been sufficiently proven, it is not rare that people scorn the public administration supporting programs that invite substance users to design their own. Accompany us in this tale through the path we have come from the starting point to the foreseeable finish line. To ponder what risk is to life gives room to very interesting and deep ponderings. Be calm! The goal of this post lies not in the sphere of existential philosophy. As it is apparent, there is not an only way to perceive risk, each person assesses risk in their own way. As it is, the same activity will be judged of low or high risk depending on the person. What’s more, the same person may judge risk of an activity differently depending on the moment of life. Some people are more in the vein of experiencing risk, those known in psychology as sensation-seeking; at the other end, there are persons full of fear, locked down at the mere idea of daily activities such as boarding an airplane or riding a lift. As a matter of fact, there is not a better way to describe such existential uncertainty than to slightly twist the verse written around 1635 by playwright Pedro Calderón de la Barca: <blockquote>What is life? A frenzy. What is life? An illusion, a fiction, a shadow; and the largest good is small; that all life is a risk, and risks remain their own.</blockquote><blockquote> </blockquote>Focusing on the area of drugs: the issue of risk reduction is moderately new taking into account that psychoactive substances exist since hills are hills. That applies the most if we think strictly of the first time that somebody wrote “risk reduction policy”. That is, since drugs exist risk reduction has been in use, though not under this exact label. Risk reduction has been exerted both with legal and with illegal drugs; its underside is pleasure augmentation: one cannot exist without the other. Precisely related to pleasure stand some of the major moral taboos of society. To unlock this conundrum we may refer to Aristotle, who devoted lots of attention to the issue of virtue, which he described as the “mid term” between two extremes. For him, somebody was equally vicious being timorous as being intrepid. Because of that, it fell onto reason to keep the exacting vital balance, since virtue is not cowardice nor recklessness, but courage. So, which is the conclusion of it all? That life is what happens while you are busy managing risks and pleasures. And that if you speed a bit too much or freeze from fear, you miss it. It is said that this was the epitaph on someone who died from balconing in Majorca. The fact is that the modern institutional answer to the “drugs problem” came in the seventies. In that moment, authorities considered the user a passive object isolated from their social context. The bottom-line inspiring use prevention programs was total abstinence. In the eighties, the association between drugs and crime came into vogue, which has been alive to the present. When AIDS and hepatitis related to injected heroin came onto the scene, it was apparent that prevention based on moral standards was a failure. Some northern European countries with a more pragmatic stand on public policies thought then to deliver harm reduction programs. These were not construed as alternatives to prevention, but in an attempt to take users one step further who did not fit anywhere in sociosanitary care based on an emerging system of drug addicts attention demanding total abstinence. Harm reduction prioritized reducing the negative effects of using drugs rather than avoiding consumption. Examples of these programs were the offering of hygienic material for injected consumption, access to methadone, facilities for assisted consumption of drugs, etc.In the nineties, social alarm decreased relating with drug consumption as compared with the former decade while, side by side, synthetic drugs like MDMA became popular. Also alcohol and cannabis use rose in recreational spaces. These were the years of dance culture, promoted, among others, by low and repetitive rhythms. Drug use was little by little normalised, far away from the social stigma it carried in the past, which reinforced the risk reduction lookout (RdR). The book that better captures what RdR is in our context was published in 2013 and is entitled&nbsp;<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=656489" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas</a>&nbsp;(Martínez D. P, &amp; Pallarés J.). It is a collective work carried out by thirty-six professionals with lots of clinical experience as well as research. Their approaches were merged in some of the foundational projects of drug risk reduction, like Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc. The tenets of RdR, just as explained in the book, are as follows: <ol><li>Acknowledging the positive and negative effects of drugs</li><li>Working with what there is (different types of consumption) and not with what there “should be” (total abstinence)</li><li>Taking into consideration that there is a non-problematic use of drugs and that a large majority of consumers are concerned about their health</li><li>Ascertaining that ignorance is a risk; therefore, better educate than punish or show uppity attitudes if what we want is to reach the target consumer</li></ol> It is articulated on these four points and addressing social cannabis clubs that RdR was born. And it did so following the&nbsp;<a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/bases_de_la_prevencio_a_catalunya/estrategia_nacional_de_prevencio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">National Strategy of Prevention: consumption of drugs and associated problems</a>&nbsp;(Gencat, 2008), where it is stated that a general goal is “to acknowledge and disseminate actions of RdR as a strategy based on evidence of effectiveness, necessary and a top priority with the consumer population” (p. 333).The fact that in the late eighties the public administration steered away from prevention programs based on abstinence brought home that the main reason for people to use drugs is to disinhibit themselves, to have a good time and in a quest for pleasure. Ascertaining that the prime reason to consume is the positive effects of consumption belied to a large extent preventive programs based only on fear and catastrophist messages. Because of that, users (“peers”) were incorporated into the design and execution of reduction of risks and damages programs. All of a sudden, conversations multiplied and variables such as dose, power/toxicity, frequency, difficulty in access, preparation of consumption (hygienic or not), via of administration, poly-consumption, after-use cares, physical and mental state and context of consumption emerged as variables in the equation that may affect risk in the quest for pleasure. In the folder of cannabis kept by the main authority in risk prevention and reduction, the European Observatory of Drugs (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction), they file physical and mental health problems, as well as social and economic. Moreover, according to studies, there is more probability for these to evolve if use of cannabis starts at a young age and if it becomes regular and long-term. Therefore, the main goals of sanitary and social care approaches to consumption should include: <ul><li>preventing use, or delaying beginning of use from adolescence to young adulthood;</li><li>preventing occasional cannabis consumption climbing up into regular;</li><li>reducing most harmful ways of use;</li><li>offering actions, including treatment, to users for whom consumption has become problematic;</li><li>reducing chances that users either drive after consuming cannabis or take part in other activities where cannabis intoxication may increase accident hazards</li></ul> If we were to contrast these against social cannabis clubs (CSCs) model, it is instantly apparent that CSCs,&nbsp;being privileged facilities for contact with consumers, hold the potential for shaping most of the European Observatory’s premises.&nbsp;So it is that a task that institutions devoted to prevention find hard executing comes because legal risk of consumption makes users seclude, hide or mistrust information when it comes through distrusted channels. Everybody knows that CSCs’ mission is not to preach on prevention in schools as to delay initiation, nor to work with teenagers who are already using. By law, CSCs’ target public are over-18s’, and most do not accept members under 21 by way of self-regulation. However, there are no better facilities to spot problematic cases or suggest a referral to specialised treatment. And, it goes without saying, CSCs are theappropriate facilities to offer risk and harm reduction programs –starting off with burnt cannabis, especially when used with tobacco. This is the frame where RdRcannabis saw the light. A program born out of the pull of the manpower running -or collaborating in- the Catalan CSCs which, thanks to the support of the Ministry for Health, offers material and educational resources tailored to meet the needs of the target public, as well as training to trainers (workers and representatives of CSCs). RdRcannabis is willing to learn about the different realities coexisting in the ecosystem of CSCs, and invites you to be a piece in this network made to fit the traits of the CSCs model. You are all welcome!

This time we will delve into the philosophy of risk reduction to understand the pillars on which RdRcannabis program is based. Even though effectiveness of this sort of prevention projects has been sufficiently proven, it is not rare that people scorn the public administration supporting programs that invite substance users to design their own. Accompany us in this tale through the path we have come from the starting point to the foreseeable finish line.

Risk reduction and cannabis social clubs (CSCs) (1/2)

En esta ocasión nos adentraremos en la filosofía de reducción de riesgos para entender los pilares sobre los que se fundamenta el programa Rdrcannabis. Aunque la efectividad de este tipo de propuestas de prevención está demostrada, todavía a muchas personas les resulta sorprendente que ante el fenómeno del consumo de sustancias psicoactivas la Administración pública despliegue programas que invitan a las personas consumidoras a diseñarlos y ejecutarlos. Acompañadnos en esta historia sobre de dónde venimos y hacia dónde vamos. Preguntarse sobre qué es el riesgo en la vida es la puerta de entrada a reflexiones potencialmente muy interesantes y profundas. ¡Calma! El objetivo de este texto no es hacer un tratado de filosofía existencial. Como es evidente, no hay una sola manera de percibir el riesgo, cada persona lo evalúa subjetivamente, es decir, una misma actividad puede ser considerada poco o muy arriesgada según quién se la plantee. También, una misma persona puede juzgar el grado de riesgo de una misma actividad de manera diferente en función del momento de su vida. Hay personas más acostumbradas a experimentar con el riesgo, son las que desde la psicología se denominan “buscadoras de sensaciones”; en el otro extremo, están las personas llenas de temor que viven bloqueadas, en un sufrimiento constante ante actividades cotidianas como coger un avión o subir a un ascensor. De hecho, no hay manera mejor de definir esta incertidumbre existencial que&nbsp;troleando&nbsp;ligeramente la frase escrita&nbsp;̶ hacia el 1635 ̶&nbsp;por el dramaturgo Pedro Calderón de la Barca: <blockquote>¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el bien mayor es pequeño; que toda la vida es riesgo, y los riesgos, riesgos son.</blockquote><blockquote> </blockquote>Intentando focalizar el asunto en el ámbito de las drogas: la cuestión de la reducción de riesgos es algo relativamente nuevo si tenemos en cuenta que las sustancias psicoactivas han existido desde los albores de la humanidad. Lo anterior es cierto si nos referimos estrictamente a la primera vez que alguien escribió en un papel “filosofía de reducción de riesgos”. Es decir, desde que han existido drogas, se ha practicado la reducción de riesgos; lo que sucede es que no se le daba ese nombre. Se puede y se ha hecho siempre reducción del riesgo tanto con las drogas legales como con las declaradas ilícitas. De hecho, la otra cara de la moneda de la reducción del riesgo es el aumento del placer, porque no se puede entender la una sin el otro. Y, con relación al placer, encontramos algunos de los mayores tabúes morales de nuestra sociedad. Para salir de este jardín recurriremos al filósofo Aristóteles, que dedicó mucha atención a la cuestión de la virtud, definida como el “término medio” entre dos extremos. Para él, era tan vicioso alguien temeroso como alguien tarambana. Por eso, explicaba que le corresponde a la razón mantener un buen equilibrio vital, ya que la virtud no es cobardía ni temeridad, sino valor. ¿Y, cuál es la conclusión al fin y al cabo? Pues, por ejemplo, que la vida es lo que sucede mientras gestionas riesgos y placeres. Y que si te pasas de frenazo o de miedo, te la acabas perdiendo. Se dice que esta frase es el epitafio de alguien que hizo&nbsp;balconing&nbsp;en Mallorca. El hecho es que la respuesta institucional moderna al “problema de la droga” se inició hacia los años setenta. En aquel momento, las autoridades consideraban a las personas consumidoras un objeto pasivo y aislado de su contexto social. La idea que inspiraba los programas de prevención del consumo era la abstinencia total. En la década de los ochenta, se forjó lo que se conoce como el binomio drogas-delincuencia, que marcó el imaginario social hasta nuestros días. La irrupción del VIH y la hepatitis en relación con el consumo inyectado de heroína reveló el fracaso de la prevención basada en criterios morales y, en algunos países del norte de Europa, donde prevalecía una mirada más pragmática sobre las políticas públicas, se iniciaron los programas de reducción de daños. Los programas de reducción de daños surgieron no como una alternativa a la prevención, sino como un intento de dar un paso más e incorporar a las redes de atención socio-sanitarias a las personas consumidoras de drogas que no encontraban respuesta (o cabida) en un emergente sistema de atención a los drogodependientes totalmente basado en la abstinencia. La reducción de daños buscaba priorizar el objetivo de disminuir los efectos negativos del uso de las drogas antes que evitar su consumo. Algunos ejemplos de estos programas fueron la dispensación de material higiénico para el consumo inyectado, el acceso a metadona, las salas de consumo asistido de drogas, etc. En la década de los noventa, disminuyó la alarma social relacionada con consumo del decenio anterior a la vez que se popularizaban las drogas de síntesis, como la MDMA, y aumentaba el consumo de alcohol y cannabis en espacios de ocio. Fueron los años del surgimiento de la cultura del baile impulsada, entre otros, por los ritmos bajos y repetitivos. También se empezó a extender una mirada normalizadora sobre los consumos, que se distanciaba del discurso alarmista de tiempos pasados y abría la puerta a la reducción de riesgos (RdR). El libro que mejor ha capturado qué es la RdR en nuestro contexto fue publicado en el año 2013, y lleva por título:&nbsp;<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=656489" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas</a>&nbsp;(Martínez D. P, &amp; Pallarés J.). Se trata de una obra colectiva realizada por treinta y seis profesionales con mucha experiencia en investigación e intervención. Estas miradas se forjaron en algunos de los proyectos fundacionales de la reducción de riesgos, como Grup Igia, Energy Control, Ailaket, Edpac, Spora, Arsu Festa, ICEERS, FAC, etc. Tal y como se explica en el libro, los puntos de partida de la RdR, desde sus inicios, han sido:<ol><li>Reconocer los efectos positivos y negativos del fenómeno de las drogas</li><li>Trabajar sobre lo que tenemos (diferentes tipologías de consumo) y no sobre lo que deberíamos tener (abstinencia total)</li><li>Tomar en consideración que hay un consumo de drogas no problemático y que la gran mayoría de las personas consumidoras se preocupan por su salud</li><li>Constatar que la ignorancia es un riesgo; por lo tanto, mejor educar que castigar o mostrar actitudes paternalistas si lo que se quiere es llegar al público consumidor</li></ol> Es a partir de estas cuatro coordenadas alrededor de las que se articula el proyecto RdRcannabis, dirigido a clubs sociales de cannabis. Y lo hace siguiendo la&nbsp;<a href="https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/prevencio/bases_de_la_prevencio_a_catalunya/estrategia_nacional_de_prevencio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Estrategia Nacional de Prevención: consumo de drogas y problemas asociados</a>&nbsp;(Gencat, 2008), donde se recoge que es un objetivo general “reconocer y difundir las actuaciones de RdR como estrategia basada en la evidencia de efectividad y necesaria y prioritaria con la población consumidora” (pág. 333). El hecho de que a finales de los ochenta la Administración pública se alejara de los programas de prevención basados en la abstinencia permitió visibilizar que el principal motivo por el que las personas consumen drogas es para desinhibirse, divertirse y por placer. Constatar que quien consume busca en primer lugar los efectos positivos del consumo desacreditó en gran parte los programas preventivos basados únicamente en el miedo y los mensajes catastrofistas. Por eso, se incorporó a las personas que consumen drogas (“los iguales”) al diseño y ejecución de los programas de reducción de riesgos y daños. De repente, la conversación se multiplicó y variables como la dosis, la potencia/toxicidad, la frecuencia, la dificultad en el acceso, la preparación del consumo (higiénico o no), la vía de administración, el poli-consumo, los cuidados posteriores, el estado físico y psíquico y el contexto de consumo emergieron como variables de la ecuación que modifican el nivel de riesgo cuando se busca placer. Si abrimos la carpeta del cannabis para buscar qué dice sobre prevención y reducción de riesgos la principal autoridad en la materia, el Observatorio Europeo de las Drogas (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction) encontramos que se asocian problemáticas de salud físicas y mentales, así como sociales y económicas. Además, según los estudios, es más probable que estos problemas se desarrollen si el uso del cannabis empieza a una edad joven y se convierte en un uso regular y a largo plazo. Por lo tanto, los objetivos principales de las respuestas sanitarias y sociales que abordan el consumo y los problemas asociados deberían incluir: <ul><li>prevenir el uso, o retrasar el inicio, desde la adolescencia hasta la juventud adulta;</li><li>prevenir la escalada del consumo de cannabis del uso ocasional a habitual;</li><li>reducir los modos de uso más nocivos;</li><li>ofrecer intervenciones, incluido el tratamiento, a las personas para quienes el consumo de cannabis se ha vuelto problemático;</li><li>reducir la probabilidad de que las personas conduzcan después de consumir cannabis o de participar en otras actividades en que la intoxicación por cannabis puede aumentar el riesgo de accidentes.</li></ul> Es interesante contrastar estos objetivos a contraluz del modelo del club social de cannabis (CSC), dado que automáticamente se revela que&nbsp;los CSC, al ser espacios privilegiados de contacto con las personas consumidoras, atesoran el potencial de incidir en la mayoría de los postulados del Observatorio Europeo.&nbsp;Así, una tarea que las instituciones dedicadas a la prevención tienen grandes dificultades para ejecutar es que el riesgo legal del consumo hace que las personas consumidoras se aíslen, se escondan o desconfíen de la información si esta llega por canales sin credibilidad. De todo el mundo es sabido que la misión de los CSC no es hacer prevención universal en las escuelas con el fin de retrasar la edad de inicio del consumo de cannabis, ni tampoco trabajar con los adolescentes ya iniciados. Por ley, los CSC van dirigidos a mayores de 18 años e, incluso, muchos no aceptan a menores de 21 como método de autorregulación. Ahora bien, no hay otros recursos en toda la sociedad que puedan hacer una detección del consumo problemático o una derivación de los casos pertinentes a intervenciones de tratamiento especializadas como los CSC. Y, por supuesto, los CSC son el lugar idóneo para ofrecer propuestas de reducción de daños y riesgos. Empezando por los daños asociados a la combustión, especialmente si se utiliza junto con tabaco. El programa RdRcannabis se erige en este marco. Es una iniciativa surgida del impulso de las personas que trabajan o colaboran en CSC de Cataluña y que, gracias al apoyo del Departamento de Salud, está ofreciendo materiales y recursos educativos hechos a medida de las demandas del público diana y formación a formadores (trabajadores/as y representantes de CSC). Rdrcannabis quiere aprender de las diferentes realidades que coexisten dentro del ecosistema de los CSC, y os invita a construir esta red hecha a medida a partir de las características del modelo de CSC. ¡Estáis todas invitadas!

En esta ocasión nos adentraremos en la filosofía de reducción de riesgos para entender los pilares sobre los que se fundamenta el programa Rdrcannabis. Aunque la efectividad de este tipo de propuestas de prevención está demostrada, todavía a muchas personas les resulta sorprendente que ante el fenómeno del consumo de sustancias psicoactivas la Administración pública despliegue programas que invitan a las personas consumidoras a diseñarlos y ejecutarlos. Acompañadnos en esta historia sobre de dónde venimos y hacia dónde vamos.

La reducción de riesgos en el ámbito de los clubs sociales de cannabis (1/2)

D’alguna manera, podríem llançar la hipòtesi que a Espanya s’està produint un experiment sociosanitari a gran escala pel que fa al consum de cànnabis. El fet que hi hagi més de 1.200 Clubs Socials de Cànnabis (CSC) a tot el territori, que dispensen cànnabis i derivats a centenars de milers de persones, així ho acredita. A causa de la manca de regulació especifica de l’activitat dels CSC, una de les debilitats d’aquest gran experiment social és que gairebé no hi ha dades que permetin monitorar i millorar el seguiment del que està passant. A continuació, fem un repàs d’alguns dels pocs estudis i publicacions que s’han fet sobre els CSC sota el prisma de la reducció de riscos. Els Clubs Socials de Cànnabis&nbsp;són laboratoris on es poden&nbsp;recollir dades molt interessants que servirien per assajar&nbsp;multitud de programes de prevenció i de reducció de riscos que impliquen les persones consumidores i els professionals de l’àmbit de les drogues i la salut. Des de l’àmbit de la recerca científica s’han publicat molt pocs estudis en aquesta direcció i en aquest text en farem un resum dels més destacats.El primer estudi, publicat el 2019, a la revista&nbsp;Journal of Drug Issues, porta per títol “Usos i hàbits dels protagonistes de la història: els clubs socials del cànnabis a Barcelona”* i es va fer a partir d’entrevistes a 155 membres de CSC de la província de Barcelona. * Parés-Franquero, Ò., Jubert-Cortiella, X., Olivares-Gálvez, S., Díaz-Castellano, A., Jiménez-Garrido, D. F., &amp; Bouso, J. C. (2019). Use and Habits of the Protagonists of the Story: Cannabis Social Clubs in Barcelona. Journal of Drug Issues, 49(4), 607–624.&nbsp;https://doi.org/10.1177/0022042619852780<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-Journal-of-drug-issues.png" alt="RdRcannabis - Journal of drug issues" height="242" width="650"><h2>Sobre els patrons de consum</h2>Un dels arguments habituals en el debat sobre la regulació del cànnabis és si facilitar-ne l’accés comporta necessàriament un augment del consum. Segons els resultats d’aquest estudi, només el 18,07% de la mostra va informar d’un augment en el consum després de convertir-se en membre del CSC, mentre que el 13,55% va declarar que aquest augment en el consum va arribar a un punt màxim i després va disminuir. Això vol dir que només el 4,52% dels participants van informar que el seu consum de cànnabis havia continuat augmentant des que es van incorporar al club. De la mostra, gairebé la meitat (47,66%) va respondre que continuava consumint la mateixa quantitat que abans de ser-ne membre, i gairebé el 25% de la mostra va informar d’un consum intermitent de cànnabis. Això és congruent amb les dades que mostren que només el 68,39% de la mostra de membres del CSC consumien cànnabis diàriament. És a dir, tot i les limitacions d’aquest estudi, es podria considerar que en la immensa majoria dels entrevistats el consum no va augmentar pel fet d’accedir al cànnabis a través d’un CSC. Tot i que aquesta conclusió no permet afirmar rotundament que els CSC no promouen el consum de cànnabis. Per complementar aquesta mirada a peu de CSC, és interessant fer un incís i analitzar amb una mirada macro què va passar a la societat catalana que va ser l’epicentre del sorgiment dels CSC, passant d’un sol CSC el 2006, a 150 el 2010 i, a més de 300, cap el 2015. <img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-Consum-cannabis-societat-catalana.png" alt="RdRcannabis - Consum cannabis societat catalana" height="236" width="650">Com es pot comprovar, del 2007 al 2015, quan va fer eclosió el model de CSC (passant de 2 CSC a més de 350, a Catalunya) les prevalences de consum de cànnabis a la societat catalana no van variar significativament. <h2>Formes de consum</h2>Com ja hem tractat a&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sense-filtre-es-augmentar-els-riscos/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">d’altres entrades del blog RdRCannabis</a>&nbsp;degut a la història i tradició particular del nostre context, molt relacionada amb la cultura del haixix, la majoria de persones que consumeixen cànnabis ho fa fumant-lo barrejat amb tabac. Així ho va corroborar aquest estudi on 100 de les 155 persones entrevistades va afirmar que habitualment utilitzava aquest forma de consum. Només 14 persones van assegurar que consumien cànnabis en combustió i, només 7, deien tenir la vaporització com a forma de consum habitual. <h2>Fonts per obtenir cànnabis després d’unir-se a un CSC</h2>L’estudi que estem analitzant va preguntar els entrevistats d’on obtenien el cànnabis abans de ser socis del CSC i, si en el lloc de compra, podien accedir a d’altres substàncies. Un 37% de la mostra deia que abans de ser soci comprava principalment en espais públics i un 47% ho feia a casa del traficant. Aquests percentatges van disminuir dràsticament un cop van formar part del CSC (2% compra en l’espai públic i un 6,5% a casa del camell). Pel que fa al potencial accés a d’altres substàncies en el lloc on havien obtingut cànnabis abans d’incorporar-se a un CSC, el 34,19% hi podia obtenir èxtasi, el 32,90% hi obtenia amfetamines, el 38,06% tenia accés a la cocaïna, el 27,10% accedia a l’LSD, l’11,61% va dir que també podia obtenir opiacis i, el 9,68% dels usuaris, va triar la resposta “altres”. <h2>Espais de consum dels membres de CSC</h2>Un dels riscos per a les persones consumidores és el risc legal. Exactament, la mateixa situació que vivia fa 30 anys qui consumia drogues i, justament, un dels aspectes que es va intentar corregir amb la creació de les sales de consum higiènic de drogues. És per això que els CSC poden ser vistos com a espais de seguretat per les persones consumidores i representen una alternativa al consum a la via pública. Aquesta realitat pot representar una disminució de les sancions per consum a les quals estan sobreexposades persones de certs grups més vulnerables.De fet, segons els resultats de l’estudi, els llocs més utilitzats (“normalment”) per al consum són els llocs privats i els CSC (un 78% i un 67%, respectivament). Al voltant del 15% dels enquestats indica consumir cànnabis ocasionalment en un cotxe. Aquesta resposta obre la porta a dissenyar intervencions específiques pel que fa a disminuir els riscos associats al consum de cànnabis més conducció. <h2>Problemes legals derivats del consum de cànnabis</h2>Una de les preguntes que va fer l’equip investigador de l’estudi als participants fou la quantitat de multes per consum o tinença de cànnabis a la via pública que havien rebut abans i després de formar part del Club Social de Cànnabis.Abans de ser socis, un 31% de la mostra (48 persones) havien rebut una multa (25 persones) o dues multes o més (23 persones). Un cop associades, només 17 persones havien rebut una sanció, 14 de les quals una multa i 3 persones dues multes o més.Per tant, un cop analitzats els dos punts anteriors, podem entendre que el model de CSC pot ser un agent de protecció davant dels riscos legals associats al cànnabis. <h2>Avaluació dels serveis de reducció de riscos dels CSC per part dels seus membres</h2>Segons la mostra, els principals avantatges d’unir-se a un CSC són que aquests “ofereixen més informació sobre la qualitat del producte i els riscos del consum de cànnabis” així com “la protecció, seguretat i tranquil·litat que ofereix el CSC”.Prop de la meitat de les persones entrevistades (48,38%) van indicar que el CSC els havia “proporcionat recursos per reduir els seus patrons habituals de consum”, com ara avaluacions diàries o mensuals del consum de cànnabis. El 100% dels entrevistats va dir que aquest era un aspecte positiu i, en fer-los una pregunta oberta sobre “Què ha significat per a tu l’avaluació contínua dels patrons de consum?”, van respondre: <ul><li>“Em van dir quant consumia al mes i això em va fer més conscient del meu consum”,</li><li>“Saber més sobre el meu consum m’ajuda a controlar-ho millor”,</li><li>“Reduir el consum fins que no se’n consumeixi més, ja que actualment soc un activista que creu en el moviment”,</li><li>“Va millorar la gestió del meu consum”.</li></ul> Per al 30,86% dels entrevistats, avaluar el seu consum de manera periòdica els va ajudar a reduir-ne el consum. El 27,74% van participar en tallers sobre l’ús responsable, organitzats pels CSC. Més de la meitat de la mostra (58%) va valorar de forma molt positiva la disponibilitat d’informació creïble i objectiva sobre els riscos del consum de cànnabis. Un 57% d’aquests estava molt d’acord amb l’afirmació que “des que soc soci del CSC he reflexionat més sobre els riscos associats al consum i els potencials danys que se’n derivin”. Una proporció més gran, un 65% considerava que “l’autogestió del consum que ofereix el dispensari del CSC redueix els riscos associats al consum” i, una proporció semblant, va considerar que “el servei del dispensari m’ha ajudat a prevenir riscos per a la salut”. Per últim, un 61% afirmava que l’ús del dispensari havia incrementat les seves alternatives envers un consum més saludable. A part d’abordar l’ús responsable, alguns CSC de la mostra també van organitzar tallers sobre altres temes rellevants. Només 28 dels entrevistats van declarar haver participat en un d’aquests tallers; el 93,18% va afirmar que havia “rebut la informació de qualitat que necessitaven”; el 93,18% va respondre que el taller va ajudar a “prevenir riscos per a la salut”; el 75,00% va opinar que “després de participar en el taller, hem adoptat alternatives d’ús més saludables” i, per al 90,91%, el taller “va ser satisfactori”. Finalment, és interessant ressaltar els resultats de la pregunta que es va fer als participants: “Creus que estàs prou informat sobre el cànnabis?”. Un 82% de les respostes van indicar que se sentien “completament” o “adequadament informats”, el 17% va dir que “parcialment” i, només un 1%, va afirmar estar “mal informat”. <h2>Algunes conclusions:</h2>Segons les dades de l’estudi, cada cop tenim més pistes que qüestionen la idea que les alternatives al mercat il·lícit promouen el consum. De fet, com més s’estudia el model de CSC més clar es veu que aquest protegeix les persones consumidores i també la societat en el seu conjunt d’alguns dels efectes no desitjats de les polítiques basades en la prohibició. Sobre la qüestió dels mètodes de consum de cànnabis en el context dels CSC cal aixecar una bandera i potencialment convertir als CSC en punta de llança pel que fa a l’educació i oferta d’alternatives al consum de més risc, que és el clàssic porro amb tabac i sense filtre. Al blog de Rdrcannabis&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sense-filtre-es-augmentar-els-riscos-ergo-el-filtre-augmenta-els-beneficis-ii/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">trobareu diferents pistes</a>&nbsp;per fer-ho. Tot i que l’existència del&nbsp;coffee shops&nbsp;holandesos és coneguda arreu del món, no ho és tant un dels principals motius que van conduir a donar-los un encaix legal, l’any 1976. El que es coneix com la “política de tolerància” holandesa té una relació directa amb l’esforç per aconseguir una “separació de mercats”. De quins mercats? Doncs entre el de les anomenades “drogues dures” i el de les “drogues toves”, és a dir, separar la venta de cànnabis de la resta de drogues declarades il·lícites. El pragmatisme europeu va entendre que per protegir la seva joventut dels consums amb més danys era preferible facilitar l’accés a una substància amb menys riscos i dificultar l’accés a les més perilloses. A partir de l’estudi que hem repassat, podem observar com el model de CSC també ofereix aquesta separació de mercats que fa gairebé 50 anys els holandesos van impulsar per tal de protegir la salut de les persones consumidores. El segon estudi que presentem porta per títol “Investigació qualitativa en clubs socials de cànnabis espanyols: ‘El moment en què entres per la porta, estàs minimitzant els riscos’”*. Aquesta recerca va ser realitzada per un equip d’investigadores de la República Txeca i publicada a l’International Journal of Drug Policy, el 2016. * Belackova V, Tomkova A, Zabransky T. Qualitative research in Spanish cannabis social clubs: “The moment you enter the door, you are minimising the risks”. Int J Drug Policy. 2016 Aug; 34:49-57. doi: 10.1016/j.drugpo.2016.04.009. Epub 2016 Apr 20. PMID: 27461986.<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdR-Spanish-cannabis-social-clubs.png" alt="RdR - Spanish cannabis social clubs" height="243" width="650">La pregunta que volia respondre l’estudi era si els CSC poden reduir riscos, en concret, en quatre aspectes:<ol><li>Riscos respiratoris i altres riscos per a la salut</li><li>Riscos per a la salut mental</li><li>Risc de dependència</li><li>Riscos socials</li></ol> Per tal de recollir i analitzar la informació es van entrevistar 94 persones que van participar en un total de 14 grups focals al País Basc, Catalunya, les Illes Balears i Galícia. <h2>Riscos respiratoris i altres riscos per a la salut</h2>Segons l’estudi, els membres dels CSC són capaços d’avaluar la presència de contaminants o adulterants nocius del cànnabis i hi ha mecanismes de control a través dels quals es pot conèixer millor la qualitat del producte.És a dir, els CSC no alleugen els riscos respiratoris derivats de fumar cànnabis però redueixen significativament els riscos per a la salut del consum de derivats del cànnabis que contenen contaminants, floridures o adulteracions desconegudes. <h2>Riscos per a la salut mental</h2>Els consumidors de cànnabis de l’estudi no van proporcionar informació específica sobre una reducció dels riscos per a la salut mental però el nivell d’informació sobre diferents tipus d’efectes juntament amb la disponibilitat de diferents varietats (poc habitual al mercat il·legal) els permetrien adaptar millor el seu consum de cànnabis a l’estat psíquic desitjat o a l’activitat diària.Aquesta capacitat és un aspecte important per assolir un millor benestar mental. <h2>Riscos socials</h2>Els riscos penals i l’estigma es redueixen a mesura que els consumidors de cànnabis entren a l’entorn dels CSC. Aquest aspecte destaca el potencial paper que els CSC poden tenir com a estratègies de reducció de riscos/danys. Els CSC ofereixen un entorn únic per a futures intervencions i propostes educatives. Aquests operen com a espais de cohesió social i la informació compartida entre consumidors de cànnabis pot tenir un efecte sinèrgic important, que s’aconsegueix mitjançant un control social informal. En tercer lloc, presentem una comunicació curta escrita per l’Anna Obradors, publicada el 2021, a la revista&nbsp;International Journal of Drug Policy. Amb el títol de “Reducció de danys i clubs socials de cànnabis: explorant el seu vertader potencial”* es presenta el resultat d‘una enquesta en línia realitzada a 15 CSC que pertanyen a la CATFAC. D’aquesta mostra, 10 CSC tenien entre 50 i 200 membres i, 5 CSC, no més de 500.*Obradors-Pineda, a., Bouso JC., Parés-Franquero Ò., Romaní O,. (2021). Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential. International Journal of Drug Policy Volume 97,&nbsp;November 2021, 103358.&nbsp;<a href="https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358</a><img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-International-Journal-of-Drug-Policy.png" alt="RdRcannabis - International Journal of Drug Policy" height="261" width="650">L’enquesta administrada agrupava els serveis de reducció de danys en 3 categories:Infromació:<ul><li>11 de 15 CSC oferien informació gràfica (cartells) sobre reducció de riscos</li><li>Un d’ells enviava mensualment als membres el seu historial de consum</li><li>11 de 15 podien oferir als seus membres el seu historial de consum sota demanda</li></ul> Serveis:<ul><li>12 de 15 oferien accés gratuït a aigua</li><li>Només 1 oferia filtres per al consum amb menys risc</li><li>11 de 15 oferien accés gratuït a vaporitzadors i d’altres dispositius</li><li>11 de 15 comptaven amb servei de custòdia del cànnabis per si els socis no volien emportar-se’l fora</li><li>Només 4 de 15 tenien coneixement d’on derivar a un membre amb un consum problemàtic</li><li>La meitat, 7 de 15, tenien una aliança amb organitzacions dedicades al cànnabis medicinal</li></ul> Producte:<ul><li>10 de 15 mostraven informació sobre la qualitat del cànnabis del dispensari</li><li>6 de 15 comptaven amb mètodes d’anàlisi propis de la qualitat del cànnabis del dispensari</li></ul>A l’estudi s’hi poden trobar d’altres dades d’interès i unes interessants conclusions que van dibuixant com es pot extreure el màxim potencial dels CSC per a la reducció de riscos. Un cop acabada la síntesis dels resultats d’aquests tres estudis podem pensar que el model de CSC és una opció molt interessant i privilegiada per tal de desenvolupar i establir mecanismes de reducció de riscos enfront el consum de cànnabis. És justament en aquesta intersecció on s’erigeix el projecte RdRcannabis, una iniciativa sorgida de la Subdirecció General de Drogodependències que compta amb l’impuls de les persones que treballen o col·laboren en CSC de Catalunya. Un projecte que ofereix materials i recursos educatius fets a mida de les demandes del públic diana, i també formació a formadors (treballadors i representants de CSC). Rdrcannabis vol aprendre de les diferents realitats que coexisteixen dins l’ecosistema dels CSC. Hi esteu totes convidades!

D’alguna manera, podríem llançar la hipòtesi que a Espanya s’està produint un experiment sociosanitari a gran escala pel que fa al consum de cànnabis. El fet que hi hagi més de 1.200 Clubs Socials de Cànnabis (CSC) a tot el territori, que dispensen cànnabis i derivats a centenars de milers de persones, així ho acredita. A causa de la manca de regulació especifica de l’activitat dels CSC, una de les debilitats d’aquest gran experiment social és que gairebé no hi ha dades que permetin monitorar i millorar el seguiment del que està passant. A continuació, fem un repàs d’alguns dels pocs estudis i publicacions que s’han fet sobre els CSC sota el prisma de la reducció de riscos.

