Anatomia dels cannabinoides sintètics (I)

Els cannabinoides sintètics són un conjunt de substàncies químiques que imiten els efectes del THC. En els últims cinquanta anys s’han desenvolupat centenars d’aquests compostos, tots amb una estructura molecular semblant. El procés de fabricació i preparació d’aquestes substàncies és clandestí, malgrat que és habitual que es venguin com a “drogues legals”. Actualment, no hi ha un mètode per determinar amb precisió la concentració de cada lot perquè no hi ha estàndards de control de qualitat, cosa que comporta que els riscos associats al consum puguin ser elevats. Els mitjans de comunicació han abordat aquest fenomen a través del sensacionalisme i l’alarma, i han afegit confusió a un terreny que ja per si mateix és incert i canviant.

Els cannabinoides són un tipus de substàncies químiques amb una estructura molecular o amb uns efectes similars als dels compostos químics que es troben de forma natural en la planta del cànnabis. Les persones i la majoria dels animals (els insectes no) disposem de receptors cannabinoides per tot el cos; de fet, aquests receptors endògens van rebre el seu nom més tard que els mateixos cannabinoides de les plantes, ja que l’anomenat sistema endocannabinoide es va començar a descobrir en la dècada de 1980 i, el THC i el CBD ja s’havien extret de la planta del cànnabis quaranta anys abans, al començament de 1940. El primer científic que va aconseguir una síntesi de laboratori del THC i el CBD va ser l’arxiconegut Raphael Mechoulam, professor de química medicinal de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), el 1965. Avui dia sabem que el sistema endocannabinoide del nostre organisme regula funcions tan importants com la memòria, la gana, el son, la temperatura corporal, etc.

Així doncs, en contraposició amb els cannabinoides que genera la planta del cànnabis de forma natural, hi ha els cannabinoides sintètics que són resultat d’un procés de síntesi dut a terme en un laboratori. Aquests compostos són funcionalment similars o imiten els efectes del 9Δ-tetrahidrocannabinol (THC), que és la substància responsable dels efectes psicoactius del cànnabis.

Al llarg dels últims cinquanta anys s’han descobert centenars de cannabinoides sintètics. A l’inici, aquests descobriments es van desenvolupar en el marc d’estudis per investigar com els cannabinoides afecten el cos i observar si podrien funcionar com medicaments per tractar una sèrie de malalties i els seus símptomes, com ara malalties neurodegeneratives, drogoaddicció, trastorns per dolor i càncer. Durant els últims vint anys, empreses químiques amb seu a Àsia han propiciat l’aparició de multitud de nous cannabinoides sintètics, i s’han distribuït mitjançant les xarxes de la clandestinitat, sense passar cap tipus de control de qualitat o investigació sobre els efectes en la salut de les persones. La causa de la ràpida successió en l’oferta d’aquests nous compostos és la prohibició dels antecessors. A mesura que es fiscalitzen, l’elasticitat del mercat declarat il·lícit respon amb una rapidesa màxima.

Si bé és cert que des de mitjans de la dècada de l’any 2000 es van començar a sentir notícies sobre “mescles d’herbes per fumar” venudes com a “drogues legals” (legal highs) que podrien produir “efectes semblants al cànnabis”, no va ser fins al 2008 que investigadors alemanys i austríacs van detectar per primera vegada el cannabinoide sintètic JWH-018 en un producte venut amb la marca Spice. A partir d’aleshores, se’n van popularitzar al mercat informal amb l’etiqueta d’“encensos” o “ambientadors” i amb una multitud de noms, dels quals els més populars són: Spice Diamond, Gold, Bombai Blue, K2, Yucatan Fire, Kronic, Black Mamba, Clockwork Orange, Exodus Damnation, Annihilation, etc. Les denominacions tècniques dels alcaloides són del tipus: CP-47, NM2201, 5F-AB-PINACA, 4-CN-CUMYL-BUTINACA, MMB-CHMICA, JWH-018, JWH-250, JWH-200, HU-2010, CP-55, AM-694.

En el moment en què aquestes substàncies en pols arriben a Europa, els detallistes elaboren un preparat consistent a polvoritzar els cannabinoides sintètics sobre productes a base de plantes perquè posteriorment es puguin fumar. Les plantes més utilitzades per al preparat són: damiana, melissa, menta i farigola. Aquesta presentació comporta alguns riscos de forma intrínseca per a la persona consumidora ja que, per la polvorització, es produeixen concentracions més elevades en unes zones que en d’altres d’una mateixa mescla. La forma de presentació (marca comercial, aspecte o color de la pols) no és indicativa de la composició química del producte. El material que es troba dins d’una mateixa mescla, fins i tot pot tenir diferents cannabinoides, amb diferents nivells de potència, cosa que podria provocar que les persones consumeixin involuntàriament concentracions molt elevades de diverses substàncies químiques desconegudes. És més, davant del boom recent del CBD i la difusió en la seva fórmula a base de plantes, s’han donat casos de cabdells de cànem ruixats amb cannabinoides sintètics que han pogut enganyar els qui donin per descomptat que els cannabinoides sintètics sempre tenen la mateixa aparença.

Tota aquesta confusió dificulta enormement informar amb exactitud sobre els efectes i els riscos dels diferents productes que hi ha al mercat informal. Es tracta de substàncies diferents amb un ventall d’efectes molt ampli i en evolució constant. A causa de l’elevada potència d’alguns cannabinoides sintètics, la quantitat de pols necessària per a cada mescla pot ser aproximadament d’unes quantes desenes de mil·ligrams.

