Falsa creença o realitat: existeix la sobredosi de cànnabis?

És probable que part de la controvèrsia sobre aquesta qüestió s’origini a partir d’una confusió terminològica. Així doncs, primer de tot, cal definir què s’entén exactament per “sobredosi”. Si s’entén que significa un conjunt de conseqüències adverses agudes en la salut a causa de prendre massa cànnabis, doncs sí que passa i, de fet, la majoria de les persones consumidores ho han experimentat alguna vegada al llarg de la seva trajectòria. Si s’entén una sobredosi com un episodi que pot acabar amb el resultat de mort per intoxicació, doncs no, no és el cas.

Pel que fa al cànnabis, això últim no és possible simplement perquè la dosi fatal de THC és més elevada que la que una persona en pot consumir sent realistes. Potser qui parla de sobredosi de cànnabis ho fa perquè vol afegir cert fatalisme al consum de cànnabis, però el que sí que és cert és que a l’àmbit de les persones que consumeixen cànnabis els termes per referir-se a una intoxicació són uns altres, com per exemple, una “pàl·lida”, un “xungo” o “la blanca”. En l’àmbit hospitalari, es parla d’una intoxicació per cànnabis, però més col·loquialment també se’n pot dir un empatx o una indigestió per consum excessiu de cànnabis.

El 2019, a Catalunya, un total de 761 persones van anar a l’hospital per culpa d’una intoxicació per cànnabis, és a dir, un 4% del total de les urgències hospitalàries ateses en les quals el diagnòstic principal estava relacionat amb les drogues. També el 2019, la principal font d’intoxicació que va comportar el pas per l’hospital, amb un 42,8% dels ingressos, va ser l’alcohol, amb més de 8.000 persones.

Si es pensa en les situacions més repetides on es donen empatxos de cànnabis, les més clàssiques en són dues. En primer lloc, jovent fumant-ne a la sortida de l’institut. En segon lloc, una festa o celebració on apareix un deliciós space cake o pastís casolà cuinat amb cànnabis —entre altres ingredients.

Les persones que no estan acostumades als efectes del cànnabis, és a dir, les que no presenten tolerància als seus efectes, són les que tenen més possibilitats de patir una sobredosi de cànnabis, la coneguda com “la pàl·lida”. Més endavant en aquest text es parla de la qüestió de la tolerància. Si, a més a més, la via per on es consumeix el cànnabis és la ingestió oral i es descuida la prudència i/o no es reté la informació sobre la dosi (quant i quin tipus de cànnabis hi ha al pastís), augmenten les possibilitats d’acabar tenint símptomes i necessitar ajuda mèdica.

Els símptomes més clàssics que es poden donar en aquesta indesitjable situació són: capacitat de desplaçament deteriorada, nàusees, vòmits, confusió, paranoia, ansietat, atac de pànic, marejos, deliri, al·lucinacions, increment de la freqüència cardíaca o de la pressió arterial, entre d’altres. Fins i tot pot haver-hi un desmai. Si aquest s’allarga més de cinc minuts, cal cercar ajuda mèdica professional.

És bo tenir en compte tot un seguit de factors per evitar o reduir la possibilitat de patir un empatx per cànnabis. També, és fonamental conèixer la concentració de tetrahidrocannabinol, THC, del producte abans de dosificar-lo. Com més concentració de THC al producte, menys tolerància als seus efectes per part de la persona i augment de la possibilitat de sobredosificació. La tolerància a una droga és la capacitat que té el cos de lluitar contra els seus efectes perquè no afecti el sistema nerviós. La tolerància varia depenent de l’individu, és a dir, que no hi ha la mateixa reacció a una substància en dues persones que la prenen. Si algú està habituat a consumir cànnabis, la seva tolerància a concentracions altes de THC és molt superior a la d’una persona que en faci un consum esporàdic.