La reducció de riscos en l’àmbit dels clubs socials de cànnabis (2/2)

To a point, one could launch the thesis that Spain is the site for a large-scale sociosanitary experiment on cannabis use. The fact that there are over 1.200 Cannabis Social Clubs (CSC) all over the country dispensing cannabis and derivatives to hundreds of thousands of people vouches for it. Because of the lack of specific regulation of CSCs’ activity, one of the weaknesses of this big social experiment is that there is almost no data to monitor and improve the follow-up of what is really happening. Next you will find a review of some of the surveys and publications dealing with CSCs as regards risk reduction. Cannabis Social Clubs are labs where very interesting data might be collected to array a multiplicity of programs of risk reduction and prevention covering both users and professionals in the fields of drug users care and health care. From the point of view of scientific enquiry, very few surveys have been published, so here an effort is made to list the most outstanding. The first survey was published in 2019 in Journal of Drug Issues under the title “Usos i hàbits dels protagonistes de la història: els clubs socials del cànnabis a Barcelona”* [“Uses and habits of the protagonists of history: cannabis social clubs in Barcelona”], made up from interviews to 155 members of CSCs in the province of Barcelona. * Parés-Franquero, Ò., Jubert-Cortiella, X., Olivares-Gálvez, S., Díaz-Castellano, A., Jiménez-Garrido, D. F., &amp; Bouso, J. C. (2019). Use and Habits of the Protagonists of the Story: Cannabis Social Clubs in Barcelona. Journal of Drug Issues, 49(4), 607–624.&nbsp;https://doi.org/10.1177/0022042619852780<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-Journal-of-drug-issues.png" alt="RdRcannabis - Journal of drug issues" height="242" width="650"><h4>Patterns of use</h4>One of the usual arguments in the debate over the regulation of cannabis is whether facilitating access necessarily implies a rise in use. According to the results in this survey, only a 18,07% in the sample reported a rise in use after becoming a member in the club, whereas a 13,55% reported that the rise in use reached a peak and then went down. This means that only a 4,52% of participants overall reported that use of cannabis continued to rise after they joined the club. Almost half the sample (47,66%) reported they continued to use the same quantity as before, and almost a 25% of the sample reported an intermittent use of cannabis. This is congruent with the data that show that only a 68,39% of the sample of CSCs members used cannabis on a daily basis. That is to say, in spite of the limitations of the survey, one could consider that for a large majority of interviewees, use did not grow only because cannabis was available through a CSC –even though this does not suffice to sustain that CSCs do not promote use of cannabis. As complementary information, we may inquire on what was happening around in the Catalan society to make it the burgeoning locus for CSCs: 1 CSC in 2006, 150 in 2010 and over 300 in 2015.<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-Consum-cannabis-societat-catalana.png" alt="RdRcannabis - Consum cannabis societat catalana" height="236" width="650">As can be seen, between 2007 and 2015, when CSCs were burgeoning everywhere (2 CSCs were turned almost overnight into 350), prevalence of use of cannabis in the Catalan society did not vary significantly. <h2>Forms of use</h2>As has already been treated in other posts at RdRCannabis, as a result of our history and particular tradition, closely related to the culture of hash, most users of cannabis smoke in a blend with tobacco. This survey proves so, whereby 100 out of 155 interviewees reported to usually smoke it thus. Only 14 persons assured they burnt cannabis, and only 7 said to vape it regularly. <h2>Ways of accessing cannabis after joining a CSC</h2>The survey under analysis inquired where the cannabis was obtained before they became members, and whether or not other substances were available on the site of purchase. A 37% of the sample reported that before they became members they mostly bought it in public spaces, and a 47% did so at the dealer’s house. These plummeted with membership (a 2% purchased in public spaces and a 6,5%, at the dealer’s house). As for access to other substances on the site of purchase before membership, a 34,19% reported they could purchase ecstasy, a 32,90% obtained amphetamines, a 38,06% had access to cocaine, a 27,10%, to LSD, an 11,61% reported opium derivatives, and a 9,68% of users reported “others”. <h2>Consumption facilities for CSCs members</h2>One of the risks for consumers is legal risk. Exactly the same situation common here for those who used drugs 30 years ago and precisely one attempted to reverse through the opening of facilities for a hygienic use of drugs. That is why CSCs may be viewed as safe facilities for users and mean a real alternative to drug use on the street. Also, it can bring a diminishing in penalties for drug use among the population groups most vulnerable. In fact, according to results of the survey, sites most used (“usually”) for consumption are private places and CSCs (78% and 67%, respectively). Around a 15% of respondents reported to occasionally consume cannabis in a car. This opens the door to designing specific actions with a view to reduce risks of cannabis use + driving. <h2>Legal problems deriving from cannabis use</h2>One of the questions the research team included in the survey had to do with the number of penalties got for drug using or drug possession in public spaces before and after joining the CSC.Before becoming a member, a 31% of the sample (48 persons) had got one penalty (25 persons) or two penalties or more (23 persons). After joining, only 17 persons had been penalised, 14 of whom once and 3 persons twice or more times.So as summed up from the two previous points, the CSC model can be construed a protective agent against legal risks associated with cannabis. <h2>Risk reduction assessment by CSCs’ members</h2>According to the sample’s reporting, the paramount advantages of membership is that the clubs “offer more information on the product’s quality and consumption risks”, as well as “protection, safety and quiet”. Almost half the interviewees (48,38%) reported that the CSC had provided “the resources to reduce their regular patterns consumption”, such as daily or monthly assessment of cannabis consumption. A 100% of the interviewees reported that this was positive and, on making them the open question “What has implied for you the continual assessment of your patterns of consumption?” they answered the following:<ul><li>“They informed me how much I consume monthly and that brought home this is an issue with me”,</li><li>“Having more data on my consumption aids me keep it under control”,</li><li>“Won’t reduce consumption until levels stand higher, since at present I am an activist in the movement”,</li><li>“It improved my consumption management”.</li></ul> A 30,86% of the interviewees reported that assessing consumption regularly was helpful to reduce their consumption. A 27,74% took part in workshops on responsible use organised by CSCs. Over half the sample (58%) assessed positively the availability of reliable, objective information on the risks of cannabis consumption. A 57% of these agreed that “after I joined the CSC I’ve been more aware of the risks associated with drug use and the harms coming from it”. A bigger proportion, a 65%, considered that “consumption self-management offered by CSCs reduces consumption risks”, and a like proportion considered that “drug availability provided by clubs was helpful to prevent health risks”. Last, a 61% reported that the facility had increased the alternatives towards a healthier consumption. Apart from broaching responsible cannabis use, some CSCs of the sample also organised workshops on other topics. Only 28 of the interviewees reported to have taken part in any of these; a 93,18% reported “to have got the quality information they needed”; a 93,18, that the workshop helped “prevent health risks”; a 75,00% was of the opinion that “after participating in the workshop they had taken up healthier use alternatives”, and for a 90,91% the workshop “was just satisfactory”. Finally, the results of the question that follows are worth highlighting:“Do you believe to be informed enough on cannabis?”. A 82% of answers reported they were “absolutely” or “sufficiently informed”, a 17% reported they were “partly informed”, and only a 1% reported to be “poorly informed”. <h2>Some conclusions</h2>According to results from the survey, data accumulate with more and more clues against the idea that alternatives to illegal trade promote consumption. In fact, the more data on the CSC model, the clearer the view that it protects drug consumers and society as a whole from some of the unwanted effects of policies based on banning. On the issue of patterns of cannabis consumption in the context of CSCs, we should raise a flag and make CSCs the tip of an arrow in the fight to offer alternatives to consumption most at risk, that of joints made up of a blend with tobacco and no filter. On the blog RdRcannabis you will find some clues as how to do it. Although Dutch coffee shops are known all over the world, not so much can be said of the main reasons that gave them that legal status in year 1976. What has come to been known as the “Dutch tolerance policy” has a direct bearing from the effort to achieve a “separation of markets”. Of which markets exactly? Of those called of “hard drugs” and that of “soft drugs”, that is to say, split the cannabis trade from the rest of trades with illegal drugs. European pragmatists understood that to protect their youth from the harms of drug consumption it was far preferable to facilitate access to a substance with the least risks and hamper access to the most dangerous. From the survey under review, the CSC model also underlies market separation, which almost 50 years ago the Dutch furthered to protect consumers’ health. The second survey goes under the title “Investigació qualitativa en clubs socials de cànnabis espanyols: ‘El moment en què entres per la porta, estàs minimitzant els riscos’”*. [“The moment you enter the door, you are minimising the risks”*]. This enquiry was realised by a team of researchers of the Czech Republic and published in the International Journal of Drug Policy in 2016.* Belackova V, Tomkova A, Zabransky T. Qualitative research in Spanish cannabis social clubs: “The moment you enter the door, you are minimising the risks”. Int J Drug Policy. 2016 Aug; 34:49-57. doi: 10.1016/j.drugpo.2016.04.009. Epub 2016 Apr 20. PMID: 27461986.<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdR-Spanish-cannabis-social-clubs.png" alt="RdR - Spanish cannabis social clubs" height="243" width="650">The question the survey was willing to explore was whether CSCs can reduce risks, specifically these four:<ol><li>Respiratory risks and other health risks</li><li>Mental health risks</li><li>Risk of dependency</li><li>Social risks</li></ol> To collect and analyse the information, 94 persons were interviewed taking part in a total of 14 focal groups in the Basque Country, Catalonia, the Balearic Islands and Galicia. <h2>Respiratory risks and other health risks</h2>According to the survey, CSCs members are able to detect pollutants or adulterants harmful to cannabis, and there are ways of control through which better know the quality of the product.That is to say, CSCs do not ease respiratory risks coming from smoking cannabis but they reduce significantly health risks of consumption of derivatives of cannabis containing pollutants, moulds or unfamiliar adulterations. <h2>Mental health risks</h2>Cannabis consumers in the survey did not provide specific information on mental health risk reduction, yet availability of information on distinct effect types together with the availability of distinct varieties (scarce in illegal trades) would allow them to adjust their cannabis consumption to their desired psychic state or their daily activity. This possibility is underlined as integral to enjoying a good mental health. <h2>Social risks</h2>Penal risks and stigma dwindle as consumers of cannabis enter the surroundings of CSCs. This underlies the potential of CSCs as strategies to reduce consumption risks and harms. CSCs offer a unique entourage for future actions and education. These operate as a facility to boost social cohesion and share information among cannabis consumers, which may have an important synergetic effect achieved through informal social control. Thirdly, there comes a short paper written by Anna Obradors, published in 2021 in&nbsp;International Journal of Drug Policy&nbsp;under the title “Reducció de danys i clubs socials de cànnabis: explorant el seu vertader potencial”* [Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential], offering the results from an on-line survey to 15 CSCs that were members in CATFAC. Of these, 10 CSC had among 50 and 200 members and 5 had no more than 500. *Obradors-Pineda, a., Bouso JC., Parés-Franquero Ò., Romaní O,. (2021). Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential. International Journal of Drug Policy Volume 97,&nbsp;November 2021, 103358.&nbsp;<a href="https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358</a><img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-International-Journal-of-Drug-Policy.png" alt="RdRcannabis - International Journal of Drug Policy" height="261" width="650">The survey grouped services of harm reduction in 3 categories:Information:<ul><li>11 out of 15 CSCs offered graphic information (posters) on risk reduction.</li><li>1 of them forwarded to their members their monthly consumption record.</li><li>11 out of 15 offered their members their consumption record on demand.</li></ul> Other services:<ul><li>12 out of 15 offered free access to water.</li><li>Only 1 offered filters for a less risky consumption.</li><li>11 out of 15 offered free vaporisers and other devices.</li><li>11 of 15 offered safekeeping of cannabis in case members were not willing to take it out of the facility.</li><li>Only 4 out of 15 were resourceful as to whom to refer a member to with a problematic consumption pattern.</li><li>Half of them, 7 out of 15, had an alliance with organisations devoted to medicinal cannabis.</li></ul> Product:<ul><li>10 out of 15 showed information on the quality of cannabis on disposal</li><li>6 out of 15 had their own methods to analyse the quality of cannabis on disposal</li></ul> The survey offers other data of interest and some interesting conclusions that sketch the best way to draw the most potential out of CSCs and risk reduction. Once the synthesis of these three papers is over, we may conclude that CSC model is a very interesting and privileged option for it to develop and draw mechanisms to reduce risks in the face of cannabis consumption. This is the exact junction where RdRcannabis came to life, a project of the Subdirectorate-General for Substance Abuse, sustained together with the staff running CSCs all around Catalonia. This project offers graphical and tailored educational resources that are to meet the needs of the target public. It also offers further training to trainers (workers and representatives of CSCs). RdRcannabis is willing to learn about the different realities that live along, hand in hand, in the big house of CSCs. You are all welcome!

To a point, one could launch the thesis that Spain is the site for a large-scale sociosanitary experiment on cannabis use. The fact that there are over 1.200 Cannabis Social Clubs (CSC) all over the country dispensing cannabis and derivatives to hundreds of thousands of people vouches for it. Because of the lack of specific regulation of CSCs’ activity, one of the weaknesses of this big social experiment is that there is almost no data to monitor and improve the follow-up of what is really happening. Next you will find a review of some of the surveys and publications dealing with CSCs as regards risk reduction.

Risk reduction and cannabis social clubs (CSCs) (2/2)

En cierto modo, podríamos lanzar la hipótesis de que en España se está produciendo un experimento socio-sanitario a gran escala con respecto al consumo de cannabis. El hecho que existan más de 1.200 Clubes Sociales de Cannabis (CSC) en todo el territorio, dispensando cannabis y derivados a centenares de miles de personas, así lo acredita. A causa de la falta de regulación específica de la actividad de los CSC, una de las debilidades de este gran experimento social es que casi no existen datos que permitan monitorizar y mejorar el seguimiento de lo que está ocurriendo. A continuación, hacemos un repaso de algunos de los pocos estudios y publicaciones que se han hecho sobre los CSC bajo el prisma de la reducción de riesgos. Los Clubes Sociales de Cannabis son laboratorios donde se pueden recoger datos muy interesantes que servirían para ensayar multitud de programas de prevención y de reducción de riesgos que implican a las personas consumidoras y los profesionales del ámbito de las drogas y la salud. Desde el ámbito de la investigación científica se han publicado muy pocos estudios en esta dirección y en este texto haremos un resumen de los más destacados. El primer estudio, publicado en 2019, en la revista&nbsp;Journal of Drug Issues, lleva por título “Usos y hábitos de los protagonistas de la historia: los clubes sociales del cannabis en Barcelona”* y se hizo a partir de entrevistas a 155 miembros de CSC de la provincia de Barcelona.* Parés-Franquero, Ò., Jubert-Cortiella, X., Olivares-Gálvez, S., Díaz-Castellano, A., Jiménez-Garrido, D. F., &amp; Bouso, J. C. (2019). Use and Habits of the Protagonists of the Story: Cannabis Social Clubs in Barcelona. Journal of Drug Issues, 49(4), 607–624.&nbsp;https://doi.org/10.1177/0022042619852780<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-Journal-of-drug-issues.png" alt="RdRcannabis - Journal of drug issues" height="242" width="650"><h2>Sobre los patrones de consumo</h2>Uno de los argumentos habituales en el debate sobre la regulación del cannabis es si facilitar el acceso comporta necesariamente un aumento del consumo. Según los resultados de este estudio, sólo el 18,07% de la muestra informó de un aumento en el consumo después de convertirse en miembro del CSC, mientras que el 13,55% declaró que este aumento en el consumo llegó a un punto máximo y después disminuyó. Eso quiere decir que sólo el 4,52% de los participantes informaron de que su consumo de cannabis había seguido aumentando desde que se incorporaron al club. De la muestra, casi la mitad (47,66%) respondió que seguía consumiendo la misma cantidad que antes de ser miembro, y casi el 25% de la muestra informó de un consumo intermitente de cannabis. Eso es congruente con los datos que muestran que sólo el 68,39% de la muestra de miembros del CSC consumían cannabis diariamente. Es decir, a pesar de las limitaciones de este estudio, se podría considerar que en la inmensa mayoría de los entrevistados el consumo no aumentó por el hecho de acceder al cannabis a través de un CSC. Aunque esta conclusión no permite afirmar rotundamente que los CSC no promueven el consumo de cannabis. Para complementar esta mirada a pie de CSC, es interesante hacer un inciso y analizar con una mirada macro qué pasó en la sociedad catalana que fue el epicentro del surgimiento de los CSC, pasando de un solo CSC en el 2006, a 150 en el 2010 y, a más de 300, hacia 2015.<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-Consum-cannabis-societat-catalana.png" alt="RdRcannabis - Consum cannabis societat catalana" height="236" width="650">Como se puede comprobar, del 2007 al 2015, cuando hizo eclosión el modelo de CSC (pasando de 2 CSC a más de 350, en Cataluña) las prevalencias de consumo de cannabis en la sociedad catalana no variaron significativamente. <h2>Formas de consumo</h2>Como ya hemos tratado en&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sin-filtro-es-aumentar-los-riesgos/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">otras entradas del blog RdRCannabis</a>&nbsp;debido a la historia y tradición particular de nuestro contexto, muy relacionada con la cultura del hachís, la mayoría de personas que consumen cannabis lo hace fumándolo mezclado con tabaco. Así lo corroboró este estudio donde 100 de las 155 personas entrevistadas afirmó que habitualmente utilizaba esta forma de consumo. Sólo 14 personas aseguraron que consumían cannabis en combustión y, sólo 7, decían tener la vaporización como forma de consumo habitual. <h2>Fuentes para obtener cannabis después de unirse a un CSC</h2>El estudio que estamos analizando preguntó a los entrevistados de dónde obtenían el cannabis antes de ser socios del CSC y, si en el punto de compra, podían acceder a otras sustancias. Un 37% de la muestra decía que antes de ser socio compraba principalmente en espacios públicos y un 47% lo hacía en la casa del traficante. Estos porcentajes disminuyeron drásticamente una vez formaron parte del CSC (2% compra en el espacio público y un 6,5% en casa del camello). Con respecto al potencial acceso a otras sustancias en el lugar donde habían obtenido cannabis antes de incorporarse a un CSC, el 34,19% podía obtener éxtasis, el 32,90% obtenía anfetaminas, el 38,06% tenía acceso a la cocaína, el 27,10% accedía al LSD, el 11,61% dijo que también podía obtener opiáceos y, el 9,68% de los usuarios, escogió la respuesta “otros”. <h2>Espacios de consumo de los miembros de CSC</h2>Uno de los riesgos para las personas consumidoras es el riesgo legal. Exactamente la misma situación que vivía hace 30 años quien consumía drogas y, justamente, uno de los aspectos que se intentó corregir con la creación de las salas de consumo higiénico de drogas. Es por eso que los CSC pueden ser vistos como espacios de seguridad para las personas consumidoras y representan una alternativa al consumo en la vía pública. Esta realidad puede representar una disminución de las sanciones por consumo a las cuales están sobreexpuestas personas de ciertos grupos más vulnerables. De hecho, según los resultados del estudio, los lugares más utilizados (“normalmente”) para el consumo son los lugares privados y los CSC (un 78% y un 67%, respectivamente). En torno al 15% de los encuestados indica consumir cannabis ocasionalmente en un coche. Esta respuesta abre la puerta a diseñar intervenciones específicas con respecto a disminuir los riesgos asociados al consumo de cannabis y la conducción. <h2>Problemas legales derivados del consumo de cannabis</h2>Una de las preguntas que hizo el equipo investigador del estudio a los participantes fue la cantidad de multas por consumo o tenencia de cannabis en la vía pública que habían recibido antes y después de formar parte del Club Social de Cannabis.Antes de ser socios, un 31% de la muestra (48 personas) habían recibido una multa (25 personas) o dos multas o más (23 personas). Una vez asociadas, sólo 17 personas habían recibido una sanción, 14 de las cuales una multa y 3 personas dos multas o más.Por lo tanto, una vez analizados los dos puntos anteriores, podemos entender que el modelo de CSC puede ser un agente de protección ante los riesgos legales asociados al cannabis. <h2>Evaluación de los servicios de reducción de riesgos de los CSC por parte de sus miembros</h2>Según la muestra, las principales ventajas de unirse a un CSC son que estos “ofrecen más información sobre la calidad del producto y los riesgos del consumo de cannabis” así como “la protección, seguridad y tranquilidad que ofrece el CSC”. Cerca de la mitad de las personas entrevistadas (48,38%) indicaron que el CSC les había “proporcionado recursos para reducir sus patrones habituales de consumo”, como evaluaciones diarias o mensuales del consumo de cannabis. El 100% de los entrevistados dijo que este era un aspecto positivo y, al hacerles una pregunta abierta sobre “¿Qué ha significado para ti la evaluación continua de los patrones de consumo”?, respondieron:<ul><li>“Me dijeron cuánto consumía al mes y eso me hizo más consciente de mi consumo”,</li><li>“Saber más sobre mi consumo me ayuda a controlarlo mejor”,</li><li>“Reducir el consumo hasta que no se consuma más, ya que actualmente soy un activista que cree en el movimiento”,</li><li>“Mejoró la gestión de mi uso”.</li></ul> Para el 30,86% de los entrevistados, evaluar su consumo de manera periódica los ayudó a reducir el consumo. El 27,74% participaron en talleres sobre el uso responsable, organizados por los CSC. Más de la mitad de la muestra (58%) valoró de forma muy positiva la disponibilidad de información creíble y objetiva sobre los riesgos del consumo de cannabis. Un 57% de estos estaba muy de acuerdo con la afirmación que “desde que soy socio del CSC he reflexionado más sobre los riesgos asociados al consumo y los potenciales daños que se derivan”. Una proporción mayor, un 65% consideraba que “la autogestión del consumo que ofrece el dispensario del CSC reduce los riesgos asociados al consumo” y, una proporción parecida, consideró que “el servicio del dispensario me ha ayudado a prevenir riesgos para la salud”. Por último, un 61% afirmaba que el uso del dispensario había incrementado sus alternativas hacia un consumo más saludable. Aparte de abordar el uso responsable, algunos CSC de la muestra también organizaron talleres sobre otros temas relevantes. Sólo 28 de los entrevistados declararon haber participado en uno de estos talleres; el 93,18% afirmó que “había recibido la información de calidad que necesitaba”; el 93,18% respondió que el taller ayudó a “prevenir riesgos para la salud”; el 75,00% opinó que “después de participar en el taller, hemos adoptado alternativas de uso más saludables” y, para el 90,91%, el taller “fue satisfactorio”. Finalmente, es interesante resaltar los resultados de la pregunta que se hizo a los participantes: “¿Crees que estás lo bastante informado sobre el cannabis?”. Un 82% de las respuestas indicaron que se sentían “completamente” o “adecuadamente informados”, el 17% dijo que “parcialmente” y, sólo un 1%, afirmó estar “mal informado”. <h2>Algunas conclusiones:</h2>Según los datos del estudio, cada vez tenemos más pistas que cuestionan la idea de que las alternativas al mercado ilícito promueven el consumo. De hecho, cuanto más se estudia el modelo de CSC más claro se ve que éste protege a las personas consumidoras y también a la sociedad en su conjunto de algunos de los efectos no deseados de las políticas basadas en la prohibición. Sobre la cuestión de los métodos de consumo de cannabis en el contexto de los CSC hace falta levantar una bandera y potencialmente convertir a los CSC en punta de lanza con respecto a la educación y oferta de alternativas al consumo de más riesgo, que es el clásico porro con tabaco y sin filtro. En el blog de Rdrcannabis&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/fumar-sin-filtro-es-aumentar-los-riesgos-ergo-el-filtro-aumenta-los-beneficios-ii/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">encontraréis diferentes pistas</a>&nbsp;para hacerlo. A pesar de que la existencia de los&nbsp;coffee shops&nbsp;holandeses es conocida en todo el mundo, no lo es tanto uno de los principales motivos que condujeron a darles un encaje legal en el año 1976. Lo que se conoce como la “política de tolerancia” holandesa tiene una relación directa con el esfuerzo por conseguir una “separación de mercados”. ¿De qué mercados? Pues entre el de las llamadas “drogas duras” y el de las “drogas blandas”, es decir, separar la venta de cannabis del resto de drogas declaradas ilícitas. El pragmatismo europeo entendió que para proteger su juventud de los consumos con más daños era preferible facilitar el acceso a una sustancia con menos riesgos y dificultar el acceso a las más peligrosas. A partir del estudio que hemos repasado, podemos observar cómo el modelo de CSC también ofrece esta separación de mercados que hace casi 50 años los holandeses impulsaron con el fin de proteger la salud de las personas consumidoras. El segundo estudio que presentamos lleva por título “Investigación cualitativa en clubs sociales de cannabis españoles: ‘En el momento en que entras por la puerta, estás minimizando los riesgos'”*. Esta investigación fue realizada por un equipo de investigadoras de la República Checa y publicada en&nbsp;el International Journal of Drug&nbsp;Policy, en 2016.* Belackova V, Tomkova A, Zabransky T. Qualitative research in Spanish cannabis social clubs: “The moment you enter the door, you are minimising the risks”. Int J Drug Policy. 2016 Aug; 34:49-57. doi: 10.1016/j.drugpo.2016.04.009. Epub 2016 Apr 20. PMID: 27461986.<img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdR-Spanish-cannabis-social-clubs.png" alt="RdR - Spanish cannabis social clubs" height="243" width="650">La pregunta que quería responder el estudio era si los CSC pueden reducir riesgos, en concreto, en cuatro aspectos:<ol><li>Riesgos respiratorios y otros riesgos para la salud</li><li>Riesgos para la salud mental</li><li>Riesgo de dependencia</li><li>Riesgos sociales</li></ol> Con el fin de recoger y analizar la información se entrevistaron 94 personas que participaron en un total de 14 grupos focales en el País Vasco, Cataluña, las Islas Baleares y Galicia. <h2>Riesgos respiratorios y otros riesgos para la salud</h2>Según el estudio, los miembros de los CSC son capaces de evaluar la presencia de contaminantes o adulterantes nocivos del cannabis y hay mecanismos de control a través de los cuales se puede conocer mejor la calidad del producto. Es decir, los CSC no alivian los riesgos respiratorios derivados de fumar cannabis pero reducen significativamente los riesgos para la salud del consumo de derivados del cannabis que contienen contaminantes, mohos o adulteraciones desconocidas. <h2>Riesgos para la salud mental</h2>Los consumidores de cannabis del estudio no proporcionaron información específica sobre una reducción de los riesgos para la salud mental pero el nivel de información sobre diferentes tipos de efectos junto con la disponibilidad de diferentes variedades (poco habitual en el mercado ilegal) les permitirían adaptar mejor su consumo de cannabis al estado psíquico deseado o a la actividad diaria. Esta capacidad es un aspecto importante para alcanzar un mayor bienestar mental. <h2>Riesgos sociales</h2>Los riesgos penales y el estigma se reducen a medida que los consumidores de cannabis entran en el entorno de los CSC. Este aspecto destaca el potencial papel que los CSC pueden tener como estrategias de reducción de riesgos/daños. Los CSC ofrecen un entorno único para futuras intervenciones y propuestas educativas. Estos operan como espacios de cohesión social y la información compartida entre consumidores de cannabis puede tener un efecto sinérgico importante, que se consigue mediante un control social informal. En tercer lugar, presentamos una comunicación corta escrita por Anna Obradors, publicada en el 2021, en la revista&nbsp;International Journal of Drug Policy. Con el título de “Reducción de daños y clubes sociales de cannabis: explorando su verdadero potencial”* se presenta el resultado de una encuesta online realizada a 15 CSC que pertenecen a la CATFAC. De esta muestra, 10 CSC tenían entre 50 y 200 miembros y, 5 CSC, no más de 500.*Obradors-Pineda, a., Bouso JC., Parés-Franquero Ò., Romaní O,. (2021). Harm reduction and cannabis social clubs: Exploring their true potential. International Journal of Drug Policy Volume 97,&nbsp;November 2021, 103358.&nbsp;<a href="https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">https://doi.org/10.1016/j.drugpo.2021.103358</a><img src="https://rdrcannabis.cat/wp-content/uploads/2022/07/RdRcannabis-International-Journal-of-Drug-Policy.png" alt="RdRcannabis - International Journal of Drug Policy" height="261" width="650">La encuesta suministrada agrupaba los servicios de reducción de daños en 3 categorías:Infromación:<ul><li>11 de 15 CSC ofrecían información gráfica (carteles) sobre reducción de riesgos</li><li>Uno de ellos enviaba mensualmente el historial de consumo a sus miembros</li><li>11 de 15 podían ofrecer a sus miembros su historial de consumo bajo demanda</li></ul> Servicios:<ul><li>12 de 15 ofrecían acceso gratuito a agua.</li><li>Sólo 1 ofrecía filtros para el consumo con menos riesgo.</li><li>11 de 15 ofrecían acceso gratuito a vaporizadores y otros dispositivos.</li><li>11 de 15 contaban con servicio de custodia del cannabis por si los socios no querían sacarlo fuera.</li><li>Sólo 4 de 15 tenían conocimiento de dónde derivar a un miembro con un consumo problemático.</li><li>La mitad, 7 de 15, tenían una alianza con organizaciones dedicadas al cannabis medicinal.</li></ul> Producto:<ul><li>10 de 15 mostraban información sobre la calidad del cannabis del dispensario</li><li>6 de 15 contaban con métodos de análisis propios de la calidad del cannabis del dispensario</li></ul> En el estudio se pueden encontrar otros datos de interés y unas interesantes conclusiones que van dibujando como se puede extraer el máximo potencial de los CSC para la reducción de riesgos. Una vez acabada la síntesis de los resultados de estos tres estudios podemos pensar que el modelo de CSC es una opción muy interesante y privilegiada con el fin de desarrollar y establecer mecanismos de reducción de riesgos frente al consumo de cannabis. Justamente en esta intersección es donde se erige el proyecto RdRcannabis, una iniciativa surgida de la Subdirección General de Drogodependencias que cuenta con el impulso de las personas que trabajan o colaboran con CSC de Cataluña. Un proyecto que ofrece materiales y recursos educativos hechos a medida de las demandas del público diana, y también formación a formadores (trabajadores y representantes de CSC). Rdrcannabis quiere aprender de las diferentes realidades que coexisten dentro del ecosistema de los CSC. ¡Estáis todas invitadas!

En cierto modo, podríamos lanzar la hipótesis de que en España se está produciendo un experimento socio-sanitario a gran escala con respecto al consumo de cannabis. El hecho que existan más de 1.200 Clubes Sociales de Cannabis (CSC) en todo el territorio, dispensando cannabis y derivados a centenares de miles de personas, así lo acredita. A causa de la falta de regulación específica de la actividad de los CSC, una de las debilidades de este gran experimento social es que casi no existen datos que permitan monitorizar y mejorar el seguimiento de lo que está ocurriendo. A continuación, hacemos un repaso de algunos de los pocos estudios y publicaciones que se han hecho sobre los CSC bajo el prisma de la reducción de riesgos.

La reducción de riesgos en el ámbito de los clubs sociales de cannabis (2/2)

El cannabidiol (CBD) va ser descobert vint-i-cinc anys abans que el tetrahidrocannabinol&nbsp;(THC), identificat el 1964. Tot i que va ser el Doctor Mechoulam qui va acabar de caracteritzar el CBD a la perfecció el 1963, partint d’haixix libanès. Darrerament, hem escoltat testimonis que afirmen haver reduït o, fins i tot, abandonat el consum de tabac a partir del consum de productes amb CBD. En aquesta entrada abordarem diferents aspectes d’aquest fenomen que tot just acaba de començar a desplegar-se. És un fet que el CBD fa temps que s’ha popularitzat tant als dispensaris dels clubs socials de cànnabis (CSC) com a les botigues a peu de carrer que el venen per tot Europa, però encara ens topem amb llacunes de coneixement importants. De nou, es repeteix el cas del THC, on la normalització social ha precedit (en aquest cas, diversos mil·lennis) el sorgiment del coneixement científic sobre les propietats i efectes del cannabinoide. Per exemple, encara hi ha confusió sobre si el CBD és psicoactiu o no. Sí que ho és. Expliquem-ho. Quelcom psicoactiu és allò que actua sobre el cervell i que comporta que s’experimentin efectes psicològics. Quan el CBD activa els mecanismes cerebrals s’experimenten efectes ansiolítics, anticonvulsius i antiinflamatoris. Potser heu sentit a dir que el CBD és psicoactiu, però no psicotròpic com el THC. En part, aquesta frase afirma la diferència entre CBD i THC, però el problema és que “psicotròpic” és un concepte poc científic que prové de l’àmbit jurídic i que sovint es confon amb quelcom tòxic o que fa mal a la salut i, per tant, s’ha de perseguir. És l’argument que subjau al test de drogues en l’àmbit de la conducció de vehicles. Com la nostra apreciada audiència ja coneix, el sistema endocannabinoide que tots els animals (menys els insectes) posseïm té la funció de mantenir l’homeòstasi a tot el cos. Estem parlant del control de les funcions corporals essencials, com ara els cicles de son, la resposta a l’estrès, la pressió arterial, la temperatura corporal, l’estat d’ànim, la memòria, la percepció del dolor i més. Quan algú ingereix CBD redueix la disfunció dels processos esmentats anteriorment. És interessant saber que, en part, l’èxit del CBD té a veure amb la seva baixa toxicitat i alta tolerabilitat, és a dir, que els seus efectes adversos -quan apareixen- són poc greus. A més, el CBD no genera dependència, addicció ni tolerància, per tant, no en cal augmentar la dosi. Les dues frases anteriors s’han de posar en context, atès que si el CBD en lloc de consumir-se en gotes es consumís en cabdells i amb tabac, sí que ve acompanyat dels efectes secundaris inherents a les&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">vies de consum</a>. Per cert, quan el CBD es consumeix vaporitzat o en combustió, el seu efecte s’allarga unes dues hores. En el cas de fumar cabdells de&nbsp;CBD&nbsp;en lloc de cigarrets de tabac, la persona manté el seu hàbit d’inhalar fum, però sense el component físicament addictiu de la nicotina. Per descomptat, la combustió de la matèria orgànica amb&nbsp;CBD&nbsp;encara aporta quitrà i altres substàncies nocives al sistema respiratori, però és una finestra d’oportunitat per reduir el consum de nicotina i després potser passar gradualment a vaporitzar&nbsp;CBD,&nbsp;sigui com a cabdells o&nbsp;en forma de líquid per a la vaporització. S’han fet uns pocs estudis per avaluar el potencial del CBD en relació amb el consum de tabac. El 2018&nbsp;es va estudiar si 800 mil·ligrams de&nbsp;CBD&nbsp;podien disminuir la dependència&nbsp;(mono)&nbsp;del tabac. D’entre trenta fumadors, la meitat del grup va prendre CBD&nbsp;i l’altra un placebo, a continuació, els van mostrar fotografies que els incitessin al consum de tabac (cerveses, festes, altres fumadors) i es va analitzar la freqüència cardíaca, el&nbsp;mono, la pressió arterial i els símptomes d’abstinència. Els&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6099309/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">autors van concloure</a>&nbsp;que una sola dosi de 800 mg de&nbsp;CBD&nbsp;podria ajudar a reduir el mal rotllo que els generaven als fumadors les imatges associades a fumar. Una&nbsp;<a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23685330/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">recerca publicada el 2013</a>&nbsp;intentava explorar el rol del sistema endocannabinoide en l’addicció a la nicotina. Un total de 24 persones fumadores van rebre un vaporitzador, la meitat amb CBD i l’altra amb un placebo. Es va demanar als participants que utilitzessin els inhaladors cada vegada que sentissin la necessitat de fumar. Al cap d’una setmana, el grup que consumia CBD va mostrar una reducció del 40% en el consum de cigarrets, mentre que el grup placebo no va informar de cap diferència significativa en el nombre de cigarrets fumats. Queda clar que encara manca molta recerca per tal de poder parlar amb propietat del potencial del&nbsp;CBD&nbsp;amb relació a l’addicció a la nicotina i a l’hàbit tabàquic. El que l’evidència del carrer ens mostra és que els efectes ansiolítics del&nbsp;CBD&nbsp;equilibren alguns dels símptomes físics i psicològics associats a l’abstinència de la nicotina i l’hàbit tabàquic, com&nbsp;el&nbsp;mono, mal de cap, insomni, freqüència cardíaca més lenta, irritabilitat o frustració, dificultat per concentrar-se i ansietat, augment de l’estrès i canvis d’humor, etc. Continuarem investigant.

El cannabidiol (CBD) va ser descobert vint-i-cinc anys abans que el tetrahidrocannabinol (THC), identificat el 1964. Tot i que va ser el Doctor Mechoulam qui va acabar de caracteritzar el CBD a la perfecció el 1963, partint d’haixix libanès. Darrerament, hem escoltat testimonis que afirmen haver reduït o, fins i tot, abandonat el consum de tabac a partir del consum de productes amb CBD. En aquesta entrada abordarem diferents aspectes d’aquest fenomen que tot just acaba de començar a desplegar-se.

Cannabidiol i reducció de consum de tabac

Cannabidiol (CBD) was discovered 25 years before tetrahydrocannabinol (THC), which was identified in 1964. However, CBD was not fully characterised until 1963 by Dr Mechoulam, using Lebanese hashish. Recently, we have heard accounts by people who say that they have cut down or even stopped smoking altogether after using CBD-based products. This post discusses different aspects of this phenomenon, which is just starting to gain traction. The fact is that CBD has become a highly demanded product both in the dispensaries of the cannabis social clubs (CSC) and in shops open to the public which sell it in all parts of Europe, but there are still significant knowledge gaps. It is a repetition of the case of THC, where social normalisation has preceded (in this case, by several millennia) the emergence of scientific knowledge about the cannabinoid’s properties and effects. For example, there is still confusion about whether CBD is psychoactive or not. Yes, it is. Let’s explain what we mean by this. A psychoactive substance is any substance that acts on the brain and leads to experiencing psychological effects. When CBD activates brain mechanisms, it has anxiolytic, anticonvulsant and anti-inflammatory effects. You may have heard that CBD is psychoactive, but it is not psychotropic like THC. In part, this sentence defines the difference between CBD and THC, but the problem is that “psychotropic” is a rather unscientific concept that comes from legal language and is often confused with something that is toxic or harmful to health, and, therefore, must be prosecuted. Thus the argument underlying the use of the drugs test with vehicle drivers. As our esteemed readers already know, the purpose of the endocannabinoid system possessed by all animals (except insects) is to maintain the body’s homeostasis. We’re talking about controlling essential body functions, such as sleep cycles, stress response, blood pressure, body temperature, mood, memory, pain perception, and more. When someone takes CBD, it reduces dysfunctions of the all these processes.It is interesting to know that CBD’s success owes itself in part to its low toxicity and high tolerability; in other words, its adverse effects – if any – are mild. What is more, CBD does not generate dependence, addiction or tolerance; therefore, there is no need to increase the dose. These two sentences should be put in context, as if CBD is consumed in buds and with tobacco instead of as drops, it definitely does have the side effects associated with these&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">forms of consumption</a>. By the way, when CBD is vaped or smoked, its effects last for about two hours. If CBD buds are smoked instead of regular cigarettes, the person continues the habit of inhaling smoke, but without the physically addictive effect of nicotine. Obviously, burning organic matter with CBD will still produce tar and other substances that are harmful for the respiratory system, but it opens a window of opportunity for reducing nicotine consumption and perhaps later on, vaping CBD, using either the buds or a vaping liquid.A small number of studies have been performed that assess CBD’s potential compared with smoking tobacco. In 2018, a study sought to determine whether 800 mg of CBD could decrease dependence (physical addiction) on tobacco. In a group of 30 smokers, half of the group took CBD and the other half took a placebo. They were then showed photographs that made them want to smoke (beers, parties, other smokers) and the heart rate, craving, blood pressure and withdrawal symptoms were analysed. The&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6099309/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">authors concluded</a>&nbsp;that a single dose of 800 mg of CBD could help reduce the unpleasant sensations induced in smokers by the images associated with smoking. A&nbsp;<a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23685330/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">study published in 2013</a>&nbsp;sought to explore the role of the endocannabinoid system in nicotine addiction. A total of 24 smokers were given an inhaler; half of the inhalers had CBD and the other half had a placebo. Participants were asked to use the inhalers whenever they felt the urge to smoke. After one week, the group that consumed CBD showed a 40% reduction in cigarette consumption, while the placebo group did not report any significant difference in the number of cigarettes they smoked. Obviously, a lot of research still needs to be done to be able to talk with any certainty about CBD’s potential for reducing nicotine addiction and smoking. However, what the street evidence shows is that CBD’s anxiolytic effects offset some of the physical and psychological symptoms associated with nicotine withdrawal and smoking cessation, such as&nbsp;craving, headache, sleeplessness, lower heart rate, irritability or frustration, difficulty in concentrating and anxiety, increased stress and mood swings, etc. We’ll continue investigating.

Cannabidiol (CBD) was discovered 25 years before tetrahydrocannabinol (THC), which was identified in 1964. However, CBD was not fully characterised until 1963 by Dr Mechoulam, using Lebanese hashish. Recently, we have heard accounts by people who say that they have cut down or even stopped smoking altogether after using CBD-based products. This post discusses different aspects of this phenomenon, which is just starting to gain traction.