Els efectes desitjats dels cannabinoides sintètics són semblants als del cànnabis (actuen sobre els receptors CB1 del sistema endocannabinoide): relaxació, riure, somnolència, augment de la creativitat, reducció de les nàusees i el dolor i més gaudi de la música i l’art. Per descomptat, aquests efectes depenen de la dosi, de l’estat de la persona que el consumeixi i el context on es produeix la ingesta. Un factor que dispara els riscos és la ignorància o la compulsió. Sempre és recomanable començar per una dosi baixa i esperar als efectes d’aquí a un temps raonable abans d’un nou consum.

Els efectes no desitjats són molt més amplis, per exemple, pànic, paranoia, nerviosisme, disminució de la capacitat de concentració, confusió, vòmits, agitació, arrítmies cardíaques, dolor toràcic, dany miocardíac, atacs epilèptics, símptomes psicòtics, desmai, insuficiència renal aguda i coma. En casos extrems, s’han descrit morts associades al consum. Almenys 52 morts entre 2016 i 2018, segons les Nacions Unides. Consumir habitualment cànnabis no protegeix davant d’aquests efectes secundaris. En l’actualitat, hi ha consens científic en el fet que els cannabinoides sintètics són molt més tòxics i generen més dany que el cànnabis orgànic habitual.

Si en el teu entorn es consumeixen cannabinoides sintètics, és important que tinguis en compte el següent:

  • Investigar la dosi i els efectes acuradament. Si és possible analitzar-los (per exemple, per mitjà del servei d’anàlisi d’Energy Control) abans de consumir.
  • Consumir en un ambient segur, en companyia de persones de confiança que puguin ajudar si es necessita.
  • “Col·locar-se” pot provocar marejos i malestar estomacal.
  • Cal anar molt amb compte al barrejar-los amb altres estimulants, ja que es força el cos a fer una feina extra com a resposta.
  • Si la persona es col·loca de manera intensa, és important tenir unes hores per davant perquè hi hagi temps per descansar després del consum. La majoria de les persones recomanen esperar setmanes o mesos entre consumicions per donar temps que el cos s’adapti a l’experiència.
  • Cada vegada que es consumeix, les persones es poden col·locar de maneres molt diferents. Si no prova bé, és important mantenir la calma. Els efectes desapareixeran!

Cal evitar el consum en els casos següents: embaràs, lactància, conducció de vehicles o maneig de maquinària perillosa, problemes cardiovasculars, de fetge o de ronyó, diabetis, trastorns psicològics o si s’està passant per una mala ratxa. Per descomptat, es desaconsella barrejar el consum de cannabinoides sintètics amb qualsevol altra substància, com alcohol o qualsevol estimulant, ja que no se n’han investigat les interaccions i poden disparar els riscos associats.

Atesa la falta d’evidència científica, el potencial addictiu dels cannabinoides sintètics no és concloent. En la literatura especialitzada sí que es poden trobar multitud d’informes de casos sobre l’ús compulsiu. Alguns pacients han informat de la gravetat de la seva síndrome d’abstinència com una dels motius principals pels quals continuen consumint cannabinoides sintètics.

El Pla nacional sobre drogues, en el context de l’Estat espanyol, va començar a preguntar pel consum de Spice (al costat d’altres “drogues emergents”) a les seves enquestes (ESTUDES) a partir de 2010. Aquell any, entre la població de 14 a 18 anys la prevalença apuntava que l’1,1% havia consumit alguna vegada a la vida i el 0,8%, l’últim any. Vuit anys després, a l’enquesta de 2018, la prevalença de consum havia disminuït lleugerament; 0,8% havia consumit alguna vegada a la vida i 0,5%, l’últim any. Les diferències de consum entre sexes són apreciables, la ràtio és pròxima a dos nois per cada noia. Tres de cada quatre estudiants perceben que el consum de Spice pot comportar bastants o molts problemes. Aquestes dades són molt lluny del consum de marihuana o d’haixix que el 2018 era del 33% entre els que l’havien provat una vegada a la vida i del 27% entre els quals l’havien consumit al llarg de l’últim any.

En el cas de la població de 15 a 64 anys, les dades dels quals recull l’enquesta EDADES 2019-2020, observem que un 0,6% l’havia consumit alguna vegada a la vida, i era la franja de 25 a 35 anys els que l’havien consumit més freqüentment, amb un 1,2% (1,8% homes i 0,5% dones). Si contraposem aquestes dades amb les del consum de marihuana o d’haixix entre aquest grup poblacional, veiem que estan molt allunyades, ja que un 37,5% diu que l’ha consumit una vegada a la vida i un 10,5%, al llarg de l’últim any.

La prevalença de consum de noves substàncies psicoactives (conegudes com NPS, de l’anglès new psychoactive substances) en general i de Spice en particular no assoleixen a Espanya xifres tan elevades com les que s’han registrat en altres països de la Unió Europea, Austràlia o els Estats Units.

Com s’ha exposat, estem davant d’un fenomen en evolució constant i de què s’ha fet molt poca recerca científica fiable que ens permeti ser precisos. Davant d’això és recomanable actuar amb molta prudència i no prendre com a referència els efectes del cànnabis a base de plantes o de l’haixix, que tenen més perfils de seguretat i estan més estudiats.

2021-05-04T14:27:38+00:00

Comenta