A més, cal tenir una mínima informació sobre els temps d’absorció de la substància en funció de la via de consum. No és el mateix fumar, vaporejar, aspirar-ne concentrats (“dabbejar) o ingerir la substància. La via inhalada comporta uns efectes immediats, però la digestiva és molt més lenta, ja que els principis actius del cànnabis primer han de ser absorbits per l’estómac, posteriorment passen pel fetge i, finalment, arriben al cervell. Aquest cicle pot trigar entre 60 i 90 minuts en funció de si s’ha menjat molt o poc, la constitució i metabolisme de la persona o d’altres variables. L’efecte es pot perllongar fins a 6 o 8 hores, tot i que hi ha casos extrems en què s’ha allargat fins a 12- 24 hores. D’altre costat, cal fer notar que, un cop inhalat, aguantar-ne el fum o vapor als pulmons no comporta més absorció de THC, ja que el THC s’absorbeix tan bon punt com hi entra, a través dels alvèols pulmonars.

És important que en el moment del consum no es tingui l’estómac buit o s’hagin pres altres drogues, sobretot les que tenen un efecte depressor del sistema nerviós, com l’alcohol. Tots aquests elements entren en joc en l’equació de l’empatx per cànnabis. En cas de lipotímia o síncope, és important no donar res per menjar ni per beure a la persona afectada fins que no s’hagi recuperat completament.

Per descomptat, si aquesta situació la viu un company o companya, cal fer-li un bon acompanyament per tal d’alleugerir el patiment. El cas que la persona perdi el coneixement, és important que estigui en la posició de seguretat per tal que pugui respirar correctament.

Si es para l’atenció en els productes per consumir oralment que contenen cànnabis, popularitzats sota el nom de comestibles de cànnabis o edibles, es recomana que es comenci amb una dosificació d’entre 5 i 10 mg de THC i esperar entre 60 i 90 minuts abans de repetir. Recordeu, es parla de mil·ligrams de THC en un comestible, que no s’ha de confondre amb el pes del comestible en sí mateix, que pot variar molt en funció de la presentació: caramel, galeta, brownie, etc.

Sobre la possibilitat d’ingerir determinats productes per tal de contrarestar una “pàl·lida”, se n’ha escrit molt, però se’n sap molt poc objectivament parlant. Un estudi del 2013 va demostrar que el cannabidiol, CBD, quan és consumit al mateix moment que el THC, ajuda a disminuir els efectes adversos d’ansietat i paranoia. Però no queda clar si té els mateixos efectes en cas de ser administrat després del THC. Això sí, prendre algun oli de CBD o una varietat alta en CBD prèviament a la ingestió de THC podria ser un remei eficaç per a una col·locada no desitjada. En tot cas, sí que hi ha una qüestió important que s’ha de tenir en compte quan s’està cuidant algú que estigui patint una sobredosi de cànnabis: en cap cas s’ha de donar suc de mango! Els mangos contenen una substància química anomenada mircè i els terpens que es troben al seu interior tenen la capacitat de potenciar i perllongar els efectes del THC.

El 2017 en una publicació de la DEA (Drug Enforcement Administration) s’afirmava que “No s’ha registrat cap mort per sobredosi de marihuana”. Però sí que teòricament podria passar i, de fet, s’ha estudiat. Existeix una unitat de mesura coneguda com a dosi letal (DL) que s’aplica a qualsevol substància que les persones puguin consumir i que es calcula amb relació al pes corporal. Aquesta mesura és una indicació de la letalitat d’una determinada substància. Per exemple, en el cas del sucre la DL mitjana és de 30g/kg i per a la sal de taula, 12g/kg. Això vol dir que una dosi letal de sucre per a una persona de 80 kg és de 2,4 kg, i per a la sal és gairebé d’1 kg. L’heroïna, d’altra banda, té una DL mitjana (DL50) de 50 mg/kg per inhalació, però tan sols de 0,02g/kg si es pren per via intravenosa.