Cannabidiol and reducing tobacco consumption

El cannabidiol (CBD) fue descubierto veinticinco años antes que el tetrahidrocannabinol (THC), identificado en 1964. Aunque fue el Doctor Mechoulam quien acabó de caracterizar el CBD a la perfección en 1963, partiendo de hachís libanés. Últimamente, hemos escuchado testigos que afirman haber reducido o, incluso, abandonado el consumo de tabaco a partir del consumo de productos con CBD. En esta entrada abordaremos diferentes aspectos de este fenómeno que solo acaba de empezar a desplegarse. Es un hecho que el CBD hace tiempo que se ha popularizado tanto en los dispensarios de los clubs sociales de cannabis (CSC) como en las tiendas a pie de calle que lo venden por toda Europa, pero todavía nos chocamos con lagunas de conocimiento importantes. De nuevo, se repite el caso del THC, donde la normalización social ha precedido (en este caso, varios milenios) al surgimiento del conocimiento científico sobre las propiedades y efectos del cannabinoide. Por ejemplo, todavía existe confusión sobre si el CBD es psicoactivo o no. Sí que lo es. Expliquémoslo.Algo psicoactivo es aquello que actúa sobre el cerebro y que comporta que se experimenten efectos psicológicos. Cuando el CBD activa los mecanismos cerebrales se experimentan efectos ansiolíticos, anticonvulsivos y antiinflamatorios. Quizás ha oído decir que el CBD es psicoactivo, pero no psicotrópico como el THC. En parte, esta frase afirma la diferencia entre CBD y THC, sin embargo, el problema es que “psicotrópico” es un concepto poco científico que proviene del ámbito jurídico y que a menudo se confunde con algo tóxico o que hace daño a la salud y, por lo tanto, se tiene que perseguir. Es el argumento que subyace al test de drogas en el ámbito de la conducción de vehículos. Como nuestra apreciada audiencia ya conoce, el sistema endocannabinoide que todos los animales (menos los insectos) poseemos tiene la función de mantener la homeostasis en todo el cuerpo. Estamos hablando del control de las funciones corporales esenciales, como los ciclos de sueño, la respuesta al estrés, la presión arterial, la temperatura corporal, el estado de ánimo, la memoria, la percepción del dolor y más. Cuando alguien ingiere CBD reduce la disfunción de los procesos referidos anteriormente. Es interesante saber que, en parte, el éxito del CBD tiene que ver con su baja toxicidad y alta tolerabilidad, es decir, que sus efectos adversos -cuando aparecen- son poco graves. Además, el CBD no genera dependencia, adicción ni tolerancia, por lo tanto, no se precisará aumentar la dosis. Las dos anteriores frases se tienen que poner en contexto, dado que si el&nbsp;CBD&nbsp;en lugar de consumirse en gotas se consumiera en cogollos y con tabaco,&nbsp;sí&nbsp;que viene acompañado de los efectos secundarios inherentes a las&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">vías de consumo</a>. Por cierto, cuando el CBD se consume vaporizado o en combustión, su efecto se alarga unas dos horas. En el caso de fumar cogollos de&nbsp;CBD&nbsp;en lugar de cigarrillos de tabaco, la persona mantiene su hábito de inhalar humo, pero sin el componente físicamente adictivo de la nicotina. Por supuesto, la combustión de la materia orgánica con&nbsp;CBD&nbsp;todavía aporta alquitrán y otras sustancias nocivas al sistema respiratorio, pero es una ventana de oportunidad para reducir el consumo de nicotina y después quizás pasar gradualmente a vaporizar&nbsp;CBD,&nbsp;sea como cogollos o&nbsp;en forma de líquido para la vaporización. Se han hecho unos pocos estudios para evaluar el potencial del CBD en relación con el consumo de tabaco. En el 2018&nbsp;se estudió si 800 miligramos de&nbsp;CBD&nbsp;podían disminuir la dependencia (mono)&nbsp;del tabaco. Entre treinta fumadores, la mitad del grupo tomó CBD&nbsp;y la otra un placebo, a continuación, les mostraron fotografías que les incitaran al consumo de tabaco (cervezas, fiestas, otros fumadores) y se analizó la frecuencia cardíaca, el&nbsp;mono, la presión arterial y los síntomas de abstinencia. Los&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6099309/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">autores concluyeron</a>&nbsp;que una sola dosis de 800 mg de&nbsp;CBD&nbsp;podría ayudar a reducir el mal rollo que les generaban a los fumadores las imágenes asociadas a fumar. Una&nbsp;<a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23685330/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">investigación publicada en el 2013</a>&nbsp;intentaba explorar el rol del sistema endocannabinoide en la adicción a la nicotina. Un total de 24 personas fumadoras recibieron un vaporizador, la mitad con CBD y la otra con un placebo. Se pidió a los participantes que utilizaran los inhaladores cada vez que sintieran la necesidad de fumar. Al cabo de una semana, el grupo que consumía CBD mostró una reducción del 40% en el consumo de cigarrillos, mientras que el grupo placebo no informó de ninguna diferencia significativa en el número de cigarrillos fumados. Está claro que todavía falta mucha investigación con el fin de poder hablar con propiedad del potencial del&nbsp;CBD&nbsp;con relación a la adicción a la nicotina y al hábito tabáquico. Lo que la evidencia de la calle nos muestra es que los efectos ansiolíticos del&nbsp;CBD&nbsp;equilibran algunos de los síntomas físicos y psicológicos asociados a la abstinencia de la nicotina y al hábito tabáquico, como el&nbsp;mono, dolor de cabeza, insomnio, frecuencia cardíaca más lenta, irritabilidad o frustración, dificultad para concentrarse y ansiedad, aumento del estrés y cambios de humor, etc. Seguiremos investigando.

El cannabidiol (CBD) fue descubierto veinticinco años antes que el tetrahidrocannabinol (THC), identificado en 1964. Aunque fue el Doctor Mechoulam quien acabó de caracterizar el CBD a la perfección en 1963, partiendo de hachís libanés. Últimamente, hemos escuchado testigos que afirman haber reducido o, incluso, abandonado el consumo de tabaco a partir del consumo de productos con CBD. En esta entrada abordaremos diferentes aspectos de este fenómeno que solo acaba de empezar a desplegarse.

Cannabidiol y reducción del consumo de tabaco

El consum de cànnabis ha augmentat globalment, però els estudis no mostren una clara relació entre el seu ús i l’augment de casos d’esquizofrènia. Encara que el cànnabis pot provocar símptomes similars a la psicosi, aquest consum no sempre evoluciona cap a un trastorn psicòtic. És crucial buscar ajuda professional en cas de símptomes alarmants. Hi ha organitzacions que ofereixen suport a aquells que viuen amb patiments psicosocials a Catalunya. Segons dades de Nacions Unides, aproximadament 209 milions de persones van consumir cànnabis l’any 2020. Això representa el 4% de la població mundial. També sabem que el nombre de consumidors de cànnabis ha augmentat gairebé un 26% en l’última dècada. D’altra banda, els estudis ens diuen que la prevalença de l’esquizofrènia en l’àmbit mundial s’ha mantingut estable al llarg dels darrers cinquanta anys. En concret, una mica menys d’un <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Epidemiology_of_schizophrenia" rel="noopener noreferrer" target="_blank">1% de la població mundial</a>. Si existís una relació causal entre el consum de cànnabis i l’augment de diagnòstics d’esquizofrènia, les dades ho haurien de mostrar.De fet, si ens fixem en les conclusions d’un estudi <a href="https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2800728?utm_source=For_The_Media&amp;utm_medium=referral&amp;utm_campaign=ftm_links&amp;utm_term=012523&amp;fbclid=IwAR30VL97UaXLY8yIoqkIHNJGOVxY_vkzOr_GfUNrm4Ts33uRHOExaQZEiXg" rel="noopener noreferrer" target="_blank">publicat el 2023</a> que va examinar si la legalització del cànnabis en alguns estats dels Estats Units s’associava a un augment de l’atenció mèdica relacionada amb la psicosi, la resposta també va ser negativa. En aquest estudi de cohorts de dades provinents de 63.680.589 beneficiaris, recollides del 2003 al 2017, no hi va haver cap diferència estadísticament significativa en les taxes de diagnòstics relacionats amb la psicosi o antipsicòtics prescrits als estats amb polítiques legals d’accés al cànnabis terapèutic o recreatiu en comparació amb els estats sense aquesta política. Fins i tot, un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37391873/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudi del 2023</a> va mostrar que, poc després que un estat federal aprovi la regulació del cànnabis medicinal, s’experimenta una disminució del nombre mitjà d’ingressos per tractaments de salut mental. <h4>Psicosi induïda per drogues vs. esquizofrènia induïda per drogues</h4>Al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, 5a edició (DSM-5), el trastorn psicòtic induït per drogues implica símptomes de psicosi directament relacionats amb un període de consum de substàncies, que sovint milloren quan la substància s’elimina del cos.L’esquizofrènia induïda per drogues és l’esquizofrènia subjacent que emergeix a la superfície per l’ús d’una substància, com el cànnabis, però encara no es recull al DSM. <h4>Consum de cànnabis i símptomes d’esquizofrènia</h4>Els símptomes de la psicosi tenen a veure amb una desconnexió de la realitat. Per exemple, es poden veure, sentir, olorar, tastar o percebre coses que no hi són. És possible que els pensaments no tinguin sentit o que s’experimentin creences falses conegudes com a deliris.Per als usuaris de cànnabis, aquestes experiències poden semblar inofensives i familiars. El consum de dosis més altes de THC té efectes sobre les regions del cervell relacionades amb la percepció sensorial i del temps.A vegades, persones amb poca experiència de consum o poca tolerància a la ingesta d’una dosi alta de THC poden experimentar símptomes de psicosi observats en l’esquizofrènia, com ara: <ul><li>Al·lucinacions: caracteritzades per experiències sensorials confuses.</li><li>Deliris: pensaments i creences que són falses o no coincideixen amb la realitat.</li><li>Pensament desorganitzat: pensaments sense sentit i patrons de parla que van des de subtils fins a difícils d’entendre.</li><li>El consum de cànnabis també pot provocar una sensació de dissociació o una pèrdua del sentit de la identitat personal.</li></ul><h4>Quan es converteixen en esquizofrènia els símptomes de la psicosi?</h4>L’esquizofrènia és un trastorn de salut mental per a tota la vida i no es resol en deixar el consum de cànnabis o d’altres substancies psicoactives.Segons el DSM-5, l’esquizofrènia es pot diagnosticar quan s’han experimentat almenys dos símptomes clàssics de psicosi la major part del temps durant un període d’un mes, amb símptomes que persisteixen almenys sis mesos. En aquest temps, els símptomes han de perjudicar significativament la vida diària i el funcionament, i cap consum actual de substàncies pot explicar el que s’està experimentant. <h4>Es pot utilitzar el cànnabis per alleujar els símptomes de l’esquizofrènia?</h4>Les dades d’una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D." rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisió del 2020</a> indiquen que les persones que viuen amb trastorns psicòtics poden tenir més probabilitats que altres de recórrer al consum de cànnabis.Els investigadors especulaven que viure amb un trastorn psicòtic podria fer que els efectes del cànnabis siguin més agradables. Així, encara que algú que visqui amb esquizofrènia se senti millor al consumir cànnabis, això no voldrà dir necessàriament que aquesta substància estigui tractant la seva esquizofrènia o qualsevol altre trastorn psicòtic.Una <a href="https://www.frontiersin.org/journals/psychiatry/articles/10.3389/fpsyt.2021.694394/full" rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisió sistemàtica del 2021</a> no va trobar cap canvi en la cognició i els símptomes de l’esquizofrènia en les persones que utilitzaven THC fumat o oral. La mateixa revisió també va trobar que els resultats del CBD no eren concloents.Per acabar, podem resumir que tot i que s’han identificat vincles entre el cànnabis i l’esquizofrènia, el consum de productes cannàbics no “causa” esquizofrènia. Si algú desenvolupa esquizofrènia després de consumir cànnabis, és probable que aquesta persona visqués amb una predisposició subjacent al trastorn. La genètica, l’entorn i altres elements fisiològics poden interactuar amb el consum de cànnabis, alcohol o altres substàncies psicoactives , la qual cosa dona lloc al desenvolupament d’un trastorn psicòtic.Els símptomes de la psicosi poden ser alarmants. Es poden experimentar al·lucinacions o deliris que poden comprometre la seguretat de la persona que els pateix. Si qui ens llegeix o algú que coneixeu està experimentant psicosi, demaneu ajuda especialitzada al telèfon 112, on us podran informar sobre com propiciar una recuperació en un entorn segur i protegit.També recomanem consultar entitats com <a href="https://www.activament.org/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Activament</a>, que es defineix com un moviment associatiu de salut mental en primera persona constituït, organitzat i dirigit per persones que van passar o estan vivint una situació de patiment psicosocial i/o amb diversitat mental. Aquesta associació s’ha organitzat per participar com a agent actiu en l’àmbit de la salut mental a Catalunya.

Cànnabis i psicosi, què en diuen els estudis? (2/2)

Cannabis and psychosis: what do the studies say? (2/2)

El consumo de cannabis ha aumentado globalmente, pero los estudios no muestran una clara relación entre su uso y el aumento de casos de esquizofrenia. Aunque el cannabis puede provocar síntomas similares a la psicosis, no siempre evoluciona hacia un trastorno psicótico. Es crucial buscar ayuda profesional en caso de síntomas alarmantes. Existen organizaciones que ofrecen apoyo a quienes viven con sufrimientos psicosociales en Cataluña. Según datos de Naciones Unidas, aproximadamente 209 millones de personas consumieron cannabis en 2020. Esto representa el 4&nbsp;% de la población mundial. También sabemos que el número de consumidores de cannabis ha aumentado casi un 26&nbsp;% en la última década. Por otra parte, los estudios nos dicen que la prevalencia de esquizofrenia en el mundo se ha mantenido estable a lo largo de los últimos cincuenta años. En concreto, algo menos del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Epidemiology_of_schizophrenia" rel="noopener noreferrer" target="_blank">1&nbsp;% de la población mundial</a>. Si hubiera una relación causal entre el consumo de cannabis y el aumento de diagnósticos de esquizofrenia, los datos lo tendrían que demostrar.De hecho, si nos fijamos en las conclusiones de un estudio <a href="https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2800728?utm_source=For_The_Media&amp;utm_medium=referral&amp;utm_campaign=ftm_links&amp;utm_term=012523&amp;fbclid=IwAR30VL97UaXLY8yIoqkIHNJGOVxY_vkzOr_GfUNrm4Ts33uRHOExaQZEiXg" rel="noopener noreferrer" target="_blank">publicado en 2023</a> que examinó si la legalización del cannabis en algunos estados de Estados Unidos se asociaba a un aumento de la atención médica relacionada con la psicosis, la respuesta también fue negativa. En este estudio de cohortes de datos provenientes de 680&nbsp;589 beneficiarios, recogidos entre 2003 y 2017, no se observó ninguna diferencia estadísticamente significativa en las tasas de diagnósticos relacionados con la psicosis o antipsicóticos prescritos en los estados con políticas legales de acceso al cannabis medicinal o recreativo, en comparación con los estados donde es ilegal. Es más, un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37391873/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">estudio de 2023</a> demostró que, poco después de que un estado federal apruebe la regulación del cannabis terapéutico, se experimenta una disminución de la media de ingresos por tratamientos de salud mental. <h4>Psicosis inducida por drogas frente a esquizofrenia inducida por drogas</h4>En el Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (5.ª edición; DSM-5), el trastorno psicótico inducido por drogas implica síntomas de psicosis directamente relacionados con un periodo de consumo de sustancias, que a menudo mejoran cuando la sustancia se elimina del cuerpo.La esquizofrenia inducida por drogas es la esquizofrenia subyacente que emerge a la superficie por el uso de una sustancia, como el cannabis, pero todavía no se recoge en el DSM. <h4>Consumo de cannabis y síntomas de esquizofrenia</h4>Los síntomas de la psicosis tienen que ver con una desconexión de la realidad. Por ejemplo, se pueden ver, escuchar, oler, probar o percibir cosas que no están ahí. Es posible que los pensamientos carezcan de sentido o que se experimenten creencias falsas conocidas como delirios.Para los usuarios de cannabis, estas experiencias pueden parecer inofensivas y familiares. Un mayor consumo de dosis de THC tiene efectos sobre las regiones del cerebro relacionadas con la percepción sensorial y del tiempo.En ocasiones, personas con poca experiencia de consumo o poca tolerancia a la ingesta de una dosis alta de THC pueden experimentar síntomas de psicosis observados en la esquizofrenia, como: <ul><li>Alucinaciones: caracterizadas por experiencias sensoriales confusas.</li><li>Delirios: pensamientos y creencias que son falsas o no coinciden con la realidad.</li><li>Pensamiento desorganizado: pensamientos sin sentido y patrones de habla que van desde sutiles hasta difíciles de entender.</li><li>El consumo de cannabis puede provocar también una sensación de disociación o una pérdida del sentido de la identidad personal.</li></ul><h4>¿Cuándo se convierten en esquizofrenia los síntomas de la psicosis?</h4>La esquizofrenia es un trastorno de salud mental de por vida y no se resuelve al dejar el consumo de cannabis o de otras sustancias psicoactivas.Según el DSM-5, la esquizofrenia puede diagnosticarse cuando se han experimentado al menos dos síntomas clásicos de psicosis la mayor parte del tiempo durante un período de un mes, con síntomas que persisten al menos seis meses. En este tiempo, los síntomas deben perjudicar significativamente la vida diaria y el funcionamiento, y ningún consumo actual de sustancias puede explicar lo que se está experimentando. <h4>¿Puede utilizarse el cannabis para aliviar los síntomas de la esquizofrenia?</h4>Los datos de una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D." rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisión de 2020</a> indican que las personas que viven con trastornos psicóticos pueden tener más probabilidades que otras de recurrir al consumo de cannabis.Los investigadores especulaban con que vivir con un trastorno psicótico podría hacer que los efectos del cannabis sean más agradables. Así, aunque alguien que viva con esquizofrenia se sienta mejor al consumir cannabis, esto no significará necesariamente que esta sustancia esté tratando su esquizofrenia o cualquier otro trastorno psicótico.Una <a href="https://www.frontiersin.org/journals/psychiatry/articles/10.3389/fpsyt.2021.694394/full" rel="noopener noreferrer" target="_blank">revisión sistemática de 2021</a> no encontró ningún cambio en la cognición y los síntomas de la esquizofrenia en las personas que utilizaban THC fumado u oral. La misma revisión también halló que los resultados del CBD no eran concluyentes.Por último, podemos resumir que, aunque se han detectado vínculos entre el cannabis y la esquizofrenia, el consumo de productos cannábicos no “causa” esquizofrenia. Si alguien desarrolla esquizofrenia después de consumir cannabis, es probable que esa persona viviera con una predisposición subyacente al trastorno. La genética, el entorno y otros elementos fisiológicos pueden interactuar con el consumo de cannabis, alcohol u otras sustancias psicoactivas, dando lugar al desarrollo de un trastorno psicótico.Los síntomas de la psicosis pueden ser alarmantes. Pueden experimentarse alucinaciones o delirios que pueden comprometer la seguridad de la persona que los sufre. Si quien nos lee o alguien que conoce está experimentando psicosis, pidan ayuda especializada en el teléfono 112, donde les podrán informar sobre cómo propiciar una recuperación en un entorno seguro y protegido.También recomendamos consultar a entidades como <a href="https://www.activament.org/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Activament</a>, que se define como un movimiento asociativo de salud mental en primera persona constituido, organizado y dirigido por personas que pasaron o están viviendo una situación de sufrimiento psicosocial y/o con diversidad mental. Esta asociación se ha organizado para participar como agente activo en el ámbito de la salud mental en Cataluña.

Cannabis y psicosis, ¿qué dicen los estudios? (2/2)

En aquesta entrada analitzarem la distinció entre correlació i causalitat en el debat sobre els efectes del cànnabis, per tal d’evitar confusions. Tot i que s’ha observat una relació entre el consum de cànnabis i la psicosi, això no implica necessàriament una relació causal directa. És fonamental evitar l’estigmatització de les persones diagnosticades amb trastorns psicòtics, com l’esquizofrènia, i entendre la complexitat dels factors que hi intervenen. Per afavorir una conversa madura i detallada sobre els efectes no desitjats del cànnabis, és essencial abordar la qüestió amb un coneixement profund i ben fonamentat. Un dels reptes més significatius en aquest àmbit és la intersecció entre les evidències científiques i les influències polítiques, degut a l’estatus legal complex del cànnabis. Resulta crucial no només familiaritzar-se amb el que revelen els estudis científics, sinó també comprendre com contextualitzar-ne les conclusions i reconèixer els possibles biaixos. Aquest enfocament ens permetrà promoure un diàleg informat i constructiu.En les converses i discussions sobre les substàncies declarades il·lícites, és comú confondre la correlació amb la causalitat. Per això, és important comprendre’n la diferència. La correlació implica una relació entre dues variables, mentre que la causalitat suggereix que una variable provoca un canvi en una altra. Per exemple, només perquè dues coses estiguin relacionades no significa que l’una causi l’altra. És com observar que les persones que porten paraigües solen estar més protegides de la pluja, però això no vol dir que portar un paraigua provoqui la pluja. És crucial analitzar les dades amb cautela i buscar evidències més sòlides abans de treure conclusions precipitades sobre la relació entre dues variables. Això pot evitar malentesos i interpretacions errònies en els estudis científics i en la vida quotidiana.La importància d’aclarir aquesta qüestió rau en la necessitat de diferenciar entre causalitat i correlació quan es debat sobre la relació entre el consum de cànnabis i el desenvolupament de psicosi. La distinció és crítica: afirmar que el consum de cànnabis causa psicosi implica una relació directa de causa i efecte, mentre que observar una correlació entre aquests dos factors indica simplement que tendeixen a ocórrer junts, sense implicar necessàriament que l’un causi l’altre. És essencial comprendre que, fins ara, les evidències científiques no han establert una relació causal definitiva entre el consum de cànnabis i l’aparició de trastorns psicòtics com l’esquizofrènia.L’argument que la potencialitat d’una substància per causar psicosi no constitueix per si sola una base suficient per a la seva prohibició es fa palès quan considerem el cas de l’alcohol. Aquesta substància, malgrat els seus riscos coneguts, és legal i àmpliament acceptada, com ho demostra l’existència de 168.065 bars a Espanya a principis de 2023. <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK459134/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">La psicosi pot manifestar-se en relació amb l’alcohol</a> tant en casos d’intoxicació aguda com en el marc de la síndrome d’abstinència i en situacions d’alcoholisme crònic. En aquest context, el reconeixement que les substàncies poden tenir riscos associats ens porta a la conclusió que la resposta més adequada és promoure el control de qualitat i l’educació, en lloc de perpetuar la desinformació. Aquest és el fonament del projecte RdRCannabis, que advoca per un enfocament informat i regulat enfront del consum de cànnabis, prioritzant la seguretat i la consciència dels seus efectes i riscos.Assenyalarem una darrera consideració important abans d’entrar en matèria. Quan parlem de salut mental, és molt important no difondre un discurs estigmatitzador contra les persones psiquiatritzades. En aquest text tractarem de l’esquizofrènia i de la psicosi però, darrere d’aquestes etiquetes psicopatològiques, realment parlem de diverses expressions del patiment humà. Les persones que reben un diagnòstic d’esquizofrènia són massa sovint víctimes d’un discurs paternalista i estigmatitzador que les associa a la perillositat, impredictibilitat i infantilització. Ja vam dedicar <a href="https://rdrcannabis.cat/estigma-i-consum-de-cannabis-1/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una entrada del blog</a> d’RdRCannabis a la qüestió de l’estigma i ara torna a sortir-hi. No és una coincidència. Hi ha mirades hegemòniques que aprofiten els discursos de la por per vendre una falsa seguretat. I qui habitualment en paga el preu són els col·lectius minoritaris. En concret, els seus drets queden hipotecats.Atribuir tots els problemes de salut mental a causes biològiques es coneix com “la teoria de la tara genètica”, i és un error. Fa anys que la hipòtesi del desequilibri bioquímic i l’herència genètica no se sosté científicament. Les persones psiquiatritzades no es poden deslligar de les causes psicosocials dels seus malestars. Aquest és un debat molt ampli, en tot cas, i quan es pregunta a les persones psiquiatritzades què és prioritari per a elles solen coincidir en la necessitat d’enfortir les xarxes comunitàries per tal d’afrontar la solitud, la pobresa, les pèrdues i les pors. <h4>Esquizofrènia vs. trastorn psicòtic</h4>L’esquizofrènia s’anomena trastorn psicòtic perquè implica símptomes de psicosi, com: <ul><li>Al·lucinacions</li><li>Deliris</li><li>Pensament i discurs desorganitzats</li></ul>Tot i que l’esquizofrènia sovint es considera el trastorn insígnia quan es tracta de psicosi, no és l’únic diagnòstic clínic que implica aquest tipus de símptomes.Alguns exemples d’altres trastorns psicòtics inclouen: <ul><li>Trastorn psicòtic induït per substàncies</li><li>Trastorn esquizoafectiu</li><li>Trastorn esquizofreniforme</li><li>Trastorn psicòtic breu</li></ul>Tornant a la recerca sobre el cànnabis, el 2012 la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) va publicar un document titulat “<a href="https://www.patologiadual.es/docs/libro_pdual_psicosis.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Patología dual y psicosis: un desafío en la clínica diaria</a>”. En ell, cinc dels psiquiatres més reconeguts del panorama estatal (una de catalana, Marta Torrens, de l’Hospital del Mar) donaven resposta a algunes de les preguntes més comunes dins del seu gremi. El primer capítol es dedicava a la qüestió del cànnabis i la psicosi. La primera pregunta que se’ls plantejava era: Està demostrada la relació entre el consum de cànnabis i els episodis de psicosi?. A continuació, algunes de les seves conclusions més rellevants: <ul><li>El consum de cànnabis i els trastorns psicòtics estan relacionats d’alguna forma, encara que no de manera causal.</li><li>El consum de cànnabis durant l’adolescència pot precipitar psicosi fonamentalment en subjectes vulnerables.</li><li>La utilitat per a la salut pública de la reducció del consum de cànnabis com a prevenció primària de l’esquizofrènia no és una proposta eficaç. Es postula que l’eliminació del cànnabis comportaria una reducció en la incidència de l’esquizofrènia en la població d’aproximadament el 8%, assumint-ne una relació causal.</li><li>El cànnabis no és una causa necessària ni suficient per provocar psicosi, sinó que actua sobre altres factors per influir en el risc de psicosi.</li><li>El CBD atenua l’activació de la zona prefrontal, al contrari que el Δ9-THC, que l’augmenta.</li></ul>El que ens diu el darrer punt no és menyspreable. El cannabinoide CBD és, de fet, antipsicòtic. El CBD pot contrarestar els efectes del THC. Una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5768049/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">investigació del 2018</a> suggeria que pot ajudar a alleujar els símptomes psicòtics de l’esquizofrènia amb la mateixa eficàcia que alguns medicaments amb recepta, i amb menys efectes secundaris.Això pot tenir moltes implicacions per al camp de la reducció de riscos. Per exemple, es podria afavorir que, com a mesura de protecció, les persones més joves tinguessin accés a un cànnabis amb una ràtio més equilibrada de THC:CBD en lloc de presentacions amb altes concentracions de THC únicament. <h4>La relació entre el cànnabis i l’esquizofrènia</h4>L’esquizofrènia és un trastorn de salut mental que implica experimentar lapsus de la realitat. Aquests lapsus són coneguts com a “símptomes psicòtics” o “psicosi”.El 2020 es va publicar <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una revisió sistemàtica</a> on es van analitzar 96 estudis sobre el cànnabis i l’esquizofrènia. Després de sotmetre els articles a una avaluació de qualitat, només se’n van trobar 12 prou bons per incloure’ls a la revisió.En aquests estudis, els investigadors van fer les següents observacions: <ul><li>Pot haver-hi una alta freqüència de trastorns psicòtics entre les persones que fan servir cànnabis.</li><li>L’ús de cànnabis pot alterar l’edat i l’inici típics dels símptomes de l’esquizofrènia.</li><li>La psicosi induïda per cànnabis pot acabar convertint-se en esquizofrènia clínica.</li><li>Les persones que viuen amb trastorns psicòtics tenen una tendència més alta a fer servir cànnabis.</li><li>Viure amb trastorns psicòtics pot augmentar la sensibilitat als efectes psicoactius del THC.</li><li>L’ús freqüent de cànnabis, especialment a una edat precoç, pot duplicar les possibilitats de desenvolupar esquizofrènia.</li><li>L’ús diari de THC de gran potència pot comportar cinc vegades més possibilitats de desenvolupar una malaltia psicòtica.</li><li>L’ús de cànnabis pot interactuar amb factors preexistents, com ara la genètica, per augmentar el risc d’esquizofrènia.</li></ul><h4>Així doncs, el cànnabis pot causar esquizofrènia?</h4>El cànnabis no causa esquizofrènia. Però si la persona té una predisposició a l’esquizofrènia per factors genètics i ambientals, el consum de cànnabis pot augmentar les possibilitats que desenvolupi esquizofrènia. Això pot passar, en part, per una sensibilitat natural que algunes persones tenen envers els efectes psicoactius del THC.Si vols saber com acaba el repàs als fets més rellevants i als estudis més recents sobre el binomi cànnabis i psicosi, continua llegint la següent entrada del blog d’RdRCannabis. En ella entendrem millor les diferències entre psicosi i esquizofrènia, en repassarem els símptomes i donarem una ullada a com la legalització del cànnabis als Estats Units ha afectat aquest àmbit de la salut mental.

Cànnabis i psicosi, què en diuen els estudis? (1/2)

Cannabis and psychosis: what do the studies say? (1/2)

En esta entrada analizaremos la distinción entre correlación y causalidad en el debate sobre los efectos del cannabis, para evitar confusiones. A pesar de que se ha observado una relación entre el consumo de cannabis y la psicosis, ello no implica necesariamente una relación causal directa. Es fundamental evitar la estigmatización de las personas diagnosticadas con trastornos psicóticos, como la esquizofrenia, y entender la complejidad de los factores que intervienen. Para favorecer una conversación madura y detallada sobre los efectos no deseados del cannabis, es esencial abordar la cuestión con un conocimiento profundo y bien fundamentado. Uno de los retos más significativos en este ámbito es la intersección entre las evidencias científicas y las influencias políticas, debido al estatus legal complejo del cannabis. Resulta crucial no solo familiarizarse con lo que revelan los estudios científicos, sino también entender cómo contextualizar sus conclusiones y reconocer los posibles sesgos. Este enfoque nos permitirá fomentar un diálogo informado y constructivo.En las conversaciones sobre las sustancias declaradas ilícitas, es habitual confundir la correlación con la causalidad. Por eso, es importante entender la diferencia. La correlación implica una relación entre dos variables, mientras que la causalidad sugiere que una variable provoca un cambio en otra. Por ejemplo, solo porque dos cosas estén relacionadas no significa que una cause la otra. Es como observar que las personas que llevan paraguas suelen estar más protegidas de la lluvia, pero eso no supone que llevar paraguas provoque la lluvia. Es crucial analizar los datos con cautela y buscar evidencias más sólidas antes de sacar conclusiones precipitadas sobre la relación entre las dos variables. Ello evitará malentendidos e interpretaciones erróneas en los estudios científicos y en la vida cotidiana.La importancia de aclarar esta cuestión radica en la necesidad de diferenciar entre causalidad y correlación cuando se debate sobre la relación entre el consumo de cannabis y el desarrollo de psicosis. La distinción es crítica: afirmar que el consumo de cannabis causa psicosis implica una relación directa de causa-efecto, mientras que observar una correlación entre estos dos factores solo indica que tienden a darse juntos, sin implicar necesariamente que uno cause el otro. Es esencial entender que, hasta ahora, la evidencia científica no ha establecido una relación causal definitiva entre el consumo de cannabis y la aparición de trastornos psicóticos como la esquizofrenia.El argumento según el cual la potencialidad de una sustancia para causar psicosis no constituye por sí sola una base suficiente para su prohibición se hace evidente cuando consideramos el caso del alcohol. Esta sustancia, a pesar de los riesgos por todos conocidos, es legal y está ampliamente aceptada, como demuestra la existencia de 168&nbsp;605 bares en España a principios de 2023. <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK459134/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">La psicosis puede manifestarse en relación con el alcohol</a> tanto en casos de intoxicación aguda como en el marco del síndrome de abstinencia y en situaciones de alcoholismo crónico. En este contexto, el reconocimiento de que las sustancias pueden tener riesgos asociados nos lleva a la conclusión de que la respuesta más adecuada es fomentar el control de calidad y la educación, en vez de perpetuar la desinformación. Esta es la base del proyecto RdRCannabis, que aboga por un enfoque informado y regulado ante el consumo de cannabis, priorizando la seguridad y la consciencia de sus efectos y riesgos.Haremos una última consideración importante antes de entrar en materia. Cuando hablamos de salud mental, es muy importante no difundir un discurso estigmatizador contra las personas psiquiatrizadas. En este texto abordaremos la esquizofrenia y la psicosis, pero tras estas etiquetas psicopatológicas, realmente hablamos de distintas expresiones del sufrimiento humano. Demasiado a menudo, las personas que reciben el diagnóstico de esquizofrenia son víctimas de un discurso paternalista y estigmatizador que las asocia con la peligrosidad, impredecibilidad e infantilización. Ya dedicamos <a href="https://rdrcannabis.cat/estigma-i-consum-de-cannabis-1/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una entrada del blog</a> de RdRCannabis a la cuestión del estigma y ahora vuelve a surgir. No es ninguna coincidencia. Hay miradas hegemónicas que aprovechan los discursos del miedo para vender una falsa seguridad. Y quien normalmente paga el precio son los colectivos minoritarios. En concreto, sus derechos quedan hipotecados.Atribuir todos los problemas de salud mental a causas biológicas se conoce como “la teoría de la tara genética”, y es un error. Hace años que la hipótesis del desequilibrio bioquímico y la herencia genética no se sostiene científicamente. Las personas psiquiatrizadas no se pueden desvincular de las causas psicosociales de sus malestares. Se trata de un debate muy amplio, en cualquier caso, y cuando se pregunta a las personas psiquiatrizadas qué es prioritario para ellas, suelen coincidir en la necesidad de reforzar las redes comunitarias para afrontar la soledad, la pobreza, las pérdidas y los miedos. <h4>Esquizofrenia frente a trastorno psicótico</h4>La esquizofrenia se llama trastorno psicótico porque implica síntomas de psicosis, como: <ul><li>Alucinaciones</li><li>Delirios</li><li>Pensamiento y discurso desorganizados</li></ul>Si bien, a menudo, la esquizofrenia se considera el trastorno insignia cuando hablamos de psicosis, no es el único diagnóstico clínico que implica este tipo de síntomas.Algunos ejemplos de otros trastornos psicóticos incluyen: <ul><li>Trastorno psicótico inducido por sustancias</li><li>Trastorno esquizoafectivo</li><li>Trastorno esquizofreniforme</li><li>Trastorno psicótico breve</li></ul>Volviendo a la investigación sobre el cannabis, en 2012 la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) publicó un documento titulado “<a href="https://www.patologiadual.es/docs/libro_pdual_psicosis.pdf" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Patología dual y psicosis: un desafío en la clínica diaria</a>”. En él, cinco de los psiquiatras más reconocidos del panorama estatal (entre ellos, la catalana Marta Torrens, del Hospital del Mar) respondían a algunas de las preguntas más comunes de su gremio. El primer capítulo se dedicaba a la cuestión del cannabis y la psicosis. La primera pregunta que se les planteaba era: ¿Está demostrada la relación entre el consumo de cannabis y los episodios de psicosis? A continuación, algunas de sus conclusiones más relevantes: <ul><li>El consumo de cannabis y los trastornos psicóticos están relacionados de alguna forma, aunque no sea de manera causal.</li><li>El consumo de cannabis durante la adolescencia puede precipitar psicosis fundamentalmente en sujetos vulnerables.</li><li>La utilidad para la salud pública de la reducción del consumo de cannabis como prevención primaria de la esquizofrenia no es una propuesta eficaz. Se postula que la eliminación del cannabis supondría una reducción en la incidencia de la esquizofrenia en la población de aproximadamente el 8%, asumiendo una relación causal.</li><li>El cannabis no es una causa necesaria ni suficiente para provocar psicosis, sino que actúa sobre otros factores para influir en el riesgo de psicosis.</li><li>El CBD atenúa la activación de la zona prefrontal, al contrario que el Δ9-THC, que la aumenta.</li></ul>Lo que señala el último punto no es desdeñable. El cannabinoide CBD es, de hecho, antipsicótico. El CBD puede contrarrestar los efectos del THC. Una <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5768049/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">investigación del 2018</a> sugiere que puede ayudar a aliviar los síntomas psicóticos de la esquizofrenia con la misma eficacia que algunos medicamentos con receta, y con menos efectos secundarios.Esto puede tener muchas implicaciones para el campo de la reducción de riesgos. Por ejemplo, se podría favorecer que, como medida de protección, las personas más jóvenes tuvieran acceso a un cannabis con una ratio más equilibrada de THC:CBD en vez de presentaciones con tantas concentraciones de THC únicamente. <h4>La relación entre el cannabis y la esquizofrenia</h4>La esquizofrenia es un trastorno de salud mental que implica experimentar lapsus de la realidad. Estos lapsus se conocen como “síntomas psicóticos” o “psicosis”.En 2020 se publicó <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7442038/#:~:text=Frequent%20use%20of%20cannabis%2C%20especially,high%20potency%20THC%20%5B18%5D" rel="noopener noreferrer" target="_blank">una revisión sistemática</a> en la que se analizaron 96 estudios sobre el cannabis y la esquizofrenia. Después de someter los artículos a una evaluación de calidad, solo se encontraron 12 lo suficientemente buenos como para incluirlos en la revisión.De estos estudios, los investigadores hicieron las siguientes observaciones: <ul><li>Puede haber una alta frecuencia de trastornos psicóticos entre las personas que consumen cannabis.</li><li>El uso de cannabis puede alterar la edad y el inicio típicos de los síntomas de la esquizofrenia.</li><li>La psicosis inducida por cannabis puede acabar convirtiéndose en esquizofrenia clínica.</li><li>Las personas que viven con trastornos psicóticos tiene una tendencia más alta a consumir cannabis.</li><li>Vivir con trastornos psicóticos puede aumentar la sensibilidad a los efectos psicoactivos del THC.</li><li>El uso frecuente de cannabis, especialmente a una edad temprana, puede duplicar las posibilidades de desarrollar esquizofrenia.</li><li>El uso diario de THC de gran potencia puede comportar cinco veces más posibilidades de desarrollar una enfermedad psicótica.</li><li>El uso de cannabis puede interactuar con factores preexistentes, como por ejemplo la genética, para aumentar el riesgo de esquizofrenia.</li></ul><h4>Entonces, ¿el cannabis puede causar esquizofrenia?</h4>El cannabis no causa esquizofrenia. Pero si la persona tiene una predisposición a la esquizofrenia por factores genéticos y ambientales, el consumo de cannabis puede aumentar las posibilidades de que desarrolle esquizofrenia. Esto puede suceder, en parte, por una sensibilidad natural que tienen algunas personas a los efectos psicoactivos del THC.Si quieres saber cómo acaba el repaso a los hechos más relevantes y a los estudios más recientes sobre el binomio cannabis-psicosis, continúa leyendo la siguiente entrada del blog de RdRCannabis. En ella entenderemos mejor las diferencias entre psicosis y esquizofrenia, repasaremos sus síntomas y echaremos un vistazo a cómo la legalización del cannabis en Estados Unidos ha afectado a la salud mental.

Cannabis y psicosis, ¿qué dicen los estudios? (1/2)

Anatomia dels cannabinoides sintètics (2/2): HHC

Anatomia dels cannabinoides sintètics (2/2)

Anatomy of synthetic cannabinoids (2/2): HHC

Anatomy of synthetic cannabinoids (2/2)

Uno de los factores de protección que los clubs sociales de cannabis (CSC) ofrecen a sus miembros es el acceso a un cannabis de origen conocido que, junto con el asesoramiento personalizado en el dispensario, reduce los riesgos que presenta el cannabis que se encuentra en el mercado informal. Es decir, en la mayoría de CSC difícilmente encontraremos productos adulterados o engaños como los que se dan en productos que contienen cannabinoides legales o no regulados. Un ejemplo de este hecho es lo que está pasando con el nuevo “rey de la fiesta”: el hexahidrocannabinol (HHC). Este cannabinoide ha ganado notoriedad el último año y es vendido abiertamente en establecimientos de toda Europa, y también en línea, como “sustituto legal” del cannabis y el tetrahidrocannabinol (THC). ¿Sin embargo, qué interés hay realmente detrás del surgimiento de esta nueva moda? ¿Y, qué características tiene en relación con los anteriores cannabinoides sintéticos que habíamos descrito en RdrCannabis? La cuestión del consumo de cannabinoides sintéticos, también denominados <a href="https://canamo.net/noticias/mundo/el-spice-deberia-llamarse-neocannabinoide-y-no-cannabinoide-sintetico-dice-un" rel="noopener noreferrer" target="_blank">“neocannabinoides”,</a> es mucho más compleja en el norte de Europa que en nuestro contexto. Los accidentes y las urgencias médicas que comporta el consumo de estos principios son un fenómeno casi anecdótico en Cataluña mientras que en Europa se han asociado <a href="https://www.emcdda.europa.eu/publications/rapid-communications/drug-related-deaths-in-europe-2018_en" rel="noopener noreferrer" target="_blank">decenas de muertos</a> al consumo de estos productos. En <a href="https://rdrcannabis.cat/anatomia-de-los-canabinoides-sinteticos-i/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank">esta entrada en el blog de RdRCannabis</a> podéis encontrar más detalles sobre los cannabinoides sintéticos y la reducción de riesgos. Para refrescaros la memoria, dejamos anotado que los efectos de los cannabinoides sintéticos pueden incluir síntomas como taquicardia, delirio, convulsiones, psicosis y ansiedad.En este texto nos ocuparemos del hexahidrocannabinol (HHC), un cannabinoide semi-sintético, ya que la mayoría de lo que circula en el mercado es una síntesis a partir del cannabidiol (CBD) proveniente del cáñamo o del mismo Delta-9-THC. Fue descrito por primera vez en la literatura científica en 1940. A pesar de eso, su farmacología y toxicología en humanos no ha sido estudiada. En este sentido, no se conocen científicamente los riesgos asociados a su consumo y hay que consumirlo con mucha precaución.Hay que dejar constancia que, de hecho, el HHC puede aparecer de forma natural en la planta del cannabis, pero en cantidades ínfimas. Aparte del HHC, existen otros cannabinoides semisintéticos como el Delta-10-THC o el Delta-6a10a-THC. En todo caso, el HHC se identificó en Europa por primera vez en mayo de 2022 en una tintura denominada “CBN night” confiscada por la policía danesa. El boom del HHC parece estar relacionado con el exceso de producción de CBD en los Estados Unidos de América (EE.UU.). Antes de su expansión se había producido un fenómeno parecido con el Delta-8-THC (Δ-8-THC). Las primeras voces que hablaron de él provenían justamente de los EE.UU., a mediados de 2021. A causa de la relevancia que ha adquirido los últimos dos años, el mismo Observatorio Europeo de las Drogas <a href="https://www.emcdda.europa.eu/publications/technical-reports/hhc-and-related-substances_en" rel="noopener noreferrer" target="_blank">ha publicado un informe</a> sobre esta cuestión.Con respecto a su estatus legal, el HHC no está fiscalizado por las convenciones de drogas de las Naciones Unidas de 1961 y 1971 ni tampoco por la legislación española. En junio del 2023, Francia modificó oficialmente su lista de sustancias clasificadas como estupefacientes, para incluir el HHC y sus alternativas ─el HHCP y el HHCO─ como productos prohibidos. En Austria, Finlandia, Polonia y Suiza también lo han hecho. En cambio, en la República Checa, en lugar de prohibirlo, han anunciado su intención de regular su situación en el mercado.Si nos fijamos en sus efectos, los usuarios explican que son similares a los del THC, pero con una menor potencia y menos efectos psicoactivos. Hay consumidores que han acabado con dolor de cabeza. Se puede consumir de varias maneras, incluida la combustión (flor/resina baja en THC), la inhalación (vaping), la ingestión (comestibles) y la aplicación tópica y sublingual (bajo la lengua). La falta de una regulación específica sobre estos productos implica que ni los procedimientos de producción ni sobre los productos utilizados o las mezclas con las cuales se fabrican los líquidos para vaporear estén controlados debidamente.Las flores (cogollos) y resinas (hachís) de CBD que contienen HHC tienen un aspecto y un olor similar al cannabis con THC. En el mercado abierto se encuentran bajo presentaciones muy atractivas visualmente y un potente marketing, como legal high, imitando los productos con THC. Es posible que el HHC pueda ser utilizado para adulterar cannabis y productos basados en THC y CBD. Por eso, no podemos saber si, aparte de los cannabinoides, en la muestra encontraremos otros productos implicados en la síntesis de los cuales desconocemos los efectos sobre la salud. En <a href="https://rdrcannabis.cat/anatomia-de-los-canabinoides-sinteticos-i/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank">esta entrada anterior</a>, encontraréis más consejos de reducción de riesgos en el consumo de cannabinoides sintéticos. Siempre es importante recordar la premisa que consumir algo que no sabemos cómo ha sido fabricado ni qué contiene compuerta riesgos asociados.Desde RdRCannabis desaconsejamos el consumo del HHC, sobre todo, por la falta de conocimiento científico sobre sus efectos a corto y largo plazo. Estamos ante una sustancia que no ha sido estudiada en humanos y de la cual no se conocen bien sus dosis, riesgos y beneficios. En este sentido, en caso de querer consumir cannabis, sería deseable obtener un cannabis con THC o CBD sólo como el que se encuentra en las asociaciones cannábicas (CSC). Es por eso que, en nuestro contexto, el modelo de CSC tiene una función muy importante de protección de los consumidores: frenar el consumo de cannabinoides con más riesgos, como es el caso del HHC.

Anatomía de los cannabinoides sintéticos (2/2): HHC (hexahidrocannabinol)

En l’apunt anterior vam repassar les bases de l’estigma i els seus efectes en les persones consumidores de cànnabis. En aquest text intentarem donar la volta al mitjó. Ho farem amb l’ajuda dels estudis científics sobre la matèria i gràcies al coneixement que les ciències socials crítiques ens ofereixen. Un element central per combatre l’estigma sobre el cànnabis són les trinxeres que representen els clubs socials de cànnabis. Els darrers vint anys, aquest fenomen ha contribuït a una normalització social del cànnabis i a l’augment de la seguretat per a moltes persones consumidores. Ambdues, excel·lents eines per combatre l’estigma. <h4>Què hi diuen les investigacions científiques?</h4>Un estudi titulat «Usuaris del cànnabis i estigma: una comparació d’usuaris de països europeus amb diferents polítiques de cànnabis», publicat per <a href="https://doi.org/10.1177/1477370820983560" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la Universitat d’Amsterdam</a> (2022) sobre la qüestió de l’estigma i el consum de cànnabis, va revelar que les persones consumidores, pel fet de ser-ho, denunciaven situacions de discriminació al lloc de treball així com en contextos socials i jurídics. També, manifestaven rebre el rebuig de part d’amics i familiars en xocar amb estereotips negatius com, per exemple, que eren ganduls, perillosos o menys intel·ligents.El que rau a una mirada estigmatitzant és una determinada moral, una manera de veure el món que és una herència sociocultural i històrica. L’estigma associat al consum de drogues —com dèiem més amunt— està altament relacionat amb la <a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-lleis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">situació d’il·legalitat d’aquestes.</a> Per entendre-ho millor és interessant llegir les conclusions d’un estudi holandès on es mostra que en els països on les lleis sobre cànnabis eren més punitives, l’estigma també era més intens.Els investigadors d’aquest estudi van realitzar una enquesta a 1.225 persones consumidores de cànnabis de set països europeus diferents: Grècia, Alemanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Portugal i els Països Baixos. Tots aquests països tenen polítiques força diferents al voltant del cànnabis, tot i que és tècnicament il·legal en tots. Els Països Baixos, seguits de Portugal, lideraven les lleis menys punitives, i Grècia, les més punitives. Els participants de Grècia van puntuar el nivell més alt d’estigmatització, mentre que els dels Països Baixos van obtenir les puntuacions més baixes. Al voltant de la meitat dels enquestats va dir que la majoria de la gent creia que les persones consumidores de cànnabis no eren fiables i, al voltant del 25%, va dir que la majoria de la gent creia que eren perillosos. Aproximadament el 25% dels participants també van declarar aïllar-se i evitar la gent perquè temien que els menyspreessin a causa del consum de cànnabis. A tots els països, ser una persona consumidora diària de cànnabis augmentava la probabilitat d’estigmatització.Per tant, podríem entendre que, a mesura que les lleis sobre el cànnabis siguin menys punitives i avancin de la prohibició més estricta envers la regulació, l’estigma social s’anirà modulant a la baixa i ens acostarem més a la normalització del consum de cànnabis. Però, com podem comprovar a Uruguai o Canadà, l’estigma associat al consum de cànnabis encara existeix en una societat evolucionada més enllà de la prohibició, i&nbsp;es pot ampliar a determinades subpoblacions vulnerables.Un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27461986/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">segon estudi</a> molt revelador és el publicat (2016) per la Vendula Belackova i els seus col·legues de la República Txeca a la revista International Journal of Drug Policy. Aquesta recerca es va realitzar a partir d’una metodologia qualitativa, a través de grups de discussió conformats per socis i sòcies de clubs socials de cànnabis de diferents ciutats de l’Estat espanyol. L’objectiu de l’estudi era avaluar el potencial dels CSC a l’hora de minimitzar els danys resultants de l’ús del cànnabis (com riscos respiratoris i de salut mental, risc de dependència i riscos socials). Precisament, l’apartat final (riscos socials) examinava la qüestió de l’estigma i recollia alguna frase molt il·lustrativa d’un participant: <blockquote>El que m’atrau més d’aquest lloc és que et sents acceptat d’una manera que no ho estàs en públic. Aquí ningú et mirarà estrany perquè fumis. És idiota, però fora d’aquestes portes no és així. Aquí un es sent molt còmode.</blockquote>Així doncs, l’estudi apuntava l’important rol que poden jugar els CSC a l’hora de reduir l’estigma sobre el cànnabis. Les persones associades consideren els CSC espais de llibertat i de no-judici sobre el consum. Un espai on regna la confiança afavoreix les intervencions de salut; per contra, a l’espai públic, on el consum i la tinença poden ser perseguits per la policia, ocorre el contrari: més estigma i menys possibilitat de contacte amb les persones que consumeixen.L’autora remarcava que, en l’àmbit de la reducció de danys i la prevenció, els CSC poden dur a terme activitats informatives i educatives sobre els riscos del consum. També el personal que hi treballa pot rebre formació (com <a href="https://rdrcannabis.cat/formacio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la que ofereix</a> Rdrcannabis!) i aquests factors configuren els CSC com a espais privilegiats de cohesió social, de contacte amb les persones consumidores, de transmissió d’informació entre el grup d’iguals i com a vector de cohesió social. Aquests quatre elements poden tenir un important efecte sinèrgic i positiu entre ells. <h4>Com es pot fer front en el nostre dia a dia a l’estigma cànnabic?</h4>A totes les societats hi ha estereotips i prejudicis, és impossible escapar-ne. Les discriminacions sí que són evitables i controlables. Tota persona que participa en un sistema cultural aprèn els estereotips usuals per als grups que han estat definits en aquella cultura. Combatre l’estigma és una tasca on tothom hi té quelcom a dir, tant qui consumeix com qui no. És una qüestió política i social. Estructural. Si mirem les enquestes estatals sobre opinió, veiem que amb relació al cànnabis medicinal un 90% de la societat espanyola està a favor d’una regulació i un 49,7% estaria a favor de l’ús adult. A diversos indrets del món hi ha un corrent favorable a repensar les polítiques basades en la prohibició per avançar cap a models de regulació, i aviat podem estudiar-ne els seus impactes, tant positius com negatius, en clau de reducció de l’estigma.En un pla comunitari, el suport social és bàsic per viure. Tothom està condicionat per les relacions socials. En tenim de més horitzontals i d’altres més jeràrquiques. És en les relacions horitzontals on ens tractem com a iguals i d’on esperem un suport i ajuda mútua. És en aquesta clau on s’entén la importància dels CSC com a espais de trobada i suport mutu de persones que comparteixen una subcultura. Com sabem, hi ha molts models de CSC, alguns més jeràrquics i altres més horitzontals. Aquests segons tenen un potencial més alt per explotar quatre valors claus per revertir l’estigma. En els CSC es produeix la igualtat entre qui comparteix una experiència o necessitat comuna; hi trobem elements de reciprocitat, que és un suport d’anada i tornada entre els membres; s’hi dona la corresponsabilitat, en el sentit que hi ha un compromís amb el benestar propi i col·lectiu. I en darrer terme, els CSC ofereixen autogestió, que és quan el grup assumeix la responsabilitat del seu correcte desenvolupament. Les decisions preses per assemblea i l’activisme són armes de destrucció massiva per enderrocar els murs de l’estigma social.Les ciències socials ens ofereixen fórmules d’èxit aplicables als CSC per fomentar societats més inclusives, amb menys desigualtats i estigma; per exemple, ampliar la xarxa social i trencar l’aïllament; compartir i relacionar-se amb iguals; trobar comprensió i evitar la por al rebuig; cercar informació objectiva i resoldre dubtes.Finalment, sobre la qüestió de l’autoestigma, és molt interessant trobar persones amb les quals poder-ne parlar de manera tranquil·la i confidencial, per exemple, altres persones consumidores que hagin tingut experiències semblants. És aquí on també les associacions cannàbiques representen espais adequats on treballar l’autoestigma associat al consum de cànnabis. Una associació és un espai de trobada on es reuneixen persones diverses, de diferents edats, gèneres i condicions que es veuen travessades per prejudicis, estigmes i mandats semblants pel fet de consumir cànnabis. Les seves vivències i experiències compartides poden resultar en un joc de miralls que doni pistes i claus que ajudin a qui en tingui més necessitat. L’activisme, l’educació entre iguals i el contacte amb altres referents contribueixen a disminuir l’autoestigma. Un altre recurs útil és fer l’exercici d’escriure una autobiografia i plasmar, en un paper o pantalla, pensaments i emocions que han estat massa temps contingudes. Desfer nusos psicològics és una activitat alliberadora de les càrregues que arrosseguem.

Estigma i consum de cànnabis (2/2)

En el apunte anterior repasamos las bases del estigma y sus efectos en las personas consumidoras de cannabis. En este texto intentaremos dar la vuelta al calcetín. Lo haremos con la ayuda de los estudios científicos sobre la materia y gracias al conocimiento que las ciencias sociales críticas nos ofrecen. Un elemento central para combatir el estigma sobre el cannabis son las trincheras que representan los clubs sociales de cannabis. En los últimos veinte años, este fenómeno ha contribuido a la normalización social del cannabis y al aumento de la seguridad para muchas personas consumidoras. Ambas, excelentes herramientas para combatir el estigma. <h4>¿Qué dicen las investigaciones científicas?</h4>Un estudio titulado «Usuarios del cannabis y estigma: una comparación de usuarios de países europeos con diferentes políticas de cannabis», publicado por <a href="https://doi.org/10.1177/1477370820983560" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la Universidad de Ámsterdam</a> (2022) sobre la cuestión del estigma y el consumo de cannabis, reveló que las personas consumidoras, por el hecho de serlo, denunciaban situaciones de discriminación en el puesto de trabajo así como en contextos sociales y jurídicos. También manifestaban recibir el rechazo de parte de amigos y familiares al chocar con estereotipos negativos como, por ejemplo, que eran vagos, peligrosos o menos inteligentes.Lo que radica a una mirada estigmatizante es una determinada moral, una manera de ver el mundo que es una herencia sociocultural e histórica. El estigma asociado al consumo de drogas —como decíamos más arriba— está altamente relacionado con la <a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-lleis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">situación de ilegalidad de estas.</a> Para entenderlo mejor, es interesante leer las conclusiones de un estudio holandés donde se muestra que en los países donde las leyes sobre cannabis eran más punitivas, el estigma también era más intenso.Los investigadores de este estudio realizaron una encuesta a 1.225 personas consumidoras de cannabis de siete países europeos diferentes: Grecia, Alemania, Italia, Francia, el Reino Unido, Portugal y los Países Bajos. Todos estos países tienen políticas bastante diferentes en torno al cannabis, aunque es técnicamente ilegal en todos. Los Países Bajos, seguidos de Portugal, lideraban las leyes menos punitivas, y Grecia, las más punitivas. Los participantes de Grecia puntuaron el nivel más alto de estigmatización, mientras que los de los Países Bajos obtuvieron las puntuaciones más bajas. En torno a la mitad de los encuestados dijo que la mayoría de la gente creía que las personas consumidoras de cannabis no eran fiables, y en torno al 25% dijo que la mayoría de la gente creía que eran peligrosos. Aproximadamente el 25% de los participantes también declararon aislarse y evitar a la gente porque temían que los despreciaran a causa del consumo de cannabis. En todos los países, ser una persona consumidora de cannabis a diario aumentaba la probabilidad de estigmatización.Por lo tanto, podríamos entender que, a medida que las leyes sobre el cannabis sean menos punitivas y avancen de la prohibición más estricta hacia la regulación, el estigma social se irá modulando a la baja y nos acercaremos más a la normalización del consumo de cannabis. Pero, como podemos comprobar en Uruguay o Canadá, el estigma asociado al consumo de cannabis todavía existe en una sociedad evolucionada más allá de la prohibición, y se puede ampliar a determinadas subpoblaciones vulnerables.Un <a href="https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27461986/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">segundo estudio</a> muy revelador es el publicado (2016) por Vendula Belackova y sus colegas de la República Checa en la revista International Journal of Drug Policy. Esta investigación se realizó a partir de una metodología cualitativa, a través de grupos de discusión conformados por socios y socias de clubs sociales de cannabis de diferentes ciudades del Estado español. El objetivo del estudio era evaluar el potencial de los CSC para minimizar los daños resultantes del uso del cannabis (como riesgos respiratorios y de salud mental, riesgo de dependencia y riesgos sociales). Precisamente, el apartado final (riesgos sociales) examinaba la cuestión del estigma y recogía alguna frase muy ilustrativa de un participante: <blockquote>Lo que me atrae más de este lugar es que te sientes aceptado de una manera que no lo estás en público. Aquí nadie te mirará extraño porque fumes. Es idiota, pero fuera de estas puertas no es así. Aquí uno se siente muy cómodo.</blockquote>Así pues, el estudio apuntaba al importante rol que pueden jugar los CSC en cuanto a reducir el estigma sobre el cannabis. Las personas asociadas consideran los CSC espacios de libertad y de no juicio sobre el consumo. Un espacio donde reina la confianza favorece las intervenciones de salud; por el contrario, en el espacio público, donde el consumo y la tenencia pueden ser perseguidos por la policía, ocurre lo contrario: más estigma y menos posibilidad de contacto con las personas que consumen.La autora remarcaba que, en el ámbito de la reducción de daños y la prevención, los CSC pueden llevar a cabo actividades informativas y educativas sobre los riesgos del consumo. También el personal que trabaja puede recibir formación (como <a href="https://rdrcannabis.cat/formacio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">la que ofrece</a> Rdrcannabis) y estos factores configuran los CSC como&nbsp;espacios privilegiados de cohesión social, de contacto con las personas consumidoras, de transmisión de información entre el grupo de iguales y como vector de cohesión social. Estos cuatro elementos pueden tener un importante efecto sinérgico y positivo entre ellos. <h4>¿Cómo se puede hacer frente en nuestro día a día al estigma del cannabis?</h4>En todas las sociedades hay estereotipos y prejuicios, es imposible escapar de ellos. Las discriminaciones sí que son evitables y controlables. Toda persona que participa en un sistema cultural aprende los estereotipos usuales para los grupos que han sido definidos en aquella cultura. Combatir el estigma es una tarea donde todo el mundo tiene algo que decir, tanto quien consume como quien no. Es una cuestión política y social. Estructural. Si miramos las encuestas estatales sobre opinión, vemos que con relación al cannabis medicinal un 90% de la sociedad española está a favor de la regulación y un 49,7% estaría a favor del uso adulto. En varios lugares del mundo hay una corriente favorable a repensar las políticas basadas en la prohibición para avanzar hacia modelos de regulación, y pronto podemos estudiar sus impactos, tanto positivos como negativos, en clave de reducción del estigma.En un plan comunitario, el soporte social es básico para vivir. Todo el mundo está condicionado por las relaciones sociales. Tenemos algunas más horizontales y otras más jerárquicas. Es en las relaciones horizontales donde nos tratamos como iguales y de donde esperamos apoyo y ayuda mutua. Es en esta clave donde se entiende la importancia de los CSC como espacios de encuentro y apoyo mutuo de personas que comparten una subcultura. Como sabemos, hay muchos modelos de CSC, algunos más jerárquicos y otros más horizontales. Estos segundos tienen un potencial más alto para explotar cuatro valores clave a fin de revertir el estigma. En los CSC se da igualdad entre quien comparte una experiencia o necesidad común; encontramos elementos de reciprocidad, que es un apoyo de ida y vuelta entre los miembros; se da corresponsabilidad, en el sentido de que hay un compromiso con el bienestar propio y colectivo. Y en último término, los CSC ofrecen autogestión, que es cuando el grupo asume la responsabilidad de su correcto desarrollo. Las decisiones tomadas por asamblea y el activismo son armas de destrucción masiva para derribar los muros del estigma social.Las ciencias sociales nos ofrecen fórmulas de éxito aplicables a los CSC para fomentar sociedades más inclusivas, con menos desigualdades y estigma; por ejemplo, ampliar la red social y romper el aislamiento; compartir y relacionarse con iguales; encontrar comprensión y evitar el miedo al rechazo; buscar información objetiva y resolver dudas.Finalmente, sobre la cuestión del auto-estigma, es muy interesante encontrar personas con quienes poder hablar de manera tranquila y confidencial, por ejemplo, otras personas consumidoras que hayan tenido experiencias parecidas. Es aquí donde también las asociaciones cannábicas representan espacios adecuados donde trabajar el auto-estigma asociado al consumo de cannabis. Una asociación es un espacio de encuentro donde se reúnen personas diversas, de diferentes edades, géneros y condiciones que se ven atravesadas por prejuicios, estigmas y mandatos parecidos por el hecho de consumir cannabis. Sus vivencias y experiencias compartidas pueden resultar en un juego de espejos que dé pistas y claves que ayuden a quien tenga más necesidad. El activismo, la educación entre iguales y el contacto con otros referentes contribuyen a disminuir el auto-estigma. Otro recurso útil es hacer el ejercicio de escribir una autobiografía y plasmar, en un papel o pantalla, pensamientos y emociones que han estado demasiado tiempo contenidas. Deshacer nudos psicológicos es una actividad liberadora de las cargas que arrastramos.

Estigma y consumo de cannabis (2/2)

La societat és com un gran teatre on cada actor té un paper. Si el guió del teu personatge incorpora el «factor cànnabis», hauràs&nbsp;viscut segur alguna escena tensa en consumir-ne o hauràs estat diana de retrets i judicis de valor negatius de part d’algú que t’han quedat gravats a la memòria, que t’han deixat una marca, una ferida. Les persones consumidores de cànnabis —tot sovint— han d’amagar el seu consum per no ser mal vistes i, si són descobertes per segons qui, poden rebre sancions econòmiques però també socials i simbòliques. En aquest apunt ens aturarem a entendre millor la qüestió de l’estigma sobre el consum de cànnabis, com s’origina i quines implicacions té per a la salut. <h2>Què és l’estigma?</h2>Els humans som animals socials. Tots i totes ens trobem situats a un tauler de joc (societat) on només podem decidir una petita part dels nostres moviments. Hi ha peces al tauler que tenen més facilitat per moure’s i tenir èxit, són les «normals». Aquestes peces tenen una sèrie de privilegis que les diferencien de les «no-normals». Aquest segon tipus de peces ho tenen més complicat: no tenen privilegis i, a sobre, pateixen càrregues extres que impliquen més esforç per aconseguir els mateixos resultats que la majoria.Com veiem, el tauler de joc no ofereix les mateixes condicions a totes les peces. Hi ha constants desigualtats, injustícies i arbitrarietats. Algunes estan fomentades per l’estigma.&nbsp;Els prejudicis, els estereotips i la discriminació són els principals components de l’estigma. L’estigma és un atribut denigrador definit en termes de relacions.&nbsp;Es&nbsp;tracta d’un constructe social que fa&nbsp;diferent un individu i el devalua a ulls «de la majoria». Estigmatitzar algú serveix per donar-li un tracte paternalista i d’inferioritat per dominar-lo i mantenir així la distribució diferencial dels privilegis.En gran part, la posició social que et toqui en sort té a veure amb el teu cognom i el codi postal on vas néixer. Perquè ens entenguem, a la&nbsp;<a href="https://www.aspb.cat/docs/infobarris/pagina-interna.html?wb=2#9" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">ciutat de Barcelona</a>&nbsp;trobem diferències d’entre 8 i 10 anys en l’esperança de vida entre determinats barris de la ciutat. Ara bé, un cop nascudes, les peces es van caracteritzant també en funció de múltiples variables, sovint atzaroses i capritxoses. Per exemple, les conductes i actituds de cada individu, la subcultura amb què s’identifiqui, el seu aspecte físic o la seva capacitat de comunicar-se, etc., són tots elements que determinen el marge de maniobra que aquella peça tindrà per moure’s al tauler, és a dir, per adaptar-s’hi i reeixir socialment.Com és sabut, al llarg de la història hi ha hagut múltiples estigmes: per ser persones racialitzades, per l’orientació sexual, per l’expressió de gènere, per l’edat, per la religió, etc. Els col·lectius més estigmatitzats tenen característiques individuals com la sexualitat o el color de pell que els fan fàcilment identificables. Un altre grup sovint estigmatitzat són les persones consumidores de drogues en general, i de cànnabis en particular. Però el consum de cànnabis no és una característica identificable a primera vista. Per això cada persona consumidora ha de calibrar i anticipar sovint les potencials reaccions dels actors amb qui comparteix espais de consum. <h2>Claus per entendre millor l’estigma associat al consum de cànnabis</h2>El consum de drogues és un terreny&nbsp;adobat&nbsp;per l’estigma. Una droga il·legalitzada implica una sanció —legal o moral— en forma d’aïllament i distanciament social. Qui consumeix drogues declarades il·lícites (amb l’alcohol no passa igual) està subjecte a ser etiquetat com a drogoaddicte, jonki, mandrós/osa, defectuós/osa inferior, delinqüent, indesitjable, brut/a, irresponsable, immadur/a, immoral, etc. Tots són adjectius que comporten la desaprovació de l’entorn social majoritari.L’estigma sobre les persones que consumeixen drogues és un conjunt d’actituds i estereotips negatius que, entre altres efectes, acaben creant barreres per accedir a ajuda i acompanyament. La por al rebuig i la vergonya generen aïllament i solitud. Per exemple, a l’hora de rebre tractament pel consum problemàtic o en apropar-se a programes d’informació i prevenció. Això pot comportar que els problemes relacionats amb el consum empitjorin. L’estigma fa que els individus quedin aïllats, ja que crea barreres per contactar amb la comunitat i l’administració.La versió moderna de l’estigma lligat al consum de cànnabis té uns orígens força nítids. En concret, es va impulsar als Estats Units, i podríem concretar un moment d’inici amb l’estrena, el 1936, de la pel·lícula&nbsp;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=R_vo0UEteKU" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Reefer Madness.</a>&nbsp;Aquest film era part d’una campanya de propaganda dirigida a generar por entre els pares dels joves americans. Ho feia a partir d’una ideologia racista, patriarcal i anti-científica. Disculpeu que us fem&nbsp;spoiler: l’argument de la pel·li era bàsicament que quan els joves fumen marihuana una vegada, en tenir la necessitat irrefrenable de continuar consumit, es convertien en assassins, suïcides i violadors. La marihuana era també la porta d’accés al consum de drogues més dures. Tot un drama. Encara que potser costi d’assimilar, hi ha un fil conductor força clar entre el llançament de la pel·lícula&nbsp;Reefer Madness&nbsp;i els estereotips que encara molta gent conserva en relació amb el cànnabis, sobretot entre gent distant al consum. Si algú té interès a estudiar més a fons els orígens històrics de l’estigma al nostre context, recomanem llegir el gran mestre&nbsp;<a href="https://juancarlosuso.wordpress.com/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">J. C. Usó.</a>Sigui o no consumidor/a de substàncies, cada individu té les seves&nbsp;microestratègies&nbsp;i rituals per intentar controlar la seva imatge davant dels altres. És per aquest estigma o per la por al «què diran» que qui consumeix cànnabis molts cops no «surt de l’armari» i amaga o dissimula el seu consum davant de determinades persones o entorns. En el cas que analitzem, s’observa una certa propensió&nbsp;a l’ús de col·liri ocular. Per què? Doncs perquè un dels símptomes més identificables&nbsp;que&nbsp;una persona ha consumit cànnabis són els ulls vermells. En consumir cànnabis disminueix la pressió arterial i s’eixamplen els vasos sanguinis i els capil·lars. Això fa que flueixi més sang al voltant dels ulls fins a una o dues hores després del consum. Més enllà d’aquesta estratègia d’ocultació física molt específica, trobem els clàssics, com mastegar xiclet perquè la boca no faci mala olor, posar-se colònia per dissimular certa flaire o, com no?, que el recipient on es porta el cànnabis sigui estanc i eviti que tothom dins de l’autobús sàpiga que portes un cabdell a la butxaca.Un altre ordre d’estratègies de presentació (o ocultació) davant dels altres són de tipus simbòlic, les relatives al món de les paraules i els discursos. Les paraules que escollim bé poden mostrar i amagar moltes coses de com volem que els altres ens percebin. I aquí entrem al reialme de les mentides, les mitges veritats i els equilibris. L’estigma estructural sobre el consum de cànnabis acaba afavorint que no es pugui tenir una conversa adulta i madura. Al cap i a la fi… qui voldria tractar com a igual un pollós rastafari?És molt important apuntar que l’estigma es pot diferenciar en dos tipus: per un costat, l’estigma públic i, per l’altre, l’autoestigma. L’estigma públic inclou les creences negatives que té la societat sobre els individus dels grups estigmatitzats. És el que hem tractat en aquest text. Però, per altra banda, l’autoestigma reflecteix l’impacte social i psicològic de l’estigmatització en els mateixos individus agreujats. Estem parlant de la internalització d’estereotips negatius i de la discriminació i devaluació rebuda de part dels altres. La conseqüència preocupant d’aquesta càrrega social és que està més que demostrat que l’estigma contribueix a la disminució de l’autoestima, a la deixadesa de les necessitats d’atenció de la salut i al patiment físic. També es genera el que es coneix com a «indefensió apresa». Si per molt que un/a faci, els altres sempre li recorden que no serveix de res, hi ha un moment en el qual l’aprenent assumeix (conscient o inconscient) que, per molt que faci, no servirà de res.A més a més, l’estigma sobre el consum de cànnabis sovint s’afegeix o suma amb altres fonts de desigualtat social. Per exemple, segons a qui li preguntem, el consum de cànnabis per part dels joves podria tenir més o menys càrrega d’estigma en comparació, per exemple, amb el consum de cànnabis per part d’una dona gran o d’una mare. Si voleu posar la lupa sobre aquestes diferències de gènere, feu una ullada a l’apunt «<a href="https://rdrcannabis.cat/parlem-de-la-cannabis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Parlem del cànnabis</a>?». Les lleis sobre cànnabis, implementades des d’una lògica repressiva, han tingut un impacte diferent sobre les dones a causa de la socialització diferencial de gènere i les actituds que s’esperen d’una persona pel fet de néixer dona (tenir cura dels altres abans que d’ella mateixa, ser responsable, planificadora, prudent, …). Aquests factors, sumats a altres formes de violència de gènere i de vulnerabilitat social, multipliquen els obstacles per al ple exercici dels drets humans d’aquesta població. Com molt bé explica aquest text&nbsp;de citació de l’autora mexicana Pollita Pepper: <blockquote>l’essencialisme binari en què es mou la cultura occidental consisteix a vincular la dona únicament i particularment amb la idea de mare. Aquesta dona-mare, dona-naturalesa, dona-cuidadora, dona-sanadora, dona com a única proveïdora d’aquesta atenció i d’aquesta cura, xoca frontalment contra el dret a tenir un lliure desenvolupament de la seva personalitat.</blockquote>Segueix la lectura a la segona part de l’apunt al blog!

La societat és com un gran teatre on cada actor té un paper. Si el guió del teu personatge incorpora el «factor cànnabis», hauràs viscut segur alguna escena tensa en consumir-ne o hauràs estat diana de retrets i judicis de valor negatius de part d’algú que t’han quedat gravats a la memòria, que t’han deixat una marca, una ferida. Les persones consumidores de cànnabis —tot sovint— han d’amagar el seu consum per no ser mal vistes i, si són descobertes per segons qui, poden rebre sancions econòmiques però també socials i simbòliques. En aquest apunt ens aturarem a entendre millor la qüestió de l’estigma sobre el consum de cànnabis, com s’origina i quines implicacions té per a la salut.