En aquest punt, ve al cas la famosa frase que va popularitzar fa gairebé cinc-cents anys el metge i químic suís Paracels, i que és considerada el principi bàsic de la toxicologia: “Totes les coses són verí i res és sense verí; només la dosi fa que una cosa no sigui un verí”. De fet, és més probable que es recordi el principi resumit que diu: “La dosi fa el verí”. Us en calen més exemples? La DL50 de l’aigua són uns 6 litres; pel que fa al cafè, uns 175 expressos, i d’alcohol d’uns 40 graus, uns 13 xopets.

Per al cànnabis, la quantitat necessària per a una dosi letal és descomunal. L’autor David Schmader explica al seu llibre Weed, The User’s Guide, A 21st Century Handbook for Enjoying Marijuana (2017) que una persona d’uns 75 kg hauria de consumir 750 quilos de cànnabis en 15 minuts per patir una sobredosi que fos letal. La majoria de les varietats de cànnabis contenen al voltant d’un 15-20% de THC, és a dir, 1 g de cànnabis conté com a màxim 200 mg de THC. És pràcticament impossible consumir un volum tan gran de THC per inhalació. Certament que es pot ingerir més THC a través dels comestibles deglutits, però cal tenir en compte que, segons les estimacions més conservadores, un home adult hauria de consumir 50 grams de THC pur per tenir un 50% de probabilitats de morir. Fins i tot, si una persona ingerís els comestibles de cànnabis més potents o concentrats, és més probable que morís abans pel consum excessiu de sucre i sal que no pas per una sobredosi de THC. El cert és que algun eixelebrat podria pensar a injectar-se una quantitat letal de THC d’origen farmacèutic, però és un escenari més aviat remot.

Quan algú experimenta una sobredosi o empatx per un consum excessiu de cànnabis, la situació pot resultar físicament i emocionalment molt incòmoda. El tractament per al consum excessiu de marihuana és simplement esperar fins que se’n redueixin els efectes, i això pot ser qüestió d’hores. Un aspecte que realment hi pot marcar la diferència és la companyia i l’entorn on la persona intoxicada visqui l’experiència. En aquest sentit, cal atansar-se a un espai tranquil i segur, descordar-se el cinturó o elements de vestir que facin pressió o siguin incòmodes, intentar respirar amb calma, relaxar-se, estar en companyia d’una persona de confiança i potser donar-se la mà per mantenir la connexió. També, en alguns casos, pot anar bé beure una mica d’aigua per mantenir la hidratació i menjar alguna cosa, per tal d’augmentar els nivells de sucre en sang.

Fins ara no s’ha parlat d’un altre tipus de reaccions adverses agudes, com les que poden passar a persones joves amb alguna malaltia preexistent que es desencadena a partir de consumir cànnabis. Es tracta de casos que són poc freqüents o que no són reaccions típiques al consum de cànnabis. Això passa quan persones amb una predisposició experimenten un episodi psicòtic agut després del consum de cànnabis. O en el cas de persones amb problemes cardiovasculars, que podrien arribar a patir un infart de miocardi. Tampoc s’ha parlat de les sobredosis relacionades amb el consum de cannabinoides sintètics, que sí que han causat decessos. S’abordarà aquest tema en altres textos d’aquesta web.

Així doncs, ja ho sabeu: per evitar tots els riscos, és millor no consumir-ne gens. Per reduir els riscos, cal informar-se sobre el que s’està consumint i fer-ho de manera moderada i en un entorn segur. En primer lloc, és prudent començar amb una petita quantitat i esperar, com a mínim, quinze minuts, si és per la via d’inhalació, o dues hores, si és per la via oral. Comproveu com us moveu abans de plantejar-vos consumir-ne més. I, en cas d’haver-vos sobrepassat, preneu nota de què heu consumit, com i quan. Així, la pròxima vegada, podreu practicar la moderació. 🙂

2021-02-23T17:57:01+00:00

Comenta