Estigma i consum de cànnabis (1/2)

La sociedad es como un gran teatro donde cada actor tiene un papel. Si el guion de tu personaje incorpora el «factor cannabis», habrás&nbsp;vivido, seguro, alguna escena tensa al consumir, o habrás sido diana de reproches y juicios de valor negativos de parte de alguien que se te han quedado grabados en la memoria, o que te han dejado marca o herida. Las personas consumidoras de cannabis —a menudo— tienen que esconder su consumo para no ser mal vistas y, si son descubiertas por según quién, pueden ser objeto de sanciones económicas, pero también sociales y simbólicas. En este apunte nos detendremos a explicar la cuestión del estigma sobre el consumo de cannabis, cómo se origina y qué implicaciones tiene para la salud. <h2>¿Qué es el estigma?</h2>Los humanos somos animales sociales. Todos y todas nos encontramos situados en un tablero de juego (sociedad) donde sólo podemos decidir una pequeña parte de nuestros movimientos. Hay piezas en el tablero que tienen más facilidad para moverse y tener éxito, son las «normales». Estas piezas tienen una serie de privilegios que las diferencian de las «no normales». Este segundo tipo de piezas lo tienen más complicado: no tienen privilegios y, además, sufren cargas extra que conllevan más esfuerzo para conseguir los mismos resultados que la mayoría.Como vemos, el tablero de juego no ofrece las mismas condiciones a todas las piezas. Hay constantes desigualdades, injusticias y arbitrariedades. Algunas están fomentadas por el estigma.&nbsp;Los prejuicios, los estereotipos y la discriminación son los principales componentes del estigma. El estigma es un atributo denigrante definido en términos de relaciones.&nbsp;Se&nbsp;trata de un constructo social que hace&nbsp;diferente a un individuo y lo devalúa a ojos «de la mayoría». Estigmatizar a alguien sirve para darle un trato paternalista y de inferioridad, dominarlo y mantener así la distribución diferencial de los privilegios.En gran parte, la posición social que te toque en suerte tiene que ver con tu apellido y el código postal donde naciste. Para que nos entendamos, en la&nbsp;<a href="https://www.aspb.cat/docs/infobarris/pagina-interna.html?wb=2#9" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">ciudad de Barcelona</a>&nbsp;encontramos diferencias de entre 8 y 10 años en la esperanza de vida entre determinados barrios de la ciudad. Ahora bien, una vez nacidas, las piezas se van caracterizando también en función de múltiples variables, a menudo azarosas y caprichosas. Por ejemplo, las conductas y actitudes de cada individuo, la subcultura con la que se identifique, su aspecto físico o su capacidad de comunicarse, etc., son todos elementos que determinan el margen de maniobra que aquella pieza tendrá para moverse en el tablero, es decir, para adaptarse y triunfar socialmente.Como es sabido, a lo largo de la historia ha habido múltiples estigmas: por ser personas racializadas, por la orientación sexual, por la expresión de género, por la edad, por la religión, etc. Los colectivos más estigmatizados tienen características individuales como la sexualidad o el color de piel que los hacen fácilmente identificables. Otro grupo a menudo estigmatizado son las personas consumidoras de drogas en general, y de cannabis en particular. Pero el consumo de cannabis no es una característica identificable a primera vista. Por eso cada persona consumidora debe calibrar y anticipar a menudo las potenciales reacciones de los actores con quienes&nbsp;comparte espacios de consumo.<h2>Claves para entender mejor el estigma asociado al consumo de cannabis</h2>El consumo de drogas es un terreno&nbsp;abonado por el estigma. Una droga ilegalizada implica una sanción —legal o moral— en forma de aislamiento y distanciamiento social. Quien consume drogas declaradas ilícitas (con el alcohol no pasa igual) está sujeto a ser etiquetado como drogadicto,&nbsp;yonki, perezoso/a, defectuoso/a inferior, delincuente, indeseable, sucio/a, irresponsable, inmaduro/a, inmoral, etc. Todos son adjetivos que comportan la desaprobación del entorno social mayoritario.El estigma sobre las personas que consumen drogas es un conjunto de actitudes y estereotipos negativos que, entre otros efectos, acaban creando barreras para acceder a ayuda y acompañamiento. El miedo al rechazo y la vergüenza generan aislamiento y soledad. Por ejemplo, a la hora de recibir tratamiento por consumo problemático o al acercarse a programas de información y prevención. Eso puede comportar que los problemas relacionados con el consumo empeoren. El estigma promueve que los individuos queden aislados, ya que crea barreras para contactar con la comunidad y la administración.La versión moderna del estigma ligado al consumo de cannabis tiene unos orígenes bastante nítidos. En concreto, se impulsó en los Estados Unidos, y podríamos concretar un momento de inicio con el estreno, en 1936, de la película&nbsp;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=R_vo0UEteKU" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Reefer Madness.</a>&nbsp;Este filme era parte de una campaña de propaganda dirigida a generar miedo entre los padres de los jóvenes americanos. Lo hacía a partir de una ideología racista, patriarcal y anti-científica. Disculpad que hagamos&nbsp;spoiler: el argumento de la peli era básicamente que cuando los jóvenes fuman marihuana una vez, al tener la necesidad irrefrenable de continuar consumiendo, se convertían en asesinos, suicidas y violadores. La marihuana era también la puerta de acceso al consumo de drogas más duras. Todo un drama. Aunque quizás cueste asimilar, hay un hilo conductor bastante claro entre el lanzamiento de la película&nbsp;Reefer Madness&nbsp;y los estereotipos que todavía mucha gente conserva en relación con el cannabis, sobre todo entre gente distante al consumo. Si alguien tiene interés en estudiar más a fondo los orígenes históricos del estigma en nuestro contexto, recomendamos leer al gran maestro&nbsp;<a href="https://juancarlosuso.wordpress.com/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">J. C. Usó.</a>Sea o no consumidor/a de sustancias, cada individuo tiene sus&nbsp;micro-estrategias&nbsp;y rituales para intentar controlar su imagen ante los demás. Sea por este estigma o por el miedo al «qué dirán», quien consume cannabis muchas veces no «sale del armario» y esconde o disimula su consumo ante determinadas personas o entornos. En el caso que analizamos, se observa una cierta propensión&nbsp;al uso de colirio ocular. ¿Por qué? Pues porque uno de los síntomas más identificables&nbsp;de que&nbsp;una persona ha consumido cannabis son los ojos rojos. Al consumir cannabis disminuye la presión arterial y se ensanchan los vasos sanguíneos y los capilares. Eso hace que fluya más sangre en torno a los ojos hasta una o dos horas después del consumo. Más allá de esta estrategia de ocultación física específica, encontramos los clásicos, como masticar chicle para que la boca no haga mal olor, ponerse colonia para disimular cierto aroma o, ¿cómo no?, que el recipiente donde se lleva el cannabis sea estanco y evite que todo el pasaje del autobús sepa que llevas un ovillo en el bolsillo.Otro orden de estrategias de presentación (u ocultación) ante los demás son de tipo simbólico, las relativas al mundo de las palabras y los discursos. Las palabras que escogemos bien pueden mostrar y esconder muchas cosas de cómo queremos que los demás nos perciban. Y aquí entramos en el reino de las mentiras, las medias verdades y los equilibrios. El estigma estructural sobre el consumo de cannabis acaba favoreciendo que no se pueda tener una conversación adulta y madura. Al fin y al cabo… ¿quién querría tratar como igual a un piojoso rastafari?Es muy importante apuntar que el estigma se puede diferenciar en dos tipos: por un lado, el estigma público y, por el otro, el auto-estigma. El estigma público incluye las creencias negativas que tiene la sociedad sobre los individuos de los grupos estigmatizados. Es lo que hemos tratado en este texto. Pero, por otra parte, el auto-estigma refleja el impacto social y psicológico de la estigmatización en los mismos individuos agravados. Estamos hablando de la internalización de estereotipos negativos y de la discriminación y devaluación recibida de parte de los otros. La consecuencia preocupante de esta carga social es que está más que demostrado que el estigma contribuye a la disminución de la autoestima, a la dejadez de las necesidades de atención de la salud y al sufrimiento físico. También se genera lo que se conoce como «indefensión aprendida». Si por mucho que uno/a haga, los otros siempre le recuerdan que no sirve para nada, hay un momento en que el aprendiz asume (consciente o inconsciente) que, por mucho que haga, no servirá para nada.Además, el estigma sobre el consumo de cannabis a menudo se añade o suma a otras fuentes de desigualdad social. Por ejemplo, según a quién le preguntamos, el consumo de cannabis por parte de los jóvenes podría tener más o menos carga de estigma en comparación, por ejemplo, con el consumo de cannabis por parte de una mujer mayor o de una madre. Si queréis poner la lupa sobre estas diferencias de género, echad una ojeada al apunte «<a href="https://rdrcannabis.cat/parlem-de-la-cannabis/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Hablamos del cannabis</a>»?. Las leyes sobre cannabis, implementadas desde una lógica represiva, han tenido un impacto diferente sobre las mujeres a causa de la socialización diferencial de género y las actitudes que se esperan de una persona por el hecho de nacer mujer (cuidar de los otros antes que de ella misma, ser responsable, planificadora, prudente…). Estos factores, sumados a otras formas de violencia de género y de vulnerabilidad social, multiplican los obstáculos para el pleno ejercicio de los derechos humanos de esta población. Como muy bien explica este texto&nbsp;que cita a la autora mexicana Pollita Pepper: <blockquote>el esencialismo binario en que se mueve la cultura occidental consiste en vincular a la mujer únicamente y particularmente con la idea de madre. Esta mujer-madre, mujer-naturaleza, mujer-cuidadora, mujer-sanadora, que da como única proveedora de esta atención y de este cuidado, choca frontalmente contra el derecho a tener un libre desarrollo de su personalidad.</blockquote>¡Sigue la lectura en la segunda parte del apunte en el blog!

La sociedad es como un gran teatro donde cada actor tiene un papel. Si el guion de tu personaje incorpora el «factor cannabis», habrás vivido, seguro, alguna escena tensa al consumir, o habrás sido diana de reproches y juicios de valor negativos de parte de alguien que se te han quedado grabados en la memoria, o que te han dejado marca o herida. Las personas consumidoras de cannabis —a menudo— tienen que esconder su consumo para no ser mal vistas y, si son descubiertas por según quién, pueden ser objeto de sanciones económicas, pero también sociales y simbólicas. En este apunte nos detendremos a explicar la cuestión del estigma sobre el consumo de cannabis, cómo se origina y qué implicaciones tiene para la salud.

Estigma y consumo de cannabis (1/2)

Si algú desitja deixar el tabac per&nbsp;la raó que sigui, té moltes opcions on cercar. El tabac té impacte sobre 1.200 milions de persones globalment i és la causa primària&nbsp;de mort prematura evitable. Els defensors de la reducció de danys del tabac proposen més esforços educatius entorn les alternatives al tabac.1&nbsp;És important fixar-se que el tabac és part de pràctiques culturals en molts indrets del món i que no per a totes les persones acaba essent un problema.2&nbsp;Tant si voleu deixar el tabac com si no, aquest apunt explora diverses possibles alternatives al tabac: algunes incorporen altres herbes; d’altres són opcions de consum sense fum.<h2> </h2><h2>L’ús del cànnabis per interrompre l’addicció a la nicotina</h2>Fumar cànnabis és una manera habitual d’absorbir l’herba, i molta gent hi recorre com a via primària&nbsp;d’administració. Però, és fumar cànnabis millor que fumar tabac? És difícil sentenciar aquesta pregunta.. Un estudi de 2005 suggeria que fumar cànnabis no és tan nociu per al cos com fumar tabac. Els investigadors demostraven que no hi havia cap relació entre el càncer de pulmó i fumar cànnabis, i que els compostos antitumorals del cànnabis podrien, en principi, compensar&nbsp;alguns dels efectes carcinògens del fum.3&nbsp;Això no significa que fumar cànnabis sol no tingui riscos associats o que no causi danys, ja que la combustió de l’herba també està associada amb malalties respiratòries i altres afeccions.Les alternatives cannàbiques a fumar podrien ser beneficioses per maximitzar els beneficis de l’herba i mitigar els&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">riscos potencials associats amb fumar</a>. I encara, des d’una perspectiva de reducció dels riscos, augmentar el cànnabis a compte del tabac en el porros pot ajudar a disminuir la quantitat de tabac consumida. A més a més, hi ha creixent evidència que els components del cànnabis poden ajudar a interrompre l’addicció a la nicotina.4 <h2>CBD</h2>El cannabidiol (CBD) s’ha començat a investigar pel seu potencial d’ajuda a reduir la dependència de l’alcohol, el tabac i altres substàncies. En un estudi fer sobre 24 fumadors, els subjectes que rebien un inhalador CBD reduïen significativament el nombre de cigarretes fumades en comparació amb el grup control, malgrat que no hi havia cap diferència comunicada en el desig de fumar entre els dos grups. En un altre estudi, el CBD oral semblava reduir la importància del tabac en els subjectes que se n’abstenien de consumir a la nit&nbsp;en comparació amb el grup control. El CBD, però, no disminuïa l’efecte de la deshabituació ni el desig de consum. La recerca indica que el CBD per si sol pot no ser prou per abstenir-se del tabac a llarg termini, i que s’hauria de complementar amb altres mètodes de suport, com la teràpia conductual cognitiva.5 <h2>β-cariofilè&nbsp;(BCP)</h2>El BCP és un terpenoide que es troba en concentracions altes en algunes varietats de cànnabis, i és també present en el pebre negre (Piper&nbsp;nigrum). Es va dissenyar un assaig clínic sobre 48 fumadors de cigarretes que implicava vaporitzar-les amb oli essencial de pebre negre, una mescla de mentol de menta o un placebo. Es va trobar que l’oli&nbsp;essencial de pebre negre reduïa significativament el desig de nicotina a causa que irritava els bronquis, que simulava l’acte&nbsp;de fumar sense nicotina o de cremar el material de l’herba. Altres terpenoides del pebre negre, incloent-hi el&nbsp;β-cariofilè, els mircens i els pinens, també poden resultar d’ajuda per minorar la dependència de la nicotina.6L’evidència preliminar i els informes anecdòtics indiquen que els components del cànnabis com el CBD i el BCP podrien resultar d’ajuda per a les persones que desitgen reduir o limitar el consum de tabac. Cal més recerca sobre els components dels cànnabis, però també sospesar els pros i els contres de la inhalació com a mode d’administració. <h2>Alternatives d’herbes no tabàquiques</h2>Algunes persones opten per fumar herbes a més a més o com a alternativa al tabac. Els cigarrets d’herbes es venen perquè són més segures i més sanes que les cigarretes de tabac. Com vam esmentar a l’article&nbsp;previ de la sèrie, hi ha una multitud d’herbes que es poden fumar. Alguns exemples comuns inclouen la fulla borruda&nbsp;(Verbascum thapsus), la damiana&nbsp;&nbsp;(Turnera diffusa), la passiflora&nbsp;(Passiflora incarnata) i l’artemisa (Artemisia vulgaris). Malgrat la seva popularitat en certs cercles, no hi ha evidència quant al perfil de seguretat d’aquests vegetals després de la combustió i inhalació.. Fumar matèria herbàcia&nbsp;de qualsevol planta pot produir efectes carcinògens, , i això inclou les alternatives al tabac.7La Xina fou el primer país a crear una combinació de cigarretes d’herbes i de tabac indicades per al tractament de l’asma i la bronquitis. Les companyies&nbsp;de tabac asiàtiques afirmen que les cigarretes d’herbes poden disminuir els perills per a la salut, al temps que ajuden a deixar de fumar i redueixen la síndrome d’abstinència. Un estudi en profunditat de la qüestió per part de la Societat Química Americana va trobar que “les cigarretes d’herbes són com a mínim tan perillosos com les cigarretes convencionals”. També van assenyalar que les herbes aptes per fumar com la damiana, l’artemisa i la pota de cavall poden conduir&nbsp;a problemes metabòlics notables que podrien augmentar el risc de malaltia coronària, vessament i diabetis. Tanmateix, aquestes troballes són limitades encara i caldria més recerca&nbsp;en la matèria.7L’estudi de les herbes és relativament complex, més encara per l’abundància de components que contenen, tant coneguts com desconeguts. Els components específics de les herbes alternatives que podrien ser d’ajuda per deixar el tabac no estan encara ben descrits. Algunes persones prefereixen continuar fumant sense tabac i passar-se a altres herbes per aconseguir-ho. <h2>Opcions tabàquiques sense fum</h2>Actualment, hi ha informació molt limitada sobre les opcions tabàquiques sense fum com a via per deixar de fumar.8&nbsp;Tanmateix, molta gent pot deixar de fumar tabac consumint-ne per altres vies. Aquí hi ha algunes opcions de consum de tabac sense fum i algunes de les seves característiques positives i negatives:Rapè&nbsp;(pols tabàquic amazònic sovint mesclat amb altres herbes) <ul><li>Pros: Pràctica cerimonial com a part d’una relació tradicional amb la planta, pas eficient de la nicotina al corrent sanguini, producte no comercialitzat.</li><li>Contres: Encara conté substàncies carcinògenes que poden evolucionar en càncer i altres malalties, manca d’estandardització del producte (fent difícil d’investigar-ne l’impacte sobre la salut), producció no regulada.9</li></ul>Vaporitzador electrònic o cigarreta electrònica <ul><li>Pros:&nbsp;La nicotina es vaporitza i per això no té el mateix nivell de substàncies carcinògenes que el tabac fumat, fum secundari mínim, portàtil i i re-emplenable (alguns models).</li><li>Contres:&nbsp;Els saboritzants són segurs en el menjar però poden ser problemàtics una vegada inhalats, els additius com el glicol de propilè poden conduir&nbsp;a EVALI o bronquiolitis obliterant, els dispositius electrònics poden contenir metalls pesants.9</li></ul>Xiclet&nbsp;de nicotina o pegats <ul><li>Pros:&nbsp;El xiclet es pot utilitzar per alleugerir ràpidament el desig de consum, els pegats ofereixen un nivell constant de nicotina per ajudar a la retirada, inodors, zero risc de fum secundari que pugui afectar terceres persones.</li><li>Contres:&nbsp;Molta gent troba que no satisfan el desig de fumar tabac, poden provocar efectes secundaris (nàusees, vòmits, irritació de gola i boca, privació del son).10</li></ul>Plantar tabac per a l’autoconsum <ul><li>Pros:&nbsp;Construir una relació més profunda amb la planta, autoconfiança, coneixement de la font, teràpia hortícola, eficàcia cost-benefici, cap additiu químic, evitació de les grans corporacions de tabac, evitació de les plagues hortícoles.</li><li>Contres:&nbsp;Exigeix temps i recursos, no evita els possibles impactes negatius en la salut, genera un potencial de dependència.11</li></ul> <h2>Comentaris finals</h2>Sempre és un bon moment per explorar la nostra relació amb el tabac, el cànnabis i qualsevol altra herba. Per què ens hi relacionem i què ens ofereixen? Què hi donem a canvi? Les usem com a crossa? Controlem nosaltres la relació o ens controlen elles? És útil observar la nostra relació amb les herbes sense jutjar-la i donar-nos l’oportunitat de sintonitzar-hi per determinar com ens fan sentir i veure el món. Que l’exploració ens sigui ben dolça. <h2>Referències:</h2> <ol><li>Polosa R, Rodu B, Caponnetto P, Maglia M, Raciti C.&nbsp;<a href="https://harmreductionjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/1477-7517-10-19" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">A fresh look at tobacco harm reduction: the case for the electronic cigarette</a>. Harm Reduction Journal. 2013;10(1):19.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R.&nbsp;Decolonization of Tobacco in Indigenous Communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Tashkin DP. Smoked marijuana as a cause of lung injury. Monaldi Archives for Chest Disease. 30 jun 2005;63(2).</li><li>Russo EB, Marcu J. Cannabis pharmacology: the usual suspects and a few promising leads. Advances in pharmacology. 1 gen 2017;80:67-134.</li><li>Chye Y, Christensen E, Solowij N, Yücel M. The endocannabinoid system and cannabidiol’s promise for the treatment of substance use disorder. Frontiers in psychiatry. Feb 2019;10:63.</li><li>Russo EB. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid – terpenoid entourage effects. British journal of pharmacology. Ag 2011;163(7):1344-64.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA.&nbsp;<a href="https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsomega.2c04708" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties | ACS Omega</a>. ACS omega. 6 des 2022;7(50):45797-809.</li><li>Nethan ST, Sinha DN, Chandan K, Mehrotra R. Smokeless tobacco cessation interventions: A systematic review. The Indian journal of medical research. Oct 2018;148(4):396.</li><li>1.Narby J, Rafael Chanchari Pizuri. Plant teachers : ayahuasca, tobacco, and the pursuit of knowledge. Novato, California: New World Library; 2021.</li><li>Nicotine Gum:&nbsp;<a href="https://actchealth.com/blogs/nicotine-gum-5-side-effects-to-be-cautious-of" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Friend or Foe</a>&nbsp;[Internet]. Advanced Cancer Treatment Centers.</li><li>Good DT.&nbsp;<a href="https://www.thesurvivalgardener.com/why-you-should-grow-tobacco-and-how-to/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How To Grow Tobacco and Why You Should Grow It</a>&nbsp;[Internet]. The Survival Gardener. 2014 [citat 22 març 2023].</li></ol> <h2>Resum</h2>Hi ha diverses alternatives a fumar tabac, incloent-hi cigarrets d’herbes, cànnabis, i fonts de nicotina sense fum. Fumar herbes de qualsevol origen botànic després de la combustió pot produir efectes carcinògens. . Igual com no hi ha evidència quant als seus perfils de seguretat un cop s’han cremat i inhalat, els cigarrets d’herbes sí se sap que són més segurs que els de tabac. Els productes per al consum de tabac sense fum tenen els seus pros i contres que s’exploren en aquest article. Els components de cànnabis com el CBD i&nbsp;el&nbsp;β-cariofilè&nbsp;s’han investigat pel seu potencial en la reducció de la dependència del tabac. També es revisen aquí formes d’analitzar la nostra relació amb l’acció de fumar i la nostra vinculació amb les plantes.

Si algú desitja deixar el tabac per  la raó que sigui, té moltes opcions on cercar. El tabac té impacte sobre 1.200 milions de persones globalment i és la causa primària  de mort prematura evitable. Els defensors de la reducció de danys del tabac proposen més esforços educatius entorn les alternatives al tabac.1 És important fixar-se que el tabac és part de pràctiques culturals en molts indrets del món i que no per a totes les persones acaba essent un problema.2 Tant si voleu deixar el tabac com si no, aquest apunt explora diverses possibles alternatives al tabac: algunes incorporen altres herbes; d’altres són opcions de consum sense fum.

Alternatives no tabàquiques: cigarretes d’herbes, cànnabis i alternatives amb nicotina sense fum

If someone wishes to give up tobacco for whatever reason, there are many options to explore. Tobacco smoking impacts around 1.2 billion people globally and is the primary cause of preventable premature death. Tobacco harm reduction advocates encourage educational efforts on smoking alternatives.1&nbsp;It is important to note that smoking tobacco is part of cultural practices in many places of the world and not all people develop issues with it.2&nbsp;Whether you are interested in quitting tobacco or not, this piece will explore some potential alternatives to smoking tobacco that includes the integration of other herbs as well as smokeless options. <h2>Cannabis to interrupt nicotine addiction</h2>Smoking cannabis is a common way to ingest the plant, and many people do so as a primary mode of administration. But is smoking cannabis really better for you than tobacco? It is difficult to answer this question definitively. A 2005 study suggested that smoking cannabis is not as harmful to the body as tobacco. Researchers demonstrated that there was no associated link between cannabis smoking and lung cancer and the antitumoral compounds in cannabis could potentially offset some of the carcinogenic effects of smoking it.3&nbsp;This does not mean that smoking cannabis alone does not have associated risks and damages, since the combustion of any plant material is also associated with respiratory diseases and other ailments.Non-smoking cannabis alternatives could be beneficial for enhancing the benefits of the plant and mitigating potential&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it-an-alternative-to-burning-and-nicotine/?lang=en" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">risks associated with smoking it</a>. Yet from a risk reduction perspective, supplementing cannabis instead of tobacco in joints may help people decrease the amount of tobacco they consume. In addition, there is growing evidence that cannabis components may help interrupt nicotine addiction.4 <h2>CBD</h2>Cannabidiol (CBD) has been investigated for its potential to help reduce dependency on alcohol, tobacco, and other substances. In a study of 24 smokers, those receiving a CBD inhaler significantly reduced their number of smoked cigarettes compared to the placebo group, despite no reported difference in cravings between groups. In another study, oral CBD seemed to diminish the importance of tobacco in people abstaining from it overnight as compared to placebo. CBD did not decrease withdrawals or cravings. Research indicates that CBD by itself may not be enough to abstain from tobacco in the long term, and may be best complemented with other support methods such as cognitive behavioral therapy.5 <h2>β-Caryophyllene (BCP)</h2>BCP is a terpenoid found in a high concentration in some cannabis varieties and is also present in black pepper (Piper nigrum). A clinical trial of 48 cigarette smokers involved vaporizing black pepper essential oil, a mint-menthol mixture, or a placebo. Black pepper essential oil was found to significantly reduce cravings for nicotine due to it irritating the bronchial passage, which simulated the act of smoking without nicotine or burning plant material. Other terpenoids in black pepper including beta-caryophyllene, myrcene, and pinene may also support people in moving away from nicotine dependency.6Preliminary evidence and anecdotal reports indicate that cannabis components like CBD and BCP could potentially be supportive of people who wish to decrease or limit tobacco consumption. Further exploration of cannabis components is needed, while also weighing the pros and cons of inhalation as a mode of administration. <h2>Herbal non-tobacco alternatives</h2>Some people opt to smoke various herbs alongside or as an alternative to tobacco. Herbal cigarettes are touted to be safer and healthier than tobacco cigarettes. As mentioned in the&nbsp;previous article in the series, there are a multitude of herbs that can be smoked. Some common examples include mullein (Verbascum thapsus), damiana (Turnera diffusa), passionflower (Passiflora incarnata), and mugwort (Artemisia vulgaris). Despite being popular in certain crowds, there is no strong evidence regarding the safety profile of these botanicals when combusted and inhaled. Smoking herbal matter from any plant can produce carcinogenic effects, and that includes tobacco alternatives.7China was the first country to create a combination of herbal and tobacco cigarettes indicated for the treatment of asthma and bronchitis. Asian tobacco companies have claimed herbal cigarettes can decrease health hazards by helping people quit smoking and reducing withdrawal symptoms. A deep dive on the topic by the American Chemical Society found that “herbal cigarettes are at least as dangerous as normal cigarettes.” They also mentioned smokable herbs such as damiana, mugwort, and coltsfoot may lead to notable metabolic problems that could increase the risk of heart disease, stroke, and diabetes. However, these findings are limited in scope so further research should be done.7Studying herbs is relatively complex, and this is heightened by the plethora of components they contain, both known and unknown. The specific components of herbal alternatives that could help someone wean off of tobacco are not well understood. Some people prefer to continue smoking without tobacco and turn to other herbs to achieve this. <h2>Smokeless tobacco options</h2>Currently, there is very limited information on smokeless tobacco as a means to stop smoking.8&nbsp;However, many people are able to stop smoking tobacco by utilizing it differently. Here are some smokeless tobacco options and some of their positive and negative attributes.Rapè&nbsp;(Amazonian tobacco snuff that is often mixed with other plants) <ul><li>Pros: Ceremonial practice as part of a longstanding relationship with the plant, efficient delivery of nicotine into the bloodstream, non-commercialized product.</li><li>Cons: Still contains carcinogens which can lead to cancer and other illnesses, lack of product standardization (making it difficult to research its health impacts), unregulated production.9</li></ul><h4>Vaporizer pen or electronic cigarettes</h4><ul><li>Pros:&nbsp;Nicotine is vaporized and therefore does not have the same level of carcinogens as smoked tobacco, minimal secondhand smoke, portable, refillable (some models).</li><li>Cons:&nbsp;Flavoring agents are safe in foods but can be problematic once inhaled, additives like propylene glycol can lead to EVALI or “popcorn lung,” electronic devices may contain heavy metals.9</li></ul>Tobacco gum or patches <ul><li>Pros:&nbsp;Gum can be used to quickly relieve cravings, patches offer a steady level of nicotine to help decrease withdrawal, scentless, no risk of secondhand smoke affecting others.</li><li>Cons:&nbsp;They don’t satisfy the act of smoking tobacco for many people, may cause side effects (nausea, vomiting, throat and mouth irritation, sleep deprivation).10</li></ul>Growing your own tobacco <ul><li>Pros:&nbsp;Building a deeper relationship to the plant, self-reliance, knowing your source, horticultural therapy, cost-effectiveness, no chemical additives, no reliance on Big Tobacco companies, repels garden pests.</li><li>Cons:&nbsp;Requires time and resources, does not avoid the potential negative health impacts of tobacco, potential for dependency.11</li></ul> <h2>Closing thoughts</h2>It is always a good time to explore our relationship with tobacco, cannabis, and other plants. Why are we connecting with them and what are they offering us? What are we providing in return? Are we using them as a crutch? Are we in control of the relationship or is it dominating us? It is helpful to look at our connection to plants without judgment and give ourselves the ability to tune into how they make us feel and see the world. May the exploration be sweet. <h2>References:</h2> <ol><li class="ql-indent-1">Polosa R, Rodu B, Caponnetto P, Maglia M, Raciti C.&nbsp;<a href="https://harmreductionjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/1477-7517-10-19" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">A fresh look at tobacco harm reduction: the case for the electronic cigarette</a>. Harm Reduction Journal. 2013;10(1):19.</li><li class="ql-indent-1">Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R.&nbsp;<a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8807169/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Decolonization of Tobacco in Indigenous Communities of Turtle Island (North America)&nbsp;</a>. Nicotine and Tobacco Research. 2022 Feb;24(2):289-91.</li><li class="ql-indent-1">Tashkin DP. Smoked marijuana as a cause of lung injury. Monaldi Archives for Chest Disease. 2005 Jun 30;63(2).</li><li class="ql-indent-1">Russo EB, Marcu J. Cannabis pharmacology: the usual suspects and a few promising leads. Advances in pharmacology. 2017 Jan 1;80:67-134.</li><li class="ql-indent-1">Chye Y, Christensen E, Solowij N, Yücel M. The endocannabinoid system and cannabidiol’s promise for the treatment of substance use disorder. Frontiers in psychiatry. 2019 Feb 19;10:63.</li><li class="ql-indent-1">Russo EB. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid‐terpenoid entourage effects. British journal of pharmacology. 2011 Aug;163(7):1344-64.</li><li class="ql-indent-1">Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA.&nbsp;<a href="https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsomega.2c04708" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties | ACS Omega</a>. ACS omega. 2022 Dec 6;7(50):45797-809.</li><li class="ql-indent-1">Nethan ST, Sinha DN, Chandan K, Mehrotra R. Smokeless tobacco cessation interventions: A systematic review. The Indian journal of medical research. 2018 Oct;148(4):396.</li><li class="ql-indent-1">1.Narby J, Rafael Chanchari Pizuri. Plant teachers : ayahuasca, tobacco, and the pursuit of knowledge. Novato, California: New World Library; 2021.</li><li class="ql-indent-1">Nicotine Gum:&nbsp;<a href="https://actchealth.com/blogs/nicotine-gum-5-side-effects-to-be-cautious-of" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Friend or Foe</a>&nbsp;[Internet]. Advanced Cancer Treatment Centers.</li><li class="ql-indent-1">Good DT.&nbsp;<a href="https://www.thesurvivalgardener.com/why-you-should-grow-tobacco-and-how-to/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How To Grow Tobacco and Why You Should Grow It</a>&nbsp;[Internet]. The Survival Gardener. 2014 [cited 2023 Mar 22].</li></ol> <h2>Abstract</h2>There are various alternatives to tobacco smoking, including herbal cigarettes, cannabis, and smokeless nicotine sources. Smoking burned plant material from any botanical can produce carcinogenic effects. While there is no strong evidence regarding their safety profiles when combusted and inhaled, herbal cigarettes are often claimed to be safer than tobacco. Smokeless tobacco products have their pros and cons which are explored in this article. Cannabis components such as CBD and β-caryophyllene have been investigated for their potential to help reduce tobacco dependency. Ways to reexamine our relationship to smoking and our plant allies are explored.

If someone wishes to give up tobacco for whatever reason, there are many options to explore. Tobacco smoking impacts around 1.2 billion people globally and is the primary cause of preventable premature death. Tobacco harm reduction advocates encourage educational efforts on smoking alternatives.1 It is important to note that smoking tobacco is part of cultural practices in many places of the world and not all people develop issues with it.2 Whether you are interested in quitting tobacco or not, this piece will explore some potential alternatives to smoking tobacco that includes the integration of other herbs as well as smokeless options.

Exploring tobacco alternatives: herbal cigarettes, cannabis, and smokeless nicotine options

Si alguien desea dejar el tabaco, sea por&nbsp;la razón que sea, tiene muchas opciones donde escoger. El tabaco tiene impacto sobre 1.200 millones de personas globalmente y es la causa primera&nbsp;de muerte prematura evitable. Los defensores de la reducción de daños del tabaco proponen más esfuerzos educativos entorno a las alternativas al tabaco.1&nbsp;Es importante fijarse en que el tabaco es parte de prácticas culturales en muchos lugares del mundo y en que no para todas las personas acaba siendo un problema.2&nbsp;Tanto si quieres dejar el tabaco como si no, este apunte explora diversas alternativas posibles al tabaco: algunas incorporan otras plantas; otras son opciones de consumo sin humo. <h2>Cannabis para reducir la adicción a la nicotina</h2>Fumar cannabis es una manera habitual de absorber la hierba, y mucha gente recurre a ello como vía primaria&nbsp;de administración. Sin embargo, ¿es fumar cannabis mejor que fumar tabaco? Es difícil sentenciar esta pregunta.. Un estudio de 2005 sugería que fumar cannabis no es tan nocivo para el cuerpo como fumar tabaco. Los investigadores demostraban que no había ninguna relación entre el cáncer de pulmón y fumar cannabis, y que los compuestos antitumorales del cannabis podrían, en principio, compensar algunos de los efectos carcinógenos del humo.3&nbsp;Lo cual no implica que fumar cannabis solo no tenga riesgos asociados o que no cause daños, ya que la combustión de la hierba también está asociada con enfermedades respiratorias y otras afecciones.Las alternativas cannábicas a fumar podrían ser beneficiosas para maximizar los beneficios de la hierba y mitigar los&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/vaporize-it/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">riesgos potenciales asociados con fumar</a>. Y aun más, desde una perspectiva de reducción de riesgos, aumentar el cannabis a cuenta del tabaco en los porros puede ayudar a disminuir la cantidad de tabaco consumida. Además, es creciente la evidencia de que los componentes del cannabis pueden ayudar a reducir la adicción a la nicotina.4 <h2>CBD</h2>El cannabidiol (CBD) se ha empezado a investigar por su potencial ayuda a reducir la dependencia del alcohol, el tabaco y otras sustancias. En un estudio hecho sobre 24 fumadores, los sujetos que recibían un inhalador CBD reducían significativamente el número de cigarrillos fumados en comparación con el grupo control, aunque no había ninguna diferencia comunicada entre los dos grupos en cuanto al deseo de fumar. En otro estudio, el CBD oral parecía reducir la importancia del tabaco en los sujetos que se abstenían de consumir durante la noche&nbsp;en comparación con el grupo control. El CBD, sin embargo, no disminuía el efecto de la deshabituación ni el deseo de consumo. La investigación indica que el CBD por sí solo puede no ser suficiente para abstenerse del tabaco a largo plazo, y que debería complementarse con otros métodos de apoyo, como la terapia conductual cognitiva.5 <h2>β-cariofilè&nbsp;(BCP)</h2>El BCP es un terpenoide que se encuentra en concentraciones altas en algunas variedades de cannabis, y está también presente en la pimienta negra (Piper&nbsp;nigrum). Se diseñó un ensayo clínico sobre 48 fumadores de cigarrillos que implicaba vaporizarlos con aceite esencial de pimienta negra, una mezcla de mentol de menta o un placebo. Se encontró que el aceite&nbsp;esencial de pimienta negra reducía significativamente el deseo de nicotina a causa de que irritaba los bronquios, que simulaba el acto&nbsp;fumar sin nicotina o de quemar el material de la hierba. Otros terpenoides de la pimienta negra, incluyendo el&nbsp;β-cariofileno, los mircenos y los pinenos, también pueden resultar de ayuda para minorar la dependencia de la nicotina.6La evidencia preliminar y los informes anecdóticos indican que los componentes del cannabis como el CBD y el BCP podrían resultar de ayuda para las personas que desean reducir o limitar el consumo de tabaco. Es necesaria más investigación sobre los componentes del cannabis, pero también sopesar los pros y los contras de la inhalación como modo de administración. <h2>Alternativas de hierbas no tabáquicas</h2>Algunas personas optan por fumar hierbas además o como alternativa al tabaco. Los cigarrillos de hierbas se venden porque son más seguros y más sanos que los cigarrillos de tabaco. Como mencionamos en el artículo&nbsp;previo de la serie, hay una multitud de hierbas que se pueden fumar. Algunos ejemplos comunes incluyen el gordolobo&nbsp;(Verbascum thapsus), la damiana&nbsp;(Turnera diffusa), la pasiflora&nbsp;(Pasiflora incarnata) y la artemisa (Artemisia vulgaris). A pesar de su popularidad en ciertos círculos, no hay evidencia en cuanto al perfil de seguridad de estos vegetales después de la combustión e inhalación… Fumar materia herbácea&nbsp;de cualquier planta puede producir efectos carcinógenos, y eso incluye las alternativas al tabaco.7China fue el primer país en crear una combinación de cigarrillos de hierbas y de tabaco&nbsp;a priori&nbsp;indicados para el tratamiento del asma y la bronquitis. Las compañías&nbsp;de tabaco asiáticas afirman que los cigarrillos de hierbas pueden disminuir los peligros para la salud, al tiempo que ayudan a dejar de fumar y reducen el síndrome de abstinencia. Un estudio en profundidad de la cuestión por parte de la Sociedad Química Americana encontró que “los cigarrillos de hierbas son como mínimo tan peligrosos como los cigarrillos convencionales”. También señalaron que las hierbas aptas para fumar como la damiana, la artemisa y el tusílago pueden conducir a problemas metabólicos notables que podrían aumentar el riesgo de enfermedad coronaria, derrame y diabetes. Sin embargo, estos hallazgos son limitados todavía y haría falta más investigación en la materia.7El estudio de las hierbas es relativamente complejo, mayor todavía por la abundancia de componentes que contienen, tanto los conocidos como los desconocidos. Los componentes específicos de las hierbas alternativas que podrían ser de ayuda para dejar el tabaco no están todavía bien descritos. Algunas personas prefieren seguir fumando sin tabaco y pasarse a otras hierbas para conseguirlo. <h2>Opciones tabáquicas sin humo</h2>Actualmente, hay información muy limitada sobre las opciones tabáquicas sin humo como vía para dejar de fumar.8&nbsp;Sin embargo, mucha gente puede dejar de fumar tabaco consumiéndolo por otras vías. A continuación, algunas opciones de consumo de tabaco sin humo y algunas de sus ventajas y desventajas:Rapè&nbsp;(polvo tabáquico amazónico a menudo mezclado con otras hierbas) <ul><li>Pros: Práctica ceremonial como parte de una relación tradicional con la planta, paso eficiente de la nicotina al torrente sanguíneo, producto no comercializado.</li><li>Contres: Todavía contiene sustancias carcinógenas que pueden evolucionar en cáncer y otras enfermedades, carece de estandarización del producto (haciendo difícil investigar el impacto sobre la salud), producción no regulada.9</li></ul>Vaporizador electrónico o cigarrillo electrónico <ul><li>Pros:&nbsp;La nicotina se vaporiza y por eso no tiene el mismo nivel de sustancias carcinógenas que el tabaco fumado, humo secundario mínimo, portátil y rellenable (algunos modelos).</li><li>Contres:&nbsp;Los saborizantes son seguros en la comida pero pueden ser problemáticos una vez inhalados, los aditivos como el glicol de propileno pueden conducir&nbsp;a EVALI o bronquiolitis obliteradora, los dispositivos electrónicos pueden contener metales pesados.9</li></ul>Chicle&nbsp;o parches de nicotina <ul><li>Pros:&nbsp;El chicle se puede utilizar para aliviar rápidamente el deseo de consumo, los parches ofrecen un nivel constante de nicotina para ayudar a la retirada; inodoros, cero riesgo de humo secundario que pueda afectar a terceras personas.</li><li>Contres:&nbsp;Mucha gente encuentra que no satisfacen el deseo de fumar tabaco, pueden provocar efectos secundarios (náuseas, vómitos, irritación de garganta y boca, privación del sueño).10</li></ul>Plantar tabaco para el autoconsumo <ul><li>Pros:&nbsp;Construir una relación más profunda con la planta, autoconfianza, conocimiento de la fuente, terapia hortícola, eficacia coste-beneficio, ningún aditivo químico, evitación de las grandes corporaciones de tabaco, evitación de las plagas hortícolas.</li><li>Contres:&nbsp;Exige tiempo y recursos, no evita los posibles impactos negativos en la salud, genera un potencial de dependencia.11</li></ul><h4>Comentarios finales</h4>Cualquier momento es bueno para explorar nuestra relación con el tabaco, el cannabis o cualquier otra hierba. ¿Por qué nos relacionamos y qué nos ofrecen? ¿Qué damos a cambio? ¿Las usamos como muleta? ¿Controlamos nosotros la relación o son ellas quienes nos controlan? Puede resultar de utilidad observar nuestra relación con las plantas sin juzgarla y darnos la oportunidad de sintonizar para determinar cómo nos hacen sentir y cómo condicionan nuestra visión del mundo. Que la exploración nos resulte bien dulce. <h2>Referencias:</h2> <ol><li>Polosa R, Rodu B, Caponnetto P, Maglia M, Raciti C.&nbsp;<a href="https://harmreductionjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/1477-7517-10-19" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">A fresh look at tobacco harm reduction: the case for the electronic cigarette</a>. Harm Reduction Journal. 2013;10(1):19.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R.&nbsp;Decolonization of Tobacco in Indigenous Communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Tashkin DP. Smoked marijuana as a cause of lung injury. Monaldi Archives for Chest Disease. 30 jun 2005;63(2).</li><li>Russo EB, Marcu J. Cannabis pharmacology: the usual suspects and a few promising leads. Advances in pharmacology. 1 ene 2017;80:67-134.</li><li>Chye Y, Christensen E, Solowij N, Yücel M. The endocannabinoid system and cannabidiol’s promise for the treatment of substance use disorder. Frontiers in psychiatry. Feb 2019;10:63.</li><li>Russo EB. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid – terpenoid entourage effects. British journal of pharmacology. Ag 2011;163(7):1344-64.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA.&nbsp;<a href="https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsomega.2c04708" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties | ACS Omega</a>. ACS omega. 6 dic 2022;7(50):45797-809.</li><li>Nethan ST, Sinha DN, Chandan K, Mehrotra R. Smokeless tobacco cessation interventions: A systematic review. The Indian journal of medical research. Oct 2018;148(4):396.</li><li>1.Narby J, Rafael Chanchari Pizuri. Plant teachers: ayahuasca, tobacco, and the pursuit of knowledge. Novato, California: New World Library; 2021.</li><li>Nicotine Gum:&nbsp;<a href="https://actchealth.com/blogs/nicotine-gum-5-side-effects-to-be-cautious-of" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Friend or Foe</a>&nbsp;[Internet]. Advanced Cancer Treatment Centers.</li><li>Good DT.&nbsp;<a href="https://www.thesurvivalgardener.com/why-you-should-grow-tobacco-and-how-to/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">How To Grow Tobacco and Why You Should Grow It</a>&nbsp;[Internet]. The Survival Gardener. 2014 [citado 22 mar 2023].</li></ol> <h2>Resumen</h2>Hay varias alternativas a fumar tabaco, incluyendo los cigarrillos de hierbas, de cannabis y las fuentes de nicotina sin humo. Fumar hierbas de cualquier origen botánico después de su combustión puede producir efectos carcinógenos. Así como . Así comoAsíno hay evidencia en cuanto a sus perfiles de seguridad una vez se han quemado e inhalado, de los cigarrillos de hierbas sí se sabe que son más seguros que los de tabaco.Los productos para el consumo de tabaco sin humo tienen sus pros y sus contras, que se exploran en este artículo. Los componentes del cannabis como el CBD y el&nbsp;β-cariofileno&nbsp;se han investigado por su potencial reducción de la dependencia del tabaco. También se revisan aquí formas de analizar nuestra relación con la acción de fumar y nuestra vinculación con las plantas.

Si alguien desea dejar el tabaco, sea por  la razón que sea, tiene muchas opciones donde escoger. El tabaco tiene impacto sobre 1.200 millones de personas globalmente y es la causa primera  de muerte prematura evitable. Los defensores de la reducción de daños del tabaco proponen más esfuerzos educativos entorno a las alternativas al tabaco.1 Es importante fijarse en que el tabaco es parte de prácticas culturales en muchos lugares del mundo y en que no para todas las personas acaba siendo un problema.2 Tanto si quieres dejar el tabaco como si no, este apunte explora diversas alternativas posibles al tabaco: algunas incorporan otras plantas; otras son opciones de consumo sin humo.

Alternativas no tabáquicas: cigarrillos de hierbas, cannabis y alternativas con nicotina sin humo

Els humans estem des de temps immemorials en simbiosi amb les plantes, i en fumem de mil·lennis enrere. Els cremadors d’encens a la Xina n’usaven en els ritus funeraris fa aproximadament 2.700 anys, i es consideren els primers usuaris de cànnabis que n’exploraren les finalitats psicoactives. Aquesta és una de les formes més antigues que coneixem en què el cànnabis s’inhalà.1&nbsp;Més tard van venir les pipes, els porros, els bongs, i moltes altres formes de consum via inhalació.El tabac no és cap excepció, i també n’hem consumit des de temps ben llunyans. En moltes civilitzacions i cultures, el tabac es considera una planta sagrada i un ingredient clau de pràctiques ancestrals de la medicina indígena. Durant molt de temps, a Amèrica el tabac ha estat part de pràctiques ancestrals amb herbes, amb camps de cultiu a Mèxic, que es remunten al 1400-1000 aC. Fumar tabac era part de la cerimònia, oferia protecció en els viatges medicinals i servia per comunicar pensaments i per orar al Creador. El tabac va ser un element del comerç a l’Amèrica del Nord i s’integrava com a part dels tractats de pau i dels acords comercials. Amb la colonització d’Amèrica, el tabac va passar a ser un bé per a les grans corporacions, donant lloc a una enorme indústria que sobreviu a dia d’avui.2&nbsp;Com el cànnabis, hi ha diverses formes de consumir-ne, a part de fumat.El cànnabis i el tabac no són les úniques herbes que proporcionen una diversitat d’efectes via inhalació. Per exemple, un estudi de 2020 de la Universitat de Chicago va trobar a Amèrica del Nord restes arqueològiques de pipes per a consum d’herbes no tabàquiques, les primeres d’aquest tipus. Els investigadors van concloure que les comunitats indígenes d’Amèrica del Nord fumaven al voltant de 100 espècies diferents d’herbes.3&nbsp;Algunes eren també psicoactives, com l’estramoni&nbsp;(Stramonium Datura), que s’absorbia mitjançant inhalació a Amèrica, l’Índia i en altres indrets.4L’estudi del cànnabis i del tabac ens dona perspectiva sobre les pràctiques de fumar arreu del globus. És habitual que el tabac s’afegeixi als porros i que es fumi com a mescla a Europa. Els europeus van adoptar aquesta pràctica a causa de la gran presència de haixix importat d’Àfrica del Nord durant els anys seixanta del passat segle i de la manca generalitzada de la flor del cànnabis fins molt recentment. Això contrasta amb la situació a Amèrica, on històricament es tenia accés a la flor del cànnabis, ja fos plantada a casa o importada. Aquesta és la raó perquè tant a l’Amèrica del Nord com del Sud el cànnabis es consumeix sol i no es mescla amb tabac. Encara hi ha poca recerca sobre com funcionen el cànnabis i el tabac junts. Els estudis sovint no distingeixen entre els impactes a llarg termini de fumar tabac i de fumar cànnabis, ja que molts consumidors en fumen totes dues herbes.5,6 <h2>Alternatives a fumar cànnabis i tabac</h2>Fumar ha estat un mètode popular per obtenir les propietats desitjades de les herbes. Atesa la immediatesa dels efectes, molts consumidors prefereixen aquest mètode a altres vies d’administració que triguen més temps a fer efecte. Fumar proporciona un inici ràpid i una fàcil valoració. Es pot decidir quant volen consumir i valorar la dosi fins que arribem a l’efecte desitjat. Aquest no és el cas de la ingestió oral, on la dosificació pot ser més delicada. Dit això, algunes persones no poden fumar per raons de salut o, simplement, no volen fer-ho. En aquest cas, el cànnabis es pot ingerir (en tintures, càpsules o extractes d’oli), o aplicar externament (en bàlsams, cremes o pegats).).7El tabac s’ha absorbit històricament de diverses maneres també, encara que les vies d’administració són bastant diferents de les del cànnabis. El tabac es pot consumir com a pols: les comunitats indígenes de Sud-amèrica mesclaven tabac amb altres herbes en una barreja coneguda com a&nbsp;rapè. El tabac també es pot consumir com a te o vaporitzar-lo.8&nbsp;L’energia del tabac és ingredient també d’essències de flor i de l’homeopatia.9&nbsp;L’oli&nbsp;essencial del tabac és una nota&nbsp;base en perfumeria.10 <h2>Aspectes entorn de la combustió de les herbes</h2>Molta gent troba que connectar amb el tabac sense fumar-lo és una forma ideal d’apropiar-se de les característiques medicinals, espirituals i energètiques de la planta. D’altra banda, fumar és un mètode d’ingestió sagrat per a molta gent, i té una notable importància cultural. Això és així mentre que, alhora, molts usuaris generen dependència del tabac a causa de l’acció farmacològica de la nicotina.11&nbsp;Afortunadament, les herbes ens ofereixen moltes altres maneres de treballar-hi. Les vies alternatives de consum poden ser útils per recollir-ne els beneficis&nbsp;mentre alhora mitiguem els inconvenients.Fumar, tot i ser un mètode tradicional d’administració que facilita apropiar-se’n de les característiques i els efectes beneficiosos, també crea subproductes en la combustió que són danyosos per als pulmons. Les herbes que inhalem per combustió poden tenir impactes negatius en el cos arran dels productes tòxics continguts en el fum, com ara monòxid de carboni, poliaromàtics, nicotina i N-nitrosamines.11&nbsp;I això és aplicable no només al tabac, sinó a totes les herbes que es fumen.En el pròxim article de la sèrie explorarem les alternatives no-tabàquiques i les alternatives a fumar pel que fa al consum de tabac i cànnabis. <h2>Referències:</h2> <ol><li>Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 12 jun 2019;5(6):eaaw1391.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′Leary R, Rutan E, D′Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Waxman, Eliana. (2020).&nbsp;<a href="https://news.uchicago.edu/story/what-plants-were-smoked-pre-colonial-north-america-ancient-pipes-hold-clues" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues</a>. UChicago News. Consultat 22-3-2023.</li><li>The Seed Sistas.&nbsp;Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.</li><li>Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. 2010 Feb 1;39(1):43.</li><li>Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 14 set 2016;7:309.</li><li>Malka, Deborah. (2020).&nbsp;<a href="https://www.cannabisclinicians.org/product/dosage-and-delivery-of-cannabis-medicine/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Dosage and Delivery of Cannabis Medicine</a>.&nbsp;Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.</li><li>Pendell D.&nbsp;Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.</li><li>Ullman, Dana. (2017).&nbsp;<a href="https://homeopathic.com/tobacco-a-medicine-and-a-poison-insights-from-homeopathy/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy</a>. Homepathic Family Medicine. Consultat 22-3-2023.</li><li>The Perfume Society. (2017)&nbsp;<a href="https://perfumesociety.org/ingredients-post/tobacco/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco – The Perfume Society</a>. Consultat 22-3-2023.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 6 des 2022;7(50):45797-809.</li></ol> <h2>Resum</h2>La pràctica de fumar, incloent-hi el cànnabis i el tabac, data de milers d’anys enrere. El cànnabis i el tabac ens donen informació sobre les pràctiques de fumar d’arreu del món, amb algunes parts del món que els mesclen i d’altres que no. Encara hi ha pocs estudis sobre&nbsp;com funcionen el cànnabis i el tabac junts.Fumar pot ser una manera eficaç d’apropiar-se de les característiques de guarició de les herbes. Tanmateix, fumar, sigui el que sigui, pot tenir efectes negatius en el cos a causa dels productes tòxics produïts durant la combustió. Fumar tabac és un mètode d’ingestió sagrat per a molta gent, i això té una notable importància cultural. Això és així encara que molta gent desenvolupi dependència a causa de l’acció farmacològica de la nicotina. Aquest apunt&nbsp;explora la relació dels humans amb la pràctica de fumar cànnabis, tabac i altres herbes, amb la mirada posada, però, en la reducció de riscos.

Els humans estem des de temps immemorials en simbiosi amb les plantes, i en fumem de mil·lennis enrere. Els cremadors d’encens a la Xina n’usaven en els ritus funeraris fa aproximadament 2.700 anys, i es consideren els primers usuaris de cànnabis que n’exploraren les finalitats psicoactives. Aquesta és una de les formes més antigues que coneixem en què el cànnabis s’inhalà.1 Més tard van venir les pipes, els porros, els bongs, i moltes altres formes de consum via inhalació.  El tabac no és cap excepció, i també n’hem consumit des de temps ben llunyans. En moltes civilitzacions i cultures, el tabac es considera una planta sagrada i un ingredient clau de pràctiques ancestrals de la medicina indígena. Durant molt de temps, a Amèrica el tabac ha estat part de pràctiques ancestrals amb herbes, amb camps de cultiu a Mèxic, que es remunten al 1400-1000 aC. Fumar tabac era part de la cerimònia, oferia protecció en els viatges medicinals i servia per comunicar pensaments i per orar al Creador. El tabac va ser un element del comerç a l’Amèrica del Nord i s’integrava com a part dels tractats de pau i dels acords comercials. Amb la colonització d’Amèrica, el tabac va passar a ser un bé per a les grans corporacions, donant lloc a una enorme indústria que sobreviu a dia d’avui.2 Com el cànnabis, hi ha diverses formes de consumir-ne, a part de fumat.  El cànnabis i el tabac no són les úniques herbes que proporcionen una diversitat d’efectes via inhalació. Per exemple, un estudi de 2020 de la Universitat de Chicago va trobar a Amèrica del Nord restes arqueològiques de pipes per a consum d’herbes no tabàquiques, les primeres d’aquest tipus. Els investigadors van concloure que les comunitats indígenes d’Amèrica del Nord fumaven al voltant de 100 espècies diferents d’herbes.3 Algunes eren també psicoactives, com l’estramoni (Stramonium Datura), que s’absorbia mitjançant inhalació a Amèrica, l’Índia i en altres indrets.4  L’estudi del cànnabis i del tabac ens dona perspectiva sobre les pràctiques de fumar arreu del globus. És habitual que el tabac s’afegeixi als porros i que es fumi com a mescla a Europa. Els europeus van adoptar aquesta pràctica a causa de la gran presència de haixix importat d’Àfrica del Nord durant els anys seixanta del passat segle i de la manca generalitzada de la flor del cànnabis fins molt recentment. Això contrasta amb la situació a Amèrica, on històricament es tenia accés a la flor del cànnabis, ja fos plantada a casa o importada. Aquesta és la raó perquè tant a l’Amèrica del Nord com del Sud el cànnabis es consumeix sol i no es mescla amb tabac. Encara hi ha poca recerca sobre com funcionen el cànnabis i el tabac junts. Els estudis sovint no distingeixen entre els impactes a llarg termini de fumar tabac i de fumar cànnabis, ja que molts consumidors en fumen totes dues herbes.5,6

La llarga i rica història del tabac i el cànnabis fumats

Humans have long been in allyship with plants and we have been smoking them for millennia. Incense burners in China used in funeral rites some 2,700 years ago have been cited as the first documentation of cannabis for psychoactive exploration. This is one of the oldest ways known that cannabis was inhaled.1&nbsp;Later came pipes, joints, bongs, and many other ways of consuming it via inhalation.Humanity has also been smoking tobacco for an incredibly long time. In various civilizations and cultures, tobacco has been considered a sacred plant that is part of ancestral Indigenous medicine practices. Tobacco has long been part of ancestral plant practices in the Americas with cultivation sites in Mexico dating back to 1400–1000 BC. Smoking tobacco has been part of ceremony, offering protection during plant medicine journeys and carrying thoughts and prayers to the Creator. Tobacco was a trade item In North America and integrated as part of peace treaties or trade agreements. With the colonization of the Americas, tobacco was commodified by large corporations, spawning a huge industry that lives on until this day.2&nbsp;Like cannabis, it has various modes of administration beyond smoking.Cannabis and tobacco aren’t the only plants that provide a varied array of effects via inhalation. For example, a study from the University of Chicago in 2020 looked at archeological evidence of pipes in North America, which was the first finding of a “non-tobacco plant in an archaeological pipe.” Researchers found that Indigenous communities of North America smoked around 100 different species of plants.3&nbsp;Some of them were also psychoactive, such as Jimsonweed (Datura stramonium)&nbsp;which was imbibed via inhalation in the Americas, India, and elsewhere.4Cannabis and tobacco give us perspective on international smoking practices. It is common to see tobacco being added to joints and smoked as a blend in Europe. Europeans have adopted this practice due to the large presence of imported hash from North Africa in the 1960s and a general lack of cannabis flower available to the public until fairly recently. This contrasts with people from the Americas who historically only had access to cannabis flowers, both homegrown or via importation. This is why many people from North and South America typically smoke cannabis all by itself and don’t mix it with tobacco. There is little research on how cannabis and tobacco work together. Studies often do not separate the long-term impacts of tobacco smokers versus cannabis smokers since many use both.5,6 <h2>Alternatives to smoking cannabis and tobacco</h2>Smoking plants has been a popular method to obtain their desired properties. Due to the immediacy of its effects, many users prefer it over other modes of administration that take longer to reach their full onset. Smoking provides a rapid onset and easy titration. Someone can choose how much they want to consume and titrate their dose until they reach the effect that they want, which isn’t the case for oral ingestion where dosing can be trickier. That being said, some people can’t smoke for health reasons or simply don’t want to. In that case, cannabis can be applied internally (in tinctures, capsules, or oil extractions) or externally (in salves, creams, or patches).7Tobacco has historically been imbibed in various ways as well, although the modes of administration are quite different than that of cannabis. Tobacco can be used as snuff, with Indigenous groups in South America mixing tobacco and other plants in a blend known as&nbsp;rapé. Tobacco also can be consumed as a tea or vaporized.8&nbsp;Tobacco energetics is also part of flower essences and homeopathy.9&nbsp;The essential oil is a base note in perfumery.10 <h2>Issues with the combustion of plant material</h2>Many people find connecting with tobacco without smoking is an ideal way to receive the medicinal, spiritual, and energetic properties of the plant. On the other hand, smoking tobacco is a method of ingestion that is sacred to many people and has important cultural significance. This exists while at the same time many people develop a dependency on it because of nicotine’s pharmacological actions.11&nbsp;Luckily these plants offer us many other ways of working with them. Non-smoking options can be useful for reaping the benefits of these plants while mitigating the downsides.Smoking plants, while being a longstanding mode of administration that can be a carrier of their healing properties and effects, also creates byproducts of combustion that are problematic for the lungs. Inhaling plants via combustion can have negative impacts on the body due to toxic chemicals contained in the smoke such as carbon monoxide, polyaromatics, nicotine, and N-nitrosamines.11&nbsp;This goes not only for tobacco, but all plants that are smoking.The next article in the series will explore non-tobacco alternatives and substitutions for smoking tobacco and cannabis. <h2>References:</h2> <ol><li>Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 2019 Jun 12;5(6):eaaw1391.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′ Leary R, Rutan E, D′ Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. 2022 Feb;24(2):289-91.</li><li>Waxman, Eliana. (2020).&nbsp;<a href="https://news.uchicago.edu/story/what-plants-were-smoked-pre-colonial-north-america-ancient-pipes-hold-clues" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues</a>. UChicago News. Accessed on 22-3-2023</li><li>The Seed Sistas.&nbsp;Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.</li><li>Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. 2010 Feb 1;39(1):43.</li><li>Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 2016 Sep 14;7:309.</li><li>Malka, Deborah. (2020).&nbsp;<a href="https://www.cannabisclinicians.org/product/dosage-and-delivery-of-cannabis-medicine/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Dosage and Delivery of Cannabis Medicine</a>.&nbsp;Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.</li><li>Pendell D.&nbsp;Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.</li><li>Ullman, Dana. (2017).&nbsp;<a href="https://homeopathic.com/tobacco-a-medicine-and-a-poison-insights-from-homeopathy/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy</a>. Homepathic Family Medicine.&nbsp;Accessed on 22-3-2023</li><li>The Perfume Society. (2017)&nbsp;<a href="https://perfumesociety.org/ingredients-post/tobacco/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco – The Perfume Society</a>.&nbsp;Accessed on 22-3-2023</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 2022 Dec 6;7(50):45797-809.</li></ol> <h2>Abstract</h2>The practice of smoking plants, including cannabis and tobacco, dates back thousands of years. Cannabis and tobacco give us perspective on international smoking practices, with some parts of the world mixing the two and others not. Yet there is little research on how cannabis and tobacco work together. Smoking plants can be an effective way to receive their healing properties. However, smoking anything can have negative impacts on the body due to the toxic chemicals released during combustion. Smoking tobacco is a method of ingestion that is sacred to many people and has important cultural significance. This exists at the same time as many people developing a dependency to it because of nicotine’s pharmacological actions. This piece explores the relationship humanity has had with smoking cannabis, tobacco, and other plants via a risk reduction lens.

Humans have long been in allyship with plants and we have been smoking them for millennia. Incense burners in China used in funeral rites some 2,700 years ago have been cited as the first documentation of cannabis for psychoactive exploration. This is one of the oldest ways known that cannabis was inhaled.1 Later came pipes, joints, bongs, and many other ways of consuming it via inhalation.

The long, rich history of cannabis and tobacco smoking

Los humanos vivimos desde tiempos inmemoriales en simbiosis con las plantas, y las fumamos desde milenios atrás. Los quemadores de incienso en China las usaban en los ritos funerarios hace aproximadamente 2.700 años, y son considerados los primeros usuarios de cannabis que exploraron las finalidades psicoactivas de la planta. Es una de las formas más antiguas que conocemos de uso del cannabis inhalado.1&nbsp;Posteriormente vinieron las pipas, los porros, los&nbsp;bongs, y muchas otras formas de consumo vía inhalación.El tabaco no es ninguna excepción, y también lo hemos consumido desde tiempos bien lejanos. En muchas civilizaciones y culturas, el tabaco se considera una planta sagrada y un ingrediente clave de prácticas ancestrales de la medicina indígena. Durante mucho tiempo, en América el tabaco ha sido parte de prácticas ancestrales con hierbas, con campos de cultivo en México, que se remontan al 1400-1000 aC. Fumar tabaco era parte de la ceremonia, ofrecía protección en los viajes medicinales y servía para comunicar pensamientos y para orar con el Creador. El tabaco fue un elemento del comercio en Norteamérica y se integraba como parte de los tratados de paz y de los acuerdos comerciales. Con la colonización de América, el tabaco pasó a ser un bien para las grandes corporaciones, y dio lugar a una enorme industria que sobrevive a día de hoy.2&nbsp;Como el cannabis, hay varias formas de consumirlo aparte de fumado.El cannabis y el tabaco no son las únicas hierbas que proporcionan una diversidad de efectos vía inhalación. Por ejemplo, un estudio de 2020 de la Universidad de Chicago encontró en Norteamérica restos arqueológicos de pipas para consumo de hierbas no tabáquicas, las primeras de este tipo. Los investigadores concluyeron que las comunidades indígenas de Norteamérica fumaban en torno a 100 especies diferentes de hierbas.3&nbsp;Algunas eran también psicoactivas, como el estramonio (Stramonium Datura),&nbsp;que se consumía inhalado en América, la India y otros lugares.4El estudio del cannabis y del tabaco nos da perspectiva sobre las prácticas de fumar por todo el globo. Es habitual que el tabaco se añada a los porros y que se fume como mezcla en Europa. Los europeos adoptaron esta práctica a causa de la gran presencia de hachís importado de África del Norte durante los años sesenta del pasado siglo y de la falta generalizada de la flor del cannabis hasta muy recientemente. Ello contrasta con la situación en América, donde históricamente se tenía acceso a la flor del cannabis, ya fuera plantada en casa o importada. Esta es la razón por la que tanto en Norteamérica como en América del Sur el cannabis se consume solo y no se mezcla con tabaco. Todavía es escasa la investigación sobre cómo funcionan el cannabis y el tabaco juntos. Los estudios a menudo no distinguen entre los impactos a largo plazo de fumar tabaco y de fumar cannabis, ya que muchos consumidores fuman las dos plantas.5,6 <h2>Alternativas a fumar cannabis y tabaco</h2>Fumar ha sido un método popular para obtener las propiedades deseadas de las plantas. Vista la inmediatez de los efectos, muchos consumidores prefieren este método a otras vías de administración que tardan más tiempo en hacer efecto. Fumar proporciona un inicio rápido y una fácil valoración. Se puede decidir cuánto quieren consumir y valorar la dosis hasta llegar al efecto deseado. Este no es el caso de la ingestión oral, donde la dosificación puede ser más delicada. Dicho esto, algunas personas no pueden fumar por razones de salud o, simplemente, no quieren hacerlo. En este caso, el cannabis se puede ingerir (en tinturas, cápsulas o extractos de aceite), o aplicar externamente (en bálsamos, cremas o parches).7El tabaco se ha absorbido históricamente de varias maneras también, aunque las vías de administración son bastante diferentes de las del cannabis. El tabaco se puede consumir como polvo: las comunidades indígenas de Sudamérica mezclaban tabaco con otras hierbas en una mezcla conocida como&nbsp;rapé. El tabaco también se puede consumir como té o vaporizado.8&nbsp;La energía del tabaco es ingrediente también de esencias de flor y de homeopatía.9&nbsp;El aceite esencial del tabaco es una nota base en perfumería.10 <h2>Aspectos en torno a la combustión de las hierbas</h2>Mucha gente considera que conectar con el tabaco sin fumarlo es una forma ideal de apropiarse de sus características medicinales, espirituales y energéticas. Por otra parte, fumar es un método de ingestión sagrado para mucha gente, y eso tiene una notable importancia cultural. Eso es así mientras que, al mismo tiempo, muchos consumidores generan dependencia del tabaco a causa de la acción farmacológica de la nicotina.11&nbsp;Afortunadamente, las hierbas nos ofrecen otras muchas formas de trabajar con ellas. Las vías alternativas de consumo pueden ser útiles para obtener sus beneficios mientras al mismo tiempo soslayamos sus inconvenientes.Fumar, a pesar de ser un método tradicional de administración que facilita apropiarse de las características y los efectos beneficiosos, también crea subproductos en la combustión que son dañinos para los pulmones. Las hierbas que inhalamos por combustión pueden tener impactos negativos en el cuerpo a raíz de los productos tóxicos contenidos en el humo, como monóxido de carbono, poli-aromáticos, nicotina y N-nitrosaminas.11&nbsp;Y ello es aplicable no sólo al tabaco, sino a todas las hierbas que se fuman.En el próximo artículo de la serie exploraremos las alternativas no tabáquicas y las alternativas a fumar con respecto al consumo de tabaco y de cannabis. <h2>Referencias:</h2> <ol><li>Ren M, Tang Z, Wu X, Spengler R, Jiang H, Yang Y, Boivin N. The origins of cannabis smoking: Chemical residue evidence from the first millennium BCE in the Pamirs. Science advances. 12 jun 2019;5(6):eaaw1391.</li><li>Nez Henderson P, Lee JP, Soto C, O′Leary R, Rutan E, D′Silva J, Waa A, Henderson ZP, Nez SS, Maddox R. Decolonization of tobacco in indigenous communities of Turtle Island (North America). Nicotine and Tobacco Research. Feb 2022;24(2):289-91.</li><li>Waxman, Eliana. (2020).&nbsp;<a href="https://news.uchicago.edu/story/what-plants-were-smoked-pre-colonial-north-america-ancient-pipes-hold-clues" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">What plants were smoked in pre-colonial North America? Ancient pipes hold clues</a>. UChicago News. Consultado 22-3-2023.</li><li>The Seed Sistas.&nbsp;Poison Prescriptions. Watkins Media Limited; 2022.</li><li>Grotenhermen F. Cannabis-associated arteritis. VASA. Supplementum. Feb. 1 2010;39(1):43.</li><li>Russo EB. Current therapeutic cannabis controversies and clinical trial design issues. Frontiers in pharmacology. 14 sept. 2016;7:309.</li><li>Malka, Deborah. (2020).&nbsp;<a href="https://www.cannabisclinicians.org/product/dosage-and-delivery-of-cannabis-medicine/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Dosage and Delivery of Cannabis Medicine</a>.&nbsp;Society of Cannabis Clinicians Clinical Training Course.</li><li>Pendell D.&nbsp;Pharmako/Gnosis. North Atlantic Books; 2009.</li><li>Ullman, Dana. (2017).&nbsp;<a href="https://homeopathic.com/tobacco-a-medicine-and-a-poison-insights-from-homeopathy/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco: A Medicine and a Poison – Insights From Homeopathy</a>. Homepathic Family Medicine. Consultado 22-3-2023.</li><li>The Perfume Society. (2017)&nbsp;<a href="https://perfumesociety.org/ingredients-post/tobacco/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Tobacco – The Perfume Society</a>. Consultado 22-3-2023.</li><li>Abdel Rahman RT, Kamal N, Mediani A, Farag MA. How Do Herbal Cigarettes Compare To Tobacco? A Comprehensive Review of Their Sensory Characters, Phytochemicals, and Functional Properties. ACS omega. 6 dic 2022;7(50):45797-809.</li></ol> <h2>Resumen</h2>La práctica de fumar, incluyendo el cannabis y el tabaco, data de miles de años atrás. El cannabis y el tabaco nos ofrecen información sobre las prácticas de fumar de todo el globo, con algunas zonas donde es habitual mezclarlas y otras donde no. Todavía hay pocos estudios sobre&nbsp;cómo funcionan el cannabis y el tabaco juntos.Fumar puede ser una vía eficaz de obtener los efectos curativos de las hierbas. Sin embargo, fumar, sea lo que sea, puede tener efectos negativos en el cuerpo a causa de los productos tóxicos producidos durante la combustión. Fumar tabaco es un método de absorción sagrado para mucha gente, y eso tiene una notable importancia cultural. Tal es así aunque mucha gente desarrolle dependencia por la acción farmacológica de la nicotina. Este apunte&nbsp;explora la relación de los humanos con la práctica de fumar cannabis, tabaco y otras hierbas, con la mirada puesta, sin embargo, en la reducción de riesgos.

Los humanos vivimos desde tiempos inmemoriales en simbiosis con las plantas, y las fumamos desde milenios atrás. Los quemadores de incienso en China las usaban en los ritos funerarios hace aproximadamente 2.700 años, y son considerados los primeros usuarios de cannabis que exploraron las finalidades psicoactivas de la planta. Es una de las formas más antiguas que conocemos de uso del cannabis inhalado.1 Posteriormente vinieron las pipas, los porros, los bongs, y muchas otras formas de consumo vía inhalación.

La larga y rica historia del tabaco y el cannabis fumados

A l’anterior entrada del blog vam abordar la qüestió de les extraccions de la marihuana més conegudes al nostre entorn que no necessiten solvents a l’hora de ser elaborades. En aquest text, coneixerem quines són algunes de les extraccions amb més riscos associats i que requereixen tècniques més complexes a l’hora de la manipulació de la matèria primera, és a dir, els cabdells de la planta. Parlarem del món del dabbing i del&nbsp;budder, shatter, wax&nbsp;i del butà que els va parir! Als Estats Units, on en menor o major mesura ja s’ha regulat l’accés al cànnabis, els extractes del cànem o&nbsp;cannabis concentrates&nbsp;s’han popularitzat tant com els cabdells o els pre-rolls. D’entrada, podem fer una doble lectura: per un costat, el consum d’aquests productes es fa majoritàriament amb vaporització i, per tant, es redueixen molt els riscos associats a la combustió; però, d’altra banda, la potència d’aquests productes i el preu són molt elevats, dues variables que poden incrementar els riscos, sobretot en determinats grups vulnerables. És important recordar que els cannabinoides no són solubles en aigua, per això es necessiten matèries greixoses, olis o qualsevol solvent orgànic per poder aconseguir-ne la resina. De fet, aquest és el motiu pel qual els metabòlits del cànnabis triguen tants dies a desaparèixer de l’organisme humà després del consum. És una informació que podeu ampliar a l’entrada&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-conduccio/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Cànnabis i conducció: la polèmica està servida.</a> L’etanol, també denominat alcohol o alcohol etílic, fou el primer solvent utilitzat per extraure cannabinoides. Simplement, submergint la matèria vegetal en alcohol per diluir els tricomes i després filtrant el resultat per tal d’assolir un resultat semblant a una tintura, un oli greixós o, fins i tot, una cera que es podia anar refinant amb diferents tècniques. Al segle XIX, aquestes extraccions eren molt presents a la farmacopea internacional i, cap a la dècada dels 50-60, van desaparèixer junt amb totes les extraccions de plantes seguint normes internacionals. Ara bé, dues o tres dècades enrere ja es trobaven al mercat il·lícit uns pots amb «oli de cànnabis» que les persones consumidores solien afegir (impregnant i deixant assecar) sobre el paper dels porros. Les extraccions de CBD amb nivells molt baixos de THC es troben sovint en diferents olis com, per exemple, de cànem, oliva o coco. Aquests productes tenen força visibilitat a les botigues de CBD o les herboristeries. Fa entre deu i quinze anys es va posar de moda una extracció anomenada «oli de Rick Simpson» (RSO) per a consum via oral o tòpica. Inicialment, s’elaborava amb nafta i, posteriorment, alcohol isopropílic. Cap dels dos és recomanable des del punt de vista de la cura de la salut i la reducció del risc. De fet, si us presenten una extracció i us diuen que està feta amb alcohol, és una bona prevenció preguntar si l’alcohol és isopropílic, ja que aquest té més substàncies tòxiques afegides que l’etanol pur (que no n’hauria de tenir). L’alcohol isopropílic és adient per a la neteja d’utensilis i pipes de cristall. Sobre l’oli de Rick Simpson, només esmentar que massa sovint el que es ven als mercats no regulats és una enganyifa oportunista. De les extraccions amb etanol es va passar a utilitzar diferents gasos com a solvents amb la intenció d’eliminar més impureses vegetals i fer un consum menys nociu. Principalment, el gas butà. Amb aquest canvi també van arribar algunes de les&nbsp;<a href="https://elpais.com/politica/2019/10/02/actualidad/1570009226_834690.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">úniques morts</a>&nbsp;que es relacionen amb la marihuana, les resultants&nbsp;<a href="https://www.ideal.es/granada/tres-deflagraciones-peligro-20220918131045-nt.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">d’explosions de gas</a>. Des de RdRcannabis es desaconsella totalment experimentar amb aquests productes tan inflamables. Repetidament constatem que no es tenen&nbsp;<a href="https://www.lavanguardia.com/sucesos/20150330/54429338093/tres-detenidos-por-la-explosion-en-un-piso-de-badalona-al-manipular-marihuana.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">coneixements</a>&nbsp;ni&nbsp;<a href="https://www.elperiodico.com/es/sucesos/20170615/-dos-explosiones-en-una-casa-de-segur-de-calafell-donde-se-plantaba-marihuana-6106636" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">instal·lacions segures</a>&nbsp;per a aquests processos d’extracció. <h2>BHO (Butane Hash Oil&nbsp;o Oli de haixix amb butà)</h2>Aquest mètode d’extracció es va popularitzar als EUA i el Canadà a inicis del segle XXI. La utilització de gas butà líquid fa d’aquest procés un camí complex i perillós. Quan està realitzat per persones amb preparació, els resultats són molt apreciats per la seva qualitat i eficàcia. Per això, no és estrany que la concentració de THC pugui arribar al 90% i es pugui capturar un espectre molt ampli de terpens. La manera més habitual de consumir-lo és fent dabbing o amb vaporitzador, i cal anar molt amb compte amb la dosificació, ja que pot portar efectes molt intensos. Els nivells de tolerància que tingui cada persona consumidora respecte al cànnabis marcaran una diferència a l’hora del dabbing. Per a algú sense experiència no es recomana repetir el consum fins al cap de 30 minuts de la primera inhalació. Tampoc es recomana fer-ne un consum usual ni molt menys compulsiu. En aquest cas, estaríem davant d’una situació de consum problemàtic i podria ser recomanable buscar assessorament extern. La presentació dels productes elaborats amb la tècnica del BHO ofereix textures tipus mantega, mel o sucre glaçat, que poden ser sòlides o resinoses i dúctils. Normalment, té tonalitats daurades, taronges o grogues, tot i que pot arribar a ser completament blanc. És molt important que un cop realitzada l’extracció es purgui adequadament el resultat per eliminar completament les restes del solvent utilitzat, ja que el butà és tòxic per a la salut. Per això, no s’hauria de consumir mai per via oral. El millor lloc per emmagatzemar el BHO és la nevera, en un recipient de vidre. Si es tracta d’un producte sòlid, el BHO es pot mantenir en un tros de paper sense blanquejar o en paper de cuina. L’experimentació dins d’aquest camp ha permès l’aparició d’un ampli ventall de tècniques i textures, per exemple,&nbsp;budder o BHO, wax, crumble, moon rock, shatter, earwax, honeycomb, honey oil, live resin, amber glass, dry oil, rock budder… <h2>Moon rock</h2>És un cabdell de marihuana impregnat amb oli amb THC i totalment recobert d’ice-o-lator, kief&nbsp;o semblant. És molt atractiu visualment i el seu preu, molt elevat. <h2>Shatter</h2>És de color ambre i textura trencadissa, sol contenir un percentatge molt elevat de THC, els efectes poden ser molt forts per a algú poc experimentat. Compte amb la recodificació. Aquesta forma de concentrat és més difícil d’emprar perquè és alhora densa i dura. Trencar-la és semblant a trencar vidres, d’aquí el nom:&nbsp;shatter&nbsp;(trencar). <h2>Wax i budder</h2>Aquests dos tenen una composició semblant a la mantega i són fàcils de manipular. Es poden afegir amb facilitat dins d’un&nbsp;pen&nbsp;o vaporitzador portàtil. <h2>Crumble</h2>Té una textura més semblant al sucre o a les engrunes d’un pastís o galeta. Cada vegada que se’n separa un tros, molts trossets petits surten esmicolats. És més fàcil de manipular que els olis però menys que el&nbsp;shatter, wax o budder. <h2>El món del dabbing</h2>La majoria dels productes concentrats d’alta concentració no es consumeixen d’una manera eficient amb mètodes de consum clàssics com, per exemple, afegint-los a la superfície d’un porro o escalfant un ganivet o en pipes tipus&nbsp;narguile. Per això, estan molt associades a la cultura de la vaporització i el dabbing. Quan parlem del dab o del dabbing fem referència al consum d’extraccions de cànnabis mitjançant una pipa que porta el nom de&nbsp;bubbler, rig o bong. El dabbing implica una manera de fumar concentrats mitjançant escalfament per convecció en lloc d’escalfament per conducció. L’escalfament convectiu és més saludable, suau i efectiu perquè no «crema» ni malbarata els ingredients essencials i actius de l’extracció o concentrat. El concentrat s’escalfa a una temperatura més baixa i mitjançant calor indirecta, no pas amb una flamarada directa. Per entendre’ns, és com quan cuinem una pizza al forn de casa. En canvi, l’escalfament per conducció consisteix a escalfar el cànnabis per un contacte directe amb una superfície a alta temperatura. Seguint la metàfora del paràgraf anterior, en aquest cas és el que passa quan fem un bistec a la brasa.La tecnologia avança molt ràpid i ja hi ha vaporitzadors que combinen les dues tècniques (convecció i conducció). Però, el món del dabbing és el de l’escalfament per convecció. El dabbing és una cultura emergent molt relacionada amb les realitats del cànnabis medicinal i la recerca de mètodes de consum amb el mínim risc possible per a la salut, és a dir, evitant la combustió de matèria vegetal i passant al món dels vapors. Tot i això, ha saltat a una cultura molt més majoritària i ha contribuït, entre d’altres, a reflotar i posar de moda l’art de bufar vidre. Milers d’artesans del vidre estan fent carreres professionals arreu del món amb aquest art renovat. Hi ha tot un vocabulari propi del món del dab; un dels elements més típics és el nail (clau), que serveix per dipositar la mostra de concentrat per començar a vaporitzar dins la pipa. El nail pot ser de vidre, titani, quars o de ceràmica. Als nostres dies hi ha esdeveniments amb cànnabis que només se centren en el món del dab i tota la fantasia de les pipes de vidre. Una precaució important a l’hora de fer dabbing és no cremar-se, ja que es fa servir un encenedor amb foc a alta temperatura per fondre la mostra i, diversos elements de la pipa s’escalfen força. Un dels elements sobre els quals gravita cada cop més la cultura del cànnabis és el reialme dels terpens. En part, està relacionat amb l’experiència de la vaporització i el potencial que ofereix d’apreciar els diferents perfils terpènics del cànnabis. Com que les altes temperatures juguen en contra del gaudi dels terpens, la tecnologia de la vaporització i el dabbing no ha parat d’evolucionar els darrers cinc anys. Això només acaba de començar. Deixarem per a noves entrades del blog les extraccions supercrítiques (CO2), la separació molecular o els destil·lats de BHO que poden arribar a concentracions del 99,8% de cannabinoides.

A l’anterior entrada del blog vam abordar la qüestió de les extraccions de la marihuana més conegudes al nostre entorn que no necessiten solvents a l’hora de ser elaborades. En aquest text, coneixerem quines són algunes de les extraccions amb més riscos associats i que requereixen tècniques més complexes a l’hora de la manipulació de la matèria primera, és a dir, els cabdells de la planta. Parlarem del món del dabbing i del budder, shatter, wax i del butà que els va parir!

Un catàleg del cànnabis actualitzat: tipus d’extraccions i principals tendències (2/2)

In the previous entry, we discussed the best-known marijuana extractions in Catalonia that don’t need solvents for their preparation. In this post we will learn about the riskier extractions requiring more complex techniques when handling the raw material, that is, the plant buds. By this, we are referring to the world of dabbing and budder, shatter, and wax, and the butane that binds them all!In the United States, where access to cannabis is already regulated to a greater or lesser degree, cannabis concentrates have become as popular as buds or pre-rolls. We can take this two ways: on the one hand, these products are mostly consumed by vaping, which considerably reduces the risks associated with combustion; however, on the other hand, these products are very strong and very expensive, two variables which may increase the risks, particularly in certain vulnerable groups.It should be remembered that cannabinoids are not soluble in water, so fats, oils or any organic solvent are needed to obtain the resin. In fact, this is why cannabis metabolites take so many days to disappear from our body after consumption. You can find out more about this in the post&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-driving-controversy-rages-on/?lang=en" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">“Cannabis and driving: a controversial issue“.</a>Ethanol, also called alcohol or ethyl alcohol, was the first solvent used to extract cannabinoids. Simply put, by immersing the plant matter in alcohol to dilute the trichomes and then filtering the product, a substance similar to a tincture, a fatty oil or even a wax is obtained, that can then be refined using different techniques. In the 19th century, these extractions figured very prominently in the international pharmacopoeia, but they disappeared in the 1950s–1960s, together with all the plant extracts, in compliance with international standards. However, two or three decades ago, it was still possible to find pots with “cannabis oil” on the illicit market, that consumers usually added to the joint paper (by impregnating it and then leaving it to dry).CBD extractions with very low THC levels are often found in different oils, for example, hemp, olive or coconut oil. These products are readily available in CBD shops or herbalists’ shops.About 10-15 years ago, an extraction called “Rick Simpson oil” (RSO) became fashionable for oral or topical use. Initially, it was made with naphtha and, later, with isopropyl alcohol. Neither is recommendable if the intention is to preserve health and reduce risks. In fact, if you are shown an extraction and you’re told that it is made with alcohol, it’s a good idea to ask whether it’s isopropyl alcohol, as it has more added toxic substances than pure ethanol (which shouldn’t have any). Isopropyl alcohol is OK for cleaning utensils and glass pipes. On the subject of Rick Simpson oil, we would only say that all too often what is sold on the non-regulated markets is an opportunistic scam.Instead of obtaining extractions with ethanol, different gases were used as solvents with the intention of removing more plant impurities and making consumption less harmful. Mainly butane. This change has been the cause of some of the&nbsp;<a href="https://elpais.com/politica/2019/10/02/actualidad/1570009226_834690.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">very few deaths</a>&nbsp;related to marijuana, attributed to&nbsp;<a href="https://www.ideal.es/granada/tres-deflagraciones-peligro-20220918131045-nt.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">gas explosions</a>. RdRcannabis absolutely advises against experimenting with such inflammable products. Time and time again, we see that there is neither&nbsp;<a href="https://www.lavanguardia.com/sucesos/20150330/54429338093/tres-detenidos-por-la-explosion-en-un-piso-de-badalona-al-manipular-marihuana.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">knowledge</a>&nbsp;nor&nbsp;<a href="https://www.elperiodico.com/es/sucesos/20170615/-dos-explosiones-en-una-casa-de-segur-de-calafell-donde-se-plantaba-marihuana-6106636" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">safe facilities</a>&nbsp;for these extraction processes. <h3>Butane hash oil (BHO)</h3>This extraction method became popular in the United States and Canada at the beginning of the 21st century. The fact that liquid butane is used makes this process dangerous and complex. When it is performed by people with sufficient expertise, the results are highly appreciated for their quality and efficacy. It is not uncommon for THC concentration to reach 90% while capturing a very broad spectrum of&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenes</a>.The most commonly used method for consuming is by dabbing or vaping. You have to be very careful with the dose, as it can have very intense effects. The levels of cannabis tolerance of every consumer will make a difference when dabbing. Inexperienced consumers should not repeat consumption until 30 minutes after the first inhalation. Neither should they consume it regularly and, much less, compulsively. In such cases, we would be dealing with a problem use and it may be recommendable to seek external counselling.The products made using the BHO technique have textures reminiscent of butter, honey or icing sugar, and they may be solid or resinous and ductile. Normally, they have golden, orange or yellowish hues, although they may also be completely white. After performing the extraction, it is very important to properly drain the result in order to fully remove any remains of the solvent used, as butane is toxic. This is why it should never be consumed orally. The best place for storing BHO is in the fridge, in a glass container. If the product is solid, BHO can be kept in a piece of unbleached paper or kitchen paper.As a result of the experimentation performed in this field, an extensive range of techniques and textures have been developed, for example, budder or BHO, wax, crumble, moon rock, shatter, earwax, honeycomb, honey oil, live resin, amber glass, dry oil, rock budder… <h3>Moon rock</h3>This is a marijuana bud impregnated with oil containing THC and coated with Ice-O-Lator, kief or the like. It is visually very attractive and its price is very high. <h3>Shatter</h3>Amber-coloured and brittle, it usually contains a very high THC concentration; the effects can be very strong for someone who isn’t experienced. Careful with recoding. This concentrate form is harder to use because it is both dense and hard. Breaking it is like breaking glass, hence the name:&nbsp;shatter. <h3>Wax and budder</h3>Both have a composition similar to butter and are easy to handle. They can be easily added in a vaping pen. <h3>Crumble</h3>This has a texture that is closer to sugar or the crumbs of a cake or biscuit. Every time a piece is cut off, it breaks up into lots of little pieces. It is easier to handle than the oils but less easy than shatter, wax or budder. <h3>The world of dabbing</h3>Most of the high concentration products are not consumed efficiently using the classic consumption methods, for example, adding them to the top of a joint or heating a knife or in a hookah. However, they are closely associated with the vaping and dabbing culture. When we talk about dabbing, we are referring to the consumption of cannabis extractions using a pipe known as the bubbler, rig or bong.Dabbing is a method for smoking concentrates by convection heating instead of by conduction heating. Convection heating is healthier, gentler and more effective because it does not “burn” or spoil the extract’s or concentrate’s essential active ingredients. The concentrate is heated at a lower temperature by indirect heat, and not by direct flame. To give an analogy, it is like when we bake a pizza in the oven at home.On the other hand, conduction heating consists of heating the cannabis by direct contact with a surface at a high temperature. Following the analogy of the previous paragraph, in this case it’s what happens when we grill a steak.Technology moves apace and there are already vapers that combine both techniques (convection and conduction). However, dabbing is all about convection heating.Dabbing is an emerging culture that is intimately related to the realities of medicinal cannabis and the search for consumption methods that have the lowest possible risk for health, that is, avoiding the combustion of plant matter and inhaling vapours. However, it has expanded to a much broader culture and, among other factors, it has contributed to reviving the art of glass blowing and making it fashionable. Thousands of glass craftspeople are making a living all around the world using this rediscovered art.Dabbing has its own jargon; one of the most typical elements is the “nail”, which is used to deposit the concentrate sample so that it starts to vaporise inside the pipe. The nail can be made of glass, titanium, quartz or ceramic. Nowadays, there are cannabis-related events that focus solely on dabbing and the panoply of glass pipes. One important precaution to take when dabbing is not to burn yourself, as a lighter with a high-temperature flame is used to melt the sample and various parts of the pipe become very hot.One of the features around which the cannabis culture increasingly gravitates is the terpene kingdom. In part, it is related to the vaping experience and the potential it offers to appreciate the different terpene profiles in cannabis. As the high temperatures are not conducive to enjoying the terpenes, vaping and dabbing technology has evolved continuously during the last five years. In fact, it has only just started. We leave for future blog posts a discussion of supercritical extractions (CO2), molecular separation or BHO distillates that can reach cannabinoid concentrations of 99.8%.

In the previous entry, we discussed the best-known marijuana extractions in Catalonia that don’t need solvents for their preparation. In this post we will learn about the riskier extractions requiring more complex techniques when handling the raw material, that is, the plant buds. By this, we are referring to the world of dabbing and budder, shatter, and wax, and the butane that binds them all!

An updated cannabis catalogue: types of extraction and main trends (2/2)

En la anterior entrada del blog abordamos la cuestión de las extracciones de la marihuana más conocidas en nuestro entorno que no necesitan solventes para ser elaboradas. En este texto, conoceremos algunas de las extracciones con más riesgos asociados y que requieren técnicas más complejas a la hora de la manipulación de la materia prima, es decir, los cogollos de la planta. Hablaremos del mundo del&nbsp;dabbing&nbsp;y del&nbsp;budder, shatter, wax&nbsp;¡y del butano que los parió!En los Estados Unidos, donde en menor o mayor medida ya se ha regulado el acceso al cannabis, los extractos del cáñamo o&nbsp;cannabis concentrates&nbsp;se han popularizado tanto como los cogollos o los&nbsp;pre-rolls.&nbsp;De entrada, podemos hacer una doble lectura: por un lado, el consumo de estos productos se hace mayoritariamente por vaporización y, por lo tanto, se reducen mucho los riesgos asociados a la combustión; sin embargo,&nbsp;por otra parte,&nbsp;la potencia de estos productos y el precio son muy elevados, dos variables que pueden incrementar los riesgos, sobre todo en determinados grupos vulnerables.Es importante recordar que los cannabinoides no son solubles en agua, por eso se necesitan materias grasientas, aceites o cualquier solvente orgánico para conseguir la resina. De hecho, este es el motivo por el que los metabolitos del cannabis tardan tantos días en desaparecer del organismo humano después del consumo. Es una información que podéis ampliar en la entrada&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-conduccion-la-polemica-esta-servida/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">Cannabis y conducción: la polémica está servida</a>.El etanol, también denominado alcohol o alcohol etílico, fue el primer solvente utilizado para extraer cannabinoides. Simplemente sumergiendo la materia vegetal en alcohol para diluir los tricomas y después filtrando el resultado con el fin de alcanzar un resultado parecido a una tintura, un aceite grasiento o, incluso, una cera que se podía ir refinando con diferentes técnicas. En el siglo XIX, estas extracciones estaban muy presentes en la farmacopea internacional y, hacia la década de los 50 – 60, desaparecieron junto con todas las extracciones de plantas siguiendo normas internacionales. Ahora bien, dos o tres décadas atrás ya se encontraban en el mercado ilícito unos tarros con «aceite de cannabis» que las personas consumidoras solían añadir (impregnando y dejándolo secar) sobre el papel de los porros.Las extracciones de&nbsp;CBD&nbsp;con niveles muy bajos de THC se encuentran a menudo&nbsp;en diferentes aceites como, por ejemplo, de cáñamo, oliva o coco. Estos productos tienen bastante visibilidad en las tiendas de&nbsp;CBD&nbsp;o las herboristerías.Hace entre diez y quince años se puso de moda una extracción denominada «aceite de Rick Simpson» (RSO) para consumo por vía oral o tópica. Inicialmente, se elaboraba con nafta y, posteriormente, alcohol isopropílico. Ninguno de los dos es recomendable desde el punto de vista del cuidado de la salud y la reducción del riesgo. De hecho, si os presentan una extracción y os dicen que está hecha con alcohol, es una buena prevención preguntar si el alcohol es isopropílico, ya que este tiene más sustancias tóxicas añadidas que el etanol puro (que no debería tener ninguna). El alcohol isopropílico es adecuado para la limpieza de utensilios y pipas de cristal. Sobre el aceite de Rick Simpson, solo mencionar que demasiado a menudo lo que se vende en los mercados no regulados es una engañifa oportunista.De las extracciones con etanol se pasó a utilizar diferentes gases como solventes con la intención de eliminar más impurezas vegetales y hacer el consumo menos nocivo. Principalmente, el gas butano. Con este cambio también llegaron algunas de las&nbsp;<a href="https://elpais.com/politica/2019/10/02/actualidad/1570009226_834690.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">únicas muertes</a>&nbsp;que se relacionan con la marihuana, las resultantes&nbsp;<a href="https://www.ideal.es/granada/tres-deflagraciones-peligro-20220918131045-nt.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">de explosiones de gas</a>. Desde RdRcannabis se desaconseja totalmente experimentar con estos productos tan inflamables. Repetidamente constatamos que no se tienen&nbsp;<a href="https://www.lavanguardia.com/sucesos/20150330/54429338093/tres-detenidos-por-la-explosion-en-un-piso-de-badalona-al-manipular-marihuana.html" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">conocimientos</a>&nbsp;ni&nbsp;<a href="https://www.elperiodico.com/es/sucesos/20170615/-dos-explosiones-en-una-casa-de-segur-de-calafell-donde-se-plantaba-marihuana-6106636" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">instalaciones seguras</a>&nbsp;para estos procesos de extracción. <h2>BHO&nbsp;(Butane Hash Oil&nbsp;o aceite de hachís con butano)</h2>Este método de extracción se popularizó en los EE.UU. y el Canadá a inicios del siglo XXI. La utilización de gas butano líquido hace este proceso complejo y peligroso. Cuando está realizado por personas con preparación, los resultados son muy apreciados por su calidad y eficacia. Por eso, no es extraño que la concentración de THC pueda llegar al 90% y se pueda capturar un espectro muy amplio de&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenos</a>.La manera más habitual de consumirlo es por&nbsp;dabbing&nbsp;o con vaporizador, y hay que ir mucho con cuidado con la dosificación, ya que puede tener efectos muy intensos. Los niveles de&nbsp;tolerancia&nbsp;de cada persona consumidora con respecto al cannabis marcarán la diferencia a la hora del&nbsp;dabbing. Para&nbsp;alguien sin experiencia no se recomienda repetir el consumo hasta al cabobo de 30 minutos de la primera inhalación. Tampoco se recomienda hacer un consumo usual ni mucho menos compulsivo. En este caso, estaríamos ante una situación de consumo problemático y podría ser recomendable buscar asesoramiento externo.La presentación de los productos elaborados con la técnica del BHO ofrece texturas tipo mantequilla, miel o azúcar glass, que pueden ser sólidas o resinosas y dúctiles. Normalmente, tiene tonalidades doradas, naranjas o amarillas, aunque puede llegar a ser completamente blanco. Es muy importante que, una vez realizada la extracción, se purgue adecuadamente el resultado para eliminar completamente los restos del solvente utilizado, ya que el butano es tóxico para la salud. Por eso, no se tendría que consumir nunca por vía oral. El mejor lugar para almacenar el BHO es la nevera, en un recipiente de vidrio. Si se trata de un producto sólido, el BHO se puede mantener en un trozo de papel sin blanquear o en papel de cocina.La experimentación dentro de este campo ha permitido la aparición de un amplio abanico de técnicas y texturas, por ejemplo:&nbsp;budder o BHO, wax, crumble, moon rock,&nbsp;shatter, earwax, honeycomb, honey oil, live resin, amber glass, dry oil, rock budder… <h2>Moon rock</h2>Es un cogollo de marihuana impregnado con aceite con THC y totalmente recubierto de ice-o-lator, kief&nbsp;o parecido. Es muy atractivo visualmente y su precio, muy elevado. <h2>Shatter</h2>Es de color ámbar y textura quebradiza, suele contener un porcentaje muy elevado de THC, los efectos pueden ser muy fuertes para alguien poco experimentado. Cuidado con la recodificación. Esta forma de concentrado es más difícil de utilizar porque es al mismo tiempo densa y dura. Romperla es parecido a romper cristal, de ahí el nombre:&nbsp;shatter&nbsp;(romper). <h2>Wax i budder</h2>Estos dos tienen una composición parecida a la mantequilla y son fáciles de manipular. Se pueden añadir con facilidad al interior de un&nbsp;pen&nbsp;o vaporizador portátil. <h2>Crumble</h2>Tiene una textura más parecida al azúcar o a las migajas de un pastel o galleta. Cada vez que se separa un trozo, muchos trocitos pequeños salen desmenuzados. Es más fácil de manipular que los aceites, pero menos que el&nbsp;shatter, wax o budder. <h2>El món del dabbing</h2>La mayoría de los productos concentrados de alta concentración no se consumen de&nbsp;manera eficiente con métodos de consumo clásicos comoo, por ejemplo, añadiéndolos a la superficie de un porro o calentando un cuchillo o en pipas tipos&nbsp;narguile. Por eso, están muy asociados a la cultura de la vaporización y el&nbsp;dabbing.&nbsp;Cuando hablamos del&nbsp;dab&nbsp;o del&nbsp;dabbing&nbsp;hacemos referencia al consumo de extracciones de cannabis mediante una pipa que lleva el nombre de&nbsp;bubbler, rig&nbsp;o&nbsp;bong. El&nbsp;dabbing&nbsp;implica una manera de fumar concentrados mediante calentamiento por convección en lugar de calentamiento por conducción. El calentamiento convectivo es más saludable, suave y efectivo porque no «quema» ni malgasta los ingredientes esenciales y activos de la extracción o concentrado. El concentrado se calienta a una temperatura más baja y mediante calor indirecto, no con una llamarada directa. Para entendernos, es como cuando cocinamos una pizza en el horno de casa. En cambio, el calentamiento por conducción consiste en calentar el cannabis por contacto directo con una superficie a alta temperatura. Siguiendo la metáfora del párrafo anterior, en este caso es lo que sucede cuando hacemos un bistec a la brasa.La tecnología avanza muy rápido y ya hay vaporizadores que combinan las dos técnicas (convección y conducción). Sin embargo, el mundo del&nbsp;dabbing&nbsp;es el del calentamiento por convección. El&nbsp;dabbing&nbsp;es una cultura emergente muy relacionada con las realidades del cannabis medicinal y la investigación de métodos de consumo con el mínimo riesgo posible para&nbsp;la salud, es decir, evitando la combustión de materia vegetal y pasando al mundo de los vapores. Sin embargo, ha saltado a una cultura mucho más mayoritaria y ha contribuido, entre otros, a reflotar y poner de moda el arte de soplar vidrio. Miles de artesanos del vidrio están haciendo carreras profesionales por todo el mundo gracias a este arte renovado. Hay todo un vocabulario propio del mundo del&nbsp;dab; uno de los elementos más típicos es el&nbsp;nail&nbsp;(clavo), que sirve para depositar la muestra de concentrado dentro de la pipa para empezar a vaporizar. El&nbsp;nail&nbsp;puede ser de cristal, titanio, cuarzo o de cerámica. En nuestros días hay acontecimientos con cannabis que solo se centran en el mundo del&nbsp;dab&nbsp;y toda la fantasía de las pipas de cristal. Una precaución importante a la hora de hacer&nbsp;dabbing&nbsp;es no quemarse, ya que se utiliza un mechero con fuego a alta temperatura para fundir la muestra, y algunos elementos de la pipa se calientan bastante. Uno de los elementos sobre los que gravita cada vez más la cultura del cannabis es el reino de los terpenos. En parte, está relacionado con la experiencia de la vaporización y el potencial que ofrece para apreciar los diferentes perfiles terpénicos del cannabis. Como las altas temperaturas juegan en contra del disfrute de los terpenos, la tecnología de la vaporización y el&nbsp;dabbing&nbsp;no ha parado de evolucionar en los últimos cinco años. Esto acaba de empezar. Dejaremos para nuevas entradas del blog las extracciones supercríticas (CO2), la separación molecular o los destilados de BHO que pueden llegar a concentraciones del 99,8% de cannabinoides.

En la anterior entrada del blog abordamos la cuestión de las extracciones de la marihuana más conocidas en nuestro entorno que no necesitan solventes para ser elaboradas. En este texto, conoceremos algunas de las extracciones con más riesgos asociados y que requieren técnicas más complejas a la hora de la manipulación de la materia prima, es decir, los cogollos de la planta. Hablaremos del mundo del dabbing y del budder, shatter, wax ¡y del butano que los parió!

Un catálogo del cannabis actualizado: tipos de extracciones y principales tendencias (2/2)

La xarxa va plena de&nbsp;posts,&nbsp;reels,&nbsp;unboxings&nbsp;i&nbsp;reviews&nbsp;sobre noves genètiques, mètodes de cultiu, tendències de consum o productes del cànnabis. Navegant per aquesta onada, també trobem els i les&nbsp;influencers, canals de Youtube especialitzats i múltiples organitzacions dedicades a l’educació i la divulgació. Al llarg de la darrera dècada, les presentacions dels productes del cànnabis no ha deixat d’evolucionar. La millora dels processos d’extracció de cannabinoides i terpens ha ofert una àmplia gamma de possibilitats, i cada producte té les seves particularitats. A continuació, examinarem alguns dels més populars al nostre entorn. A l’era de les xarxes socials, la cultura del cànnabis també és una més de les que s’han globalitzat. L’eclosió digital del cànnabis té moltes cares. Hi podem trobar elements comercials, superficials i masclistes, però també n’hi ha de socials, científics, feministes i d’activisme polític. Un algoritme polièdric que creix a escala exponencial. No es pot obviar el lideratge que exerceixen els EUA i el Canadà. Ara bé, al nostre context ja hi havia una base cultural força sòlida, en gran part gràcies a projectes amb més de dues dècades de recorregut, com, per exemple, la revista&nbsp;Cáñamo, el fòrum virtual Cannabiscafe o MarihuanaTV. Cal recordar que, com que ens movem en un mercat on no hi ha controls de qualitat i això comporta riscos inherents, sempre haurem d’avaluar críticament potencials elements de&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">qualitat</a>,&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">adulteració i contaminacions</a>.L’evolució de la popularització dels diferents productes del cànnabis està estretament lligada al desenvolupament de les tècniques i la millora del coneixement sobre la manipulació de la planta del cànnabis i, en concret, dels cabdells. Partint de les extraccions més ancestrals arribem a les més modernes. <h2>Charas</h2>És la manera més tradicional i atàvica d’extreure la resina dels cabdells de les plantes vives. Simplement, amb el frec de les mans s’aconsegueix una extracció per fricció que conserva molts&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpens</a>. Es coneixen els seus usos des de fa més de mil anys a l’Índia, concretament a la regió de l’Himàlaia, i també al Pakistan. Hi ha registres del seu ús en entorns cerimonials hinduistes, on es consumia mitjançant pipes d’argila anomenades chilum. Als nostres dies, es poden trobar charas en alguns CSC i es consumeix directament dins dels porros, al&nbsp;bong, fent dabbing o vaporitzat.A continuació, examinarem productes elaborats a partir d’un tamís, sense emprar solvents. <h2>Haixix</h2>La cultura hippy de la dècada del 1960 i 1970 va fer famoses denominacions d’origen del haixix del Marroc, Turquia, el Líban o Afganistan, on era la manera tradicional de filtrar o tamisar la resina de la marihuana una vegada les plantes estaven seques. En funció del tamís i la tècnica utilitzats, i de la qualitat de la matèria primera, s’obtenien extraccions amb diferents concentracions de cannabinoides que s’havien de premsar amb calor per ser transformades en una placa. L’objectiu d’aquest tipus de mètodes és concentrar i augmentar la potència, el sabor i l’aroma de les flors que s’han fet servir. Les concentracions de THC en aquests preparats tradicionals era relativament baixa, entre el 5% i el 15%.En l’àmbit dels CSC trobem un ampli repertori de haixix, amb diferents relacions qualitat-preu i denominacions d’origen tant locals com llunyanes. Les concentracions de THC i CBD solen ser més elevades que al mercat il·lícit, on sovint es produeixen enganys i els productes són de més risc. Un element clau per gestionar els plaers i els riscos és conèixer la qualitat del producte abans de consumir-lo; als CSC pots obtenir més informació sobre les concentracions de cannabinoides. <h2>Dry Sift Hash</h2>És bàsicament un refinament del haixix. Tradicionalment es coneixia com&nbsp;kifi&nbsp;o&nbsp;kif. S’elabora amb tamisos de seda molt més fins que els emprats amb el haixix que permeten una extracció de tricomes més potent. Té un aspecte de gra molt fi que conserva a la perfecció el perfil de terpens de la planta utilitzats. Es busca l’obtenció dels tricomes semblants als obtinguts en recollir les restes de dins dels trinxadors o&nbsp;grinders&nbsp;que incorporen una càmera de filtre. Si es vaporitza, es fon completament. La concentració de THC és molt superior a la del haixix comercial, i es pot situar entre el 30% i el 50%. En laboratoris més equipats aquesta tecnologia s’ha millorat usant gel sec (CO2) per fer l’extracció (Fresh frozen dry sift) o, fins i tot, nitrogen líquid, que és molt més fred encara. Amb aquestes tècniques es poden obtenir concentracions del 80% de THC (Nitro Hash). <h2>Bubble hash o Ice-O-Lator</h2>En aquest cas, es fa servir gel per mantenir una temperatura baixa de l’aigua on hi ha submergides unes bosses fetes de malla o tamisos, semblants als del&nbsp;Dry sift, amb la matèria vegetal a dins. El mètode consisteix a aplicar una separació mecànica de la resina cristal·litzada mitjançant una força centrífuga per aconseguir una extracció encara més concentrada. És important que s’hagi realitzat un bon assecat del resultat assolit; si no, pot aparèixer floridura. Des de la invenció del&nbsp;Bubbleator, per part de la Mila Jansen, es va popularitzar aquesta presentació, valorada per la seva puresa i capacitat de preservar els tricomes. <h2>Rosin</h2>Per la seva senzillesa, seguretat i eficiència, el&nbsp;Rosin&nbsp;ha guanyat molta popularitat a l’escena del cànnabis dels darrers deu anys. Únicament aplicant pressió i calor sobre els cabdells s’obté un extracte molt concentrat que és apreciat perquè manté les qualitats organolèptiques del producte primari. L’aparença del&nbsp;Rosin&nbsp;és semblant a la mel i la concentració de THC pot arribar a ser molt alta, fins al 90%. Això pot comportar riscos de sobredosificació. Com que generalment es consumeix vaporitzat o fent dabbing, s’ha d’anar molt amb compte i iniciar-se en dosis baixes per avaluar-ne l’efecte. És cada cop més habitual veure que els CSC tenen una premsa hidràulica de mida transportable i ús manual per elaborar&nbsp;rosin&nbsp;al moment. Els dies de fer-ho amb una planxa de cabell elèctrica han quedat ràpidament enrere. El que es manté és el paper sulfurat (també conegut com a paper de forn) per separar la font de calor i pressió del cabdell i la mostra de cànnabis. És important mencionar que qualsevol persona que sigui membre d’una associació de cànnabis pot afavorir que aquesta incideixi en el control de la&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">qualitat del cànnabis</a>&nbsp;que es dispensa, i demanar més informació sobre la procedència o els mètodes de cultiu. En darrer terme, és el que fan la resta de persones que consumeixen qualsevol altre producte de consum. A ningú li agrada que li donin gat per llebre, i si una associació no cuida els seus membres, aquests cercaran una altra associació amb més compromís amb les bones pràctiques. En el fons, és responsabilitat de tots i totes lluitar per allò que volem. Pots llegir la segona part d’aquest apunt a l’entrada següent del blog RdRcannabis.

La xarxa va plena de posts, reels, unboxings i reviews sobre noves genètiques, mètodes de cultiu, tendències de consum o productes del cànnabis. Navegant per aquesta onada, també trobem els i les influencers, canals de Youtube especialitzats i múltiples organitzacions dedicades a l’educació i la divulgació. Al llarg de la darrera dècada, les presentacions dels productes del cànnabis no ha deixat d’evolucionar. La millora dels processos d’extracció de cannabinoides i terpens ha ofert una àmplia gamma de possibilitats, i cada producte té les seves particularitats. A continuació, examinarem alguns dels més populars al nostre entorn.

Un catàleg del cànnabis actualitzat: tipus d’extraccions i principals tendències (1/2)

The internet is full of posts, reels, unboxings and reviews of new strains, growing methods, consumption trends or cannabis-based products. When browsing through this abundance, we also find influencers, specialised YouTube channels and multiple organisations whose purpose is to educate and provide information. The presentations of cannabis products have evolved continuously during the last decade. With improvements in the cannabinoid and terpene extraction processes, the range of possibilities has expanded, and each product has its particular features. In this post, we will examine some of the more popular presentations in Catalonia. In the social media era, the cannabis culture is just one more culture that has become globalised. The online explosion of cannabis has many faces. We can find commercial, superficial and male sexist elements, but there are also people who pursue social, scientific, feminist and political activist agendas. A polyhedral algorithm that is growing exponentially. We cannot ignore the leadership role played by the US and Canada. However, there was already a pretty solid cultural base here in Spain, to a considerable degree thanks to projects with more than two decades of history behind them, such as the magazine&nbsp;Cáñamo [Hemp], the Cannabiscafe online forum or Marihuana TV. It should be remembered that as we are moving in a market where there are no quality controls, with the intrinsic risks this entails, we must always critically evaluate potential aspects related to&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">quality</a>,&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">adulteration and contamination.</a> The popularisation of the different cannabis products is closely linked to the refinement of techniques and better knowledge of how to handle cannabis plants and, more specifically, cannabis buds. In this review we will start with the more ancestral extractions and will be moving to the more modern ones. <h2>Charas</h2>This is the most traditional, atavistic way of extracting resin from the buds of live plants. Simply by rubbing your hands together, resin is extracted by friction. This technique is effective for preserving many&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenes</a>. Its uses have been known for over a thousand years in India, specifically in the Himalayas, and also in Pakistan. There are records of its use in Hindu ceremonies, where it was consumed using clay pipes called chillums. Nowadays, you can find charas in some CSCs (cannabis social clubs) and it is consumed directly in joints, in bongs, by dabbing or vaping.The following sections examine products obtained by sifting, with no use of solvents. <h2>Hashish</h2>The hippy culture of the 1960s and 1970s brought fame to certain hashish designations of origin, such as Morocco, Turkey, Lebanon or Afghanistan, where it was traditional to filter or sift the marijuana resin after the plants had dried. Depending on the sieve and the technique used, and the quality of the raw material, extractions were obtained with different cannabinoid concentrations that then had to be heat-pressed into a tablet. The goal pursued by this type of method is to concentrate and increase the strength, taste and aroma of the flowers used. THC concentrations in these traditional preparations was relatively low, between 5% and 15%. Within the CSCs, we find an extensive repertory of hashish at different prices and coming from near and afar. THC and CBD concentrations are usually higher than on the illicit market, where products are often adulterated and are higher risk. A key factor for managing pleasures and risks is to know the product’s quality before consuming it; further information can be obtained about cannabinoid concentrations at the CSCs. <h2>Dry Sift Hash</h2>This is basically a refinement of hashish. Traditionally, it is known as kifi or kief. It is made using silk sieves that are much finer than those used with hashish, and are more effective in extracting trichomes. It has a very fine grain that fully preserves the plant’s terpene profile. The goal is to obtain similar trichomes to those obtained when the remains are collected from inside grinders that have a filter chamber. When vaped, it completely melts. THC concentration is much higher than that of commercial hashish, ranging between 30% and 50%. In better equipped laboratories, this technology has been improved by using dry ice (CO2) for extraction (fresh frozen dry sift), or even liquid nitrogen, which is much colder. With these techniques THC concentrations of 80% (nitro hash) can be obtained. <h2> </h2><h2>Bubble hash o Ice-O-Lator</h2>In this case, ice is used to maintain a low water temperature in which fine mesh bags are immersed, similar to those of dry sift, with the plant material inside. The method consists of mechanically separating the crystallised resin, using centrifugal force to achieve an extraction with an even higher concentration. It is important to thoroughly dry the result; otherwise, mould may appear. Since the Bubbleator was invented by Mila Jansen, this preparation has become very popular and it is appreciated for its purity and capacity for preserving trichomes. <h2>Rosin</h2>Rosin has become very popular on the cannabis scene in the last ten years for its simplicity, safety and efficiency. Simply by applying pressure and heat to the buds a highly concentrated extract is obtained whose value lies in that it maintains the primary product’s organoleptic qualities intact. Rosin looks like honey and the THC concentration can be very high, up to 90%. This can give rise to overdose risks. As it is generally consumed by vaping or dabbing, consumers should proceed with considerable care and start with low doses in caution of what the effect is. It is increasingly common to see portable, hand-operated hydraulic presses in CSCs to make rosin to order. The days when this used to be done with an electric hair straightener are long gone. However, greaseproof or baking paper are still used as a barrier to separate the bud and the cannabis sample from the source of heat and pressure. Any person who is a member of a cannabis association can pressure it to take an active stance in&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">quality-controlling cannabis</a>&nbsp;that is dispensed and ask for more information about provenance or growing methods. After all, it is what people who consume any other consumer product do. No-one likes being taken for a ride, and if an association does not look after its members, they will eventually go to another association that takes best practices more seriously. Basically, it is everyone’s responsibility to stand up for what we want. You can read the second part of this post in the following entry in the RdRcannabis blog.

The internet is full of posts, reels, unboxings and reviews of new strains, growing methods, consumption trends or cannabis-based products. When browsing through this abundance, we also find influencers, specialised YouTube channels and multiple organisations whose purpose is to educate and provide information. The presentations of cannabis products have evolved continuously during the last decade. With improvements in the cannabinoid and terpene extraction processes, the range of possibilities has expanded, and each product has its particular features. In this post, we will examine some of the more popular presentations in Catalonia.

An updated cannabis catalogue: types of extraction and main trends (1/2)

La red va repleta de&nbsp;posts,&nbsp;reels,&nbsp;unboxings&nbsp;y&nbsp;reviews&nbsp;sobre nuevas genéticas, métodos de cultivo, tendencias de consumo o productos del cannabis. Navegando por esta nueva ola, también encontramos a los y las&nbsp;influencers, canales de Youtube especializados y múltiples organizaciones dedicadas a la educación y la divulgación. A lo largo de la última década, las presentaciones de los productos del cannabis no han dejado de evolucionar. La mejora de los procesos de extracción de cannabinoides y terpenos ha ofrecido una amplia gama de posibilidades, y cada producto tiene sus particularidades. A continuación, examinaremos algunos de los más populares en nuestro entorno. En la era de las redes sociales, la cultura del cannabis también es una más de las que se han globalizado. La eclosión digital del cannabis tiene muchas caras. Podemos encontrar elementos comerciales, superficiales y machistas, pero también los hay sociales, científicos, feministas y de activismo político. Un algoritmo poliédrico que crece a escala exponencial. No se puede obviar el liderazgo que ejercen los EE.UU. y el Canadá. Ahora bien, a nuestro contexto ya existía una base cultural bastante sólida, en gran parte gracias a proyectos con más de dos décadas de recorrido, como, por ejemplo, la revista&nbsp;Cáñamo, el foro virtual Cannabiscafe o MarihuanaTV. Hay que recordar que, como nos movemos en un mercado donde no hay controles de calidad y eso comporta riesgos inherentes, siempre tendremos que evaluar críticamente potenciales elementos de&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/el-tamano-no-importa-es-la-calidad/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">calidad</a>,&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/el-tamano-no-importa-es-la-calidad-2/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">adulteración y contaminaciones</a>.La evolución de la popularización de los diferentes productos del cannabis está estrechamente ligada al desarrollo de las técnicas y a la mejora del conocimiento sobre la manipulación de la planta del cannabis y, en concreto, de los cogollos. Partiendo de las extracciones más ancestrales llegamos a las más modernas. <h2>Charas</h2>Es la manera más tradicional y atávica de extraer la resina de los cogollos de las plantas vivas. Simplemente con el roce de las manos se consigue una extracción por fricción que conserva muchos&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">terpenos</a>. Se conocen sus usos desde hace más de mil años en la India, concretamente en la región del Himalaya, y también en el Pakistán. Hay registros de su uso en entornos ceremoniales hinduistas, donde se consumía mediante pipas de arcilla llamadas&nbsp;chilum. En nuestros días, se pueden encontrar charas en algunos CSC y se consumen directamente en los porros, en el&nbsp;bong, haciendo dabbing o vaporizado.A continuación, examinaremos productos elaborados a partir de un tamiz, sin utilizar solventes. <h2>Hachís</h2>La cultura hippy de la década de los sesenta y setenta hizo famosas algunas denominaciones de origen del hachís de Marruecos, Turquía, el Líbano o Afganistán, donde era la forma tradicional de filtrar o tamizar la resina de la marihuana una vez las plantas estaban secas. En función del tamiz y la técnica utilizados, y de la calidad de la materia prima, se obtenían extracciones con diferentes concentraciones de cannabinoides que se tenían que prensar con calor para transformarlos en una placa. El objetivo de este tipo de métodos es concentrar y aumentar la potencia, el sabor y el aroma de las flores que se han utilizado. Las concentraciones de THC en estos preparados tradicionales eran relativamente bajas, entre el 5% y el 15%. En el ámbito de los CSC encontramos un amplio repertorio de hachís, con diferentes relaciones calidad-precio y denominaciones de origen tanto locales como lejanas. Las concentraciones de THC y CBD suelen ser más elevadas que en el mercado ilícito, donde a menudo se producen engaños y los productos son de más riesgo. Un elemento clave para gestionar los placeres y los riesgos es conocer la calidad del producto antes de consumirlo; en los CSC puedes obtener más información sobre las concentraciones de cannabinoides. <h2>Dry Sift Hash</h2>Consiste básicamente en un refinamiento del hachís. Tradicionalmente se conocía como&nbsp;kifi&nbsp;o&nbsp;kif. Se elabora con tamices de seda mucho más finos que los utilizados con el hachís que permiten una extracción de tricomas más potente. Tiene un aspecto de grano muy fino que conserva a la perfección el perfil de terpenos de la planta utilizados. Se busca la obtención de los tricomas parecidos a los obtenidos al recoger los restos del interior de los trituradores o&nbsp;grinders&nbsp;que incorporan una cámara de filtro. Si se vaporiza, se funde completamente. La concentración de THC es muy superior a la del hachís comercial, y se puede situar entre el 30% y el 50%. En laboratorios mejor equipados esta tecnología se ha mejorado usando gel seco (CO2) para realizar la extracción (Fresh frozen dry sift), o incluso nitrógeno líquido, que es mucho más frío todavía. Con estas técnicas se pueden obtener concentraciones del 80% de THC (Nitro Hash). <h2>Bubble hash o Ice-O-Lator</h2>En este caso, se utiliza hielo para mantener una temperatura baja del agua donde están sumergidas unas bolsas hechas de malla o tamices, parecidos a los del&nbsp;Dry sift,&nbsp;con la materia vegetal dentro. El método consiste en aplicar una separación mecánica de la resina cristalizada mediante una fuerza centrífuga para conseguir una extracción todavía más concentrada. Es importante que se haya realizado un buen secado del resultado antes; si no, puede aparecer moho. Desde la invención del&nbsp;Bubbleator, por parte de la Mila Jansen, se popularizó esta presentación, valorada por su pureza y capacidad de preservar los tricomas. <h2>Rosin</h2>Por su sencillez, seguridad y eficiencia, el&nbsp;rosin&nbsp;ha ganado mucha popularidad en la escena del cannabis en los últimos diez años. Únicamente aplicando presión y calor sobre los cogollos se obtiene un extracto muy concentrado que es apreciado porque mantiene las cualidades organolépticas del producto primario. La apariencia del&nbsp;rosin&nbsp;es parecida a la de la miel y la concentración de THC puede llegar a ser muy alta, hasta del 90%. Ello puede comportar riesgos de sobredosificación. Como generalmente se consume vaporizado o en&nbsp;dabbing, hay que ir con mucho cuidado e iniciarse en dosis bajas para evaluar su efecto. Es cada vez más habitual que los CSC tengan una prensa hidráulica transportable de uso manual para elaborar&nbsp;rosin&nbsp;al momento. Los días de hacerlo con una plancha de pelo eléctrica han quedado rápidamente atrás. Lo que se mantiene es el papel sulfurado (también conocido como papel de horno) para separar la fuente de calor y presión del cogollo y la muestra de cannabis. Es importante mencionar que cualquier persona que sea miembro de una asociación de cannabis puede favorecer que esta incida en el control de la&nbsp;<a href="https://rdrcannabis.cat/la-grandaria-no-importa-es-la-qualitat-2/" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">calidad del cannabis</a>&nbsp;que se dispensa, y solicitar más información sobre la procedencia o los métodos de cultivo. En último término, es lo que hacen el resto de personas que consumen cualquier otro producto de consumo. A nadie le gusta que le den gato por liebre, y si una asociación no cuida a sus miembros, estos buscarán otra asociación más comprometida con las buenas prácticas. En el fondo, es responsabilidad de todos y todas luchar por aquello que queremos. Puedes leer la segunda parte de este apunte en la entrada siguiente del blog RdRcannabis.

La red va repleta de posts, reels, unboxings y reviews sobre nuevas genéticas, métodos de cultivo, tendencias de consumo o productos del cannabis. Navegando por esta nueva ola, también encontramos a los y las influencers, canales de Youtube especializados y múltiples organizaciones dedicadas a la educación y la divulgación. A lo largo de la última década, las presentaciones de los productos del cannabis no han dejado de evolucionar. La mejora de los procesos de extracción de cannabinoides y terpenos ha ofrecido una amplia gama de posibilidades, y cada producto tiene sus particularidades. A continuación, examinaremos algunos de los más populares en nuestro entorno.

Un catálogo del cannabis actualizado: tipos de extracciones y principales tendencias (1/2)

El cànnabis és una planta rica i complexa formada per una gran diversitat de compostos psicoactius. Però no tots els seus compostos psicoactius tenen efectes psicotròpics; dit d’una altra manera, no tots “col·loquen”. És una cosa que comença a ser entesa amb la popularització del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre altres coses, “col·loca”; el CBD, no. També és el cas dels terpens, elements psicoactius que, si bé no “col·loquen”, sí que interfereixen en la “col·locada”. Quant influeixen els terpens en l’efecte del cànnabis? Es podria dir que, si es coneguessin els terpens del cànnabis, se’n podrien anticipar els efectes? Si bé, en el dia d’avui, conceptes com&nbsp;perfil terpènic&nbsp;o&nbsp;mapa terpènic&nbsp;comencen a ser tòpics en els cercles cannàbics, cal reconèixer que els terpens no han estat descoberts pels entesos del cànnabis. Utilitzats en la indústria alimentària com a odorants i saboritzants, i també en la indústria cosmètica i de perfumeria, els terpens són vells coneguts de la humanitat. En la medicina tradicional o popular han tingut molt protagonisme de manera encoberta. Ben conegudes són les propietats sedants i ansiolítiques de la lavanda, a causa del seu alt contingut en linalol.&nbsp;I també el factor antiinflamatori del clau, a causa de l’eugenol, o l’expectorant de l’eucaliptus gràcies a la presència d’eucaliptol, per només esmentar-ne alguns exemples. En el dia d’avui podem dir que els terpens són els components majoritaris dels olis essencials, aquests remeis “casolans” que tants mals han alleujat i que es coneixen des de temps ancestrals. En el cànnabis, com en la resta de plantes, els terpens són aquests compostos que proporcionen una olor i sabor característics. Aquest clàssic gest d’olorar una flor o un cabdell en un intent d’identificar la varietat de cànnabis no és cap altra cosa que olorar terpens. Resulta que són els terpens els que confereixen a cada varietat de cànnabis un gust i sabor únics que la fa diferent de la resta de varietats. Però, és això l’únic que aporten els terpens?, un punt&nbsp;gurmet&nbsp;a cada varietat? Després d’esmentar que formen part de la medicina popular, la resposta s’intueix fàcilment. Els terpens són molt més que olor i sabor, són compostos molt interessants capaços de causar molts efectes. Malgrat la seva senzilla composició química, poc més que carboni i hidrogen, són compostos que a molt baixes concentracions ja es fan notar. Es considera que tenen interès farmacològic a partir del 0,05%<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/#_ftn1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;de concentració, molt per sota d’aquest 0,2% propi del THC. Però el seu veritable secret rau en la seva capacitat per combinar efectes. Fa temps que es coneixen molts dels seus efectes per separat. Avui es comença a entendre que el seu veritable potencial consisteix en la seva capacitat per sumar efectes i generar sinergies. En el cànnabis, els terpens interactuen entre si produint una gran diversitat d’aliances i sinergies. Però també interactuen amb els cannabinoides modulant i modelant els seus efectes. Aquesta interacció entre terpens i cannabinoides sembla ser la causa de la diversitat d’efectes dels diferents tipus de cànnabis. Segons els terpens que acompanyin els cannabinoides, sembla que aquests poden tenir un efecte més o menys embriagador, més o menys estimulant, més o menys ansiolític, més o menys analgèsic, més o menys antiinflamatori. Es parla de “col·locada”, però la cosa va molt més enllà d’un mer efecte embriagador en el cànnabis. Existeixen efectes psicodèlics, efectes eufòrics, energètics, creatius… efectes riallers, potenciadors de l’empatia i de les ganes parlar. Però també el cànnabis pot generar ansietat i paranoia, gana i excés de gana, així com letargia i son, però també taquicàrdia o dificultat per dormir. Sembla que la cosa es complica, tota una infinitat d’efectes, en molts casos oposats, derivats d’una mateixa planta. I d’on ve tota aquesta diversitat d’efectes del cànnabis? Sembla que, d’entre tots els compostos psicoactius de la planta, els terpens tenen un paper crucial en aquesta diversitat. Es tenen identificats més de 400 terpens amb més o menys presència en les diverses varietats de cànnabis. Cada un aporta la seva aroma i el seu sabor particulars, però també uns efectes característics. Alguns sedatius, altres estimulants. Alguns ansiolítics, altres excitants. N’hi ha d’analgèsics i també d’antiinflamatoris. Embriagadors, estimulants, digestius, antiespasmòdics, potenciadors de la memòria a curt termini… la llista creix i creix, tant com la diversitat d’efectes del cànnabis. Partint de la clàssica distinció entre plantes “satives” (Cànnabis sativa) o estimulants i plantes “índiques” (Cannabis indica) o sedatives, potser es podria parlar d’una classificació dels terpens propis del cànnabis en funció dels seus efectes sedatius o bé estimulants. D’aquesta manera, es podria pensar que hi ha terpens pròpiament d’índica i terpens pròpiament de&nbsp;sativa. Però resulta que la cosa no és tan senzilla. La barreja de terpens és pràcticament infinita. Per exemple, el mircè, de gran potencial sedatiu, és el terpè més estès en el cànnabis, i no és específic de les varietats de perfil índic. El&nbsp;limonè, des de temps precannàbics conegut per les seves propietats estimulants, hauria de ser un terpè de&nbsp;sativa. I de fet ho és, alta presència de&nbsp;limonè, o, el que és el mateix, una forta aroma i sabor de cítric dolç amb toc de llimona, és simptomàtic de varietats estimulants i energètiques, la qual cosa tradicionalment s’ha conegut com de tall&nbsp;sativa. Però, què passa quan en una varietat trobem bones aromes de&nbsp;limonè&nbsp;barrejades amb alta presència de mircè? Allà comença la màgia dels terpens. De sobte, observem que aquesta trobada d’intencions i efectes pròpia de cada terpè genera sinergies més subtils que la mera suma de les seves parts. Trobem que aquesta unió de terpens, fins i tot acompanyada de nivells alts de THC sense gairebé presència de CBD, arriba a generar efectes ansiolítics, capaços fins i tot de modular la “col·locada” d’aquests nivells alts de THC i de generar tranquil·litat i benestar mental. Significa això que sempre que es trobi una presència de mircè i limonè per sobre de la resta de terpens tindrem perfils ansiolítics de cànnabis? Sembla que la cosa es continua complicant. Són tan complexes les sinergies entre terpens que, de la mateixa manera que subtils tocs de qualsevol terpè modifiquen el seu sabor i la seva olor, també aquests subtils tocs són capaços de modificar-ne els efectes. Per això cal anar a poc a poc. Com orientar-se, llavors, si en una mateixa varietat es poden trobar més de 100 terpens? Potser el més apropiat sigui començar per centrar-se en aquells amb més presència en el cànnabis. Hi ha terpens que apareixen amb més freqüència en la diversitat de varietats, i, en general, aquests mateixos solen aparèixer en més concentracions. Aquests terpens predominants tenen un paper protagonista en el cànnabis. A continuació, s’introdueixen sis dels terpens més comuns en la planta. <h2>Mircè</h2>El terpè més estès en el cànnabis. D’olor dolça i afruitada. Exòtic però al seu torn de toc terrós. És un potent sedant i relaxant. Es troba també al mango, el llúpol i la guaiaba. Potencia els efectes del THC i possiblement sigui el principal responsable de l’efecte sedatiu del cànnabis. <h2>Beta cariofilè</h2>La seva olor recorda el pebre i té un toc de fusta i espècies diverses. Es troba, per descomptat, en el pebre i és present també en pràcticament totes les varietats de cànnabis. És també de perfil relaxant i sedatiu. <h2>Limonè</h2>Considerat el terpè més&nbsp;de sativa,&nbsp;però no per això exclusivament de&nbsp;sativa.&nbsp;Amb olor i sabor a cítric dolç tirant a llimona, el trobem en la gran majoria de cítrics. Té efectes estimulants i ansiolítics. <h2>Pinè</h2>Possiblement el terpè més estès en el regne vegetal, i també molt present en el cànnabis. Present en pins i coníferes, té aquest toc d’aroma fresca, picant i molt a bosc de pins. Principalment té un efecte energètic, però alhora de tranquil·litat mental, capaç de “relaxar” els efectes del THC. <h2>Linalol</h2>D’aroma floral, sobretot, a lavanda. Des de fa mil·lennis es coneix el seu potent efecte sedant i inductor del son. En la naturalesa es troba en el gessamí, la farigola i sobretot en la lavanda del son. En la naturalesa es troba en el gessamí, la farigola i sobretot en la lavanda. <h2>Humulè</h2>Terpè molt versàtil, amb olor de llúpol fresc i d’herba acabada de tallar, aporta cert toc amarg propi del llúpol, i també terrós. És de perfil estimulant i es troba en el llúpol, el pebre negre, el ginseng i la sàlvia. Malgrat reconèixer-los i saber quins efectes tenen aïlladament, ha de quedar clar que el que és interessant entre terpens és com es combinen. I resulta que orientar-se entre terpens no és cosa senzilla. Pràcticament hem respost totes les incògnites amb més incògnites. Partim d’una evidència, la capacitat dels terpens per generar efectes farmacològics. Per tant, no és difícil comprendre com aquests es combinen i modelen amb els efectes del cànnabis. En l’intent d’anticipar els efectes del cànnabis a partir de la seva composició terpènica, ens trobem amb la dificultat de reconèixer-los i d’entendre les seves sinergies i interaccions. I, malgrat aquest complex laberint, hi ha alguna cosa en la nostra complicada relació amb els terpens que sembla poder explicar la diversitat d’efectes del cànnabis. Cada vegada queda més clar que els terpens juguen un paper fonamental en els efectes del cànnabis, i que tenen una enorme capacitat i habilitat per modular els cannabinoides, inclòs l’arxiconegut tetrahidrocannabinol, popularment conegut com a THC; cannabinoide que tanta atenció ha rebut i que ha estat seleccionat amb tanta cura per tants cultivadors fins a convertir-se en el compost psicoactiu majoritari de la planta del cànnabis, així com en el gran protagonista de totes les polítiques reguladores del cànnabis. I ara resulta que unes senzilles cadenes d’hidrògens i carbonis anomenades terpens són capaces de modular-lo. S’obre un camp enorme, i sembla que no queda cap altra opció que afinar l’olfacte de cara a poder anticipar i/o entendre els efectes de cada varietat de cànnabis. Potser també és ben important analitzar al laboratori els terpens del cànnabis. Si es poden contrastar aromes i sabors amb analítiques de laboratori, les persones usuàries podran començar a associar les seves experiències a determinats terpens i així podran anticipar certes qualitats de cada varietat. No només es tracta de saber quant THC hi ha i quant CBD el contraresta. Els terpens tenen un paper primordial en els efectes del THC i del cànnabis en general. Identificar-los anticipa efectes i, per tant, suposa una inestimable estratègia de reducció de riscos (RdR). Començar a posar-li nom a tota aquesta infinitat d’olors, sabors i efectes del cànnabis pot minimitzar riscos adaptant la planta a les persones i als seus usos; altrament, són les persones les que acaben adaptant-se a la planta i a les seves “modes”. <h2>Bibliografia:</h2>Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64.Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969.Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796.Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-i-terpens-que-son-i-els-seus-efectes/#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).

El cànnabis és una planta rica i complexa formada per una gran diversitat de compostos psicoactius. Però no tots els seus compostos psicoactius tenen efectes psicotròpics; dit d’una altra manera, no tots “col·loquen”. És una cosa que comença a ser entesa amb la popularització del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre altres coses, “col·loca”; el CBD, no. També és el cas dels terpens, elements psicoactius que, si bé no “col·loquen”, sí que interfereixen en la “col·locada”. Quant influeixen els terpens en l’efecte del cànnabis? Es podria dir que, si es coneguessin els terpens del cànnabis, se’n podrien anticipar els efectes?

Cànnabis i terpens: què són i els seus efectes

Cannabis is a rich, complex plant that has a broad diversity of psychoactive compounds. But not all of its psychoactive compounds have psychotropic effects; to put it another way, not all of them make you “high”. This is something that people are starting to understand with the popularisation of CBD (cannabidiol). THC (tetrahydrocannabinol), among other things, makes you “high”; CBD doesn’t. This is also the case with terpenes. These are psychoactive compounds that do not make you “high”, but they do interfere with what does make you “high”. How much do terpenes interfere with the effect of cannabis? Can it be said that if the terpenes in cannabis were known, its effects could be predicted? Although terms such as&nbsp;terpene profile&nbsp;or&nbsp;terpene map&nbsp;are starting to become quite commonplace in cannabis circles, the fact is that terpenes weren’t discovered by cannabis connoisseurs. Used in the food industry as odorants and flavourings, and also in the perfume and cosmetics industry, terpenes have long been known to mankind. In a rather undercover manner, they have been widely used in traditional or popular medicine. Lavender is well-known for its sedative and anxiolytic properties, thanks to its high linalool&nbsp;content.&nbsp;And what about the anti-inflammatory properties of clove, attributable to eugenol, or the expectorant properties of eucalyptus, thanks to the presence of eucalyptol, to mention just a few examples? We now know that terpenes make up the majority of the components of the essential oils, those “household” remedies that have alleviated so many ailments and which have been known since time immemorial. In cannabis, as in the other plants, the terpenes are the components that are responsible for their characteristic smell and taste. When performing the classic gesture of smelling a cannabis flower or bud in an attempt to identify the variety, what we are basically doing is smelling terpenes. In fact, it is the terpenes that give each variety of cannabis a unique taste and smell that make it different from the other varieties. But is that all that terpenes give? A&nbsp;gourmet&nbsp;touch to each variety? After saying that they are part of popular medicine, it is easy to guess the answer. Terpenes are much more than smell and taste; they are very interesting compounds in their own right, with the ability to cause many effects. Despite the simplicity of their chemical composition, little more than carbon and hydrogen, they are compounds that make themselves felt even at very low concentrations. It is considered that they hold pharmacological interest at concentrations above 0.05%<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-terpenes-what-are-they-and-their-effects/?lang=en#_ftn1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>, which is way below the 0.2% of THC. But their true secret lies in their ability to combine effects. Their individual effects have been known for a long time. Today, it is beginning to be understood that their real potential lies in their ability to add effects and generate synergies. <a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-terpenes-what-are-they-and-their-effects/?lang=en#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).In cannabis, terpenes interact with each other to produce a great diversity of alliances and synergies. But they also interact with cannabinoids, modulating and shaping their effects. This interaction between terpenes and cannabinoids seems to be the cause of the diverse effects of different types of cannabis. Depending on the terpenes that accompany cannabinoids, it seems that their effects can be more or less intoxicating, more or less stimulating, more or less anxiolytic, more or less analgesic, or more or less anti-inflammatory.People talk about getting “high”, but cannabis is much more than an intoxicating effect. There are psychedelic effects, euphoric effects, energising effects, creative effects… effects that make you want to laugh, enhance your empathy or make you more talkative. But cannabis can also create anxiety and paranoia, increase appetite or the feeling of insatiable hunger, and produce lethargy and somnolence, as well as a racing heart beat or difficulty in sleeping. So it’s starting to become quite complicated, such an enormous number of effects, many of them the opposite of each other, produced by the same plant. And, in any case, where does this diversity of cannabis effects come from? Among all of the plant’s psychoactive compounds, it seems that terpenes play a crucial role in this diversity. More than 400 terpenes have been identified as being present in the different varieties of cannabis to a greater or lesser degree. Each one contributes its particular aroma and flavour, but also certain characteristic effects. Some of them are sedative, others are stimulant. Some of them are anxiolytic, others are anxiogenic. There are analgesic effects and also anti-inflammatory effects. Intoxicating, stimulant, digestive, antispasmodic, short-term memory enhancing… the list gets longer and longer, as does the diversity of effects of cannabis. Using the classic distinction between “sativa” (Cannabis sativa) or stimulant plants, and “indica” (Cannabis indica) or sedative plants, we could propose classifying terpenes in cannabis on the basis of their sedative or stimulant effects. So, we could perhaps say that there are specifically indica terpenes and specifically sativa terpenes. However, it turns out that it’s not as simple as that. Terpenes can be blended in a practically infinite number of ways. For example, myrcene, with a strong sedative potential, is the most common terpene in cannabis, and is not specific to the varieties with an indica profile. Limonene, known since pre-cannabis times for its stimulant properties, should be a sativa terpene. And in fact it is. A strong presence of limonene or, to put it another way, a strong, sweet citrus smell and taste with a touch of lemon is symptomatic of the stimulant and energising varieties, which have been traditionally known as sativa types. But what happens when we find the unmistakeable aroma of limonene blended with a strong presence of myrcene? Here is where terpenes’ magic starts. Suddenly we see that this meeting of intentions and effects of each terpene generates synergies that are more subtle than the mere sum of their parts. We find that this union of terpenes, even when it is accompanied by high levels of THC with almost no presence of CBD, has anxiolytic effects that are even able to modulate the “high” produced by these high levels of THC and produce a state of calm and mental well-being. Does this mean that when we find that myrcene and limonene are present in higher quantities than the other terpenes, we will have cannabis with an anxiolytic profile? It seems that it’s more complicated than that. Synergies between terpenes are so complex that subtle hints of any terpene not only modify its taste and smell, but are also capable of modifying its effects. So we can’t rush to conclusions. But how can we get our bearings if the same variety can have more than 100 terpenes? Perhaps the best approach would be to focus on those that are present in the highest concentrations in cannabis. There are terpenes that are found more frequently in the different varieties and, as a general rule, they are usually found in higher concentrations. These predominant terpenes play a significant role in cannabis. We’ll briefly talk about six of the terpenes found most commonly in the plant. <h2>Myrcene</h2>This is the most widely found terpene in cannabis. It has a sweet, fruity smell. Exotic but with an earthy touch. It is a powerful sedative and relaxant. It is also found in mangos, hops and guava. It enhances the effects of THC and is possibly the terpene mostly responsible for the sedative effect of cannabis. <h2>Beta-caryophyllene</h2>Its smell is reminiscent of pepper, with woody and spicy hints. Obviously, it is found in pepper and it is also present in almost all the varieties of cannabis. It also has a relaxant and sedative profile. <h2>Limonene</h2>Considered the quintessentially sativa terpene, it is not exclusively sativa. With a smell and taste of sweet citrus with lemony notes, it is found in most citrus fruits. It has stimulant and anxiolytic effects. <h2>Pinene</h2>Possibly the most widespread terpene in the plant kingdom, it is commonly found in cannabis as well. It is present in pine trees and conifers; it has a fresh, spicy smell that makes you think of pine woods. Its effect is mainly energising, but it is also calming, and is able to “relax” the effects of THC. <h2>Linalool</h2>A flowery scent, especially of lavender. It has been known for thousands of years for its powerful sedative and sleep-inducing effects. It is naturally found in jasmine, thyme, and especially in lavender. <h2>Humulene</h2>A very versatile terpene, smelling of fresh hops and freshly cut grass. It has a certain bitterness reminiscent of hops, and also an earthy note. It is a stimulant and it is found in hops, black pepper, ginseng and sage. Although terpenes can be identified and their individual effects are known, what makes them so interesting is how they combine. And finding our way through terpenes is no easy matter. We have answered pretty much all the questions with more questions. We have one fact to start with: terpenes’ ability to produce pharmacological effects. Knowing this, it is not hard to see how they combine with the effects of cannabis. However, when trying to predict the effects of cannabis from its terpene composition, we come up against the problem of recognising them and understanding their synergies and interactions. But despite this complex labyrinth, there is something in our complicated relationship with terpenes that may be able to explain the diversity of effects of cannabis. It is becoming increasingly clear that terpenes play a fundamental role in the effects of cannabis, and that they have an enormous capacity and ability for modulating cannabinoids, including the one that everybody knows, tetrahydrocannabinol, more popularly known as THC. This is the cannabinoid that has received most attention, and has been selected with so much care by so many growers that it has become the main psychoactive compound in the cannabis plant, and the main culprit in all the policies that seek to regulate the use of cannabis. And now we find that simple hydrogen and carbon chains called terpenes are able to modulate it. This opens an enormous field and it seems that there is nothing for it but to develop our sense of smell if we want to predict and/or understand the effects of each variety of cannabis. Perhaps it is also very important to analyse terpenes in cannabis at the laboratory. If cannabis users could compare aromas and flavours with laboratory results, they could start to associate their experiences with certain terpenes and, in turn, this would enable them to predict certain qualities of each variety. It’s not just a matter of knowing how much THC there is and how much CBD counteracts it. Terpenes play a fundamental role in the effects of THC and of cannabis in general. By identifying them, we can predict effects and this gives us an invaluable risk reduction (RR) strategy. By putting names to the infinite variety of smells, tastes and effects of cannabis, perhaps we can minimise risks by adapting the plant to people and its uses; otherwise, it is people who end up having to adapt to the plant and its “fads”. <h2>Bibliography</h2>Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64.Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969.Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796.Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-and-terpenes-what-are-they-and-their-effects/?lang=en#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).

Cannabis is a rich, complex plant that has a broad diversity of psychoactive compounds. But not all of its psychoactive compounds have psychotropic effects; to put it another way, not all of them make you “high”. This is something that people are starting to understand with the popularisation of CBD (cannabidiol). THC (tetrahydrocannabinol), among other things, makes you “high”; CBD doesn’t. This is also the case with terpenes. These are psychoactive compounds that do not make you “high”, but they do interfere with what does make you “high”. How much do terpenes interfere with the effect of cannabis? Can it be said that if the terpenes in cannabis were known, its effects could be predicted?

Cannabis and terpenes: what are they and their effects

El cannabis es una planta rica y compleja formada por una gran diversidad de compuestos psicoactivos. Pero no todos sus compuestos psicoactivos tienen efectos psicotrópicos; dicho de otra manera, no todos “colocan”. Es algo que empieza a ser entendido con la popularización del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre otras cosas, “coloca”; el CBD, no. También es el caso de los terpenos, elementos psicoactivos que, si bien no “colocan”, sí que interfieren en el “colocón”. ¿Cuánto influyen los terpenos en el efecto del cannabis? ¿Se podría decir que, conociendo los terpenos del cannabis, se podrían anticipar sus efectos? Si bien, a día de hoy, conceptos como&nbsp;perfil terpénico&nbsp;o&nbsp;mapa terpénico&nbsp;comienzan a ser tópicos en los círculos cannábicos, hay que reconocer que los terpenos no han sido descubiertos por los entendidos del cannabis. Utilizados en la industria alimentaria como odorantes y saborizantes, y también en la industria cosmética y de perfumería, los terpenos son viejos conocidos de la humanidad. En la medicina tradicional o popular han tenido mucho protagonismo de manera encubierta. Bien conocidas son las propiedades sedantes y ansiolíticas de la lavanda, debido a su alto contenido en linalool. Y también el factor antiinflamatorio del clavo, debido al eugenol, o el expectorante del eucalipto gracias a la presencia de eucaliptol, por sólo citar algunos ejemplos. A día de hoy podemos decir que los terpenos son los componentes mayoritarios de los aceites esenciales, esos remedios “caseros” que tantos males han aliviado y que se conocen desde tiempos ancestrales. En el cannabis, como en el resto de plantas, los terpenos son esos compuestos que dan un olor y sabor característicos. Ese clásico gesto de oler una flor o cogollo en un intento de identificar la variedad de cannabis no hace otra cosa que oler terpenos. Pues resulta que son los terpenos los que confieren a cada variedad de cannabis un gusto y sabor únicos que la hace distinta del resto de variedades. Pero, ¿es eso lo único que aportan los terpenos?, ¿un punto&nbsp;gourmet&nbsp;a cada variedad? Después de mencionar que forman parte de la medicina popular, la respuesta se intuye fácilmente. Los terpenos son mucho más que olor y sabor, son compuestos muy interesantes capaces de causar muchos efectos. A pesar de su sencilla composición química, poco más que carbonos e hidrógenos, son compuestos que a muy bajas concentraciones ya se hacen notar. Se considera que tienen interés farmacológico a partir del 0,05%<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es#_ftn1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;de concentración, muy por debajo de ese 0,2% propio del THC. Pero su verdadero secreto reside en su capacidad para combinar efectos. Hace tiempo que se conocen muchos de sus efectos por separado. Hoy se comienza a entender que su verdadero potencial reside en su capacidad para sumar efectos y generar sinergias. En el cannabis los terpenos interactúan entre sí produciendo una gran diversidad de alianzas y sinergias. Pero también interactúan con los cannabinoides modulando y modelando sus efectos. Esta interacción entre terpenos y cannabinoides parece ser la causa de la diversidad de efectos de los distintos tipos de cannabis. Según los terpenos que acompañen a los cannabinoides, parece ser que estos pueden tener un efecto más o menos embriagador, más o menos estimulante, más o menos ansiolítico, más o menos analgésico, más o menos antiinflamatorio.Se habla de “colocón”, pero la cosa va mucho más allá de un mero efecto embriagador en el cannabis. Existen efectos psicodélicos, efectos eufóricos, energéticos, creativos… efectos risueños, potenciadores de la empatía y de las ganas hablar. Pero también el cannabis puede generar ansiedad y paranoia, hambre y exceso de apetito, así como letargo y sueño, pero también taquicardia o dificultad para dormir. Parece que la cosa se complica, toda una infinidad de efectos, en muchos casos opuestos, derivados de una misma planta. ¿Y de dónde viene toda esa diversidad de efectos del cannabis? Parece que, de entre todos los compuestos psicoactivos de la planta, los terpenos tienen un papel crucial en esta diversidad. Se tienen identificados más de 400 terpenos con mayor o menor presencia en las diversas variedades de cannabis. Cada uno aporta su aroma y sabor particulares, pero también unos característicos efectos. Algunos sedativos, otros estimulantes. Algunos ansiolíticos, otros excitantes. Los hay analgésicos y también antiinflamatorios. Embriagadores, estimulantes, digestivos, antiespasmódicos, potenciadores de la memoria a corto plazo… el listado crece y crece, tanto como la diversidad de efectos del cannabis. Partiendo de la clásica distinción entre plantas “sativas” (Cannabis sativa) o estimulantes y plantas “índicas” (Cannabis indica) o sedativas, tal vez se podría hablar de una clasificación de los terpenos propios del cannabis en función de sus efectos sedativos o bien estimulantes. De esta manera, se podría pensar que hay terpenos propiamente índicos y terpenos propiamente sativos. Pero resulta que la cosa no es tan sencilla. La mezcla de terpenos es prácticamente infinita. Por ejemplo, el mirceno, de gran potencial sedativo, es el terpeno más extendido en el cannabis, y no es específico de las variedades de perfil índico. El limoneno, desde tiempos precannábicos conocido por sus propiedades estimulantes, debería ser un terpeno de corte “sativo”. Y de hecho lo es, alta presencia de limoneno, o, lo que es lo mismo, un fuerte aroma y sabor a cítrico dulce con toque de limón, es sintomático de variedades estimulantes y energizantes, lo que tradicionalmente se ha conocido como de corte “sativo”. ¿Pero, qué pasa cuando en una variedad encontramos buenos aromas de&nbsp;limoneno&nbsp;mezclados con alta presencia de mirceno? Ahí empieza la magia de los terpenos. De repente, observamos que ese encuentro de intenciones y efectos propio de cada terpeno genera sinergias más sutiles que la mera suma de sus partes. Encontramos que esta unión de terpenos, incluso acompañada de niveles altos de THC sin apenas presencia de CBD, llega a generar efectos ansiolíticos, capaces incluso de modular el “colocón” de esos niveles altos de THC y de generar tranquilidad y bienestar mental. ¿Significa esto que siempre que se encuentre una presencia de mirceno y limoneno por encima del resto de terpenos tendremos perfiles ansiolíticos de cannabis? Parece que la cosa sigue complicándose. Son tan complejas las sinergias entre terpenos que, de la misma manera que sutiles toques de cualquier terpeno modifican su sabor y su olor, también estos sutiles toques son capaces de modificar sus efectos. Por eso hay que ir poco a poco. ¿Cómo orientarse entonces si en una misma variedad se pueden encontrar más de 100 terpenos? Tal vez lo más apropiado sea comenzar por centrarse en aquellos con mayor presencia en el cannabis. Hay terpenos que aparecen con mayor frecuencia en la diversidad de variedades, y, por lo general, estos mismos suelen aparecer en mayores concentraciones. Estos terpenos predominantes tienen un papel protagonista en el cannabis. A continuación, se introducen seis de los terpenos más comunes en la planta. <h2>Mirceno</h2>El terpeno más extendido en el cannabis. De olor dulce y afrutado. Exótico pero a su vez de toque terroso. Es un potente sedante y relajante. Se encuentra también en el mango, el lúpulo y la guayaba. Potencia los efectos del THC y posiblemente sea el principal responsable del efecto sedativo del cannabis. <h2>Beta-cariofileno</h2>Su olor recuerda a la pimienta y tiene un toque de madera y especias varias. Se encuentra, por descontado, en la pimienta y está presente también en prácticamente todas las variedades de cannabis. También de perfil relajante y sedativo. <h2>Limoneno</h2>Considerado el terpeno más “sativo”, pero no por ello exclusivo de las “sativas”. Con olor y sabor a cítrico dulce tirando a limón, lo encontramos en la gran mayoría de cítricos. Tiene efectos estimulantes y ansiolíticos. <h2>Pineno</h2>Posiblemente el terpeno más extendido en el reino vegetal, y también muy presente en el cannabis. Presente en pinos y coníferas, tiene ese toque a aroma fresco, picante y muy a bosque de pinos. Principalmente tiene un efecto energizante, pero a la vez de tranquilidad mental, capaz de “relajar” los efectos del THC. <h2>Linalool</h2>De aroma floral, sobre todo, a lavanda. Desde hace milenios se conoce su potente efecto sedante e inductor del sueño. En la naturaleza se encuentra en el jazmín, tomillo y sobre todo en la lavanda. <h2>Humuleno</h2>Terpeno muy versátil, con olor a lúpulo fresco y a hierba recién cortada, aporta cierto toque amargo propio del lúpulo, y también terroso. Es de perfil estimulante y se encuentra en el lúpulo, la pimienta negra, el ginseng y la salvia. A pesar de reconocerlos y saber qué efectos tienen aisladamente, debe quedar claro que lo interesante entre terpenos es cómo se combinan. Y resulta que orientarse entre terpenos no es cosa sencilla. Prácticamente hemos respondido todas las incógnitas con más incógnitas. Partimos de una evidencia, la capacidad de los terpenos para generar efectos farmacológicos. Por lo tanto, no es difícil comprender cómo estos se combinan y modelan con los efectos del cannabis. En el intento de anticipar los efectos del cannabis a partir de su composición terpénica nos encontramos con la dificultad de reconocerlos y de entender sus sinergias e interacciones. Y, a pesar de este complejo laberinto, hay algo en nuestra complicada relación con los terpenos que parece poder explicar la diversidad de efectos del cannabis. Cada vez queda más claro que los terpenos juegan un papel fundamental en los efectos del cannabis, y que tienen una enorme capacidad y habilidad para modular a los cannabinoides, incluido el archiconocido tetrahidrocannabinol, popularmente conocido como THC; cannabinoide que tanta atención ha recibido y que ha sido seleccionado con tanto esmero por tantos cultivadores hasta convertirse en el compuesto psicoactivo mayoritario de la planta del cannabis, así como en el gran protagonista de todas las políticas reguladoras del cannabis. Y ahora resulta que unas sencillas cadenas de hidrógenos y carbonos llamadas terpenos son capaces de modularlo. Se abre un campo enorme, y parece que no queda otra que afinar el olfato de cara a poder anticipar y/o entender los efectos de cada variedad de cannabis. Tal vez también sea bien importante analizar en el laboratorio los terpenos del cannabis. Pudiendo contrastar aromas y sabores con analíticas de laboratorio, las personas usuarias podrán comenzar a asociar sus experiencias a determinados terpenos y así podrán anticipar ciertas cualidades de cada variedad. No sólo se trata de saber cuánto THC hay y cuánto CBD lo contrarresta. Los terpenos tienen un papel primordial en los efectos del THC y del cannabis en general. Identificarlos anticipa efectos y, por tanto, supone una inestimable estrategia de reducción de riesgos (RdR). Comenzar a ponerle nombre a toda esa infinidad de olores, sabores y efectos del cannabis puede minimizar riesgos adaptando la planta a las personas y a sus usos; de lo contrario, son las personas las que acaban adaptándose a la planta y a sus “modas”. <h2>Bibliografía:</h2>Russo E. B. Taming THC: potential cannabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects, Br J Pharmacol. 2011 Aug:163(7):1344-64.Russo E. B. The Case for the Entourage Effect and Conventional Breeding of Clinical Cannabis: No “Strain,” No Gain. Front. Plant SCI. 2019 Jan 9;9:1969.Mudge E. M., Brown P. N., Murch S. J. The Terroir of Cannabis: Terpene Metabolomics as a Tool to Understand Cannabis sativa Selections. Planta Med. 2019 Jul;85(9-10):781-796.Smith C. J., Vergara D., Keegan B., Jikomes N. The phytochemical diversity of commercial Cannabis in the United States. PLoS One. 2022 May 19;17(5):e0267498.<a href="https://rdrcannabis.cat/cannabis-y-terpenos/?lang=es#_ftnref1" rel="noopener noreferrer" target="_blank" style="color: rgb(50, 195, 167);">[1]</a>&nbsp;E. B. Russo (2011).

El cannabis es una planta rica y compleja formada por una gran diversidad de compuestos psicoactivos. Pero no todos sus compuestos psicoactivos tienen efectos psicotrópicos; dicho de otra manera, no todos “colocan”. Es algo que empieza a ser entendido con la popularización del CBD (cannabidiol). El THC (tetrahidrocannabinol), entre otras cosas, “coloca”; el CBD, no. También es el caso de los terpenos, elementos psicoactivos que, si bien no “colocan”, sí que interfieren en el “colocón”. ¿Cuánto influyen los terpenos en el efecto del cannabis? ¿Se podría decir que, conociendo los terpenos del cannabis, se podrían anticipar sus efectos?